Arxius mensuals: Juliol de 2015

Lideratge – Eficàcia, Funcionament, Contrasts (04 – Gestió, Administració i Caps Versus Lideratge)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

GESTIÓ, ADMINISTRACIÓ I CAPS VERSUS LIDERATGE

  • “La diferència entre un cap i un líder: un cap diu: ‘Aneu-hi!’. Un líder diu: “Anem-hi!” (E. M. Kelly).
  • “Gestió és fer les coses bé, el lideratge és fer les coses correctes” (Peter Ferdinand Drucker, 1909 –2005, escriptor eco-social i gran mestre del management).
  • “Els directius fan les coses bé. Els líders fan allò que deuen fer” (Warren Bennis, *1925, psicòleg industrial novaiorquès, assessor de 4 presidents nordamericans).
  • “Les coses no valen, val el que les hi fa valer” (Molière [Jean Baptiste Poquelin], 1622-1673, comediògraf i actor francès qui féu ús ocasional de l’occità).
  • “En la meva opinió un líder pot néixer o formar-se però…per a mi un líder és el contrari a un cap (perquè un cap obliga les persones), un líder es preocupa pels altres, per això en determinada circumstància poden sorgir líders, per exemple en una catàstrofe natural, en un cas d’injustícia generalitzada o similars. El líder organitza i les persones el segueixen. Els propòs d’investigar moviments actuals…capdavanters poc convencionals que poden conduir el món cap a una nova etapa. Pot ser que m’equivoqui però l’intent és molt bo i contribueixen a millorar la societat. Els moviments es diuen “Comerç Just”, “Banca Social”, “Desenvolupament Sostenible” (Rubén Rodríguez).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

Progressia i Esquerres Políticament Correctes (03 – Vicis, Virtuts i Ideologies Dreta-Esquerra)

VICIS, VIRTUTS I IDEOLOGIES DRETA-ESQUERRA

La malfeineria és un vici que esquerraneja de la mateixa manera que l’avarícia dretaneja. Els uns no arriben a avariciosos perquè són mantes i volen subvencions i ajudes, els altres no arriben a mandrosos perquè necessiten despavilar a fi de poder tenir calers i dominar. Duu el seu temps copsar com és l’esquerra de mandrosa.
Els dropos i arreplegats tendeixen a considerar-se esquerrans i socialistes. Els avariciosos solen ser de dretes. A muntó vicis “tenen ideologia”, i també prou virtuts. Els esquerrans no solen ser avariciosos per malfeineria, de fet no solen tenir-hi gaires ocasions tampoc. Igualment els dretans poden ser avariciosos per ser més actius. El mòbil que tenen és l’ambició. Sovint les aparents virtuts no són sinó manca de motivació i d’ocasió per a caure en el vici corresponent i la gent sol debatre’s entre un vici i el vici oposat i es pensen que és virtut la manca del vici al qual no arribem.
La dreta sol ser molt realista perquè té un fort component del món dels negocis i de rics de tota la vida i no fa política amb ètica perquè sap que la política s’hi avé molt poc i malament. En canvi, l’esquerra i el dogmanisme del Políticament correcte pretèn casar política amb ètica, però quan olora poder, se li n’entren els despavilats arribistes que sí que són realistes.
La dreta va amb mala bava perquè sap com és la política real. La progressia té mala bava perquè va de resabuda, però per malfeineria no sap aplicar-la i es conforma amb el plany. De tres pecats (la supèrbia, la malícia i la malfeineria) es configen una virtut imaginària (l’ètica). L’autoengany, doncs, no sols hi és doble, sinó que va en direcció totalment contrària a la crua realitat

  • “Crec que els Immortals (déus) volen que tot rutlli així, perquè ara no creu ningú en les divinitats, hom no dejuna, ni fan cas de Júpiter, ni pensa ningú més que en l’or…Els déus, oblidats als temples, tenen els peus embolicats en llana, i com a càstig a la nostra impietat, els camps romanen eixorcs” (El Satiricó, atribuït a Petroni, cortesà gal a la Cort de Neró, “arbiter elegantiarum”).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

Missatge als immigrants

Inmigrante que te consideras español

Esta es nuestra casa, la tierra de nuestros antepasados,València,Catalunya.

Cada cual tiene derecho a tener les llaves de su propia casa, a organizarse lo suyo, a mandar en su tierra.

No tenemos más casa ni tierra que esta que pisas.

A nadie le gusta que otros le digan lo que tiene que hacer y hablar en su propia casa, en su propia tierra.

Pregúntate por qué tuviste que dejar tu casa, tu tierra. Te echaron tus señoritos, los chupasangres españoleros que echan la culpa a Cataluña hasta de la “pertinaz sequía” y de que no te haya tocado el gordo.”Ellos”quieren que nos castellanices.

Missatge als immigrants 02

Pregúntate quiénes son los que te acogen y quienes los que te echan y sabrás cual es realmente tu patria.

Seas bienvenido si vienes a trabajar y a adaptarte a nuestra lengua y cultura.

No pretendas imponer la lengua y cultura de los señoritos que te mataban de hambre (y a nosotros también, porque son los que siempre han gobernado desde Madrid).

Vosotros y nosotros juntos podemos hacer mucho.

INMIGRANTES SI, COLONOS NO

Bona cuina: "Regiones a la plancha" 02

SENEFA 002

EL PAPER DE LA IMMIGRACIÓ

La immigració serveix:

  • – Per controlar els salaris als treballadors autòctons i rebaixar-los-els.
  • – Per a dividir en ghettos incomunicats el proletariat local (Multiculturalitat), fent impossible qualsevol revolta.
  • – Per fer que l’economia capitalista no s’aturi. Un immigrant, sense res, tindrà més interès i necessitat a treballar (i comprar casa, etc., tot allò que mou l’economia) que un local potser amb segona residència i dues herències al compte bancari. Immigració = hipoteques.
  • – Per fer-la rodar en la roda de l’estafa d’enginyeria bancària: immigració massiva-demanda massiva de cases-construcció-hipoteques-bambolla immobiliària. I a continuació, crisi-impagaments-els bancs es queden amb les cases i els diners privats i públics-baixada de salaris-més impagats-més cases per als bancs, etc.
  • – Per fer amainar la pressió socio-política als països d’origen (sovint proveïdors de matèries primeres barates i sota dictadures bananeres), tot evitant revolucions com ara les esdevingudes als països musulmans.
  • – Per dil·luir les cultures sense estat propi com la nostra fins a fer-ne un tarquim urbà.
  • – Per clientelitzar vots a canvi d’ajudes socials i treball (a costa dels autòctons, sovint). Al 95% dels municipis amb més immigració del PV guanya el PP. Hi ha tongo i tots callen perquè dir-ho és políticament incorrecte, però “L’autèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre elles els incentius, els donatius i els beneficis” (Plutarc de Queronea, ca. 46-c.120, assagista i historiador biògraf).
  • – Per promoure un vot “reactiu” d’extrema dreta, tipus PxC o E2000 (a. de C.).

Missatge als immigrants 03

Per tot plegat és fàcil entendre que el foment de les migracions depén del més alt poder mundial, de la gran Banca i de les patronals, i no pas dels partits polítics (que només la gestionen) ni molt menys de les ideologies progressistes (que només la mitifiquen i edulcoren).

La cosa funciona així: Com controlar el poder a través de guanyar unes eleccions? L’Oligarquia encarrega estudis als especialistes i Think Tanks. Ells diuen les possibles solucions. Agafen la més rendible i més controlable. Reparteixen els papers a jugar entre PP, PSOE, i també UDP, CiU, etc. El PP treu profit de l’immigració amb vots fent un discurs ambigu anti-immigració, el PSOE fa de multiculti, fan que l’esquerra s’enganxi a una impopular defensa cega i indiscriminada de la immigració per crear vot reactiu, etc… Bancs, empresaris, Mercadones, etc. són els qui hi guanyen.

Missatge als immigrants 01

You don’t know what love is (Música)

Avui us portem una cançó que duu per títol You don’t know what love is escrita per Don Raye (lletra) i Gene de Paul (música) pr a la pel·lícula del 1941 Keep ‘Em Flying de Abbott i Costello en la que va ser cantada per Carol Bruce.

Aquí us posem una versió a càrrec de Nina Simone

Cassandra Wilson – You Don’t Know What Love Is (Special)

You don’t know what love is
until you learn the meaning of the blues
until you lost the love you had to lose,
you don’t know what love is.
You don’t know how lips hurt
until you’ve kissed and had to pay the cost,
until you’ve left the heart you have lost.
You don’ t know what love is.

Do you know how lost hearts feel(s)?
A part of reminiscence,
And how lips the taste of tears.
Loose their taste for kissing.
You don’t know how hearts burn
for love that can not live yet
and never dies,
til you’ve faced each down
Sleepless eyes.
You don’t know what love is.

Do you know how lost I feel(s)?
A part of reminiscence
and how lips the taste of tears.
Loose the taste for kissing.
You don’t know how hearts burn
for love that can not live yet
and never dies, til you face each down
sleeplesss eyes.
You don’ t know what love is.
You don’ t know what love is.

TRADUCCIÓ

No saps què és l’amor
fins que aprens de la tristesa
fins perdre l’amor que havies de perdre,
no saps què és l’amor.
No saps com els llavis et fereixen
fins que has besat i vas haver de pagar-ne el cost,
fins que has sortit del cor que has perdut.
no saps què és l’amor.

Saps com se senten?…amb el cor tan perdut.
Una part de records,
I als llavis el sabor de les llàgrimes
Han perdut el seu gust per besar
No saps com el cor crema
per l’amor que ja no pot viure
però encara, ni mai sap morir,
fins que no t’hagis enfrontat a la matinada,
amb els ulls insomnes.
no saps què és l’amor.

Saps com et sents de perduda?
Una part de la records
I als llavis el sabor de les llàgrimes.
ja han perdut el gust per besar

No saps com el cor crema
per l’amor que ja no pot viure
però encara, ni mai sap morir,
fins que no t’hagis enfrontat a la matinada,
amb els ulls insomnes.
no saps què és l’amor.
no saps què és l’amor.

Pares i Fills

CARTA D’UN FILL A TOTS ELS PARES DEL MÓN

catala_roca

– No em dónes tot el que et demane. De vegades només demane per veure qué puc aconseguir.
– No m’alces la veu. Et respecte menys quan ha fas, i m’ensenyes a fer-ho a mi també, i jo no vull fer-ho. No em dónes sempre ordres.
– Compleix les promeses, bones o roïnes. Si em promets un premí, dóna-me’l: però també si és un castig.
– No en compares amb ningú, especialment amb el meu germà o germana. Si tu els fas lluir millor que els altres, algú patirà; i si em fas lluir pitjor que els altres, seré jo qui patiré.
– No canvies d’opinió tan sovint sobre les coses que haig de fer; decideix-te i mantín la decisió.
– Deixa’m valdre’m per mi mateix. Si tu ha fas tot per mi, jo no podré aprendre mai.
– No digues cap mentida davant de mi, ni em demanes que la diga per tu, encara que siga per traure’t d’un compramís. Em fas sentir malament i perdre la fe en les coses que em dius.
– Quan estigues equivocat en alguna cosa, si ha admets creixerà l’opinió que Jo tinc de tu. I m’ensenyaràs a admetre els meus errors.
– Quan et conte un problema meu, no em digues: “No tinc temps per a favades”, o “Això no té imporància”. Mira de comprendre’m i d’ajudar-me. I estima’m i dis-m’ho. A mi m’agrada sentir-t’ho, dir encara que tu cregues que no cal dir-m’ho.
– Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes éls teus amics; encara que som família també podem ser amics.
– No em digues que faça una cosa que tu no fas. Jo aprendré i faré sempre les coses que tu fas, encara que no ho digues; però no faré mai el que tu dius i no fas.
– Ensenya’m a estimar i a conèixer Déu. No importa si al col·legi ho ensenyen o no; perquè és perdre el temps si tu no coneixes ni estimes Déu.

NORMES PER FER DELS FILLS UNS DELINQÜENTS

1. Doneu-li des de la infantesa tot el que vulga: així arribarà a major convençut que el món sencer li ho deu tot.
2. Si fa maleses, o si fa el barinot, rieu: així creurà que és molt graciós.
3. No li doneu cap formació espiritual: quan serà major d’edat, ja l’escollirà ell!
4. No li digau mai: “això està malament”. Podria crear-se complexes de culpabilitat i més tard quan, per exemple, arrestat pel robatori d’un cotxe, estarà convençut que és la societat qui el persegueix.
5. Replegueu tot el que ell tira per terra: així es convencerà que tots els altres estan al seu ser-vei.
6. Deixeu-li llegir de tot: desinfecteu els seus plats i gots, però deixeu que el seu esperit es recree en qualsevol brutícia.
7. Discutiu sempre davant ell: quan la vostra fanília estiga destrossada, ell no se n’adonarà.
8. Deixeu-li tots els diners que vulga, de manera que no sospite que per poder disposar-ne cal treballar.
9. Que tots els seus desitjos siguen satisfets: menjar, beure, divertir-se, comoditats… Altrament el faríeu un frustrat!
10. Doneu-li sempre la raó: els professors, la gent, la llei, sempre volen el mal per a aquell pobret…
11. Quan serà un desastre, digueu que mai no heu pogut fer res per ell.
12. Us heu preparat una vida de dolors, i segurament en tindreu.

drogadiccion-dice q es libre

Frase del Dia (La Maduresa i el Pas del Temps – 02)

  • “Déu beneesca els jorns i les nits que s’escolaren…!,
    ens semblaven, en desplegar-se, un nenúfar fragant,
    el blanc fullam del qual eren els dies de bella esplendor,
    i llur floró negre era la nit que escurça la vida”

    (“El Collar de la Coloma”, del savi i conspirador Ibn Hazm al-andalusí de Còrdova, a Xàtiva, 1022).

Camí a Déu – 3a Part (Trobar Déu, Salvació, Regeneració, Nàixer de nou Espiritualment)

TROBAR DÉU
SALVACIÓ, REGENERACIÓ, NÀIXER DE NOU ESPIRITUALMENT

CERCAR DÉU

  • “La més llarga caminada comença amb un pas” (Proverbi hindú.)
  • “Hi ha qui vol veure Déu…Però escolta la dita: “Feliços els misericordiosos, car ells veuran Déu”. Mira, doncs, de fer-te amb allò que t’habilitarà per a la Visió” “Molts esperen de Déu riqueses, o bé glòries fugisseres i pansides, de tot excepte Ell. Però tu demana Déu mateix. O, millor dit, despulla’t de tot i vés a Ell. Oblida-ho tot per tal de recordar-Lo. Deixa-ho tot córrer, i estén-te cap a Ell” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, gran Pare de l’Església, filòsof i teòleg, nascut a Numídia).
  • “Dos homes complauen Déu -qui El serveix amb tot el seu cor perquè El coneix; qui El cerca amb tot el seu cor perquè no El coneix” (Nikita Ivanovitx Panin, Comte de Panin, 1718-1783, polític i diplomàtic rus).
  • “Ha plagut Déu que les veritats divines no entrassin dins el cor per l’enteniment, sinó que les copsàssim a través del cor” (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor catòlicobíblic occità, nat a Estève de La Boetiá, L’Alvernya).
  • “El vertader viatge del descobriment no consisteix a cercar nous territoris sinó a tenir nous ulls” (Marcel Proust , 1871-1922, novel·lista francès).
  • “L’abisme crida l’abisme
    L’abisme del meu esperit invoca amb grans crits
    l’abisme de Déu: digues-me quin és el més profund” (“Cherubinischer Wandersmann / El Pelegrí Querubínic”, 1:68, per Angelus Silesius [Johannes Scheffler], 1624–1677, poeta místic alemany nat a Breslau, Silèsia).
  • “Com hom veu Déu?
    Déu viu en la llum, vers la qual no mena cap camí.
    Qui no esdevé aquest camí, eternament no el veurà” (“Cherubinischer Wandersmann / El Pelegrí Querubínic”, 1:72, per Angelus Silesius [Johannes Scheffler], 1624–1677, poeta místic alemany nat a Breslau, Silèsia).
  • “Hom troba Déu si no el cerca
    Déu no és ni ací ni allí. Qui desitgi trobar-lo,
    que es deixi encadenar de mans i peus, de cos i ànima” (“Cherubinischer Wandersmann / El Pelegrí Querubínic”, 1:171, per Angelus Silesius [Johannes Scheffler], 1624–1677, poeta místic alemany nat a Breslau, Silèsia).
  • “Et transformes segons el que mires” (Autor desconegut).

LA BÍBLIA ENS CRIDA

  • “Els testimoniatges de l’Antic i Nou Testament ens criden per què anem a Ell. I també Ell mateix ens crida per mitjà d’aquests testimoniatges” (“L’autoritat de l’Escriptura i el ministeri de l’Església”, per Pierre Courthial, 1914-2009, teòleg reformat francès).

DÉU CAP A / EN L’HOME

  • “Què poden objectar tots els homes a aquestes paraules de Déu? “No puc presentar-me davant de Déu perquè sóc insensat, pecador, dolent, injust”. Que no sents que Déu diu que Crist és la nostra saviesa, la nostra innocència, la nostra bellesa, la nostra justícia, la nostra salvació?” (“Breu instrucció cristiana i altres escrits”, 1522-1523, de Huldrych Zwingli, 1484-1531).
  • “El Déu bíblic és un Déu gratuït, i per tant, la proclamació d’aquest Déu gratuït cal fer-la en un clima d’absoluta gratuïtat: “De franc vau rebre; doneu de franc” (Mt 10, 9). Déu no ha pas de ser presentat com un objecte necessari o merament convenient: Déu ha d’irrompre en la realitat humana per ser acceptat lliurement, sense la més mínima constricció” (“Pobresa evangèlica i promoció humana”, de José Maria González Ruiz).
  • “Els homes parlen de “trobar Déu”, però no qüestionen que sia difícil: està amagat al cau més fosc, al teu humà. Tu mateix ets una part d’Ell” (Christopher Morley, 1890-1957, escriptor nordamericà).

 

“Avui fugiré,
avui m’abandonarà
tot allò dolent que fa niu en mi,
i tornaré a ser com en un principi.
La fresca brisa
acaronarà el meu cos,
i el meu cos es tornarà lleuger”
(Poema dels indis Navajo)

 

  • “Tu no pots albirar Déu. Però tin amor i l’hi albiraràs” “Oh Déu, Tu ens has creat per a tu mateix, i els nostres cors són neguitosos fins que troben repòs en Tu” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, gran Pare de l’Església, filòsof i teòleg, nascut a Numídia).
  • “Déu entra per una porta privada en cada individu” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador estadounidenc).
  • “Ningú no pot dir que Jesús és Senyor, a no ser que Tu els treguis el vel, i respiri la paraula viva. Llavors i sols llavors, sentim el nostre interès en la Seva sang” (John Wesley, 1703-1791, famosíssim predicador revivalista anglès, al seu himne “Baixa, Esperit de Fe”/”Spirit of Faith, Come Down”).
  • “No és la tempesta ni el terratrèmol ni el foc, sinó la veu encara petita de l’Esperit la que continua el treball gloriós de salvar ànimes” (Robert Murray McCheyne, 1815-1843, predicador escocès).
  • “Ara, Senyor, pren tu les regnes de ma vida. Perquè mentre vaig caminar tot sol, em perdí en la foscor” (St. Joan Crisòstom, 345?-407, Pare de l’Església grega).
  • “Jesús ens “salva” del pecat (sôzein) (Mat.1.21). Estem en la posició de les persones que han menester de ser rescatades i el rescat fou dur a terme per Jesús a costa de sa pròpia vida” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).

PENEDIMENT I PERDÓ

  • “Oh banc segur en qui lo preu se paga
    Del crim d’Adam i del món pecador,
    i pont del pal on lo gran Salvador,
    Penant lo cos, la deïtat amaga!
    Armes reals e divinal bandera,
    Esforç dels trists e devot estendard,
    Feu mos desigs segur aquella part
    Que fins a Déu demostra la carrera.
    Host d’amargor i forn en se va coure
    La carn del Just per amor immortal,
    Estret congreny on la part animal
    Del Rei dels reis morint se va recloure.
    Oh, mirall clar on l’ànima devota
    Lo bell semblant remira netament,
    Hort de dolç fruit, on lo ver penident,
    Sec per pecats, dins poc espai rebrota!
    Llit dolorós i cambra tribulada,
    I dels perduts molt piadós retret,
    Amagatall on pot estar secret
    Lo qui per crims té l’arma condemnada…” (“Obra devota de la Creu, feta a requesta de la senyora de mossèn Blanes”, Pero Martines, aragonès constitucionalista damnat a mort per la mare de Ferran el Catòlic, Mallorca, 1463).
  • “…convé que hom desconfiï d’ell mateix totalment i de totes les seves bones obres i de tota sa vida, i tot tu et convertiràs i et reclinaràs sobre els braços de Jesucrist, paupèrrim, rebaixadíssim, improperat, menyspreat i mort per tu, fins que tu també hagis mort tots els teus sentiments humans; i que Jesucrist crucificat visca en el teu cor i en la teva ànima, i tot transformat i transfigurat ho sentis en tu sincerament, perquè mai no vegis, ni sentis, ni escoltis sinó ser solament aquell qui està penjat a la creu i mort per tu, a exemple de la Verge Maria” (“Tractat de la vida espiritual”, de St. Vicent Ferrer, 1350-1419, frare dominic i predicador valencià internacional).
  • “¡Benvingut sia el patiment si és causa de repenediment!” (Georg Wilhelm Friedrich Hegel, 1770-1831, filòsof alemany).
  • “És de notar acuradament que Pau mai no parla de Déu reconciliat amb als homes, sinó sempre dels homes que s’han de reconciliar amb Déu. El més significatiu de tots els passatges, II Cor. 5,18-20, tres vegades hi parla de Déu reconciliant l’home amb Ell mateix. Va ser l’home, i no Déu, qui necessitava ser reconciliat. Res havia disminuït l’amor de Déu, no hagués convertit aquest amor a l’odi; res hagués desterrat aquest anhel del cor de Déu. L’home pot pecar, però Déu encara l’estima. No va ser Déu qui necessita ser pacificat, sinó l’home que necessita ser mogut a retre’s i a la penitència i a l’amor” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “En els judicis humans, qui confessa la seva culpa és castigat; en el diví, és perdonat… Beneït sia Déu” (Mare Meravelles de Jesús, monja castellana).
  • “Que els homes en diguin follia o deliri o qualsevol altra cosa. Nosaltres no ens interessem per cap coneixement ni saviesa del món sinó per aquest: que l’home ha pecat i Déu ha sofert, que Déu ha estat fet el pecat de l’home i l’home és convertit en la rectitud de Déu” (Richard Hooker, 1554-1600, teòleg, profeta de l’anglicanisme).
  • “Els pecats no són perdonats sinó a qui creu que li són perdonats gratuïtament” (Girolamo Seripando,1493-1563, teòleg italià i religiós agustí).
  • “Mai no és suficient de pensar en el perdó com simplement la remissió d’una pena que hagués caigut sobre nosaltres. El perdó és essencialment la restauració d’una relació perduda. No era que Déu estigués separat dels homes…Era que els homes es van separar de Déu. A través del que Jesucrist ha fet, els homes poden esdevenir amics de Déu” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “El Crist fou qui em donà esperança, la qual és en ell mateix (i) es mostrà ell mateix en mi, i em donà el seu esperit i em donà la seva gràcia, la qual trobí suficient. Fou ell qui m’ho donà quan jo estava callat i no tenia ni esperança ni fe” (“The Journal of George Fox”, fundador anglès de la Societat d’Amics –quàquers- nat a Drayton-in-the-clay, ara Fenny Drayton, Leicestershire, 7·1624, mort a Londres, 13·1·1691).
  • “Et record, doncs, cinc camins de penitència: primer, l’acusació dels pecats; segon, perdonar les ofenses del nostre proisme; tercer, l’oració; quart, l’almoina; i cinquè, la humilitat” (St. Joan Crisòstom, 345?-407, Pare de l’Església grega).
  • “Com fón inspirada la gloriosa santa.(…) A les orelles de la pomposa senyora pervenc la veritat d’aquesta mirable fama, e ordenà la divina clemència -que per diversos camins als miserables pecadors convidà que, oint la senyora Magdalena com aquest sant profeta així altament la vida esdevenidora pricant mostrava e, ab les sues obres i doctrina, menyspreant d’aquest món miserable les vanes pompes, denunciava del trist infern les eternes insoportables penes que als impenidents pecadors justament esperen. Aquesta sobrellevada fama tocà les orelles de les portes del cor de la senyora Magdalena e, inspirant de l’Esperit Sant ab dolça suavitat lo vivificant aire, apartà les cendres que estaven sobre la centilla de la sua natural consciència, i les entràmenes del seu cor se començaren a encendre e los ulls de l’entenebrat enteniment aprengueren mirar e veure, en los retrets de l’encesa consciència, les pompes miserables e pecats dels quals la sua anima estava deshonestament moblada. Recordant que, entre les altres excel·lències que del gran profeta Jesús ab veritat parlaven, era la profunda mansuetud e benignitat afable, ab la qual los penidents pecadors benignament rebia, e reconeixent de la sua nafrada consciència les sangonoses nafres, considerant la infinida ciència, omnipotent poder, misericorde liberalitat del clementíssim metge, delliberà als peus de la sua majestat, demanant misericòrdia, confessar de la sua contrita ànima les mortals ferides (…)
    -Dos deutors devien a un home la u cinc-cents florins, l’altre cinquanta, e no tenint d’on tornar los poguessen, feu-los abduis quitis. Qual d’aquests estimau és obligat a més amar el senyor qui els ha deixat lo deute?
    -Jo estime -respòs lo fariseu-, que aquell, qui de major preu és estat absolt.
    -Rectament heveu jutjat -respòs lo rei de glòria-, e per ço, ateneu: perquè jo he molt deixat a Magdalena, la condició de la qual no us pensau jo ignore, essent-me grata del gran benefici que de mi ateny, molt m’ama e mostra-ho en los seus actes; que jo só entrat en la casa vostra, e no m’haveu donat aigua per llavar-me los peus, i aquesta, ab les sues abundants llàgrimes, regant-los m’ha llavats, e ab los seus cabells torcant eixugats; vós no haveu donat pau d’alegre acolliment, aquesta no ha cessat, des que és entrada, besar-me los peus; vós, damunt lo meu cap no haveu llançat licor alguna; aquesta, ab aromàtiques licors en gran abundància ha untat los meus peus. Per les quals obres clarament se mostra que ella molt m’ama, perquè jo li he molt deixat.
    E tornant los misericordes ulls a la humil Magdalena diu-li, ab gest e afabilitat benigne:
    -Los teus pecats te són remesos.
    E digueren entre si los qui seien en lo convit: “¿Qui és aquest ab tan gran poder que los pecats pot remetre?” I, ab cara de pietat inefable, dix a la penident aconsolada Maria:
    -La ferma fe que en mi has tengut t’ha procurat salvació; ves-te’n ab la mia pau (…)”
    (De la “Història de Santa Magdalena”, d’en Joan Roís de Corella, València ca.1433/1443-1497).

NOU NAIXEMENT (DE DALT), SALVACIÓ, REGENERACIÓ

  • “Veritablement, rau en foscor qui troba la llum, talment quan som a l’ombra, llavors aquesta claror és a prop de tots nosaltres” (Meister Eckhart, ca.1260-ca.1328, místic alemany nat a Hochheim, devers Gotha, contemporani d’en Llull).
  • “La major cosa sobre qualsevol civilització és la persona humana, i la major a tomb d’aquesta persona és la possibilitat de la seva trobada amb la persona de Jesucrist” (Charles Habib Malik شارل مالك , 1906-1987, filòsof i diplomàtic libanès).
  • “Ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó pel seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l’Esperit Sant” (Lletra a Titus 3:5, apòstol Pau).
  • “Déu ha de néixer en tu
    Si Crist hagués nascut mil vegades a Betlem,
    però no hagués nascut en tu, romandries perdut eternament” (“Cherubinischer Wandersmann / El Pelegrí Querubínic”, 1:61, per Angelus Silesius [Johannes Scheffler], 1624–1677, poeta místic alemany nat a Breslau, Silèsia).
  • “Som impotents per a cooperar en la nostra regeneració igual que ho som per a cooperar en l’obra del Calvari” (Iain Murray, escriptor evangèlic).
  • “Així com en el principi “Déu digué: Que es faci la llum, i es féu la llum”, igualment, en el moment designat per al nostre nou naixement, digué: “Que es faci la vida” i es féu la vida” (J.A. Motyer, exegeta protestant).
  • “Jo, recolzat contra un pilar, plorava de joia. Dins la font del meu cor brillava ara aquella claror de la qual havia desesperat, pas a pas, en el camí” (Giuseppe Giovanni Lanza del Vasto, 1901-1981, deixeble cristià europeu de Gandhi, a “Peregrinatge a les fonts”).
  • “Coneguí una segona naixença, quan la meva ànima i el meu cos s’estimaren i es casaren” (Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanés emigrat als Estat Units).
  • “Signes de la vinguda de l’Esperit Sant a l’ànima.
    Però, Senyor, ¿com sabrem quan fas això i quin és el senyal de la teva arribada?. Per ventura no són els sospirs i les llàgrimes els testimonis i els missatgers d’aquesta consolació i alegria? Si és així, es tracta d’un senyal nova i inusitada. Doncs quina relació hi ha entre la consolació i els sospirs?. Entre l’alegria i les llàgrimes?. Si és que hom en pot dir llàgrimes i no pas, més aviat, abundància desbordant de la rosada interior i com ablució de l’home exterior. Així com el baptisme dels nens representa i indica amb una ablució externa una purificació interna de l’home, així ací, per contra, la purificació interior precedeix la ablució exterior. Bones llàgrimes, per les quals es renten les taques interiors, per les que s’extingeixen els incendis dels pecats! Feliços els qui així ploreu perquè riureu (Mt 5, 5). Reconeix, ànima meva, en aquestes llàgrimes el teu marit, abraça el que desitges. Embriaga’t ara d’un torrent de plaer, assecia’t d’aquesta mamella de consolació com de llet i mel” (“Scala Claustralium,Tractat sobre la manera de pregar a partir de la paraula de Déu”, VI , carta al seu amic Gervasi, sobre la vida contemplativa, de Guigues II, un dels primers cartoixans, Prior de la Cartoixa cap al 1174, +1188).
    “La trobada amb Jesucrist… Experiència que produeix un capgirament complet de tot el ser humà, ja que Jesús només existeix per als altres. Aquest ser completament per als altres, de Jesús, és l’experiència de la transcendència. D’aquesta llibertat de si mateix, d’aquest ser‑per‑als‑altres fins a la mort, neixen l’omnipotència, l’omnisciència i l’omni­presència. La fe es la participació en aquest ser de Jesús… La transcendència no s’assoleix en territoris llunyans i inaccessibles sinó en el proïsme cada cop més proper i accessible, Déu en figura humana!… l’home per als altres, és a dir, el crucificat…” (Esbós d’un treball de Dietrich Bonhöffer des del seu empresonament pels nazis).
  • “Ens fem de veres lliures quan el mateix Déu ens forma i crea, no per a ser homes -cosa ja feta quan la Creació-, sinó per ser homes bons” “I això ho fa amb la seva gràcia, a fi de fer-nos nova creació en Jesucrist” “Aquesta es la gràcia del Nou Pacte: que l’home conegui el seu Déu i, per gràcia, torni a nèixer per a Ell” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, gran Pare de l’Església, filòsof i teòleg, mig berber).
  • “Què podia voler dir el fet que havia donat aquella resposta? Havia donat un pas sobre el límit que separa aquest món visible i el més enllà i li havien fet veure clarament el camí (…) Als Estats Units ningú no havia menester d’ell, però a l’Índia la necessitat humana era il·limitada. No sabia pas el que allí faria, però Déu –i pronuncià el seu nom amb una nova reverència- li ho indicaria. Això era, suposà, el que volia dir en parlar de tornar a nàixer. La renaixença li vingué tan natural i inesperadament com nasqué del ventre de sa mare” (“Come, my Beloved / Vine, aimia”, cap. 4, de Pearl S. Buck, 1892-1973, escriptora nordamericana).
  • “La regeneració és un sol acte, complet en si mateix, i mai no repetit; la conversió, com el principi de la vida santa, és el començ d’una sèrie, constant, interminable i progressiva” (A. A. Hodge, 1823-1886).
    “És més fàcil eixir del camí quan hi som, que no pas entrar-hi quan no hi som” (John Bunyan, 1628-1688, escriptor anabaptista anglès “Pilgrim’s Progress, Bypath Meadow”).
  • “Deixeu-los pretendre allò que els vingui en gana, la veritable raó per la qual menyspreen el nou naixement és perquè rebutgen una vida nova. Qui no pot aguantar viure per a Déu igualment poc aguantarà d’oir res sobre ser nascut de Déu” (Dr. John Owen, c.1616-1683, teòleg protestant anglès).
  • “…Jesús li respongué:
    -T’ho ben assegur: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.
    Li diu Nicodem:
    -Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?
    Jesús respongué:
    -T’ho ben assegur: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. De la carn en neix carn, de l’Esperit en neix Esperit. No t’estranyis que t’hagi dit: “Cal que nasqueu de dalt.” El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit.
    Nicodem li replicà:
    -Com pot ser tot això?
    Jesús li respongué:
    -I tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens? Et ben assegur que parlem d’allò que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan us parl de les coses terrenals, com podreu creure’m quan us parli de les celestials? Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home. I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que no la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen malícia de la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu” (Evangeli de Joan 3:3-21).

TROBAR I RELLIGAR-SE A DÉU: CONDICIONS

  • “El Nou Testament mai no ho exposa d’aquesta manera, sinó que som nosaltres els qui necessitem reconciliar-nos amb Déu. El gran regal del missatge cristià és que elimina l’estranyament entre l’home i Déu i fa possible la major amistat de tots” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).
  • “…Un jorn, mentre prenien el bany al riu, el Mestre capbussà el deixeble sota l’aigua, agafant-lo del cap, i l’hi mantingué una bona estona mentre el pobre home maldava desesperadament per deslliurar-se’n.
    A l’ensentdemà fou el Mestre qui obrí conversa: -¿Per què ahir lluitares tant quan jo et tenia subjecte sota l’aigua?.
    -Idò, volia respirar, jo!.
    -El dia que abastaràs la gràcia d’adelerar Déu com ahir l’aire, aqueixa diada l’hauràs ja trobat” (“Qui pot fer resplendir l’alba?”, 1985, d’Anthony de Mello, S. J., 1931-1987, jesuïta de l’Índia).
  • “Omple la teva ment de Mi, sies el Meu servent, adora’m i vincla’t davant de Mi, així, en junyir fermament el teu cor al Meu i en considerar-me la teva Fita Suprema, arribaràs fins a Mi” (Bhagavad Guita, llibre sagrat hindú, l’Índia, ca. s.V-II a. C.).
  • “La mateixa paraula indica que no podem trobar Déu en igualtat de condicions, sinó solsament en termes de submissió i de gratitud” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Recorda que trobar Déu és el funeral de totes les penes” (“Autiobiografia d’un Yogui”, de Sri Yukteswar Giri [Priyanath Karar], 1855-1936).
  • “Tu no pots pas viure amb eixa seguredat concebuda per tu mateix i trobada dins de tu mateix, sinó sols amb la misericòrdia de Déu que tu vas demanar i vas esperar” (Escrit del 1516 de Martí Luter, teòleg agustí alemany, posteriorment iniciador de la Reforma protestant).
  • “Tocava l’amic a la porta de son Amat amb colp d’amor, esperança. Oïa l’Amat el colp del seu Amic amb humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les portes deïtat e humanitat, i entrava l’amic a veure el seu Amat” (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, Montpeller, Ramon Llull, 1232-1316, català de Mallorca, gran místic i savi català i el català més universal).
  • “…sovint així actuaven els primitius cristians, i per tal manera llur conversió interrompia llurs lligams i afectes…Patien la dissort de l’apartament, però hi trobaven tot just llur força, i com més els defugien els pagans, més units quedaven. Eren homes de ferro destinats a escampar la Paraula Divina, i les cadenes que els junyien entre si, eren també de ferro” (“Els darrers dies de Pompeia”, d’Edward George Bulwer Lytton, 1803-1873, escriptor anglès).
  • “Sóc Seu per compra i sóc Seu per conquesta; sóc d’Ell per donació i sóc d’Ell per elecció; sóc Seu per acord i sóc Seu per matrimoni; sóc totalment d’Ell; sóc perculiarment d’Ell; sóc universalment d’Ell; sóc eternamenat d’Ell. Una volta vaig ser un esclau però ara sóc un fill; una vegada vaig ser fill de la ira, un hereu de l’infern, però ara sóc un hereu del cel; una volta vaig ser un servent encadenat per Satanàs però ara sóc home lliure de Déu; una vegada em trobava sota l’esperit d’esclavatge però ara estic sota l’esperit d’adopció que em precinta en la remissió dels meus pecats, en la justificació de la meva persona i en la salvació de la meva ànima” (Thomas Brooks, 1608–1680, autor purità anglès).

L’AMOR I EL CANVI DE COR, LA VIDA ETERNA O REGNE DE DÉU

  • “Els pares diuen que quan l’home comença a allunyar-se del pecat que fa estada en ell i alliberar-se del domini de l’esperit d’aquest món, aleshores li passa el que pren a la dona que veu venir el moment del part (…) Ara bé, quan l’aire ha començat a asserenar-se i albira ja l’esperança de lluny, llavors el seu cor supera el temptador i obté una total victòria sobre el pecat” (Segon Discurs sobre els capítols del coneixement, 12, Isaac de Nínive).
  • “La millor manera de conèixer Déu és estimar moltes coses” (Vincent van Gogh 1853-1890, pintor neerlandès).
    “Has d’esdevenir un infant
    Home, si no esdevens un infant, mai no entraràs
    on són els fills de Déu: la porta és massa petita” (“Cherubinischer Wandersmann / El Pelegrí Querubínic”, 1: 153, per Angelus Silesius [Johannes Scheffler], 1624–1677, poeta místic alemany nat a Breslau, Silèsia).
    “Des que Ell em mirà el cor ja no és meu propi. Ell se l’havia endut al cel” (Samuel Rutherford, 1600–1661, clergue escocès empresonat a causa de la seva línea calvinista).
  • “La vida eterna pot començar ací i ara. La vida eterna és la injecció en el domini del temps d’una part del regne de l’eternitat” “Déu promet descans per al seu poble (Heb. 4,1) Recentment, van preguntar a certa persona què trobava com a la principal tret característic del món modern. La seva resposta va ser: “Els ulls cansats” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Fins i tot si fóssim pietosos i sense culpes pròpies, si servíssim Déu tots els dies de nostra vida d’acord amb la seva voluntat, en aquest cas, ni un sol dia de la vida d’un home no mereixeria l’eternitat incommensurable.
    La joia celestial és tan meravellosament gran, santa i bella que cap vida terrenal no pot guanyar-la, fins i tot si fóssim servidors bons i útils (Lc 17:16). Fixa’t com era veritat el que deia Crist quan afirmava que era impossible per a l’home d’esdevenir benaurat! (Mt.19:26)” (“Breu instrucció cristiana i altres escrits”, 1522-1523, de Huldrych Zwingli, 1484-1531).
  • “Veig el Senyor carregat dels tresors de l’amor d’ell i requerint d’ànimes buides on poder dipositar-les” (Mare Meravelles de Jesús, monja castellana).
  • “El primer efecte del poder de Déu dins el cor en regeneració és donar al cor una sabor o sentit Divins; esdevingut per a tenir un gust de la bellesa i de la dolçor de l’excel·lència suprema de la natura Divina” (Jonathan Edwards, 1703-1758, pastor, teòleg i missioner cals indis nordamericans).
  • “…no estic pas dient que l’eliminació de les objeccions de caràcter intel·lectual farà d’un home un cristià. Mai ningú no va arribar a la conversió simplement amb arguments. Cal que hi hagi també un canvi en el cor. I això només es pot produir per l’obra directa del poder de Déu. Però el fet que la tasca intel·lectual no sia suficient, no vol dir, com tantes vegades suposem, que no calgui. És cert que Déu pot superar tots els obstacles intel·lectuals mitjançant l’exercici directe del seu poder regenerador. De vegades ho fa. Però ho fa molt poques vegades. Generalment Ell exerceix el seu poder a través de certes condicions de la ment humana. Generalment, no porta al Regne, enterament sense preparació, aquells la ment i fantasia dels quals estan totalment dominats per idees que fan que l’acceptació de l’evangeli sia lògicament impossible” (“Cristianisme i Cultura”, 1913, assaig del Dr. John Gresham Machen, 1881-1937, teòleg presbiterià de Baltimore).
  • “Ell ens va fer poble seu, ovelles de la seva devesa. Va fer ovelles de llops, tal és l’obra de la gràcia” “Si cavil·lem germans, què hem estat abans de la gràcia del Senyor i què en acabant, veurem que, igual que els homes amilloren, encara els llocs que adés eren contraris a la gràcia divina, ara li han pres el gust” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, gran Pare de l’Església, filòsof i teòleg, nascut a Numídia).
  • “Mes de bé pots fer ab Déu en un dia, que ab tu mateix en mil anys” (“Llibre dels 1000 Proverbis”, de Ramon Llull).
    “Perquè, en el judici, no hi haurà misericòrdia per a aquells qui no hauran tingut misericòrdia; però els misericordiosos poden riure’s del judici!” (Lletra de Jaume 2:13, cap al 40-50 d.C.).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

Lideratge – Eficàcia, Funcionament, Contrasts (03 – Persones, Objectius i Coses)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

PERSONES, OBJECTIUS I COSES

  • “La gent, fins i tot més que els objectes, ha de ser restaurada, renovada, reviscolada, recuperada i remuda; mai no hem de foragitar ningú” (Audrey Hepburn, 1929-1993, actriu belga).
  • “No gestiones gent, gestiones coses. Tu dirigeixes gent” (Almirall Grace Hooper, 1902-1992, militar i matemàtic nordamericà, inventor del llenguatge de programació).
  • “En les organitzacions, el poder i l’energia real es genera a través de relacions. Els patrons de les relacions i les capacitats per a formar-ne són més importants que les tasques, funcions, rols i posicions” (“Leadership and the New Science / Lideratge i la Nova Ciència”, per Margaret Wheatly).
  • “Igual que en Weber, (A. D. Chandler) considera que el sistema de jerarquia directiva ofereix les millors perspectives per a la prosperitat a llarg plaç de les empreses, i es concentra en el principi que el paper del directiu assalariat té una importància crítica. Assenyala en Managerial Hierarchies, que “la mà visible” de la gestió ha vingut a reemplaçar la “mà invisible” de les forces de mercat proposta per Adam Smith, coordinant el flux de béns dels productors cap als clients d’una manera més eficient i rendible que si sols són aplicats els mecanismes de mercat” (Carol Kennedy, “Guide to management gurus-Alfred D. Chandler”).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

Missatge darrer

MISSATGE DARRER

“Si per un instant Déu s’oblidara que sóc una titella de drap i em regalara un bocí de vida possiblement no diria tot el que pens, però en definitiva pensaria tot el que dic.

Donaria valor a les coses, no pel que valen, sinó pel que signifiquen.
Dormiria poc, somiaria més, entenc que per cada minut que cloem els ulls perdem seixanta segons de llum. Caminaria quan els altres es detenen, despertaria quan els altres dormen.

Escoltaria quan els altres parlen, i com gaudiria d’un bon gelat de xocolate!

Si Déu m’obsequiàs amb un bocí de vida, vestiria senzill, em llançaria de cara al sol, deixant al descobert, no sols el meu cos sinó la meva ànima.

Déu meu, si jo tingués un cor, escriuria el meu odi sobre el gel, i esperaria que eixira el sol. Pintaria amb un somni de Van Gogh, damunt els estels, un poema de Benedetti; i una cançó de Serrat seria la serenata que els oferiria a la lluna. Regaria amb les meves llàgrimes les roses per a sentir-ne el dolor de les espines, i el petó vermell dels pètals…

Déu meu, si jo tingués un tros de vida… No deixaria passar un sol dia sense dir-li a la gent que la vull. Convenceria cada dona o home que són els meus favorits i viuria enamorat de l’amor. Provaria a la gent com i de quina manera l’erren en pensar que deixen d’enamorar-se quan envelleixen, sense saber que envelleixen quan deixen d’enamorar-se!. A un nin li donaria ales, però deixaria que ell sol aprengués a volar. Ensenyaria als vells que la mort no arriba amb la vellesa, sinó amb l’oblit.

Tantes coses he après de vosaltres, la gent… He après que tot el món vol viure al cim de la muntanya, sense saber que la veritable felicitat rau en la manera de pujar amunt dels penyals. He après que quan un nadó estreny amb el seu petit puny, per vegada primera, el dit de son pare, el té atrapat per sempre més. He après que un home sols té dret a mirar-ne un altre de cap a baix, quan ha d’ajudar-lo a aixecar-se’n. Són tantes coses les que he pogut aprendre de vosaltres, però realment de molt no hauran de servir, perquè quan desareu aquest escrit, infeliçment m’estaré morint”.

Digues sempre allò que sents, i fes el que penses…Si sabés que avui fos la darrera vegada que t’haig de veure dormir, t’abraçaria fortament i pregaria al Senyor per poder ser el guardià de la teva ànima. Si sabés que aquesta fóra l’última vegada que et veig eixir per la porta, et faria una abraçada, un petó i et cridaria de nou per a donar-te’n més. Si sabés que aquesta havia de ser l’última vegada que haig de sentir la teva veu, gravaria cada una de les teves paraules per poder sentir-les una vegada i una altra, indefinidament.

Si sabés que aquests són els últims minuts que et veig, diria “et vull” i no assumiria, simplement, que ja ho saps.

Sempre hi ha un matí i la vida ens dóna una altra oportunitat per a fer les coses bé, però per si l’erre i l’avui és tot el que ens queda, m’agradaria dir-te quant et vull i que mai no t’oblidaré.

El matí no és segur per a ningú, jove o vell. Avui pot ser l’última vegada que veus els que estimes. Per això no esperis mes, fes-ho avui, ja que si el matí mai no arribàs, segurament et planyeries del dia que no vas prendre el temps per a un somriure, una abraçada, un petó i que vas estar molt ocupat per a concedir un últim desig. Mantingues els que estimes aprop de tu, dis-los a cau d’orella com els necessites; estima’ls i tracta’ls bé, pren temps per a dir-los “ho sent”, “perdona’m”, “si us plau”, “gràcies” i totes les paraules d’amor que coneixes. Ningú et recordarà pels teus pensaments secrets. Demana al Senyor la força i saviesa per a expressar-los. Demostra als teus amics quant t’importen”.