Al llibre “Gespräche mit Hitler” (“Hitler Parla”), es cita un Rauschning “A Una Conversa privada amb Hitler” on el Führer nazi rebutja el Déu de la Bíblia, i descriu els Manaments de Déu com “la maledicció de la muntanya del Sinaí”, i afig: “Parlant històricament, la religió cristiana no és sinó una secta jueva… Després de la destrucció del Judaisme, l’extinció de la moral d’esclaus cristiana hauria de seguir, per lògica”

Rummel Rudolph esmenta que Hitler després de la invasió de la Unió Soviètica en 1941 reafirmava la contraposició entre el règim nazi i el cristianisme: “El nacionalsocialisme i la religió no poden coexistir … El més dur cop que mai hagi colpejat la Humanitat fou l’arribada del cristianisme. El bolxevisme és fill bord del cristianisme. Tots dos són invencions jueves” (Adolf Hitler, juliol de 1941).

A “El testament d’Adolf Hitler” (1945), François Genoud cita el Führer parlant de manera similar: “El cristianisme no és la religió natural dels alemanys, sinó una religió importada que no duu cap repic favorable per al cor i és aliena al geni propi de la Raça (ària)” 13 febrer 1945

Ell mateix, en declaracions més privades, deixa clar que tot el que feia era comèdia per engalipar el poble alemany, majoritàriament cristià (com si fes promeses electorals que no pensava complir):
“Tinc malícia dels jueus perquè han donat al món aquell home, Jesús” (Adolf Hitler, 1889-1945, dictador genocida en “Diari de converses en la taula”).

A principis del 1933 Hitler declara a Hermann Rauschning: “O ets alemany o ets cristià. No pots ser les dues coses” (Rauschning). Guenter Lewy (2000), “The Catholic Church And Nazi Germany”, Da Capo Press, pág 26.

“La fe comença on acaba l’orgull” (Lamennais).
“L’ateisme és una crossa per als qui no poden suportar la realitat de Déu” (Tom Stoppard)
I… “Déu no creu en ateus” (Thomas A. Sandberg).

————–

Raonem bé contra les intoxicacions que afirmen que “Hitler era cristià”:

Tenia malícia a la misericòrdia i intentà treure les referències a la misericòrdia de les Bíblies de l’Església Luterana.
Qui va contra la “Paraula de Déu”, poc creient deu ser.

A més, intercanviem “cristià” per “socialista” o “homosexual”, a veure com queda la cosa…

1) Hitler “el socialista”?
Hitler es deia “nacional-socialista”, és a dir nacionalista i socialista, per eixa regla de tres, tots els nacionalistes i tots els socialistes són hitlerians?

Hitler es definia com a “socialista”. Ho era realment?
Ell deia moltes coses a fi d’obtenir vots. Si calia deia que era cristià o el que fos. Canviava constantment el mateix programa del partit nazi segons l’auditori, era un demagog
Si era cristià i tots els cristians són nazis, per eixa regla de tres, era socialista i tots els socialistes són nazis
Hi has, coca!

2) Era Hitler homosexual?
I si ho era, què?
Vol dir això que tots els homosexuals eren hitlerians?
Òbviament, no.
De la mateixa manera, no era cristià (si bé era batejat a l’Església Catòlica i això el feia tècnicament un “catòlic”, malgrat que ell deia odiar Jesucrist i amenaçà repetidament el clergat i els cristians). Però encara que, a la seva manera, ho haguera estat…
Vol dir això que tots els cristians eren hitlerians?
Òbviament NO.