Salvats del Perill

SALVATS DEL PERILL

  • “Cada vegada és més palès que no és la fam, els microbis o el cranc el major perill per a la humanitat sinó el mateix home” (Carl Jung).
  • “La gallina, animal tan tímid, desplega el coratge d’una àliga quan és menester de defensar els seus pollets: No hi ha res de més interessant quan, enganats pels tresors d’un altre niu, aquells l’abandonen i corren a xalar en un estany proper. La mare, esglaiada, volta amunt i avall, bat les ales; crida la seva imprudent família, s’esturrufa dubtosa, s’atura, torna el cap amb neguit i no cessa en el seu desfici fins que ha recollit sota les seves ales la família…”. (“El geni del cristianisme”, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, torsimany i polític francés).

Salvats del Perill 02

  • Diuen que en una alquería hi havia una lloca amb deu pollets que corrien, amunt i avall, pels rodals.
    Un dia es va calar foc al rostoll on raien, de manera que es van quedar encerclats.
    La lloca cridà els pollets per protegir-los sota les ales, tal com moltes vegades havia fet. Els pollets li van venir corrents. Tots, excepte un.
    Una volta el foc es va estroncar, el pagès se’n vingué a cercar la lloca i els pollets. Prest va veure un bony socarrat que, en moure’l amb un peu, va poder identificar com un pollet que degué morir cremat. Caminà unes passes més i es trobà un altre bony ennegrit, ara més gran que no el d’adés. Corresponia a la gallina, també morta. Però la gran sorpresa que no s’esperava fou que, en moure-la amb el peu, van eixir vius de sota la lloca els nou pollets restants.
    La gallina havia mort, però havia salvat les cries en protegir-les amb el propi cos.
    L’anècdota acaba ací, però explica ben a les clares l’obra de Jesucrist a la creu per la Humanitat.
    La gallina salvà els pollets en morir en lloc dels seus fills.
    Déu fet home ens estimà tant que ens ho ha demostrat en posar sa vida per nosaltres al cabiró del Calvari. Allí ell moria en lloc nostre (que sovint ho havíem merescut pels nostres mals fets i mals camins), perquè tu i jo, puguèssim així salvar-nos i obtenir l’Eternitat.
    Si comprenem que Déu és tan bo com per fer una tal obra és que estem en la seva ona.

Salvats del Perill 01
– Tal com escrivia Jacint Verdaguer:

Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra;
Brolleu, himnes d’amor.
Com cantaria els núvols de la terra,
Si tinc un cel al cor?.
Jesús hi pren posada cada dia,
Li parla cada nit,
I no batrà les ales d’alegria
L’ocell d’amor ferit?.
Els seus braços amb amor me sostenen,
Dins els seus ulls me veig,
I místiques paraules van i vénen
En celestial festeig.
Ja l’he trobat, Aquell, que tant volia,
Ja el tinc lligat i pres;
Ell amb mi s’estarà de nit i dia,
Jo amb Ell per sempre més.
Jesús, Jesús, oh sol de l’alegria,
Si el món vos conegués,
Com girasol amant vos voltaria,
Dels vostres ulls suspès.
Deixeu-me, rossinyols, per festejar-lo,
La dolça llengua d’or;
Verges i flors del camp, per encensar-lo,
Deixeu-me el vostre cor.
Qui beu al vostre pit mai s’assedega,
Jesús sempre estimat;
Oh quan serà que jo a torrents hi bega
Per una eternitat!”.

– Això ho sap ben bé tot aquell qui ha acollit Jesucrist dins el seu cor, tal com en Verdaguer.

– Però en certa ocasió, llegim als evangelis, que estava Jesús guaitant la ciutat de Jerusalem, la qual no el reconeixia com al Messies, i digué aquestes paraules:

Salvats del Perill 04

  • -Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que t’han estat enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, tal com una lloca aplega els pollets sota les ales, i no has pas volgut!.

El pollet que se n’anà a la seva morí socarrat.

El camí és tornar-se’n cap al teu Creador, qui cobreix les seves criatures amb un poder net i flamejant.

  • “Veges, amic, com Déu ha obert molts camins per ajudar l’home, I considera com és Déu de generós en la seua justícia, misericòrdia, que són mitjans amb els quals perdona els pecadors, als qui prega de sortir de pecat per la seua amor i de venir a la vida per a la qual foren creats. Pensa i ama els homes com Déu, els quals, a causa del pecat, són inferiors a les bèsties. Clama a Déu per eixir del forat, per gràcia i perdó, més amunt que el mar, cel i tots els elements” (Ramon Llull).

Veges tu el secret per pujar de la bestialitat a la gràcia del perdó. No desaprofitem la vida.

Salvats del Perill 03

AJUDA  EVANGÈLICA  DELS  PAÏSOS CATALANS

Advertisements

Un pensament sobre “Salvats del Perill

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s