El sexe i el cristianisme

SEXE I CRISTIANISME

1.-EL SEXE ES BO I NO ÉS RES BRUT EN SI

Sobre el sexe, en tant que creació de Déu, és bo: ho diu el mateix Déu al Gènesi. El sexe no és obra de cap “dimoni”

“El Càntic dels càntics”, per ex., és un llibre bíblic de contingut sexual explícit. El sexe no és pecat en si mateix.

  • “També trobem a la Bíblia el Càntic dels Càntics i no ens podem imaginar un amor més abrusador i més sensual i més apassionat que el que se’ns descriu en aquestes pàgines. I de veritat és bo que sia la Bíblia qui ens presentí aquest tipus d’amor, ja que això contradiu tots aquells que creuen que l’element cristià sols viu en la moderació de les passions” (Dietrich Bonhöffer).

2.-LES PROHIBICIONS SEXUALS NO SÓN DE CAP MANERA EL ROVELL DEL CRISTIANISME

L’obsessió de la jerarquia catòlica per temes sexuals sembla que és per fer la fe antipàtica a la joventut i a l’esquerra. Volen ser ells -amics de la Gran Dreta política- els qui controlen l’església i el gran poder sociològic que té. El Poder ha instrumentalitzat en gran mesura les grans esglésies-institució.

Gran part de les esglésies protestants són més obertes que la Jerarquia catòlica, en tot cas, no es mostren gaire obsessionades en temes sexuals.

Però la Conferència Episcopal Espanyola viu com obsessionada pel sexe. Per a ells és com si el sexe fos el principal problema i el principal pecat el sexual, cosa que de cap manera ve així a la Bíblia. No parlen quasi mai d’altres temes com ara els pecats socials (malgrat tanta encíclica colgada de pols) perquè tot just els qui cometen injustícies socials són els qui millor els paguen.

I, a més, si volen arreglar el tema sexual en la societat, que comencin per donar exemple, perquè segons enquestes i estudis el celibat –mandat humà sense base bíblica- no és complet per la majoria del clergue catòlic i, a més, bona part del clergat és homosexual.

El missatge central cristià és la vinguda del Messies per salvar-nos, no pas les prohibicions.

3.-CAL CONTEXTUALITZAR EL QUE LA BÍBLIA DIU SOBRE EL SEXE: FORNICACIÓ I HOMOSEXUALITAT

Cal també aclarir que una de les coses que més critica la Bíblia no és tant la fornicació en general sinó la fornicació religiosa de cultes pagans i sincrètics. Igualment quant a l’homosexualitat les lleis mosaiques parlen específicament, si no ho record malament, contra la violació a presoners. Vull dir, que l’accent antifornicari i antihomosexual és prou específic contra temes i modalitats concretes.

A la Bíblia hi ha més de 350 referències contra la fornicació i l’adulteri (Ezequiel és segurament el que en parla més). Contra l’homosexualitat no hi ha segurament ni una dotzena de referències en tota la Bíblia (bàsicament lleis mosaiques i Pau).

“Fornicar” prové d’un mot llatí derivat de les arcades on trescaven les bagasses romanes i equival a “pornê”, prostituta en grec. El mot bíblic grec per a impuresa sexual és “porneîa”, nom originat, doncs, arran la prostitució. Fornicar, si llegim la Bíblia, entenc que és en general l’acte sexual fora del matrimoni, però el mot en si ve referit a la prostitució estrictament. N’és una generalització, doncs.

“¿Què diu la Bíblia sobre l’homosexualitat?” (en castellà)

4d16c03752eb7def77ed3a7d19fbdaf6

4.-SOBRE LA MASTURBACIÓ, LA NUESA, EL CELIBAT SACERDOTAL…

La masturbació és porneîa? Probablement una porneîa menor, difícilment evitable. La Bíblia no la condemna explícitament en tant que acte sexual. Només record ara el cas d’Onan, reprès per Déu per llançar la lletada a les roques i no prenyar, com era costum, la vídua del seu germà.

Nuesa: Isaïes anà 3 anys nu per Egipte per mandat diví, si no record malament, l’Església primitiva batejava nus els creients, probablement Jesús a la creu i al bateig era nu…Climent d’Alexandria no considerava impropi que als cristians de practicar la lluita greco-romana (nus)…Tanmateix en Noè tenim un cas contrari.

El celibat sacerdotal catòlic data del s. XII. No sols no és bíblic: és antibíblic. A la Bíblia l’apòstol Pau avisa que vindran els qui “prohibiran casar-se”, I Tim. 4:1,3.
L’apòstol Pere, per ex., estava casat.

Els popes ortodoxos i els pastors protestants poden casar-se si volen. En la mateixa església catòlica el celibat no és cap dogma de fe, tècnicament parlant.

5.-EL LEGALISME I LES “DISPENSACIONS”

El rei Daviu o Salomó, els patriarques, etc. eren polígams i, segons la Paraula, David era un home “segons el cor de Déu”.

Déu no canvia però la Humanitat i la seva situació sí que canvia molt i, doncs, Déu hi readapta històricament prou coses.

Fins i tot Job i Jacob discutien amb Déu. I Moisès fins i tot “va fer desdir-se” al mateix Déu quan volia exterminar els israelites.

Adam i Eva al Paradís sols tenien un manament. Fins a després de Babel no hi hagué autoritat política ni lleis polítiques.

Els patriarques simplement tenien una relació espiritual i personal amb Déu, sense lleis explícites espirituals o rituals, fins a Moisès.

Les lleis rituals de Deuteronomi, etc. amb tantes complicades prohibicions sobretot en el menjar, actualment no les segueixen ni els més integristes cristians i segurament ni tan sols gaires integristes jueus (els jueus actuals segueixen més el Talmud, que és del s. V, que no la Torah).

Així que fins a cert punt, també les lleis van i vénen, i canvien. Per tant és difícil d’assegurar que sien un absolut intemporal tal com diuen els fonamentalistes i literalistes. Déu mira més el cor.

Aleshores, quan veiem a la Bíblia lleis de prohibicions d’aliments o de prohibicions sexuals, es tracta exactament de lleis “morals” o de lleis “nacionals”?

Pensem també que, per ex., llavors no hi havien anticonceptius gaire eficaços i que un adulteri en aquell context creava més problemes derivats que ara.

D’entrada, aquestes lleis solen ser higienistes (per la salut), pràctiques (normes per conviure en paus) i natalistes (per una gran demografia, cosa necessària per a un poble conqueridor, colonitzador).

Tenen un sentit bàsicament del context històric-nacional, com tendeixen a interpretar els modernistes, o van més enllà i són estricta ortodòxia intemporal com diuen els fonamentalistes i els literalistes?

6.-LA LLEI, L’AMOR I LA SOCIETAT ACTUAL

Pau -ja al Nou Testament, deixant arrere les detallades prohibicions mosaiques- diu als seus cristians, com per resumir allò que “salva” de la “llei vella” per als cristians, que simplement “s’abstinguin de fornicació, d’ofegat i de sang”.

Però avui dia quasi tots els cristians no tenen cap problema a menjar-se una botifarra o una sangueta.

Aleshores, com jutjar la importància exacta de cada cosa? Cal realment? Resulta complexe. Per tant em sembla arriscat pontificar massa estrictament, massa en pla legalista i “definitiu”. Quan Pau es referia al pecat (“hamartia”) certament el retratava com de la màxima gravetat, però es referia a la condició humana més que a pecats concrets.

No crec que el legalisme “antisexual” sigui amb total seguretat més bíblic que un cert (caut) relativisme sexual. Vejam: a la Paraula llegim, “l’amor cobrirà multitud de pecats”. I, en la mateixa línea, Agustí de Bona, gran arquitecte de l’església occidental, que havia estat un llibertí (coneixia el tema) abans de convertir-se, deia: “Estima i fes el que vulguis”.

La Paraula no nega que siguin pecats, però posa més èmfasi en l’amor com a poder salvador i creatiu. Jaume parla de “la perfecta llei” per la qual serem jutjats: la de la llibertat. La mateixa que tenien els patriarques en llur relació personal amb Déu.

Aquesta mena d’enfocament és molt més dinàmic i païble -i teològicament millor, afegiria- per a una societat com la nostra, per a mantenir-hi un cert diàleg i explicar-los que l’essència del cristianisme no és la “persecució sexual” (com sembla que donen a entendre els fonamentalistes i la Conferència Episcopal espanyola) sinó la salvació del Crist. Sense Crist cap abstinència sexual no pot salvar per si mateixa.

La gent ha d’aprendre a pensar. Això implica debat, diàleg intern, contrast, matisacions, dinàmica, plans, acció… La gent no sap pensar. I a més desconeix la Bíblia. Per tant tenim la misèria absoluta. Necessitem unes guspires que facin d’electroxoc en els cervells inactius i/o sense contextualització de la gent.

Centrar-se tant en temes sexuals (o pròxims, com l’avortament), és a dir, a la persecució sistemàtica de la sexualitat d’una manera esbiaixada i per damunt de la importància que té a la Bíblia, és l’estratègia típica del grups religiosos vinculats a l’integrisme, així fan que la gent ralli en pla xafardeig, els obliguen a vigilar-se mútuament i els omplen de “sospites”, els fan malpensats, els divideixen per posar-los en mans dels líders autoritaris i manipuladors. Els fan acrítics, porucs, mancats d’iniciativa. Els forneixen un concepte mecanicista de “pecat”, quan a la Bíblia és un concepte més global, profund i subtil.

7.-ENTENDRE CERT (AUTO)CONTROL SEXUAL I ALTRES CONSIDERACIONS SOBRE L’ACTUALITAT

L’autocontrol sexual té un sentit espiritual i també de foment de la cultura, Freud deia que la cultura humana sorgeix de la repressió sexual.

També, en gran mesura, el lideratge.

Òbviament no dic que sigui res fàcil ni obligatori per a tothom.

I algú digué que un intel·lectual és algú que ha descobert coses més interessants que el sexe.

Els etruscs és una civilització que moriren, diuen, per excés de pansexualisme, sembla que es passaven el dia al llit i per això decaigueren, es desorganitzarien, probablement.

Potser és aquest el sentit de les lleis de repressió sexual, són preventives.

En aquest sentit, una civilització decadent és hipersexuada (i al nostre cas, matriarcal), o pateix d’un descontrol sexual. I al revés, una civilització agressiva i feixistoide sol posar l’accent en la repressió sexual i el natalisme (i per tant és masclista).

Al Poder, a hores d’ara, per controlar-nos, interessa el foment del pansexualisme obsessiu. Es el que ara tenim aquí.

Alliberats els seus instints, l’home de la revolució sexual havia d’acabar per ser totalment manipulable. Ho és, per ex., en el marketing; en el masclisme subliminal que “obliga” un home a ser “mascle sexual”.

Caldria conèixer millor les coses, no generalitzar i pensar amb molt més ordre. De qualsevol tema. D’aquests també. Perquè si no ens la peguen per un cantó, ho fan per l’altre, i cal estar sempre a l’aguait.

A més, tal com està el pati, un plantejament essencialista, adés en política adés en religió, és massa petri i poc dinàmic en una societat on el canvi cada volta és més accelerat, més important i més decisiu. Vivim en una societat de la inestabilitat.
Necessitem quelcom de més creatiu, més dúctil.

El plantejament de dir simplement NO a una sèrie de coses no farà pensar gaire a la gent.

La gent ha fet del sexe la seva “religió” perquè és materialista i l’han estafada i desencantada. El sexe és un plaer prou assequible –i addictiu- i generalment gratuït, per tant, popular.

Els fariseus feien interminables llistes de prohibicions (més de 300, crec) que el poble pla no podia conèixer ni atendre, perquè eren massa complicades per a gent que havia de guanyar-se el pa cada dia.

Però el sistema de Jesús fou un altre molt distint. Es l’Esperit Sant en la gent el que canvia des de l’interior, ensenya i millora, no pas un compendi de lleis impositives o dogmàtiques.

Més explicacions (en anglès)

Anuncis

3 pensaments sobre “El sexe i el cristianisme

  1. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Sexualitat (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s