Cathy Young

CATHY YOUNG

Va néixer a Rússia en 1963 i resideix als Estats Units des de 1980 (amb nacionalitat nordamericana a partir de 1987). És autora del llibre “Growing up in Moscow: Memories of a Soviet Girlhood” [“Créixer a Moscou: memòries d’una infància soviètica”]. Des del 1994 escriu una columna setmanal en The Detroit News. És també col•laboradora habitual del Washington Post i de les revista Reason i Salon.com, i ha publicat nombrosos articles en The Nova York Times, The New Republic i The Wall Street Journal, entre uns altres. Cofundadora (en 1993) i vicepresidenta de The Women’s Freedom Network, moviment feminista allunyat de tota postura radical o excloent que defensa la plena participació de la dona en tots els àmbits socials, pren com a base el principi que homes i dones deuen regir-se pels mateixos criteris d’excel•lència, moralitat i justícia, sense cap consideració de gènere.
En 1999 va publicar el llibre Ceasefire! Why Women and Men Must Join Forces to Achieve True Equality [“Alto el foc!: per què les dones i els homes han d’unir les seves forces per a aconseguir la veritable igualtat”]. Es tracta d’una crida per a posar fi a les guerres de gènere que han fet estralls en la societat durant els últims 30 anys. Young desautoritza a la creença feminista que allò personal és polític, i sosté que la batalla per la igualtat de drets no pot constituir una excusa per a tractar als homes com a éssers fonamentalment malèvols. O dit altrament, la distorsió propagandística del feminisme és una estratègia il•lícita.
Per a Cathy Young, el moviment en favor de la dona deu deixar pas a un moviment per la igualtat de drets, perquè en molts aspectes, sobretot quant a la custòdia dels nens, els homes estan postergats. Així mateix, insisteix que devem comprendre que igualtat significa tenir les mateixes oportunitats i opcions, però no necessàriament els mateixos resultats. Probablement, les capacitats i preferències no es distribueixen per igual entre els sexes. Mai no existirà una societat en la qual el 50% dels enginyers siguin dones i el 50% del personal d’infermeria, homes.
Young ens recorda que les tendències feministes fan tant mal a les dones com als homes, peruquè carreguen tota la culpa dels problemes socials a les esquenes dels homes i animen les dones a defugir les pròpies responsabilitats, en lloc de convertir-se en companyes dels homes en peu d’igualtat. Sense ser advocada, dedica un notable espai del seu llibre als desastrosos efectes del dogma feminista en el sistema jurídic, i demostra de quina forma els conceptes feministes han trastocat l’aplicació de les nostres lleis fins a límits grotescs, especialment en matèria de maltractaments i abusos sexuals. A aquest respecte, relata diverses històries atroces que palesen el mal causat a homes innocents mitjançant acusacions en fals. Així mateix, assenyala que el plantejament oficial de la violència domèstica, que no admet una responsabilitat conjunta d’homes i dones en aquesta violència, va totalment equivocat.
En un extens article publicat en la revista Salon el 19 d’octubre de 2000, titulat A man’s right to choose [“El dret de l’home a elegir”], Cathy Young tracta de donar resposta a la següent pregunta: És just que les dones tinguin drets reproductius mentre que els homes només tenen responsabilitats reproductives? Al llarg de l’article, Young critica la tendència social a deixar exclusivament en mans de la dona les decisions relatives a la reproducció. Els qui critiquen l’avortament fan sempre referència al dret del fetus a la vida, però ningú no sol parar esment als drets de l’extens grup d’homes que manquen de veu legal en les
decisions sobre tenir -o no tenir- fills.
Si una dona no desitja ser mare, pot posar fi a l’embaràs, amb o sense coneixement de la seva parella. Però si desitja dur a terme l’embaràs, pot obligar al pare a pagar la corresponent pensió alimentària. Més encara, una dona pot també tenir un nen i no comunicar-ho al pare, i adoptar la decisió unilateral de donar-lo en adopció o criar-lo pel seu compte. Durant anys, les dones han enviat als homes un missatge contradictori: mentre unes vegades esperen d’ells que comparteixin plenament la criança dels fills, unes altres els tracten com a mers donants de semen, caixers automàtics errants o acompanyants circumstancials.
“Deuria fer-nos reflexionar el fet que, mentre que l’abandó patern sol posar-se com a exemple de la irresponsabilitat i de l’egoisme masculí, més d’un milió de dones nordamericanes s’alliberen [mitjançant l’avortament] cada any de la càrrega de la maternitat”, diu Young. I conclou: “Per a prendre de debò la funció paterna, és menester que les dones assumeixin l’obligació moral de compartir amb les seves parelles qualsevol decisió sobre embaràs”.
Igual que tantes defensores del feminisme igualitari, Cathy Young sosté en el seu article Feminists Play the Victim Game [“Les feministes es fan les víctimes”], publicat en The New York Times el 26 de novembre de 1999, que les mesures destinades a eximir de responsabilitat penal a les dones en els casos de violència domèstica no sols són contràries al principi d’igualtat constitucional sinó als principis del veritable feminisme. El fet que un nombre cada vegada major de dones, detingudes per agressions domèstiques, siguin tractades amb insòlita benignitat per al•legar autodefensa és una altra forma de sexisme, anàloga a certes formes extremes del masclisme d’antany. Per a Young, “aquesta sentimental insistència en la innocència femenina no afavorirà les dones, que deuen ser tractades com a éssers humans amb capacitat per a l’agressió i igualment responsables dels seus actes […] El lema ‘No hi ha excusa per a la violència domèstica’ no admet l’excepció ‘…a menys que una dona en sigui la causant’”.
En un altre extens i interessant article, titulat Domestic Violations, descriu nombrosos casos de violència domèstica, en general fictícia, que la justícia ha seguit el seu propi curs contra la voluntat expressa de les suposades víctimes. És el cas, per exemple, d’una parella que discutia en un costat de la carretera al costat del seu cotxe, situació que va ser presenciada per un motorista que passava i que va avisar a la policia, per considerar que es tractava d’una agressió. La policia va detenir al marit i de res no va servir que la seva dona insistís que, en cap moment, no havia rebut cap maltractament. Després d’una nit a la presó, el jutge va prohibir el marit d’apropar-se a la dona, la qual se’n va anar a viure amb una amiga. Només després de presentar un escrit de disculpes per via judicial i assistir durant deu setmanes a una sessió diària de reeducació per a maltractadors (per un preu equivalent a unes 80.000 ptes), va poder reunir-se de nou amb la seva muller.
Per desgràcia, aquesta situació, que ens hauria semblat insòlita fa anys, comença a resultar-nos familiar enmig del clima de paranoia social que envolta al tema de la violència domèstica. En el costat oposat, cada vegada sovintegen més les acusacions en fals, aspecte tractat també detingudament en aquest article.
Finalment, fem esment d’un breu article (First Wives Club: Some Comments) on Cathy Young reflexiona sobre la ideologia subjacent de la pel•lícula “El club de les primeres esposes” i aprofita l’ocasió per a combatre l’arrelada fal•làcia que l’home surt econòmicament afavorit del divorci i la dona perjudicada. Hi ha prou amb el sentit comú per a comprendre que el nivell de vida d’ambdós davalla amb el divorci, en tant que els mateixos ingressos que finançaven una única llar han de dividir-se per a finançar-ne dues. La diferència està que molts pares divorciats, a més de perdre la llar i una part del sou, perden també la possibilitat de conviure amb els fills. És possible que molta gent acollís amb ironia la decisió d’alguns grups de pares separats d’organitzar protestes a l’entrada dels cinemes que s’exhibia la pel•lícula, però, encara que es tracti sols d’una història fictícia, “les actituds que fomenta tenen conseqüències perilloses en la vida real”, conclou Young.

PÀGINA WEB:     http://www.cathyyoung.net/

BLOG:    https://cathyyoung.wordpress.com/

A LA WIKIPÈDIA

Cathy Young (born Ekaterina Jung, Russian: Екатерина Юнг, born February 10, 1963) is an American journalist who was born in Russia. Young is known for her writing on the topics of rape and feminism. She has written articles critical of campus anti-rape activism.[1][2][3][4] Young is the author of two books, a frequent contributor to the libertarian monthly Reason, and a regular columnist for Newsday, RealClearPolitics.com, and Time.

LLEGIR MÉS A:   http://en.wikipedia.org/wiki/Cathy_Young

3 pensaments sobre “Cathy Young

  1. Retroenllaç: Feminisme i Igualtat (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Schraubenbefestiger

    Wonderful blog you have here but I was curious about if you knew of any community forums that cover the same topics talked about here? I’d really like to be a part of online community where I can get comments from other knowledgeable people that share the same interest. If you have any suggestions, please let me know. Thanks!

    M'agrada

    Respon
    1. Administrador Autor de l'entrada

      Well, no I don’t know if there are forums about that subject. There are groups in Facebook and Google+ but I don’t have enough time for such a huge amount of places to check and/or participate in discussion groups or forums.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.