Camí a Déu – 2a Part (La Crida Divina)

LA CRIDA DIVINA

LES CONDICIONS EN QUÈ ES TROBA EL “CRIDAT” PER DÉU

– “Es a través del tarannà les Benaurances que un ateu o qualsevol pot fer-se creient”.
– “El problema sobre el cristianisme és que molta gent creu saber què és quan realment no sap més que coses molt superficials, externes i aparents.
– Per ex. i només “per començar”: un cristià no és “algú que vol ser cristià”, com la gent es pensa, sinó “algú que ha estat cridat a ser cristià”. Es com dir: som cristians, malgrat nosaltres mateixos.
– Jo no tenia cap desig especial de ser cristià. Havia estat ateu i després agnòstic. Tampoc no tenia pas especialment cap “interès religiós”, vull dir, “de practicar una religió”. Encara ara no en tinc, realment. I tanmateix crec, i no puc deixar de fer-ho.
– “Déu és experimental. L’has d’invocar sincerament amb cor net i tendre per bones raons. Si no ho fas, no el veuràs mai”

  • “Si experimentes la teva pròpia debilitat, és que estàs essent cridat per Déu a lliurar-te a la seva misericòrdia” (P. Tadeusz Dajczer, clergue catòlic polonès).
  • “Déu fa servir la luxúria per impulsar els homes a casar-se, l’ambició per al poder, l’avarícia per a guanyar, i la temor per a la fe. Déu em va portar com una vella cabra cega” (Martí Luter, 1483-1546, teòleg alemany iniciador de la Reforma protestant).
  • “L’home es trobarà amb el seu Déu si no tanca deliberatament la porta” (Madame Guyon)
  • “Perquè, després de tot, en tot això no és pas de mi que es tracta, sinó només de Déu. Jo no hi sóc veritablement per a res. Si poguéssim suposar errors en Déu, pensaria que tot això ha caigut damunt meu per error. Però potser que a Déu li plagui, de fer servir les deixalles, les peces amb renocs, els objectes rebutjats” (“Autobiografia espiritual”, 1941, Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).
  • “Quan el Déu bo veu una ànima ben disposta esgarriada per la ignorància, no la menysprea ni deixa passar gaire temps sense testimoniar-li la seva providència” (“Catequesis Baptismals”, de St. Joan Crisòstom, 345?-407, Pare de l’Església grega).
  • “Vine tal com estiguis, no t’endrecis més. Què et fa de no haver acabat de teixir la garlanda? No et capfiquis pas per les joies. No veus que ronda la tempesta? Ja és a muntó tard. Vine tal com estiguis; no et distreguis més” (Rabindranath Tàgur, 1861-1941, filòsof i escriptor bengalí, convertit al cristianisme).
  • “La crida (a la fe) no és pels nostres mèrits, sinó per la benevolença de Déu” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg, nascut a Numídia).
  • “Perquè és les cas que Crist no cridà pas a la conversió els justos ni els castos, sinó els impius, els disbauxats i injustos” (“Primera Apologia” XV, 7, de St. Justí màrtir, apologista cristià, de Flàvia Neàpolis, actual Nablus, a Palestina, ca. 100- †ca. 161-166).
  • “Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi ha gaires de savis a la manera d’aquest món ni gaires d’influents o de bona família” (1ª Lletra als Corintis 1:26, de l’apòstol Pau, ca. 55-57 d. C.).

COM CRIDA DÉU

– “El camí més curt i efectiu per a solucionar tants problemes, amb molt, és, naturalment, cercar Déu. Jo quan era agnòstic no el cerquí pas directament, era un tema que sols me’l plantejava molt ocasionalment i a nivell teòric, quan Déu va molt més enllà d’un plànol racionalista. Simplement a través de l’avaluació de la brutal i ignominiosa misèria i opressió que vaig veure en Àfrica que vaig clamar inconscientment a un Déu per a mi desconegut, supòs que Ell m’hi confrontà d’una manera directa i evident. I Ell em contestà com per un automatisme màgic.
– Déu ens parla a la seva manera, en el seu moment, sempre un pas davant de nosaltres, sorprenent-nos de manera fulgurant, tocant-nos el punt decisiu de manera suau i encisadora, creativa, és a dir: seduint-nos. No és com diuen els religiosos fonamentalistes ni els beats fatxes, si ells ho perceben així és perquè Déu els renya, i confonen el que els passa a ells amb la natura intrínseca de Déu. Déu no és cap ideologia a la qual jo vulgui convèncer a ningú, simplement és una inconcebible meravella, gratuïta per a qui sincerament la demana”.

  • “Déu s’aparegué com va voler i com fou útil a cadascun dels sants i dels sacerdots; així, d’una manera a Abraham i d’una altra a Isaac i a Jacob…” (“150 capítols sobre la perfecció en l’Esperit”, Macari d’Egipte, s. IV-V).
  • «La visió sovint sobrevé durant la nit. És per això que de vegades s’assembla a un somni (Is 29,7; Jr 23,27, etc.)» (“Tu m’as fait prophète”, de Carl-A. Keller, 1920-2008, professor honorari de la Universitat de Lausana, Suïssa).
  • “-…Digues el teu Nom per tal que ells em creguin.
    -Jo sóc la força, Sebaoth; sóc la paciencia, Xadai; sóc la justícia, Elohim; sóc el perdó, Adonai. Però guaita els quatre signes novells que he gravat a la teua gaiata: ells contenen el nom que conté tots els meus noms i potencies perquè volen dir: JO SÓC EL QUI ÉS. Vés i digues als hebreus: EL QUI ÉS és amb mi” (“Moisès contat pels savis d’Israel”).
  • “Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la romiguera no es consumesca?» Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
    -Moisès, Moisès!
    Ell respongué:
    -Sóc ací.
    Déu li digué:
    -No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
    I va afegir:
    -Jo sóc el Déu de ton pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob.
    Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor li digué:
    -He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus. El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. Ara, doncs, jo t’envie al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble. El Senyor confia a Moisès una missió.
    Moisès digué a Déu:
    -Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d’Egipte?
    Déu li va respondre:
    -Jo sóc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et don aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya.
    Moisès va dir a Déu:
    -Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten: “Quin és el seu nom?”, què els he de respondre?
    Llavors Déu digué a Moisès:
    -Jo sóc el qui sóc.
    I afegí:
    -Digues als israelites: “Jo sóc” m’envia a vosaltres.
    Després, Déu va ordenar a Moisès:
    -Digues als israelites: “El Senyor, el Déu de vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m’invocaran totes les generacions. Vés a aplegar els ancians d’Israel i digues-los: “El Senyor, el Déu de vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha aparegut i m’ha dit: He decidit d’intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte; us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus, un país que regalima llet i mel.” Els israelites t’escoltaran, i aleshores tu i els ancians d’Israel anireu a trobar el rei d’Egipte i li direu: “El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.” Ja sé que el rei d’Egipte no us deixarà sortir si no és per la força; però jo intervindré amb el poder de la meva mà contra Egipte realitzant enmig d’ells tota mena de prodigis, i finalment us deixarà sortir. A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d’anar-vos-en amb les mans buides. Que cada dona israelita demani a les seves veïnes o a les que viuen amb ella objectes d’argent i d’or i vestits. Poseu-los als vostres fills i a les vostres filles, i així espoliareu els egipcis” (Èxode 3, atribuït a Moisès).

LA CRIDA DE DÉU ÉS IRRESISTIBLE I IRREVOCABLE

  • “La crida de Déu no es basa pas en antecedents humans i és irresistible” (No en consta l’autor).
  • “Així, doncs, també en aquest temps ha quedat una resta elegida per gràcia. I, si ho és per gràcia, ja no ho és per les obres; altrament, la gràcia deixaria de ser gràcia” (Romans 11:5).
  • “Els dons i la crida de Déu són irrevocables” (Lletra als Romans 11:29, de l’apòstol Pau, ca. 58 d. C.).
  • “Si Déu se t’aparegués (per dir-ho així) normalment seria de nit i per seduir-te, tal com diu literalment el profeta Jeremies: “Jahvèh em seduires, més fort vas ser que jo”.
    Ni tan sols sabries si t’havia parlat o si era una llum interna o externa, més aviat seria una cosa intermitja, inexplicable però extraordinàriament colpidora.
    Així ho llegim a la Bíblia i relaten gent que ha estat cridada.
    Busca qui te l’ha pegada!
    Quan Déu crida no es basa pas en antecedents humans (és a dir, pot arribar al musulmà o a l’ateu més integristes, o al més gran dels pecadors), la crida és irreversible i irresistible.
    No és cap tirania de dogmes i prohibicions, com s’imaginen els qui no hi creuen, sinó una seducció de veritat, energia, plenitud i comprensió, simplement és viure la meravella: la metanoia, un equilibri vibrant.
    Es un xoc tan magnífic que per això fins i tot la gent prefereix el martiri a abandonar Déu”
    “Quan Déu crida un home, Ell no se’n repenedeix. Déu no estima –com molts amics fan- un dia i odia l’altre; o com un príncep, qui té els seus favorits per després ficar-los dins la presó. Es tracta del fet d’haver estat beneït per un sant; i aquesta condició no admet cap alteració. La crida de Déu es fonamenta en el seu decret, i el seu decret és immutable. Els fets de la gràcia no poden ser trastocats. Déu esborra els pecats de la seva gent, no pas els seus noms” (Thomas Watson).
  • “Una “congregació” és una empresa de persones “que s’han unit”, una qahal o ekklêsia és un grup de persones “que han estat cridats a aplegar-se”. Les dues paraules originàries, hebrea i grega, posa tot l’èmfasi en la acció de Déu. Això significa un grup de persones que han estat “convocades” des de casa d’ells per a venir a fer aplec amb Déu” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).

DÉU CRIDA I DÉU PROVEEIX

  • “Déu, el qui us crida, és fidel, i ell mateix ho durà a terme” (1ª Lletra als Tessalonicencs 5:24, de l’apòstol Pau).
  • “Si de Déu ve la crida, d’Ell ve la confiança” (Steve Cleary).
  • “A qui Déu crida, Ell equipa: i quan Ell equipa, Ell envia”. “Espera grans coses de Déu i emprèn grans coses per a Déu” (Joan Pau II, Karol Józef Wojtyła, *1920, únic papa polonès, nacionalista polonès i integrista catòlic).
  • “Així es va complir allò que diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia; per això fou anomenat amic de Déu” (Jaume 2:23, epístola escrita pel “germà del Senyor”, cap a l’any 40).
  • “Ell (Déu) vol sols sinceritat, transparència, humilitat i amor. Ell s’encarregarà de la resta” (“That Incredible Christian”, d’Aiden Wilson Tozer, 1897-1963, destacat pastor protestant nordamericà).

DUBTES O REBUIG DAVANT LA CRIDA

  • “Això no obstant, encara vaig mig refusar, i no va ser pas el meu amor que ho féu, sinó la meva intel·ligència. Ja que em semblava cert, i encara avui l’hi crec, que mai no es pot resistir gaire a Déu si es fa per pur gust de la veritat. A Crist li agrada que li preferim la veritat, perquè abans de ser Crist, ell, és la veritat. Si ens desviem d’ell per anar a la veritat, no farem pas gaire llarg camí sense que li caiguem als braços” (“Autobiografia espiritual”, 1941, Marsella, Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).
  • “Volia saber el que li faltava per complir. “Què més em falta?” (Mateu 19:20), va demanar. Però quan aquell fadrí tan bo i tan honest es va veure davant la prova que se li era exigida, no es va decidir a negar-se a si mateix i a seguir el Crist” (“Els trets distintius del veritable cristià”, de Gardiner Spring).
  • “Trobem gent que cerca; però gent que trobi, és cosa que cerquem” (No en consta l’autor).
  • “Ets tu qui deu respondre a la teva vocació. Recorda: Ningú no pot obligar-te a ser allò que tu no vulguis, i ningú no pot prohibir-te de ser allò que tu somies i vols ser…” (Anònim catòlic).
  • “És possible que, com més vagin entenent, més avorresquen i que com més n’aprenguin, més s’hi revoltin” (“Els trets distintius del ver cristià”, de Gardiner Spring).
  • “Au home!. Perdona l’home, i Jo vindré a tu com a Déu”.
    “No digueu pas:,”Ai, mira, demà em convertiré, demà acontentaré Déu i quedaré perdonat de tots els meus pecats passats i presents”. Dius bé que Déu ha promès el perdó a qui es penedesca. Però no el dia de demà als mandrosos” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg, nascut a Numídia).
  • “Déu ens estima tal com som, però ens estima massa com per deixar-nos així” (Leighton Ford).

PER A FER QUÈ CRIDA DÉU?

  • “Som cridats a viure “Coram Deo” –en la presència de Déu, sota l’autoritat de Déu i per a la glòria de Déu” (R.C. Sproul).
  • “Quan el Crist crida un home, li ofereix venir i morir” (“El preu de la Gràcia” o “El preu de ser Deixeble”, 1937, de Dietrich Bonhöffer). “Jesús ens cridà, no pas a una nova religió, sinó a una nova vida” (Dietrich Bonhöffer).
  • “Qui vulgui salvar la vida, la perdrà, però qui perdi sa vida per mi, la trobarà” (Mt 16,25). O, dit d’una altra manera: qui vulgui cost que costàs preservar i defensar la llibertat la perdrà, però qui accepti “perdre-la” tot retornant-la confiadament a les mans de Déu, la salvarà. Li serà restituïda infinitament més bella i profunda, com un regal meravellós de la tendresa divina. Més endavant veurem com la nostra llibertat és proporcional a l’amor i a la confiança filial que ens uneixen al nostre Pare del cel. Per encoratjar-nos comptem amb l’exemple viu dels sants, que s’han lliurat a Déu sense reserves, i no han desitjat fer sinó la Seva voluntat, i que com a guardó han anat rebent progressivament el sentiment de gaudir d’una immensa llibertat que res en aquest món no els pot arrabassar, i en conseqüència una intensa felicitat” (Jacques Philippe, sacerdot catòlic francès).
  • “El deixeble era jueu. ¿Què és el que dec fer per a ser acceptable a Déu?, va preguntar. ¿I com puc saber-ho jo? va respondre el Mestre. La teva Bíblia diu que Abraham practicava l’hospitalitat i que Déu estava amb ell. Que Elies delejava per orar i que Déu estava amb ell. Que David governava un regne i que Déu també estava amb ell. ¿I tinc jo alguna forma de saber quin és la tasca que se m’ha assignat? Si. Tracta d’esbrinar quin és la més profunda inclinació del teu cor, i segueix-la” (“Qui pot fer resplendir l’alba?”, 1985, d’Anthony de Mello, S. J., 1931-1987, jesuïta de l’Índia).
  • “Després d’una llarga pausa, Jordi va dir alguna cosa semblant a açò: “Jesús, no sé si ets real, però si tu ho ets i Tu vols sentir-me, i si vols tenir cura de mi, tornaré ma vida cap a Tu sense cap reserva” (“La creació d’homes lliures”, de Bruce Larson, autor evangèlic).

LES REVELACIONS

  • “Oracle del qui escolta els presagis de Déu, del qui veu allò que li fa veure el Totpoderós, quan cau en èxtasi i els ulls se li obren” (Nombres 24:4, llibre bíblic atribuït a Moisès, probablement transcrit definitivament cap al 500 a. C.).
  • “Balaam va tombar, va quedar estès a terra, els seus ulls es bloquen, idò tancats i per tant palesen el rerefons: els vels que cobreixen l’univers diví són apartats. Així, veu les visions de Xadaí, del Totpoderós: ell veu el que Déu li mostra, escolta les paraules de Déu i coneix el que sap l’Altíssim (Nb 24,3-4.16)» (“Tu m’as fait prophète”, de Carl-A. Keller, 1920-2008, professor honorari de la Universitat de Lausana, Suïssa).

ELS QUI CRIDEN EN NOM DE DÉU

  • “¿No sentiu com crida la Saviesa,
    com aixeca la veu la intel·ligència?” (Proverbis 8:1, atribuïts al rei israelita Salomó, 1020-929 a. de C.).
  • “Ell va declarar:
    -Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes” (Evangeli de Joan 1:23).
  • “Déu clama pels seus Profetes, pels seus Apòstols i Evangelistes, i pocs escolten la seva veu; el diable crida als homes per mitjà dels balls, de cançons i de músiques i aplega una infinitat de gent” (St. Efrem, 306-373, doctor de l’Església siriac, Contra els neguen la Resurrecció, sent. 16, Tric. T. 3, p. 80)”.
  • “La “crida” s’associa amb elpis, amb “esperança” (Efesis 4,4). Quan hom escolta i respon a la crida de Déu que és la fi del pessimisme i de la desesperació. Ell ja no és un home inevitablement derrotat, és un home potencialment victoriós. Ja no viu dins un expedient envoltat de frustracions interminables, viu una vida eixmplada amb una infinitat de possibilitats” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

Anuncis

5 pensaments sobre “Camí a Déu – 2a Part (La Crida Divina)

  1. Retroenllaç: Camí a Déu – 1a Part (Algunes Consideracions Prèvies) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Camí a Déu – 3a Part (Trobar Déu, Salvació, Regeneració, Nàixer de nou Espiritualment) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Camí a Déu – 4a Part (L’obediència a Déu, la Creu, el Sentit del Sacrifici, el Patiment) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Camí a Déu – 5a Part (Passes, Creixença Espiritual, Santificació) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s