Poesia de Joaquim Maria Bartrina

EPÍSTOLA, de Joaquim Maria Bartrina
(Reus, 1850 – Barcelona, 1880)

“Bartrina era una personalitat complerta, i no se la pot mirar en detall. El seu caràcter distintiu era l’harmonia de facultats. No concebia la ciència sense que l’acompanyés la poesia, ni estimava la poesia sinó ostentava base científica. Posava en igual nivell el geni i el talent, el sentiment i la idea. Per a ell el món no és dels matemàtics ni dels poetes. Per això en la seva prosa era poeta i en la seva poesia era científic. Bartrina era transsumpte fidel del nostre segle.
(…) Tots els grans ideals constituïen el desig de Bartrina. L’amor, la ciència, el progrés li inspiraven sentits accents, però després que fixava en la realitat la seva mirada escrutadora, s’apoderava d’ell el desànim, i ho expressava en una frase, en una paraula de vegades “(Valentí Almirall).

Poesia de Joaquim Maria Bartrina 01

Amic, si encara ho ets, el plany meu escolta;
si sols t’ho dius, si l’amistat antiga,
pel cuc de l’egoisme rosegada,
com tronc corcat que, en recolzar-s’hi, es trenca,
no llegeixis…Però, prou!, si ets egoista,
en veure versos llençaràs la carta!

De l’infinit jo puc llegir els prodigis,
i analitzar la llum de les estrelles
que allà d’enllà, en el cel, brillen perdudes,
però copsar la llum d’una mirada,
i llegir en el cor, m’és impossible!

Com no dubtar del món, qui en ell troba
solament falsedat i hipocresia?
Renoms brillants se fan amb falses glòries,
com amb cartró daurat se fan cuirasses,
i de lluny tot és or per al curt de vista.
Vergonyós i modest, s’amaga el mèrit,
i atrevida s’eleva la ignorància;
així el que fa poc pes en el mar sura,
i és al seu fons -tan sols- on hi ha perles.

Altres n’hi ha, de l’ambiciosa escala,
que homes de bé pertot arreu se diuen,
i, per debilitat, del crim són còmplices
mirant-lo indiferents. Lligar no saben
la causa amb els efectes, i no veuen
que el mal d’altri en llur mal pot tornar-se.
Tranquil mira el pagès que els boscos talen;
no s’hi oposa: al revés, se n’aprofita;
però poc temps després les pluges vénen,
i en la muntanya a l’aigua res no detyura,
i corre munts avall, i els rius desborda,
i els camps inunda…i el pagès ofega!

Amb tan estranya indolència i apatia
els uns, amb llur malícia els altres, deixen
o fan que la mentida en aqueix món regni.
Però la joventut què diu? Si és l’egoisme
qualitat sols de vells, com no es prepara
a transformar-ho tot, en bé dels pobles?
Què fa almenys dels joves la part més alta,
la part que pels seus títols o fortuna
ha de donar a l’altra gent exemple?
Vestit amb la llibrea de la moda,
ridícula com sempre en sos capritxos,
ací en teniu un d’ells. Del seu cap cuida
molt més el perruquer que el catedràtic;
amic de ballarines i toreros.
Entre visites, jocs, passeigs i teatres,
ni té temps de pensar: treballa sempre.

En veure com aquest i aquells tants homes,
veritat i virtut, on puc trobar-vos?
Que en el poble, tu, em dius? I on és el poble?
És la munió de gent que alegre xiscla
i a la plaça de bous té l’Ateneu?
És la que per carrers i places corre,
“Visca la llibertat!” cridant contenta,
i és esclava, primer de sa ignorància,
després de ses passions, després dels ídols
que, per demà cremar, avui aixeca?

I no hi haurà remei? És per ventura
un cercle el progrés que ara ens retorna,
després d’haver passat segles gloriosos,
al primer estat salvatge d’on sortírem
com torna al mar pels rius la gota d’aigua
que del mar pujà al cel dintre del núvol?
L’home, que per a unir els llunyans pobles
ha fet esclau el llamp, no podrà un dia
estrényer la distància, avui immensa,
que hi ha entre el cap i el cor? No podrà treure,
com del carbó el diamant, de l’egoisme
l’amor per a posar-lo en sa corona?

Tant de bo que així fos! Llavors serien
els homes, homes, i les dones, àngels.
però ara no ho són. Si alguna pura
idea o virtut tenen, prest l’esborra
l’egoisme que va creixent, semblant-ne
en els efectes, tal com el d’un incendi,
que el fum embruta allò que el foc no crema.

Poesia de Joaquim Maria Bartrina 02

Un pensament sobre “Poesia de Joaquim Maria Bartrina

  1. Retroenllaç: Literatura Catalana (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.