Poesia romàntica mallorquina

Poesia nacional “heroica” en formes clàssiques
Es una tradició caracteriològica pràcticament desapareguda de ca nostra. Tanmateix als països en plenitud, com EUA o la Catalunya dels segles XIII-XV, la tradició heroica tenia un pes decisiu.
La burla i la sàtira barroeres i sense categoria ètica cap als ideals heroics o cavallerescs és un factor que traspua i facilita la decadència nacional d’una nació (la catalana).
La literatura, quan la societat decau nacionalment, va passant dels ideals cavallerescs als burlescs. Finalment acaba en una anomia (sense llei articuladora socialment) que duu al caos i fa impossible defensar-se dels enemics.

L’Escola Mallorquina, classicista, elegant, traçuda i plena de força, un autèntic model de psicologia catalana regenerada.
Aquest poema parla dels trets de l’heroi nacional, és a dir, un model del que un independentista català, en temps difícils i de crisi, hauria de fer.
I ho fa amb força ritme.
D’“Horacianes” (1906), d’en Miquel Costa i Llobera: http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Costa_i_Llobera
—————————————————————————————————————————–
Poesia romàntica mallorquinaPoesia romàntica mallorquina 04
—————————————————————————————————————————–

L’Hèroe

És ell! Du el signe de la victòria…
Podrà en la lluita caure i ser víctima,
Mes ningú podrà mai arrancar-li
L’estel del front que un ideal fulgura.

Armes o ceptres, enginys o màquines,
No atenyen l’astre de llum altíssima,
Ni a grapades de fang que li llanci
Pot eclipsar-lo la profana turba…

Ans bé el suplici sublima l’hèroe;
sa sang treu flames apoteòtiques,
i els insults que la infàmia li tira
de fems en terra a son llorer serveixen.

Ell de son poble concentra l’ànima.
Tranquil, hi atura les bregues díscoles;
Lluitador, hi remou les tormentes
Com fa el mestral sobre la mar voluble.

L’impuls que ell dóna produeix l’ímpetu
que enfora guia la gent i l’època,
i damunt la corrent que se’n forma,
ell passa al trot de triomfal quàdriga…

Davant l’enigma s’asseu per àrbitre;
romp lo insoluble sa espasa autòctona:
i al relleu de sa pròpia figura
ell dóna encuny a sa mateixa pàtria.

Sortat el poble, sortosa l’època
d’on surt un hèroe de força màxima,
com Amfió edificant amb la lira,
o com Teseu esvaidor de monstres!

Quan plana l’ombra de les catàstrofes
i tot al caos sembla dissoldre-s’hi,
ja és ben bé l’hora de l’hèroe!
Germini la terra mare sa llavor feconda!

Hèroe! T’invoquen les palmes èpiques,
vola a cercar-te l’oda pindàrica;
i si els cors abatuts no et sospiren,
com que et prometin els antics sepulcres!»

(Palma, 22-25 de febrer de 1906).

.
—————————————————————————————————————————–
Poesia romàntica mallorquina 03
—————————————————————————————————————————–
CENEFA 001CENEFA 001
Aquest poema pertany a Horacianes, d’en Miquel Costa i Llobera (1854-1922), la figura cabdal de l’excel·lent escola romàntica mallorquina. En Costa i Llobera, tot qualitat, em recorda en algun sentit l’equilibri clàssic i l’elegància i perfecció narrativa d’en Joyce, malgrat que va escriure molt menys i era poesia (no pas prosa) i és lleugerament anterior però contemporani.
Crec en la poesia no pas com un desfogament de la impotència -que és l’eixida més usada actualment a ca nostra-, sinó com a una altra eina d’alta precisió -la poesia ha de ser la perfecció d’un idioma, a més- per detectar els nusos estratègics de la caracteriologia i endreçar els nostres curtcircuits i embossaments psíquics com a catalans, una rehabilitació del nostre esperit amb una descàrrega elèctrica de bellesa i agraïment.
Una metanoia fresca capaç de comunicar positivitat i un món obert.
“Als Joves”, destinat al jovent de l’època, d’un catalanisme més metanoic que no pas l’actual, si bé més endarrerit en fites assolides, podria servir perfectament per al jovent d’ara que s’estimi la llibertat, sovint mancat d’eines psíquiques de precisió per combatre la colonització i la pròpia decadència cultural.
“Als joves” és d’allò millor per a la nostra actual esquerra independendentista.
Gaudiu-lo.

Poesia romàntica mallorquina 06
“jugant la vida i mort d’homes i bèsties. se’n fa festa sacrílega”
—————————————————————————————————————————–

XII. ALS JOVES
Fills d’una raça dreturera i forta
que unia el seny amb l’ímpetu,
no renegueu de vostra sang … Oprobi
pel fill qui n’és apòstata!
Per honra té ésser bord. Son cor espuri
sols posa arrels paràsites:
no té l’arrel que del terrer dels avis
ne beu saba llegítima.
Per ell és pàtria una buidor coberta
d’algun mantell de púrpura,
un tros de mapa, una abstracció volàtil,
un mot de la retòrica…
Enfora, oh joves, d’aqueix centre exòtic
a on la lluita bàrbara,
jugant la vida i mort d’homes i bèsties.
se’n fa festa sacrílega.
Amb tuf de sang, carnatge i vil cridòria
la multitud embriaga-s’hi
tumultuosa, contagiant-se amb febres
de decadència pútrida …
Enfora, enfora del variat prosceni
la mímica faràndula
que sols ja furga pels femers, cercant-hi
la rialla estúpida.
Llavis i orelles que va ungir l’aroma
de les cançons indígenes,
no us profaneu amb cançoneig imbècil,
rebuig de lletra i música!
Fills d’una gent tan curta de paraules
com era de fets pròdiga,
no us encanteu amb les buidors lluentes
d’una eloqüència frívola.
És la bambolla de sabó, que inflant-se
al buf d’un nin, esplèndida,
s’irisa al punt, mes a l’instant no forma
ni sols gotes efímeres.
Alluny d’aquí la inanitat rotunda
d’estrofes i de clàusules,
la coloraina, l’oripell, pomposos
tresors de la misèria!
Mes ah! fugint d’inveterats contagis,
no entreu plagues novíssimes,
oh joves que ara meditau corpresos
quimeres hiperbòries.
Alluny, allluny aqueixa boira eterna,
mortalla tenebrívola
que nostre sol rebutja! No us imposi
l’Esfinx sempre enigmàtica
que posa obscur lo clar, i per profundes
vol vendre coses tèrboles …
Jovent, aqueixa copa d’art vesànic
i subtils filtres, llança-la,
que et brinda l’opi del Nirvana búdic
o el vi de les Eumènides.
Elles, crinades de serpents, ompliren
de llur verí tal pàtera:
qui en beu, un cap d’Orestes a les Fúries
ha consagrat per víctima!
Alluny també, deliqüescent cosmètic,
untor de formes flàcides
de l’art caduc! Alluny, ximplesa insulsa
fingint candors ingènues!…
L’art veritable és sa, gallard i noble,
tal com Apol.lo amb cítara
i amb sageta potent. Té la bellesa,
la joventut de l’ànima,
la claretat, l’ardida força, l’hàbil
maneig de fibra harmònica,
i l’arc terrible del bon dret qui mata
la serp del fang malèfica.
Tal vos somriga l’ideal, oh joves,
unint el seny amb l’ímpetu,
i amb gran serenitat, que és la divisa
del la potència màxima.
Ah! Els forts vénen de forts.
Alçau l’emblema
de l’avior llegítima,
que cada poble sols ateny son astre
seguint per la seva òrbita.
Siau qui sou; mes no atiant vells odis
de raça, ni amb emfàtiques
declamacions lloant tot lo que és vostre,
fins les mateixes úlceres …
Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols,
dins una llar històrica
sens horitzons. Volau sobre les terres
enfora, amunt com l’àguila!
Ella ama el niu de les maternes roques,
però amb gran vol arranca-s’hi
i, travessant mil horitzons, domina
espais de llum esplèndida.
Per planes, mars, abismes i muntanyes,
amb vista potentíssima,
tantost afina desitjada presa,
impetuosa llança-s’hi
de la regió del llamp. Mes no trasmuda
d’essència l’au indòmita.
Ans bé, de tot lo que trescant aferra,
gustant-ne fibres íntimes,
se n’assimila la potència, i torna
cap a son niu més àguila.

Poesia romàntica mallorquina 05
“Amb tuf de sang, carnatge i vil cridòria la multitud embriaga-s’hi tumultuosa”
—————————————————————————————————————————–

Un pensament sobre “Poesia romàntica mallorquina

  1. Retroenllaç: Literatura Catalana (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.