Pansexualisme i Decadència Demogràfica

PANSEXUALISME I DECADÈNCIA DEMOGRÀFICA

  • “Amb prou feines el sexe és mai sols sexe” (Shirley Maclaine, actriu i escriptora, germana de Warren Beatty).

PROGRESSIA PEL PANSEXUALISME

  • “En aquest segle, el fal s’ha esdevingut doctrinari” (Henri Michaux, 1899-1984, escriptor való-belga).

És evident que molta prevenció antireligiosa entre el progressisme es gestà quan es gesta la ideologia política, durant l’adolescència (12-18 anys), i ho féu a través de l’autoafirmació de llibertat sexual contra la religió imposada, però sobretot contra la triada repressió política feixista -religió oficial amistançada-repressió sexual de tonalitats a voltes massa caricaturitzables: en realitat la nocreença és en certa manera “un problema sexual”, diguèrem.
En part és una conseqüència de l’excessiu accent i un cert desenfocament del tradicionalisme catòlic en temes sexuals, potser per ser una gerontocràcia i ja és sabut que tothom tendeix a blasmar més allò que menys pot practicar.
El progressisme de les generacions joves posteriors s’ha limitat bàsicament a repetir el discurs del jovent antifranquista dels 60-70.
Tanmateix és un desencert equiparar la llibertat sexual en un nivell d’ètica o d’ideologia parapolítica. Simplement és un tema tan personal com pot ser la creença, però a un nivell físicopsicològic.

SEXE ADDICTIU I SUBLIMACIÓ

  • “Un altre exemple de com funciona aquest sistema en la vida real és quan un noi ensopega amb la pornografia. A través d’aquesta onada de productes químics en el seu cervell, es torna addictiva com l’heroïna. I quan un home casat despén la seva energia sexual en la pornografia, llavors té menys energia per dirigir cap a la seva esposa el que devia ser l’expressió adequada del seu amor. Per aquesta via empobreix la seva esposa, el seu matrimoni comença a esquerdar-se i a enfonsar-se també. Un enfocament inadequat de l’energia sexual pot ser devastador per a un matrimoni” (Chris Russell, pastor internacional).

Segons Freud la cultura naix de la repressió sexual.
“Aldous Huxley digué una vegada que un intel·lectual és una persona que ha trobat una cosa més interessant que el sexe…” (Alan Partridge – Ràdio de BBC 4)

PSICOLOGÍA DECADENTISTA

  • “Qui és aquell que veieu avui entrar dins un temple, per a invocar-hi els déus a fi d’atènyer la perfecció de l’eloqüència o per a descobrir les amagades deus de la filosofia?.  Ni tan sols els demanen ni la salut” (“El Satiricó”, una viva descripció de la Roma de Neró, atribuït al cortesà Petroni, ca. 60 d.C.).

Un altre refinat cronista de la caracteriologia mediterrània, aquest britànic, en George Durrell, la retrata així al seu “Alexandria Quartet”:
“L’únic tema de conversa que queda en el món mediterrani: l’interès per la pròpia persona, un narcisisme derivat de l’esgotament sexual que s’expressa en el símbol de la riquesa. N’hi ha prou de veure un home per saber de seguida quant val, i prou de veure la seva muller per assabentar-se, en una remor imperceptible, la despesa del seu dot”. Els nostres Borja ja ho van exemplificar per al món sencer.

La Era Del Vacío De Gilles Lipovetsky

DECADÈNCIA NACIONAL I DAVALLADA DEMOGRÀFICA

Els etruscs era un poble que desaparegué, segons diuen, en llur extrema sensualitat, és a dir, allò que la progressia catalana cridava: “Follem, follem, que el món s’acaba!”
Gent tan frívola que ni estudien res a fons d’allò que parlen pomposament (normalment criden i pontifiquen, però sense gaires dades concretes), molts pensen amb la punta del piu, sempre estan donant-li voltes al que tenen a l’entrecuix i després volen saber més que ningú.
Per aquesta via acabarem com els etruscs.
La taxa de reproducció dels catalanoparlants deu rondar el 0’5% (una de les més ridículament baixes del planeta) quan el mínim per sobreviure nacionalment és del 2’1%. Les matemàtiques no enganyen.

  • ”…una nova mena de culte al sexe…ha estat deixat als molt actuals modernistes per a proclamar una religió eròtica que alhora exalta la luxúria i prohibeix la fecunditat…Els nous sacerdots aboleixen la paternitat i mantenen l’àpat –a ells mateixos” (Gilbert Keith Chesterton, 1874-1936, escritor anglés, 29.5.1874, Kensington-l4.6.1936, Londres, a “The Well and the Shallows, NY: Sheed & Ward, 1935, p. 233”).

La Història ensenya, però sols als alumnes atents, als que no els sap greu aprendre i cercar coses noves. El nostre nacionalisme està massa còmode i és massa autista com per voler aprendre’n res: ja li va bé, prefereix l’eutànasia a rectificar. Si ja ell és tan insuperable, què li ha de dir ningú res, aviam!
I no es tracta exactament de reprimir la sexualitat amb un còdol sinó de treballar, ser més sincers (que no equival a descarats) i autocontrolar-nos. Formar una familia requereix un determinat autocontrol sexual.

FORMAR UNA FAMILIA REQUEREIX UN DETERMINAT AUTOCONTROL SEXUAL

Apreciem el que ens costa. Allò que ix molt barat no és apreciat.
“Plena de seny, donau-me una costra
del vostre pa, qui em lleve l’amargor:
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell quim molta amor me costa”
(Ausiàs March, 1397 ó 1400-1459, València, “el gran català d’amor mestre”)

Allà on hi ha més autocontrol sexual i patriarcat la demografia és alta, on hi ha promiscuïtat i matriarcat la demografia baixa. Es la decadència dels pobles.

CREENÇA VERSUS SEXE?

  • A Occident…“El sexe és l’ersatz o la religió alternativa del segle XX” (Alexander Woollcott, famós director de cinema nordamericà).

Tanmateix és una atemptat a la lògica matemàtica de fer una autoafirmació globalment en contra de X (fe, per ex.) per tal d’afirmar Y (llibertat sexual, per ex.), perquè potser no siguen equiparables o hi haja molts malentesos per enmig per manca de diàleg fluïd i per crims històrics comesos i derivacions repressives. I, a més, segons les nostres iròniques dites populars:

  • “Quan a baix truquen, a dalt no hi queda ningú”
  • “Als homes quan se’ls omplen els ous, se’ls buida el cervell”
  • “Quan el cap d’abaix s’engalaverna, el de dalt no governa” (una mica de broma).

La promiscuïtat o la pornografia desbrafen: el plaer sexual és de menor qualitat i molt més addictiu. I a més l’autocrontrol sexual és allò que més ajuda a cercar parella estable, en concentrar i sublimar el desig. Altrament tot és el caos que veiem avui en dia.

ANTISEXUALISME DEL CATOLICISME TRADICIONALISTA

Altrament hi ha també una greu errada en l’explicació tradicionalista que l’Església ha fet del cristianisme, en presentar-lo tan toscament per al consum populista, tal com feien els fariseus, com a llistats d’obligacions, de rituals, de dogmes i de prohibicions. Si llegim els Evangelis t’adones que no hi té massa relació: és llibertat (“Heu de ser jutjats per la llei de la llibertat”, diu Jaume), misericòrdia (“Misericòrdia vull i no pas penalitats, i que Déu sia donat a conèixer com realment és millor que no tantes cerimònies” és l’únic text q Jesús repeteix dues vegades, tot citant el profeta Ausias o Osees 6:6) per als qui realment n’han de menester i un esperit fresc. El text bíblic és un text obert, no dogmàtic o encarcarat, sinó exegètic (d’estudi i consciència, vitalista).
El cristianisme en si no té la culpa directa de les interpretacions rígides i impositives que certs clergats n’han fet en propi interès. I és que aquest tema, com a muntó d’altres, és molt complex, car en les religions hi ha molts aspectes diversos: els textos, els contextos històrics, les variants, les creacions socials i culturals, els grups, les institucions, les traduccions, les interrelacions… Simplificar-ho com a voltes es fa és no entendre’l gens, segurament per aversió (en part comprensible, donades les circumstàncies històriques i sociològiques que hem patit i hem provocat els Països Catalans).
Pensem també que moltes lleis de l’Antic Testament són sanitàries: no menjar porc (triquinosi), marisc (infeccions d’estòmec), sang, regulació de relacions sexuals i especialment prostitució (malalties venèries), etc…
Es palès que la promiscuïtat sexual, per ex., sol dur problemes sanitaris.
Si un poble ha de mantenir-se independent, i més en un context bel·licós com la Palestina de fa més de 3000 anys, ha de menester de salut i bona taxa de natalitat.

PENSAMENT ÚNIC PANSEXUALISTA I POLÍTICA

De perspectives realment diverses és des d’on es basteix una bona perspectiva global, no pas des del gregarisme de fàcil aplaudiment o des del pensament únic laïcistateu. Pensem altrament que, a l’Estat espanyol i arreu, sols els grups amb més suport confessional són políticament forts: PP i PNB en primer lloc, CiU, CC i PSOE en un segon.
Els grups de tomb més laïcista (com IU, ERC, PSM…) són històricament més febles i inestables (i normalment els grups de l’extrema Esquerra han estat encara més gasosos i boirosos).
I això també és realpolik, potser amarga com una medecina, per a alguns, però fets cabuts, al capdavall, que no són anul·lables amb rabietes ideològiques ni coses per l’estil, pròpies de l’adolescència ideològica.

Anuncis

4 pensaments sobre “Pansexualisme i Decadència Demogràfica

  1. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Sexualitat (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Decadència (Recopilatori) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: És al Carrer on hem de Presentar Batalla per la Llengua | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s