Temps de Germanies (1519-1523)

Temps de Germanies (1519-1523)

A MODE DE PRÒLEG

“La gent morisca
pres tal jornada
serà forçada
prendrà baptisme,
de que gran cisme
cert si engenra.
En cella terra
pel poc llinatge.
lo gran patge
rebrà ofensa
dins en Valença
alçant bandera.
O causa fera
e molt amara
que·l fill al pare
la doncs aucia?
Astrologia
clarament posa
esta gran nosa
que pels fills bares
la mort als pares
serà donada;
e la malvada
furor del poble
per lo molt noble
lo rei en Pere
pres la riera
serà sotsmesa
de la gent pressa.
Après grans penes
trenta dotzenes
seran penjades,
e aixi lleixades
per tota l’horta
de la gent morta
pudirà l’aire.
Per tal afaire
hauran los nobles
del menuts pobles
presa venjança.
Après tal dansa
un menor fraire
al gran sant paire
serà missatge
pel gran ultratge
fet al morisma,
ço per la crisma
per força dada
e recitada
la vera causa,
sense fer pausa,
haurà resposta
que per l’amposta
de tal sofisme
lo dit baptisme
valor no haja.
Sots tal guiatge
la moreria
en aicell dia
serà refeita
per la gran peita
per ella pagada,
e castigada
la gent menuda.
Serà temuda
la senyoria
en aicel dia;
mala fortuna
sots la lluna
serà posada
e refermada
l’alta corona
sots l’azcona…”

(Una mena de profecia sobre les Germanies?, per Anselm Turmeda, *Mallorca ca. 1350-†Tunísia ca. 1425-1430, escriptor mallorquí).

——————–

  • 1·1519: Luter accepta d’excusar-se al Papa, però els papals, prepotents, se’n desinteressen.
  • Primeries·1519: Zwingli comença a Zürich la predicació dels Evangelis sobre text bíblic: hi acuden laics i clergues en massa.
  • 18·2·1519: Hernan Cortés ix a conquerir Iucatan des de les Antilles amb 11 vaixells, 550 homes i 16 cavalls.
  • 4·1519: Fundació de la “Villa Rica” de la Veracruz per l’expedició de Cortés, malgrat la prohibició de colonitzar, segons l’acord amb els asteques. Com de costum, l’ambició i l’avarícia espanyola cerca el pretext de la religiositat integrista i es passa per l’entrecuix tots els acords presos i qualsevol legalitat -si tenen superioritat i poden apoderar-se dels altres.
  • 1519: Els pirates ataquen Borriana i Orpesa (la Plana).
    Pesta a València.
    Alacant té 600 cases.
    Les Corts aragoneses encara reclamen el dret de Justícia d’Aragó a conèixer en recurs les causes promogudes a terres valencianes sotmeses al Fur aragonès.
    Mapa americà de Lopo Homem, amb les quatre barres catalanes.

HERNÁN CORTÉS

Temps de Germanies (1519-1523) 01

  • Hernan Cortés entra a l’antiplà d’Anaguaqui, a l’actual Mèxic, on viuen més de 23 milions d’indis (asteques, golmeques, tolteques, maies…).
    Introducció de la xocolata a Europa, des de Mèxic.
    Pineda explora des de la Florida fins al riu Panuco (Mèxic): finalment s’esvaeix l’esperança de trobar-hi un estret al Pacífic des del Carib.
    Primera colònia espanyola vora el Pacífic.
    Mor Maximilià. Karl/Carlos n’hereta Àustria i rodals, la sobirania sobre el nord d’Itàlia i el dret a ser proposat com a Emperador.
    Moren Lucrècia Borja i Leonardo da Vinci.

LEONARDO DA VINCI

Temps de Germanies (1519-1523) 02

  • 28·6·1519: Karl/Carlos, després de subornar els electors amb els prèstecs del banquer Fugger, és proclamat Emperador, front a les pretensions dels reis de França i d’Anglaterra.
  • 2•7•1519: Afectat per la pesta, Zwingli arriba a punt de mort i fa la seva evolució interior al llarg de la convalescència, que dura fins al 26 de novembre.
  • 7·1519: Inici de les Germanies.
  • 4·8·1519: Debat públic a Leipzig entre l’hàbil sofista dominic Johan Eck i Luter. Eck, represenant papal, ateny que Luter defensi “l’heretge” Huss, un virtuós nacionalista txec i reformador cristià damnat pel Papa Luna i assassinat per la Inquisició, a fi de poder-lo declarar també heretge.
  • Mitjans·8·1519: Cortés surt devers Tenochtitlan.
  • 31·8·1519 a 7·9·1519: Llargs combats entre tlaxcalteques i espanyols. Intel·ligent i tenaç resistència indígena i descoratjament castellà.

KAISER KARL V

Temps de Germanies (1519-1523) 03

  • 9·1519: Comencen les contínues ambaixades agermanades a l’Emperador-rei.
  • 22·9·1519: Els espanyols entren a Ocotelolco, capital tlaxcalteca.
  • 4·11·1519: Primera ambaixada agermanada rebuda per l’Emperador.
  • 8·11·1519: Amb grans honors, Cortés entra a Tenochtitlan, on fa presoner Moctezuma II, emperador de la Confederació asteca.

ZWINGLI

Temps de Germanies (1519-1523) 04

  • 1519: Relació Erasme-Zwingli.
  • 1519-1520: Corts Catalanes a Barcelona, en un clima tens entre les festes lluentes per la mort de l’emperador Maximilià i la successió de Karl/Carles. Els catalans es malfien del rei i dels seus consellers estrangers, que veuen com a exploliadors absentistes. Posició contrària -molt ferma- a la política imperial.Moviment municipalista i antiabsolutista de las “Comunidades” castellanes o “comuneros”, de caràcter burgès i democràtic.
  • 1519-1522: Revolta burgesa i popular de les Germanies al Regne Valencià i les Illes, amb concomitàncies al Principat.
    Viatge F. Magalhâes-Jon Elkano (el primer portugués, el segon basc), primera circumnavegació terràquia: Per l’Atlàntic, pel sud de Terra de Foc, atravessen tot el Pacífic fins a Filipines (on mor Magalhâes) i Moluques, després tornen per Sudàfrica. Elkano torna a Sebília: provada l’esfericitat de la Terra.
  • 31·1·1520: Carta Reial que autoritza la Germania (Gernandat de milicians menestrals, segons llei del 1503 del Catòlic que autoritzava els gremis valencians a organitzar milícies ciutadanes d’autodefensa contra els pirates).
    2·1520: Aixecament comuner a Toledo, comandat per Juan de Padilla (1449-1521), secundat per gran part de Castella des de Lleó i Burgos fins a Múrcia.
  • 10·4·1520: Nomenament del castellà Diego Hurtado de Mendoza com a Virrei de Valencia, representant de l’absolutisme imperial.

DIEGO HURTADO DE MENDOZA (1503-1575)

Temps de Germanies (1519-1523) 05

  • 24·4·1520: Els jurats, de tendència oligàrquica, prohibiexen els agermanaments.
  • 5·1520: Motins populars, amb focs i saqueigs al crit de “Visca el Rei!”: Moviment antioligàrquic dut per la burgesia nova. Els agermanats desfilen per la rambla eixuta del Túria.
    Alliberament del presoner Anton Pavia.
  • 26·5·1520: primera victoria agermanada: Colp d’Estat al Consell municipal de la ciutat de València, pel qual són elegits dos jurats de la mà menor (un artesà i un menestral), a costa d’un noble i d’un ciutadà. Nomenen un mercader per a controlar la taula de Canvis.
  • 31·5·1520: Execució dels agermanats Bernat Marquilles i Melcior Negre.
  • 5 i 6·1520: La Junta “dels Tretze” síndics, a imitació de Venècia, la vella aliada, envien un memorial, en el qual demanen justícia contra els nobles, i ambaixades a l’emperador, amb repetides protestes de lleialtat: “Gents estrangeres, desmandades, replegadisses”, diuen a tomb dels motins.
  • 6·1520: El virrei Hurtado de Mendoza fuig de la ciutat de València. La revolta s’escampa per tot el reialme.
  • 15·6·1520: Butlla “Exsurge Domine”, una obra d’Eck contra 41 tesis d’en Luter.
  • 28·6·1520: L’emperador comunica al virrei que no pot pas enviar-li tropes.
  • 1520: La fugida dels nobles de València amb motiu d’una pesta, facilita els agermanats, sots pretext de l’amenaça turca, l’aprovisament d’armes tot apel·lant a un decret de Ferran el Catòlic, del 1503, que autoritzava els gremis a armar-se contra els pirates.
    L’emperador escriu al virrei de Valencia: “hay tiempos y casos en que el sufrimiento (=concessions) y disimulación (=maquiavelisme) valen mucho y es más necesario en esos reinos (=no castellans) donde se ayudan de privilegios y libertades, que en otras partes (=Castella) donde el mando y poderío real es absoluto”.
    El rei escriu també als Jurats: “Estamos determinados de antes perder el Reino que la obediencia”, però permet que els Jurats elets contrafur actuïn legalment.

MOCTEZUMA II (1466-1520)

Temps de Germanies (1519-1523) 06

  • Els espanyols tenen pres Moctezuma II i el deixen morir de fam.
    Zwingli renuncia al títol (i diners) d’”acòlit del papa”.
    Mor Selim I i Soliman el Magnífic s’esdevé emperador otomà. Els turcs ocupen des del Mar Roig a Crimea i des del Kurdistan a Bosnia (i a tot arreu deixaran males herencies per al futur).

SOLIMAN II, SOLDÀ TURC (1495-1566)

Temps de Germanies (1519-1523) 07

  • B. Casaus/Las Casas obté una “capitulación” per a dur a terme un experiment missioner pacífic a la costa veneçolana, on dominics i franciscans ja actuen en el mateix sentit. Els atacs de caçadors espanyols d’esclaus, que actuen amb tolerància de l’Audiència de la Hispaniola, farà fracassar l’experiment.
    Mort del pintor Rafael.
    Ahmad el Gran, Soldà d’Adal, envaeix el cor d’Etiòpia.
  • 3·7·1520: L’emperador, de Brussel·les estant, escriu per agriar a Borriana (Plana Baixa) per restar-li “fidel”.
  • 7·1520: Acaba la fase negociadora de les Germanies.
  • 29·7·1520: Constitució a Àvila de la Junta Santa, que demana una reperesentació oberta al poble i a les ciutats castellanes, que no traguin moneda del regne, que autoritzin dur armes a tots els ciutadans i que no sia declarada guerra sense autorització de les Corts.
  • 8·1520: El virrei de València es prepara per a la guerra civil.
    “Crida (o Manifest) a la noblesa cristiana de la Nació Alemanaya, sobre el millorament de l’Estat cristià”, llibre-pamflet de Fra Martí Luter, de carácter polític, proclama el sacerdoci universal dels cristians i crida els prínceps a un Concili nacional per a les reformes eclesials.
  • 21·8·1520: Com a represàlia per la manca de suport a les tropes imperials, Medina del Campo és arrasada pel capità general Fonseca. Com a reacció Valladolid, Palència, Sebília, Jaén i tota Extremadura s’afigen als comuners.
  • 13·9·1520: Elecció d’en Joan Caro com a Racional, mena de “Corregidor” existent des de mitjans del s. XV per al Regne valencià.
  • 9·1520: Els comuners prenen Tordesillas, on són rebuts per la reina mare, Juana “la loca”, una progressista tancada pel cesaropapisme, la qual els dóna la seva aprovació.
  • 10·1520: “De la captivitat babilònica de l’Església”, interessant denúncia històrica sobre el procès degeneratiu de l’església catòllica oficial, d’en Luter. En llatí, basat en la Bíblia, sols reconeix 2 dels 7 sagraments de Roma: bateig i eucaristia.

MARTÍ LUTER

Temps de Germanies (1519-1523) 08

  • Els emissaris comuners enviats a Flandes per lliurar les peticions de la “Junta Santa” al rei, se n’han de tornar sense poder-ho fer.
  • 11·1520: ”La llibertat del cristià”, de Luter, de caràcter ètic, exalta la resonsabilitat moral individual i la salvació per la fe.
  • 10·12·1520: Luter crema la butlla papal i llibres de dret canònic que considera antibíblics a Wittemberg: “Car tu has humiliat la veritat de Déu, Ell t’humilia en aquest foc avui. Amèn”.
  • 12·1520: A Benissanó són tombades les forques.
  • Tardor·1520 a primavera·1521: Adrià d’Utrecht associa a la regència de Castella a Iñigo de Velasco i al conestable de Castella Fadrique Enríquez. A muntó nobles comuners abandonen les Comunitats. Lasso enceta negociacions després de destituir en Padilla. Enfrontament entre les faccions aristocratitzant i popular per la nova direcció de la guerra. Fracàs del l’atac a Medina de Rioseco, on s’havien aplegat els regents.
  • 1520-1522: Resistència agermanada de Xàtiva, per Vicent Peris i els Encoberts, un dels quals es fa passar per nét del Catòlic i s’arroga misterioses dignitats teològiques. Hi encunyen el “diner”.
  • Ca.1520-1540: Es gesta el model de repressió inquisitorial, en realitat contra pseudoluterans, contra fantasmes, però ben efectiu per a les fites politiques autoritàries.
  • 1520-1560. El tràfic mercantil augmenta a Alacant, la qual dobla sa població gràcies a la “contractació de la mar”, s’esdevé un port important punt de contacte entre l’exportació de llanes castellanes i la navegació genovesa. Els genovesos dominen quasi tota l’activitat financerocomercial dels ports catalans.
  • 3·1·1521: Butlla d’excomunió de Luter, on Lleó X afirma que “L’Esperit Sant vol que els heretges sien cremats”. Els fets més aviat li ho desmentiran, car durant prou anys cap dirigent “heretge” mitjanament destacat no serà ja cremat a Alemanya. Voldran cremar-los però no podran.
  • 25·1·1521: El Kaiser Karl inaugura la seva primera Dieta, a Worms, vora el Rhin.
    Carnestoltes·1521: “Posaren un dia al mercat de València, a l’entrada d’un carrer dit el Trenc, una figura de l’Emperador amb la tiara al cap, cap avall i les cuixes descobertes”.
  • 6·2·1521: Comença la Germania a Mallorca, quan el virrei mana d’empresonar 7 menestrals, un d’ells en Joanot Colom, instador o cap de la revolta. Una mica més de les 2/3 parts de Ciutat és agermanada, bàsicament menestrals tèxtils. Els forans són tots agemanats, tret d’Alcúdia.

JOANOT COLOM
Temps de Germanies (1519-1523) 09

  • 7·3·1521 a 23·8·1521: Solemne aplicació pels agermanats mallorquins de la “santa Quitació”: almenys 22.500 lliures de multes als mascarats, per la supressió dels drets.
  • 10·3·1521: Edicte imperal per a incautar els llibres de Luter, malgrat que el Kaiser protegeix la vinguda de Luter a la Dieta de Worms amb un salconduit imperial, a causa de la divisió de la noblesa alemanya.
  • 3·1521: Primeres defeccions de les Germanies: Ontinyent (la Vall d’Albaida) i Cullera (Ribera Baixa).
  • Queden suprimits a les ciutats valencianes els drets reials, de la Generalitat i municipals, sense compensacions, tal com a Mallorca.
  • 30·3·1521: Rebuig de l’Emperador a les activitats agermanades. Les Germanies queden definitivament fora de la Llei, enfrontades directament a l’Emperador i aliades objectives de l’oposició luterana a Alemanya i als comuners de la burgesia castellana.
  • ca.4·1521: Dieta de Worms: Institució d’un Consell de Regència presidit pel germà menor del Kaiser, en Ferran, qui funda la branca austriaca dels Habsburg.
  • 1521-1564: El germà menor de Karl, Ferran (1503-1564), nét dels Reis Catòlics, enceta la branca austriaca dels Habsburg-Trastàmara (1521-1740).
  • 13·4·1521: Desfeta del moviment comuner castellà, fortament anti-Inquisició, moviment de la burgesia castellana més progressista i antiimperial, a la decisiva batalla de Villalar (vora Valladolid), després de tornar en Padilla a comandar militarment els comuners: l’exèrcit comuner hi és anihilat. L’espanyolisme en gestació hi esclafa un normal nacionalisme popular castellà. D’ara endavant Castella queda del tot subjugada i utilitzada com a eina guerrera de les dèries imperials de l’Oligarquia castellanoandalusa.
  • 14·4·1521: Execució -per decapitació- de Padilla, Bravo i Maldonado, caps militars dels comuners.
  • 4·1521: Comença el setge de Cortés a Tenochtitlan (actual ciutat de Mèxic).
  • d.4·1521: Els agermanats miren de nomenar nou rei, pensen en Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, de la Casa reial de Nàpols, expropiat el 1501 del seu tron. El duc els respon: “yo me echaría destas ventanas abaxo antes de verme en poder de tan vil gente como vosotros”. És empresonat a Xàtiva.

FERRAN D’ARAGÓ (DUC DE CALÀBRIA)
Temps de Germanies (1519-1523) 11

  • 16 a 26·4·1521: En Luter es presenta davant el Kaiser a la Dieta. Eck l’hi ataca de nou. No atenyen de fer-lo retractar dels llibres que ha escrit (al·legat luterà per la llibertat de consciència: “no és segur ni just d’actuar contra la consciència. Déu m’ajudi. Amèn”). El Kaiser Karl manarà cremar els escrits de Luter.
  • 29•4•1521. Zwingli és convocat pel capítol, que vol frenar la seva predicació.
  • D.4·1521 a 2·1522: Sucessiva rendició de les ciutats comuneres a Castella.
  • 5·1521: Incendi del raval de la Moreria a València.
    Nova elecció de jurats segons el sistema agermanat.
  • 7·6·1521: Victòria de Cortés i dels seus aliats tlaxcalteques a Otumba.
  • 9·6·1521: Saqueig de les cases dels cavallers a València.
  • 6·1521: Els agermanats de St. Mateu (Baix Maestrat) es revolten i maten el Governador. Saquegen les cases dels rics. El virrei Diego Hurtado de Mendoza amaneix l’encunyament de moneda al Castell de Dénia.
  • 20·6·1521: El comanador de Montesa, en Francesc Despuig, ataca i pren St. Mateu. Els caps agermanats comandats per en Coll són afusellats.
  • 21·6·1521: Saqueig de Picassent (l’Horta).
  • 30·6·1521: Degollina de moriscos a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat).
  • 1·7·1521: El duc de Sogorb assetja els agermanats a Castelló de la Plana. la vila acaba essent presa a l’assalt i saquejada pels imperials.
  • 7·1521: Agermanats de Castelló fugen cap a Orpesa (Plana Alta) on són Bremeu i Estellers.
  • 3·7·1521: Setge i presa del castell de Xàtiva per les tropes agermanades d’en Vicent Peris.
    Els agermanats de València, comandats per Estellers, volen venjar els de St. Mateu i assalten el castell d’Alcalà de Xivert, i saquegen i calen foc a la vila. El mateix dia són atacats i desfets pel Duc de Sogorb, a Orpesa. Hi mor Miquel Estellers, els caps agermanats són fets presoners i penjats a Castelló.
  • 17·7·1521: Derrota dels 8000 agermanats comandats per Jaume Ros, vinguts de València, als camps d’Almenara (Plana Baixa), a mans del Duc de Sogorb. Ni Estellers ni Ros ni Bocanegra ni Garcia no són bons estrategs ni tenen sentit moral format, dirigeixen pèssimament les batalles (exactament igual com normalment els nostres nacionalistes d’esquerra d’ara mateix) i manquen de cavalleria. Els imperials compten amb a muntó soldaders (=mercenaris), sovint princepatins i castellans.
  • d. 18·7·1521: La repressió feudalista s’estèn per la Plana.
  • 24·7·1521: Ressonant victòria agermanada a Gandia (Safor)

ELS AGERMANATS REBUTS PEL CARDENAL ADRIÀ D’UTRECH
Temps de Germanies (1519-1523) 15

  • 1521-1526: Primera guerra contra França -sobretot devers Nafarroa- per disputes territorials (Navarra, Itàlia i Luxemburg). França-Venècia-Suïssa contra el Kaiser-Anglaterra-el Vaticà. França fracassa a Nafarroa i el Kaiser ocupa Lombardia.
    13·8·1521: Destrucció de la ciutat de Mèxic: hi moren 240.000 guerrers -50.000 morts de fam- asteques (nació indígena encara en el Neolític), a mans del genocida Hernan Cortés (amb ferro, cavalls i artilleria).
  • Estiu·1521: Bateigs forçats de moros valencians, que continuaran. Afranquiment d’esclaus a Mallorca: “En Colom los avia fet franchs”, “estava molt alegre per quan dehia que en Colom los havia fets franchs”.
  • 30·8·1521: Pedro Maza derrota els agermanats a Oriola (Baix Segura). La pluja havia inutilitzat l’artilletria agermanada, i la desfeta hi és total.
  • 31·8·1521: Els espanyols, sols rendir-se Tenochtitlan, després de la tenaç defensa de Cuauhtemoc, van al gra i cerquen desesperadament el suposat tresor asteca a la capital conquerida, com a botí de guerra: torturen els cabdills asteques tot cremant-los els peus untats amb oli, i Cuauhtemoc i el senyor de Tacuba diuen que havien llençat l’or al gran estany de la ciutat.
    Desfeta agermanada a Almenara.
  • 20·9·1521: L’Exèrcit agermanat ix cap a Morvedre (=Sagunt).
  • 22·9·1521: L’agermanat Vicent Peris i el seu exèrcit, cansat per dos dies de marxa, és derrotat a Morvedre.
  • 10·1521: La Germania de Mallorca, radicalitzada, passa a ser dirigida per Joanot Colom, qui decreta la fi de l’esclavatge ni l’abaratiment dels articles de primera necessitat. J. Colom succeeix com a cap agermanat el més moderat Joan Crespí, qui, amb sos col·laboradors, és mort pels radicals.
  • 21·10·1521: El virrei promet perdó general als agermanats de la ciutat i l’Horta de València, però amb l’excepció de 51. Tanmateix, amb el pas del temps, en faran més d’exepcions (vella tàctica espanyola per dividir l’enemic feble).
  • 11·1521: Vicent Peris i d’altres agermanats refugiats a València són esclafats.
  • 1521-1530: Escalada de preus dels articles de consum a València.
  • 1521: Atac dels pirates a Amposta.
    Fi de la vida monàstica al Monestir benedictí de St. Pere de Casserres. Pesta al Principat, que -segons el parer dels Consellers barcelonins- impedeix l’extensió de les Germanies arreu el Principat.
    Els Jurats de València escriuen: “Los oficials de la present ciutat se recorden que aquesta ciutat i regne estan units ab aqueix Principat de Catalunya”.
    Els jurats valencians defineixen així el front enemic antiagermanat a l’arquebisbe de Tarragona: “Los militars e persones magnades…han fet col·ligacions entre ells…contra la dita ciutat (València), e format exèrcit contra aquella, unint-se ab los moros del present regne” i “deliberant venir ab mà forta per a devorar-la”.
    El virrei Mélito escriu a l’emperador: “De cristiano no hay de quien fiar en el Reino”. Allà on hi ha moros hi ha agermanats, i quasi la meitat de la població valenciana són llavors encara moriscos.
    Apareix a València la 1ª edició de “Blanquerna” de Ramon Llull.
    Estat bascooccità independent de Fois i Bearn.
    Motí del “Pendón Verde” a Sebília.
    Ferdinando de Magalhaês mor a les Filipines assassinat per nadius, Jon S. Elkano el substituix.
    A Alemanya hi han hagut ja fins a 18 traduccions bíbliques d’ençà la cristianització.
    “Manifest de Praga” de Thomas Müntzer.
    “Joci Communes”, 1ª formulació teològica del luteranisme, de Felip Melanchton.
    Els turcs conquereixen Beograd/Belgrad, capital de Sèrbia.

LA PAU DE LES GERMANIES
Temps de Germanies (1519-1523) 12

  • Principis 1522: Violències, saqueigs i crims arreu Mallorca.
  • 3·2·1522: Rendició de la darrera ciutat comunera, Toledo, comandada per Maria Pacheco. Fi de les Comunitats de Castella.
  • 12·2·1522: L’arrendador del dret de la sal a València afirma, potser exageradament, que durant la guerra més de 7.000 cases de moros se n’havien anat, més de 10.000 persones havien mort en combat, havien fugit del regne més de 4.000 cases de cristians, i que bona part dels moros dellà el Xúquer vivien refugiats a les muntanyes de la Bèrnia.
  • 2·1522: Desfeta agermanada a Pollença: més de 200 nins i dones hi són cremats vius, adins l’església, i els homes esquarterats i penjats pels imperials castellans.
  • 3·3·1522: Atac a can Vicent Peris, cap agermanat valencià, qui és assassinat.
  • 5·3·1522: Inici de la paor blanca contra els agermanats.
  • 3·1522: El basc Ignasi/Iñaki de Loiola arriba a Manresa (Bages), on es convertirà, en part en llegir “La imitació de Crist”, el gran bestseller cristià durant molts segles.
    Primer Encobert, Enric Manrique de Ribera, suposat fill de Don Juan (fill mort dels Reis Catòlics).
  • 29·3·1522: Sermó contra el dejuni quaresmal, que significa l’inici de la reforma a Zuric (“Sobre la tria i la llibertat en el menjar”).
  • 4·1522: Luter respon als insults d’Enric VIII d’Anglaterra, nomenat “defensor de la fe” pel Papa: “rei de mentides, el rei Enric, per dissort de Déu rei d’Anglaterra”. Que de cristià aquest rei no en tenia res ho demostraran els seus fets posteriors -per ex. en assassinar quasi totes les seves mullers-, malgrat el pompós títol papal. Els luterans començaran a pregar per ell (pregueu pels vostres enemics) i el resultat acabarà essent la creació d’una església anglesa separada del Papa.
  • 23·4·1522: Els imperials tallen les comunicacions entre Pollença i Sa Pobla (Mallorca), i hi ha batalla a Crestatx al pujol de Çon Sabater, amb més de 3.000 combatents. Hi moren més de 300 agermanats.
  • 18·5·1522: L’Encobert, l’histrió xativí qui es fa passar per nét del Catòlic, és assassinat a Burjassot (L’Horta).
    Després d’aquest primer Encobert, en sorgeixen uns altres més: Joan Bernabé, qui maldarà per estendre la revolta a l’Aragó, el pagès Antoni Navarro i el capellà Joan lo Portuguès.
  • 27•5•1522: La Dieta de Lucerna insta les autoritats de Zuric de prohibir la predicació de Zwingli.

Temps de Germanies (1519-1523) 14

  • 28·6·1522: Assassinat de Joan Llorenç, “paraire” (teixidor de llana), un dels caps agermanats qui havia propugnat un règim com el de les ciutats italianes: “No es rebran més drets ni suraran altres lleis que les ben donades, com per la Senyoria de Gènova”.
  • 1522: Pere Pont, bisbe de gràcia i inquisidor-substitut a Mallorca, és acaçat pels agermanats.
    Al Principat hi ha hagut revoltes locals, coetànies però sense coordinació amb València ni Mallorca. Són silenciades i escassament reprimides. El municipi barceloní ho aprofita per demanar infructurosament a l’Emperador-comte el lliure comerç amb Ameríndia, tot esgrimint la fidelitat de l’engròs del Principat. Però, tot aprofitant les Germanies i la feblesa i divisió catalana, Castella exclou cada volta més enèrgicament els catalans i aragonesos de qualsevol conquesta i comerç amb Ameríndia (és molt probable, tanmateix, que en l’expedició a Mèxic hi hagués marina catalana).
    Primer document oficial del Regne valencià redactat en castellà.
    Forta alça de preus a Mallorca.
    En Ramon Folc de Cardona-Anglesola, qui fou virrei de Sicília-Nàpols, mor. Progressivament l’Emperador anirà anomenant castellans per als alts càrrecs dels reialmes confederats d’Aragó-Catalunya, a causa de l’afebliment català en comparació a l’enfortiment castellà.
    Setge i presa de Rodes pels otomans als cavallers de St. Joan, el pes hi pertany als jenízars, la majoria dels quals són cristians orientals recrutats pel dervitxisme, un moviment místic musulmà. Els turcs controlen el tràfic comercial venecià i genovès.
    Després de la mort de F. Magalhaês (1480-1521) -Magallanes segons la propaganda espanyola- la seva tripulació acaba voltant la Terra per primer pic.
    Bertomeu Casaus o Casals -De las Casas segons la propaganda espanyola- ingressa als dominics proindígenes.
    Radicalització pro-Reforma de Wittemberg i la seva universitat, la Roma alemanya, s’esdevé el nucli de la Reforma. Luter hi reassumeix, a risc de la pròpia vida, les seves funcions com a professor i enllesteix la traducció del Nou Testament a l’alemany. Aquesta versió en alemany del sud serà la base de la futura normativitizació de la llengua alemanya.
    El Consell de Zürich atorga total confiança a Zwingli i prohibeix els joves d’allistar-se en exèrcits estrangers. Zwingli comença a promoure la desvinculació envers el Vaticà i el Papa.

BARTOMEU CASAUS
Temps de Germanies (1519-1523) 10

  • 1522-1523: Papat d’Adrià VI -Adriaan Floriszoon, en neerlandès, nat a Utrecht-, antic preceptor del Kaiser. Un home responsable i mesurat, qui talla amb el refinament mundà i les frivolitats italianes, i és, per tant, boicotejat des dels càrrecs vaticans, que volen festa i pompa. Revolta dels cavallers de l’Imperi, casta guerrera feudal en decadència: ara s’apleguen en bandes armades que malden per beneficiar-se de la progressiva secularització de béns de l’Església. Luter els desautoritzarà.
  • 7·1522: L’Emperador arriba a la Península.
  • 8·1522: Francesc Ubach arriba a Mallorca en nom de l’Emperador per pacificar-la: rebutjat pels radicals –inconscients, com de costum, de la pròpia feblesa i sense planificació ni sentit estratègic-, no hi ateny res.
  • 10·1522: Tropes imperials desembarquen a L’Alcúdia (Mallorca). L’exèrcit agermanat mallorquí hi pateix una gran desfeta, i moren més de mil homes.
  • 3·11·1522: Nova desfeta agermanada a Çon Fornaris (Sa Pobla).
  • 11·1522: Una altra derrota agermanada a la batalla de Rafal Garcés (Mallorca). Els supervivients s’arreceren entre les murades de Ciutat, on resistiran un setge de 3 mesos.
  • 5·12·1522: Rendició dels agermanats a Xàtiva, la segona ciutat valenciana.
  • 12·1522: Rendició d’Alzira (Ribera Alta). Pràcticament, fi de la Germania valenciana.
  • d. 1522: Zwingli (1484-1531), humanista format a les Universitats de Basel/Basilea i Wien/Viena, i rector de Zürich, s’oposa obertament als abusos de Roma. Després de prendre Anna Reinhard per muller, acull en sa casa protestants emigrats.
  • 29•1•1523: “Assemblea cristiana a la gran sala de Consell de Zuric”. “67 Conclusions” d’en Zwingli a la Primera Discusió de Zürich. Oposició del Vicari General de Constança però suport del Consell de la ciutat. Comença la Reforma suïssa: Zuric és declarada ciutat evangèlica.
  • principis·1523: Iñaki de Loiola marxa de Manresa (Bages), ja convertit.
  • primers·3·1523: Rendició dels agermanats a Ciutat de Mallorca, llur fortí.
  • 7·3·1523: La Germania és aixafada definitivament a Mallorca. Ferotge repressió: 128 penes de mort, 25 executats sense judici, 37 a galeres i a tots aquests i a 195 més, confiscació total de béns, després de la rendició de Ciutat.
  • 3·6·1523: Sentència contra Joanot Colom: que “sia degollat per lo coll davant la Porta Pintada, escorterat i los corters sien posats a certs fahedors, los quals perpètuament s’ha d’anomenar los pilars de Colom, e lo cap d’aquell amb una llanterna de ferro sia penjat a la Porta Pintada”. Allà romandrà fins al 1820, que vénen els liberals, quan s’havia perdut ja la memòria col·lectiva de la Primera i de la Segona Germania i de la Guerra de Successió.
  • 1523: Uns 6.000 han estat els morts als camps de batalla durant les Germanies: en total vora 12.000 morts, 70 llocs cremats, danys valorats en 700.000 ducats, com a màxim. Un Noble valencià: “no menos mal han hecho éstos (els soldaders) que los agermanados en robos y destruir los lugares”.

    GERMANA DE FOIX

    Temps de Germanies (1519-1523) 12 bisGermana de Foix, vídua del Catòlic, examant del Kaiser i muller del marquès de Brandemburg -capità general del Regne-, és nomenada virreina, com si fos una cruel sàtira al nom de la revolta que acabaven d’esclafar, i protagonitzarà una vergonyosa i duríssima repressió, amb Diego Hurtado de Mendoza: mort d’agermanats i destrucció de llurs cases familiars. Amb Elionor -madrastra del Cerimoniós- i Maria Consuelo Reyna la saginera mediàtica del genocidi mental espanyol a València- constitueixen les “Tres Desgràcies” antivalencianes, ferotgement corrosives.
    Els caps agermanats són burgesos nous, ascendents, ara obligats a dures multes, així com també els gremis i les viles reials o franques. També els senyors fan pagar multes a llurs súbdits agermants. “E los pobles restaren hostigats, perquè veien que la composició no era castic sinó modo de haure diners” “més agermanats estaven en lo cor aprés d’estos castics que no abans e així restaren molt males voluntats…” (Notari Miquel Garcia).
    Germana de Foix queda vídua del marquès de Brandemburg.
    Concordat del Vaticà amb l’Emperador, amb cessió de poders al Cèsar: comença la conxorxa per a cedir la Confederació Catalanoaragonesa al control castellà, a canvi de l’ajut imperial-castellà contra el protestantisme, tal com féu el Vaticà amb França contra l’Occitània albigenca a principis del s. XIII.
    Els cavallers de Francònia i de la petita nació de Suàbia ataquen els principats eclesiàstics i reparteixen les terres entre els camperols. Suècia s’independitza de Dinamarca. La nova dinastia sueca, els Vasa, estèn el luteranisme per Suècia i per la seva colònia, Finlàndia/Suomi.
    Lefevre Detaples fa una versió directa del grec del Vell Testament.
    Desfeta dels cavallers imperials, que havien atacat l’arquebisbe de Treveris. Els mateixos prínceps luterans defensen l’arquebisbe catòlic.

  • Darreries.9·1523: Mor el papa neerlandès, Adrià VI.
  • tardor·1523: El poble saqueja temples i crema imatges devers la regió de Zúric.
  • 26 a 28·10·1523: Segona Discusió de Zúric.
  • 19·11·1523: El cardenal Juli de Mèdicis és elegit Papa, després de més de 50 dies de debats.
  • 26·11.1523: Coronació del Mèdicis, amb el nom de Climent VII.
  • 1523-1524: L’Emperador compra Frísia, petita nació entre els Països Baixos, Alemanya i Dinamarca.
  • 1523-1534: Papat del florentí Climent VII (cardenal Juli de Mèdicis), un altre Mèdicis i, per tant, un altre Papa renaixentista i exclusivament polític, amb una diplomàcia curulla d’intrigues.
  • 1523-1542: Els espanyols ocupen el país dels Maies: “Arrencaren nostres fruits i branques, cremaren nostra soca, però nostres arrels no pugueren matar” (“Popul Vuh”, llibre sagrat maia en parlar de la bestial conquesta forastera i de l’acostumat genocidi espanyol).
  • 1523-1572: Alacant passarà de 915 a 1471 “focs” (cases), la ciutat de més ràpid creixement devers el sud.

 
— ENLLAÇ RELACIONAT —

——————–

A MODE D’EPÍLEG

“Les autoritats civils i eclesiàstiques, després de 1520, van emprendre una lluita aferrissada contra la llengua de la minoria musulmana del País Valencià: contra l’algaravia. Fou una lluita sense èxit. Els moriscos no renunciaren al seu dialecte aràbic, ni tan sols sota les amenaces més dures. S’intentava obligar-los a parlar en romanç: en castellà o en català. Però la campanya contra l’algaravia, de retop, havia erosionat prèviament les ja trontollants conviccions idiomàtiques del poble valencià catalanoparlant. Els moros batejats, moriscos o “nous convertits” del segle XVI, van ser objecte d’una catequesi poc o molt insistent en llengua castellana, que ells no entenien. L’espectacle, doncs, no podia sinó confirmar l’escepticisme general en la matèria, que els predicadors per a <> ja havien sembrat.
Els nobles del 1520 van salvar-se gràcies a les forces enviades per l’emperador; els botiflers de primeries del XVIII van sortir del pas per una mediació semblant; en el segle xx s’ha repetit la història. L’agraïment dels salvats envers els vencedors de les corresponents batalles té un corol·lari lingüístic… Els aristòcrates valencians que van sobreviure a la revolta dels agermanats s’apinyaren entorn de la virreina –reina, ex-reina, o reina-àvia– donya Germana de Foix. Donya Germana i els seus marits polaritzaren la de València després del 1523. Era una vertadera Cort, allò: un tinglado àulic, entre màgic i frívol, com ho és sempre tota monarquia, ni que sigui provincial”.
Joan Fuster.

Anuncis

Un pensament sobre “Temps de Germanies (1519-1523)

  1. Retroenllaç: Història (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s