Covardia i Conflictes

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).
.

COVARDIA I VIOLÈNCIA:  GUERRA, MILITARS
Escenes històriques:

  • “Els d’Ai van matar trenta-sis homes, els van perseguir des de davant de la porta fins a Xebarim i els van batre a la baixada. Amb això el poble es descoratjà i quedà abatut” (Literalment: “Els cors del poble es fonien i s’aigualien”) (Josuè, 7:5 [יְהוֹשֻׁעַ‎‎ Y’hoshua = “Déu salva”], 1500–1390 a. C., successor de Moisès com a cap d’Israel en la conquesta de la Terra Promesa).
  • “Els guerrers de Babilònia han deixat de lluitar, s’han retirat a llurs fortificacions; s’han quedat sense forces, i han acabat com dones atemorides. Llurs edificis han estat cremats, i els seus forrellats, esbotzats” (Jeremies 51:30, profeta major, s. VII a.C.).
  • “Quan els soldats fugen, mai no es culpen a si mateixos: culpen un general o llurs companys” (Demòstenes, 384-322 a. C., orador i polític grec).

              DEMÒSTENES                                  XAVIER BENGUEREL

DEMÒSTENESXAVIER BENGUEREL
CENEFA 002

  • “-El que fa un petit covard, exactament. Però no trobo que un be escorxat sigui un mal espectacle…Déu me’n guard de ficar-me amb la vostra ànima, però ignoro què vau al·legar per no anar al front” (“Els vençuts”, 1955-1982, d’en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).

Consells

  • “No demanis el parer d’una dona sobre la seva rival, ni d’un covard sobre la guerra…” (Siràcida o Eclesiàstic, 37:11, llibre deuterocanònic).
  • “L’autodefensa és un dret natural que tenim tothom” “Quan l’única tria és entre covardia i violència, recoman la violència. Quan el meu fill gran em va demanar què hauria d’haver fet, en cas d’haver estat present el dia que vaig patir una agressió gairebé mortal el 1908, si hauria d’haver fugit cames ajudeu-me per veure’m morir o pel contrari hauria d’haver usat la força física, vaig dir-li que el seu deure era defensar-me. D’aquí que recoman ensinistrament militar als qui creuen en l’ús de la violència. Preferesc que la Índia recorri a les armes per tal de defensar la seva honor que no pas que de manera covarda esdevingui testimoni indefens de la pròpia deshonor. Trob, però, que la no-violència és infinitament superior a la violència, i que el perdó és molt més viril que no pas el càstig. Matar i morir durant el procés de lluita no té cap gràcia. És morir sense matar el que requereix més heroisme. És l’home que davant l’enemic ofereix el coll, i alhora refusa acotar el cap, el que mostra una coratge superior a tots” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “Els nostres enemics es pesentaran en gran nombre i avançaran contra nosaltres fent grans crits, però si no us deixeu acovardir, veureu de seguida quins homes produeix aquesta contrada, vergonya em fa a mi mateix” “Tots aquests soldats tenen fixos els ulls en vosaltres: si us veuen descoratjats, tots es conduiran com covards…” “He observat també, companys, que com procuren per tots els mitjans escapar amb vida a les empreses guerreres solen morir covard i vergonyosament, en canvi, a tots convençuts que la mort és cosa comuna i inevitable per als homes i s’esforcen per morir honrosament, els veig arribar a la vellesa i existir més feliçment mentre viuen” “…als qui estan disposats a iniciar la fugida és molt millor tenir-los davant com enemics que al nostre costat” (“Anàbasi / L’Expedició dels deu mil”, crònica de l’heroica expedició d’uns milers de soldaders grecs fugint per enmig l’immens Imperi Persa, per Xenofont d’Atenes, 434-335 a. de C., historiador i militar grec).
  • “Qui recolza el seu Estat sobre exèrcits mercenaris mai no se sentirà ferm ni segur, perquè aqueixes tropes manquen d’unitat, són ambicioses, indisciplinades i deslleials, fanfarrones en presència de l’amic i covardes davant l’enemic; sense temor de Déu i sense fe en els homes, hom ajorna amb aquests el desastre sols en la mesura en què l’atac és ajornat (…) La causa de tot plegat rau en el fet que aqueixes tropes manquen de qualsevol altre incentiu al camp de batalla que llur sou escàs, insuficient per aconseguir que vulguin morir per tu. Desitgen servir el príncep en temps de pau i quan arriba la guerra o s’escapen o deserten (…)” “En les tropes soldaderes és més perillosa la covardia, i en les auxiliars (=dependents d’un altre Estat estranger) ho és el coratge. Els prínceps prudents, per tant, han defugit sempre aquestes tropes i recorregut a les pròpies, perquè prefereixen perdre amb les llurs a vèncer amb les d’uns altres” (Niccolò Machiavelli, a “El Príncep”, cap. XIII, llibre inspirat en la figura de Cèsar Borja i Ferran el Catòlic). (Niccolò Machiavelli, a “El Príncep”, cap. XII, llibre inspirat en la figura de Cèsar Borja i Ferran el Catòlic).

Tàctiques

  • “Des que l’exèrcit descobrí que la imaginació és un factor important per produir covardia, ha ensinistrat en les virtuts antiimaginatives. Una mena d’amnèsia gairebé turca. El menyspreu a la mort trastocat en un menyspreu a la vida…Sols un cervell congelat capacita per seguir una rutina d’excepcional ensopiment…” (“Quartet d’Alexandria”, 1957-60, Lawrence George Durrell, 1912-1990, novel·lista britànic).
  • “Guerrejar és l’art covard d’atacar sense mercè quan hom és fort, i protegir-se de l’enemic quan és feble. Aquest és el secret de les batalles victorioses: cercar l’enemic quan es troba en desavantatge i no mai, sota cap concepte, no lluitar-hi en igualtat de condicions” “Ningú no ataca un lleó quan el camp és ple d’ovelles” (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès).

Observacions

  • “El déu de la guerra detesta els qui li vacil·len” (Eurípides de Salamina, ca. 485/480-406 a. de C., dramaturg i poeta tràgic grec).
  • “Els covards són els homes que corren els majors perills en una batalla” (No en consta l’autor).
  • “Molts serien covards si tinguessin prou valor” (Thomas Fuller, 1654-1734, autor britànic).
  • “Les persones que tenen por no són les qui estan en desacord amb nosaltres, sinó els qui hi estan en desacord i són massa covardes per fer-nos-ho saber” (Napoleone Buonaparte, 1769-1821, militar cors esdevingut emperador francés).
  • “…cometrà aquelles covardies anònimes que, en la guerra de les idees, reemplacen els estratagemes, els pillatges, els incendis, els canvis d’aliats de les guerres dels condottieri” (“Les il·lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac, 1799-1850, novel·lista realista-romàntic, mig occità).

      HONORAT DE BALZAC                           THOMAS MANN
HONORAT DE BALZACTHOMAS MANNCENEFA 002

  • “La guerra es la sortida covarda als problemes de la pau” (Thomas Mann, 1875-1955, escriptor alemany).
  • “Vosaltres, covards! No tingueu por del fantasma de la mort, la grandesa es nega a posar-se al nivell de la vostra insignificança. No us faci por aquest punyal, ja que és un instrument diví que rebutja tocar els vostres cossos impius i els vostres cors buits” (“Al-Arwah al-Mutamarrida/Esperits rebels”, 1908, de Gibran Khalil Gibran bin Mikhā’īl bin Sa’ad, 1887-1931, escriptor i artista libanés emigrat als Estat Units).
  • “No hi ha, en els afers mundials, un curs estable a seguir entre una afirmació de força truculenta i una confessió d’impotència covarda” (Dwight David “Ike” Eisenhower, 1890-1969, general en cap de les forces aliades al Front Occidental i 34è President dels Estats Units).

FUGIR DE LA CRISI, DELS PROBLEMES.
La prova de la crisi

  • “Tu també has callat ben aviat. […] Què et passa, també tens por? […] Els qui ens podríeu ajudar, us feu de seguida petits i covards. Només ens dius que no hi ha canvi possible perquè les coses són tal com han de ser… Quanta mentida hi ha en el que dius i en el que calles…!” “Ara ell [Creont] es pensa que és la ciutat. I tu et creus un home savi perquè davant seu mesures més que no caldria la teva llengua… Em mata el seu decret, i em mates tu callant” (Antígona, de Jordi Coca, on, poc abans de morir, s’adreça així a Tirèsias, model d’intel·lectual covard i panxacontent).
  • “Quin cap tan privilegiat! -crida la multitud-. Quin caràcter tan ferm! I quan li arriba alguna desgràcia a aquest cap privilegiat i es veu en un moment difícil de la vida, no sabem on ha anat a raure el caràcter, s’ha perdut tota la virilitat i no en queda sinó un llastimós covard, un ésser insignificant, una criatura feble, o, senzillament, un fetiuk, segons diu Nozdrev” (“Les ànimes mortes” ó “Les aventures de Txitxikov”, 1842, de Nikolai Vassílevitx Gógol o Mykola Vassýliovytx Hóhol, 1809-1852, novel·lista ucraïnès).
  • “Les grans ocasions no fan herois o covards, sinó que simplement els presenten als ulls dels homes” (Brooke Foss Westcott, 1825–1901, bisbe i teòleg anglès).

         B. FOSS WESTCOTT                             PAUL W. BRYANT
B. FOSS WESTCOTTPAUL W. BRYANTCENEFA 002

  • “En una crisi, no us amagueu pas darrere de res ni de ningú. Ells us trobaran de totes maneres” (Paul William Bryant, 1913-1983, entrenador de futbol americà).
  • Fugir, Rendició:
    “…i fugies de memòries
    alçades al teu davant,
    i de la terra de l’odi
    que portes al cor i al cap,
    on tothom ha de ser lladre
    o poeta fracassat,
    i t’oblides de la trista
    parla dels avantpassats,
    des de sempre condemnada,
    per covarda indignitat,
    a l’imperi de l’estepa
    i a bordells dialectals,
    potser del cos i de l’ànima tu ja no fores malalt”.
    (Malalt, Les Cançons d’Ariadana, de Salvador Espriu, poeta de la Resistència catalana contra el franquisme).
  • “I als que quedin de vosaltres, els infondré el pànic al cor en la terra de llurs enemics; fins la fressa d’una fulla que es mou els esparverarà, fugiran com qui fuig de l’espasa i cauran sense que ningú no els acaci” (Levític 26:36, llibre considerat de Moisès [מֹשֶׁה בן-עַמְרָם Móše ben Amrām], ca. 1350-1230 a. C., guia i del poble israelita).
  • “Un covard se n’allunya, però l’elecció d’un home valent és un perill” (Ifigènia a Tauris, ca. 412 a. C., d’Eurípides de Salamina, ca. 485/480-406 a. de C., dramaturg i poeta tràgic grec).
  • “Pecar callant quan haurien de protestar fa covards els homes” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è President nordamericà).
  • “No sembla sinó que fugim covards d’eixos paorosos problemes, com si poguéssem evitar-los per mitjà d’un vergonyós ensopiment” (1885, Vicent Wenceslau Querol, 1837-1889, escriptor valencià de la Renaixença).
  • “Quants projectes viables ha avortat l’abatiment, i han estat estrangulats tan sols nàixer per una imaginació covarda” (Jeremy Collier, 1650 – 1726, crític teatral, bisbe i teòleg anglès).
  • “La covardia, a diferència de pànic, gairebé sempre és simplement una falta de capacitat de suspendre el funcionament de la imaginació” (Ernest Hemingway, 1899-1961, escriptor, Premi Nobel de Literatura el 1954).
  • “Davant de cada crisi el Kaiser s’ha arrugat. Davant la derrota, va fugir; davant la revolució, va abdicar; a l’exili, es va tornar a casar” (Winston Churchill, 1874-1965, autor i el primer ministre durant la Segona Guerra Mundial).

      WINSTON CHURCHILL                             NARCÍS OLLER
Lideratge - Què i Com és un Líder Real?  (03- Decidit, Valent, Tenaç, Victoriós, Actiu)NARCÍS OLLERCENEFA 002

  • “Germana de la seva fluixedat de geni era la desconfiança que tenia de la seva pròpia vàlua. Era dels que criden sempre a primera hora, que arrien veles aviat, i que acaben per admirar sempre la força de voluntat del contrincant. Per això, víctima i tot de donya Tuies, tenia per ella especial adoració. L’avarícia d’aquesta dona, amb tot i ésser supina, als ulls d’aquell marit encegat no traspassava la ratlla d’una economia molt prudent. Donya Tuies, per a ell, era model d’estalviadores, de dona de sa casa” (“L’Escanyapobres”, 1884, de Narcís Oller i Vilaniu, 1846-1930, primer gran novel·lista català de la Renaixença).
  • “No puc fer-hi res… Vet ací el prototipus de l’excusa dolenta. I que ve a ser una confessió de la nostra covardia…“No podeu fer-hi res?”. Com ho saps? ¿Què has intentat fer? No res, per descomptat. És qui s’ocupa d’ell mateix, i després d’ell, i sempre de si mateix” “El que cal fer és no deixar que la pròpia consciència continuï covardament fent becaines sense remordiments. El que cal fer és impedir que els responsables dormin” “No us escolteu els covards, els qui -per trair més fàcilment el propi deure- us diran: “Això no serveix de res” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès catòlic).
  • “No us retireu del món fins que el món no es penedesca de la vostra jubilació. Tinc malícia d’aquell al qual l’orgull o la covardia o la mandra porten fins a un racó, i qui no fa res quan hi rau però s’assenta i rondina. Deixeu-lo eixir com jo faig, tot fent lladrucs” (Samuel Johnson, 1709-1784, poeta, lexicògraf i crític anglès, creador de primer diccionari anglès).
  • “Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut!” (Eugen Bertoldt Friedrich Brecht, 1898-1956, dramaturg marxista alemany).
  • “Anaven dos amics passejant per un bosc, quan de sobte, va aparèixer un ós que avançava cap a ells… Un dels amics va ser el primer en veure’l, i sense pensar-s’ho més, va apretar a córrer, enfilant-se per un arbre i s’amagà entre el brancam. El seu company es va quedar al camí i quan es va adonair del perill, com que no tenia temps d’una altra cosa, es va estirar en terra i va romandre immòbil, fingint-se mort…L’ós se li apropà a poc a poc i es va posar a flairar-lo. Ell va contenir el seu alè, i l’animal, creient-lo mort de debò, se n’allunyà. Quan passà el perill, l’altre davallà de l’arbre. -Que et deia l’ós a l’oïda? – va demanar rient-se el seu company… -Em deia que és un covard el que abandona a un amic en el perill…” (No en consta).
  • “A penes van entrar al vestíbul, Dante sentí com un remolí de queixes, sospirs, flestomies, veus altes i rogalloses, tot en llengües diverses. Profundament horroritzat, demanà quina gent era aquella, i Vergili li explicà que eren els qui no havien merescut ni lloança ni blasme, barrejats amb els àngels que no van ser fidels ni rebels, sinó que sols van viure per a si mateixos. El Cel els foragità perquè l’enlletgien; l’Infern no vol rebre’ls per no donar motiu als culpables d’envanir-se en veure’s units als altres. No poden esperar retornar al no-res, ni cap dels reialmes d’ultratomba els vol acolllir. Es mostren envejosos de la sort de qualssevol altres, i en el món no queda cap record d’ells. Darrere una bandera que oneja sense repòs, corre una infinida rècua de cagadubtes i covards” (L’entrada a l’infern, a la “Divina Commedia”, de Durante / Dante Alighieri, 1265-1321, poeta florentí).

No fugir, resistir

  • “L’home superior és el que sempre és fidel a l’esperança; no perseverar és de covards” (Eurípides de Salamina, ca. 485/480-406 a. de C., dramaturg i poeta tràgic grec).
  • “Ell, en sentir això, ple de menyspreu al perill i a la mort i tement molt més de viure com un covard, sense venjar l’amic, s’exclama: “Així mori jo ara mateix, sempre que castigui el matador i no em quedi ací exposat al menyspreu, escarnit, i essent una càrrega inútil per la terra!” (“Aπολογία Σωκράτους / Apologia de Sócrates” de Plató [Aristocles], ca. 427-347 a.C., filòsof idealista grec).
  • “¿Potser ignores que tots els mals humans, les mesquineses i la covardia no sorgeixen de la mort, sinó de la por a la mort? En conseqüència, contra això has d’enfortir-te. Adreça-hi tots els teus discursos, lectures i exercicis. Aleshores descobriràs que sols així els homes s’esdevenen lliures” “El savi no deu abstenir-se de participar en el govern de l’Estat, perquè és un delicte de renunciar a ser útil als necessitats i una covardia cedir el pas als indignes” (Epictet de Frígia, ca. 50-ca. 120, filòsof llatí).
  • “Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny” (2ª Lletra a Timoteu, 1:7, de l’apòstol Pau des de la presó a Roma, ca. 64 d. C.).
  • “Mai per amor a la pau i a la tranquil·litat no rebutgis la teva pròpia experiència o conviccions” (Dag Hjalmar Hammarskjöld, 1905-1961, polític i diplomàtic suec).

      DAG HAMMARSKJÖLD                            DAISAKU IKEDA
DAG HAMMARSKJÖLDDAISAKU IKEDACENEFA 002

  • “La força és la felicitat. Força en si és la victòria. En la debilitat i la covardia, no hi ha felicitat. En lliurar una lluita, podem guanyar o perdre. Però independentment dels resultats a curt termini, el fet mateix de la seva contínua lluita és prova de la seva victòria com un ésser humà” (Daisaku Ikeda, *1928, activista de la pau i líder japonès de l’organització budista “Soka Gakkai Internacional”).
  • “Lluiteu per defensar a l’home i salvar la vida. Sense odi, però sense covardia. Fer avinences és abdicar. Renunciar és una traïció” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès catòlic).
  • “Si penses que estàs vençut, ho estàs.
    Si penses que no goses, no ho faràs.
    Si penses que t’agradaria guanyar però no pots,
    no ho assoliràs.
    Perquè al món trobaràs
    que l’èxit comença amb la voluntat humana.
    Tot està a l’estat mental.
    Perquè moltes curses s’han perdut
    abans d’haver-les corregudes,
    i a muntó covards han fracassat,
    abans d’haver encetat llur treball.
    Pensa en gran i els teus fets s’acrexeran.
    Pensa en petit i quedaràs arrere.
    Pensa que pots i podràs.
    Tot està a l’estat mental.
    Si penses que vas amb avantatge, hi vas.
    Has de pensar com és menester per enlairar-te.
    Has d’estar segur de tu mateix,
    abans d’intentar guanyar el guardó.
    La batalla de la vida no sempre la guanya
    l’home més fort o el més lleuger,
    perquè tard o d’hora, el guanyador
    és qui creu que pot fer-ho” (Joseph Rudyard Kipling, 1865-1936, poeta i novel·lista angloindi).

Temors

  • “El valent té por del contrari; el covard té por de la seva pròpia temor” (Francisco de Quevedo, 1580-1645, escriptor castellà).
  • “Alguns han cregut ser valents perquè tenien por de fugir” (Thomas Fuller, 1654-1734, autor britànic).
  • “És possible que el nostre mateix pare, amb la seva covardia o temors, preparàs els nostres desastres abans de nàixer nosaltres” (“Iron John: A Book About Men”,1990, de Robert Bly, *1926, escriptor, activista I líder poètic).
  • “Visita els tribunals, guaita com actuen els malèvols i corruptes funcionaris de la Justícia. Mira’ls jugant amb les idees i els pensaments del poble pla com el moix juga amb el ratolí. Visita les llars dels rics, on viu la pressumpció, la falsia i la hipocresia. Però no t’estiguis d’anar també als ravals dels pobres, on regna la por, la ignorància i la covardia” (Jubran Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanès emigrat als Estats Units).
  • “És covard i té por de les explicacions “violentes” …A mi, al contrari, quan estava embriac em divertien les raons i els disgustos” (Cap II, “Una cacera dramàtica”, 1884, d’Anton Pavlovitx Txékhov, 1860-1904, escriptor rus).
    “Un cop ric i motejat d’Escanyapobres, la seva conducta, tot essent la mateixa, obeïa a altres mòbils: a l’odi feréstec que cova tot foragitat. Amollit per la seva passió, acovardit pels anys i per la temor de perdre, tenia, pels diners, veritables tendreses, els disputava a tothom amb les astúcies més cruels” (“L’Escanyapobres”, 1884, de Narcís Oller, 1846-1930, primer gran novel·lista català de la Renaixença).

Observacions

  • “És cert que també hi ha un optimisme neci i covard que cal defugir. Però ningú no deu desprestigiar l’optimisme com a voluntat de futur, encara que l’erri cent vegades” (Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor evangèlic de l’Església confessant de la resistència antihitleriana).
  • “Un covard es troba molt més exposat a les baralles que un home d’esperit” (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista nordamericà progressista).
  • “Una mica de lleialtat és estimada en l’amat
    i no val molta lleialtat en l’amant.
    El rar rampell d’un covard és tingut en més
    Que no pas les gestes de qui sempre és valent i decidit”. (“Tawq al-hamâna / El collar de la coloma” (sobre l’amor i els amants), obra cimera de la literatura andalusí, Xàtiva al-Jamila, 1022, escrita a l’exili per Ibn Hazm “de Còrdova”, *994-1063; conspirador, poeta, historiador, jurisconsult, polígraf).

MALÍCIA I COVARDIA

  • “Doncs si mireu bé trobareu que els que llavors eren més covards són ara els més insolents” (“Anàbasi / L’Expedició dels deu mil”, crònica de l’heroica expedició d’uns milers de soldaders grecs fugint per enmig l’immens Imperi Persa, per Xenofont d’Atenes, 434-335 a. de C., historiador i militar grec).
  • “Les seves mirades expressaven la innoble felicitat de la criatura feble, cruel i covard que aconsegueix per fi enderrocar a qui ha temut i insultar a qui ha afalagat; expressaven l’alegria del nan que aconsegueix posar els peus damunt del cap de Goliat, l’alegria del xacal que comença a destrossar a un toro malalt, ja prou mort per no defensar-se, però bastant viu per a patir encara” (“Les Misérables”, 1862, de Victor Marie Hugo, 1802-1885, pintor i escriptor romàntic francés).
  • “La malícia és la revenja del covard per haver estat intimidat” (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès).
  • “Què no comprenen el nostre ideal? Tant se val! Què plouen els pamflets, covards i denigrants? ¡Ànim, amics! La lluita no és mai massa forta” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès cristià).
  • “Odiar és una càrrega feixuga de suportar i la gent preferirà ignorar la història i les atrocitats esdevingudes. Pair tanta crueltat o dolor cou. Així que l’odi promou la ignorància, la comoditat i la falsa il·lusió d’una acció. Tal acció no existeix en la realitat, però la malícia és una droga que causa sensació d’acció sense interactuar amb la realitat. El dilema real per als qui accepten o volen tenir malícia és entre la desinformació i la passivitat d’una banda o la violència de l’altra. Com que la via violenta és perillosa i difícil opten per l’altra, la de la passivitat ignorant, la qual cosa relliga l’odi a la covardia, al conformisme i la derrota. Incapaços de cap síntesi creativa (resistència quotidiana, noviolenta, art, creació, etc.) actuen com a gossos”.

SEGURETAT I COVARDIA
En la vida

  • “Si vols garanties en vida, llavors no vols vida. Vols assajos per a un guió que ja està escrit” (Neale Donald Walsch –o Walshe- o Neale Marshall-Walsch, *1943, escriptor cristià).
  • “Un covard és una persona en la qual l’instint de conservació encara funciona amb normalitat” (Ambrose Bierce, 1842 estadounidenc, 1842-1914?, escriptor i periodista californià de tarannà cínic).
  • “A qui nega no el pengen” (Refrany català).
  • “(L’home) estimula amb l’“amor” el seu covard autoengany i es convenç que la seva absurda esclavitud per la dona i els seus ostatges és una cosa honrosa i té un sentit elevat” (“Der dressierte Mann / L’home domat”, 1971, de la Dra. Esther Vilar [Esther Margareta Katzen], *1935, escriptora argentino-juevo-alemanya).

Hipocresia, ambició, egoisme, manca de dignitat:

  • “Els covards són els únics que accepten una vida deshonrada” “Els grans comenten gairebé tantes covardies com els miserables, però les cometen a l’ombra i fan exhibició de llurs virtuts: continuen essent grans” “-El poble hipòcrita i mancat de generositat -va prosseguir Vignon- bandejarà el talent de dintre seu,
  • com Atenes va bandejar Arístides. Veurem els diaris, d’antuvi dirigits per homes d’honor, passar a mans del més mediocres, que tindran la paciència i la covardia de la goma elàstica que no tenen els genis bons, o a mans d’adroguers que tindran prou diners per a comprar les plomes” (“Les il·lusions perdudes”, 1843, d’Honorat de Balzac, 1799-1850, novel·lista realista-romàntic, mig occità).
  • “No tinc conviccions, tal com ho entenen les persones del meu segle, perquè no tinc ambició. No hi ha en mi cap base per a una convicció. Hi ha en les persones honestes certa covardia o més aviat certa mollor. Només els bandits estan convençuts, -de què?- que han de triomfar. Per això triomfen. Per què anava jo a triomfar, si ni tan sols tinc ganes d’intentar-ho. Es pot fundar imperis gloriosos sobre el crim, i religions nobles sobre l’engany” (Charles Baudelaire, 1821-1867, poeta francès).

      CHARLES BAUDELAIRE                         ANATOLE FRANCE

CHARLES BAUDELAIREANATOLE FRANCECENEFA 002

  • “Com era covard, l’adulava” (Anatole France, 1844-1924, pseudònim de Jacques Anatole François Thibault, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).
  • “A aquestes lepres, mil vegades més contagioses, que són la inconsciència catalèptica, l’egoisme miop, la covardia que procura emboscar-se per a millor evadir-se…I la desconfiança que desfigura la humanitat. I l’odi que la deshonora” “Forçar els últims reductes de la malaltia, ja desemmascarada i assetjada. Denunciarem i destruirem aquesta altra lepra, cent vegades más contagiosa, sòrdida i malèfica: LA POR. I els seus innobles germans: l’egoisme i la covardia” (Raoul Follereau, 1903-1977).

En la Història

  • “Si desarmeu els vostres súbdits els esteu ofenent, i demostrant que adés per covardia adés per manca de confiança, us en malfieu, i ambdues conclusions els induiran a odiar-te” (Niccolò Machiavelli, 1469-1527, estadista, historiador i tractadista polític florentí).
  • “El poble espanyol havia edificat, amb els seus diners i amb les seves suors, els insolents palaus del clergat regular, a la porta dels quals anava a rebre, des de feia segles, el òbol de la gandula mendicitat i el pa de l’esclavitud intel·lectual. Havia participat en els seus crims i s’havia forjat en les seves covardies, havia encès les fogueres de la Inquisició, havia estat el còmplice i el delator de les atroces persecucions dirigides contra races senceres que havien tractat d’arrencar del seu si. I quan hi va haver arribat a la ruïna d’aquells jueus que l’havien enriquit, quan hi va haver foragitat aquests àrabs als quals devia la seva civilització i la seva grandesa, va rebre com a càstig del cel la misèria i la ignorància. Va tenir la perseverança i la pietat de no rebel·lar contra aquest clergat que era obra seva, el seu corruptor i el seu flagell. Va patir durant molt de temps inclinat sota aquest jou fabricat amb les pròpies mans. I després, un dia, audaces i estranyes veus van fer arribar a les seves oïdes i la seva consciència paraules d’independència i de llibertat. Endevinà l’error dels seus avantpassats, es va avergonyir del seu embrutiment, es va indignar amb la seva misèria i, tot i la idolatria que encara conservava amb les seves imatges i relíquies, va trencar aquests simulacres i va creure més seriosament en el seu dret que en el seu culte” (“Un hiver à Majorque”, 1838, per George Sand, 1804-1876, novel·lista romàntica parisenca, descendent de l’aristocràcia europea, protofeminista, amant de Chopin).

COVARDIA, ACTITUD I PSICOLOGIA
Dolors

  • “Preferiria ésser més covard que valent perquè la gent et fa més mal si ets valent” (Edward Morgan Forster, 1879-1970, autor i crític anglès).
  • “Tracte el meu patiment amb duresa per tal que no sies tu qui ho faci. M’agradaria allunyar-me’n de tu; però no gos, perquè tem que acabis per adonar-te que sóc un covard. Per això em mostre orgullós i faig com qui no et veu, car amb la teva mirada profunda estàs obrint la ferida de la meva pena” (“El jardiner”, Rabindranath Tàgur, 1861-1941, filòsof i escriptor bengalí).

Menyspreu

  • “Et desig que t’ho passis bé amb aquest covard sense sang a les venes, Cathy! digué el seu amic. Tens la meva enhorabona per la teva tria! Aquest és l’ésser servil i poruc que vas preferir a mi! Jo no el colpejaria pas amb el puny, sinó que l’aixafaria amb el peu i experimentaria una satisfacció considerable” (“Wuthering Heights/Cims rúfols”, 1847, d’Emilie Brontë, 1818-1848, novel·lista britànica).

             EMILIE BRONTË                              FRANCESC MACIÀ

EMILIE BRONTËLideratge – Què i Com és un Líder Real? (02- Ètic, d’Una Peça)CENEFA 002

COVARDIA I NACIÓ OPRIMIDA

  • “El seny si no va acompanyat d´una forta voluntat de combat, només serveix per tapar covardies” (Francesc Macià i Llussà, 1859-1933, 122è President de la Generalitat de Catalunya, excoronel de l’Exèrcit espanyol).
  • “El covard cerca revenja, però com que té por de morir cerca l’ajuda dels altres, potser el govern de torn, per tal que li facin la feina. Un covard no arriba a ser un home. No es mereix ser membre d’una societat d’homes i dones. Els qui busquen l’ajuda dels militars o la policia …romandran esclaus per sempre. Els qui prefereixen la seguretat a la llibertat, no tenen el dret de viure” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “Vet ací el déu que adoren els espanyols. Per aquest (déu) lluiten i maten, i per això ens persegueixen i és per això que els hem de llençar al mar…Ens diuen, aquests tirans, que adoren un Déu de la pau i de la igualtat, però usurpen les nostres terres i ens fan els seus esclaus. Ells ens parlen d’una ànima immortal i de les seves recompenses i càstigs eterns, però furten les nostres pertinences, sedueixen les nostres dones, violen a les nostres filles. Incapaços d’igualar el nostre valor, aquests covards es cobreixen amb ferro que les nostres armes no poden trencar” (Hatuei, cacic taïno, de Cuba, el qual, mentre feia aquest discurs, va mostrar als taïnos de Caobana una cistella d’or i joies, segons Fra Bartolomé de Las Casas/¿Bertomeu Casaus?, 1472-1566, bisbe proindigenista).
Anuncis

2 pensaments sobre “Covardia i Conflictes

  1. Retroenllaç: Estratègia i tàctica (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s