Erin Pizzey

ERIN PIZZEY

Escriptora, periodista i, abans que res, precursora del moviment mundial d’albergs per a dones maltractades. Filla d’un diplomàtic britànic, Erin Patricia Margaret Carney va néixer a Xina el 1939, i va alternar els seus primers anys entre les diverses destinacions de son pare en ultramar i una estricta escola religiosa d’Anglaterra. En 1961 es va casar amb el periodista Jack Pizzey. Divorciada, en 1979 va contreure matrimoni amb el psicòleg Jeffrey Shapiro, en la col·laboració del qual va escriure “Prone to violence” (“Proclius a la violència”) (1982).
El 1971 va fundar el primer alberg modern de dones maltractades a Chiswick, prop de Londres, i coneix de primera mà el món de la violència domèstica. L’alberg de Chiswick, en el qual Erin Pizzey va mantenir a tota costa una política de portes obertes, aviat es va veure desbordat per la gran afluència de dones i nins. Les autoritats no van trigar a preocupar-se per les condicions sanitàries i de massificació, que van costar a la seva promotora interminables processos judicials. Només la intervenció directa de la Reina va evitar el tancament de la institució.
Al llarg de deu anys, Erin Pizzey va tractar amb més de 5.000 dones i els corresponents fills, acollits al seu alberg. Erin Pizzey va comprendre des del primer moment que existia una clara distinció entre les dones que, accidentalment, havien emprès una relació amb un company violent a qui desitjaven abandonar definitivament, i les dones que, per profundes raons psicològiques generalment relacionades amb experiències infantils de violència, buscaven una o successives relacions violentes, sense intenció d’abandonar-les. A aquest respecte, Erin Pizzey afirma: “… és essencial comprendre el diferent significat amb què utilitzem les paraules ‘maltractades’ i ‘proclius a la violència’. Per a nosaltres, una persona maltractada és la víctima innocent de la violència d’una altra persona; mentre que una persona procliu a la violència és la víctima de la seva pròpia addicció a la violència”. Ambdós tipus de dones necessiten tipus d’ajuda totalment distints. Segons les seves conclusions, 62 de les primeres 100 dones que van arribar a l’alberg eren tant o més violentes que els companys dels quals fugien, “i al costat dels quals acabaven tornant una vegada i una altra a causa de llur addicció al dolor i a la violència”.
Erin Pizzey ha escrit diversos llibres sobre la violència domèstica, entre els quals destaca l’esmentat “Prone to violence”, que recull l’experiència d’aquests deu anys de treball a l’alberg. Després de la publicació del llibre, Erin Pizzey va rebre amenaces de mort contra ella mateixa i contra la seva família, i li van aconsellar que, durant la gira de promoció del llibre, de viatjar acompanyada d’escorta policial. El volum va desaparèixer aviat dels prestatges de les biblioteques i llibreries, i l’editor es va arruïnar. L’assetjament va arribar a tals proporcions que Erin Pizzey va acabar exiliant-se en Santa Fe (Nou Mèxic) i no va tornar per Anglaterra fins al 1997 .
Segons els resultats d’una investigació realitzada en 1996 en totes les biblioteques del món accessibles des de la Biblioteca del Congrés nordamericà a través de la xarxa Inter-Library, en aquesta data sols hi havien 13 exemplars en tot el món. L’extrema reacció suscitada per l’obra de Erin Pizzey demostra que ha tocat una veritat fonamental que el feminisme radical tracta d’ocultar desesperadament. Fa temps que les feministes van observar que la violència domèstica conté tant aspectes físics com psicològics. Però tracten d’amagar el fet que la violència psicològica sovinteja més entre les dones. Al seu article “Working with violent women” (“Treballant amb dones violentes”), l’autora afirma: “Tenim milers d’estudis internacionals sobre la violència masculina, però existeixen molt pocs sobre les causes o les formes de la violència femenina. Pel que sembla, un mantell de silenci cobreix les enormes xifres de la violència exercida per dones”. Amb gran objectivitat, Erin Pizzey estudia els aspectes patològics d’aquests comportaments, aliena a tota parcialitat sexista: “Segons la meva experiència -diu-, tant els homes com les dones incorren igualment en els comportaments descrits, però en conjunt, degut al fet que només les disfuncions del comportament masculí s’estudien i són objecte d’informes, la gent no comprèn que, en la mateixa mesura, les dones són igualment responsables d’aquest tipus de conductes violentes”. Per a reforçar la seva conclusió que les dones poden ser tan violentes com els homes, en el seu article When did you last beat your wife? (“Quan vas donar una tana a la teva dona per última vegada?”) (The Observer, 3 de juliol de 1998) assenyala que “la pitjor forma de violència no té lloc entre homes i dones, sinó entre dones i dones. La violència lesbiana destaca per la seva intensitat i resulta molt incòmoda per al moviment feminista radical”.
En aquest article observa també , en referència a la discriminació exercida contra els homes pels sistemes judicials canadenc i nordamericà que “les dones van començar a falsejar la informació i a acusar llurs parelles de violència domèstica com a preàmbul per a sol·licitar el divorci. Els homes van ser acusats d’abusar sexualment dels fills i molts van acabar en la presó sense que existissin proves contra ells. Per a expulsar un home de la seva llar, hi havia prou que la seva parella al·legàs que tenia ‘por'”. Especialment significatiu és el seu article No habiti war (“No més guerra”) (Irish Times, 9 de juny de 2000), on recorre a la seva experiència infantil per a insistir en les causes patològiques de la violència domèstica, que pot ser exercida en igual mesura per homes i dones. “L’experiència personal m’havia ensenyat que ma mare era tan violenta com mon pare. Sempre vaig pensar que era una terrorista domèstica. […] La meva mare, no obstant això, gaudia de gran estima, perquè es comportava com un àngel al carrer i com el mateix dimoni tot just traspassava el llindar de sa casa”.
Una altra frase significativa d’aquest article: “A la fi de 1974 ja m’havia adonat que no podíem donar suport general al moviment feminista anglès, pel radical odi a la família i als homes que destil·lava. Sabia que cercaven una causa legítima per a justificar la malícia contra els homes i obtenir ajuda econòmica”. En alguna ocasió, Erin Pizzey s’ha definit a si mateixa com “reformadora social”, i és l’experiència de la seva labor en la comunitat la que serveix de rerefons a molts dels seus textos. Hi són despullats i trets a la llum alguns dels aspectes més incòmodes i deliberadament ignorats del comportament humà. Cada època té els seus dogmes i tabús. En la nostra s’ha imposat un concepte dogmàtic i unidireccional de la violència domèstica. Però quan aquest concepte es confronta amb la versió dels protagonistes -actius i passius- d’aquesta violència i l’objectivitat dels seus testimonis directes, el “dogma oficial” s’esmicola, i de res no val seguir cobrint l’amarga realitat amb més vels i tabús. La veritat té les seves espines. Potser per això l’obra -social i literària- de Erin Pizzey ha molestat tant en els cercles políticament correctes i entre els administradors del pensament, aparentment múltiple, però realment únic.

PÀGINA WEB:    http://www.erinpizzey.com/

A LA WIKIPÈDIA

Erin Patria Margaret Pizzey (born 19 February 1939) is an English family care activist and a novelist. She became internationally famous for having started one of the first women’s refuges (called women’s shelters in Canada and the U.S.) in the modern world, Chiswick Women’s Aid, in 1971, the organisation known today as Refuge.

Pizzey has been the subject of death threats and boycotts because of her research into the claim that most domestic violence is reciprocal, and that women are equally capable of violence as men. Pizzey has said that the threats were from militant feminists.

LLEGIR MÉS A:   http://en.wikipedia.org/wiki/Erin_Pizzey

An Interview to Erin Pizzey at TV

Anuncis

3 pensaments sobre “Erin Pizzey

  1. Retroenllaç: Feminisme i Igualtat (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Christina Hoff Sommers | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Tinglado de gènere (3 – Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s