Progressia i Esquerres Políticament Correctes (02 – Hedonisme Cap al Subjectivisme Nihilista)

HEDONISME CAP AL SUBJECTIVISME NIHILISTA

  • “N’hi ha qui es fica unes ulleres de sol per tenir més carisme i simptomàtic misteri” (Franco Battiato).

El problema de fons del progressisme-humanisme és que pensen (o fan com si ho pensassin) que la natura humana és bona, la qual cosa és molt pròpia de l’idealisme jovenívol però molt teòrica, car les persones, per simple dessídia, tendim profundament al mal, o dit altrament, a deixar les coses per fer, a no esforçar-nos per fer-les bé, a passar-les per alt, a agafar dreceres violentes, etc. i el resultat és el que veiem. Pensen que la natura humana és bona els qui no han treballat prou, els qui treballen molt s’adonen perfectament que la gent prefereix xalar.

  • “La major entremaliadura del s. XIX fou perpetrada per Rousseau amb la seva doctrina de la bondat de la natura humana. La gent i els intel·lectuals n’extragueren la visió d’una Edat Daurada que arribaria indefectiblement un camí la noble raça humana actuàs segons els propis desigs” (Jakob Burckhardt, 1818-1897, historiador suís).
  • “Menjar, beure, fotre i no creure” (Dita valenciana).

Aquesta gent, en realitat, creu simplement en el plaer pel plaer mateix, cosa molt respectable si no la disfressassin d’altres coses. El nihilisme s’ha de dir obertament que ho és per no embolicar més la troca.

  • “Des de la literatura ideològica inspirada en el positivisme lògic fins a les vinyetes del darrer Snoopy de Schulz hom difon una “poètica” de la realització com a voluntària autolimitació mitjanánt la crítica irònica i suposadament sofisticada de qualsevol intent de transcendir els límits “empírics” del coneixement o els límits “hedonistes” del capteniment. La repressió no és aleshores física sinó intel·lectual; no pas externa i adreçada al control del capteniment, sinó interna organitzadora de la personalitat, el caràcter o el “criteri”, no aixeca armes en la mà, ni amenaces, sinó que s’eregeix en defensora d’allò “raonable” i “assenyat” (“Moral i Nova Cultura”, d’en Xavier Rubert de Ventós, catedràtic català d’Estètica, independentista i cristià convers dins el PSC).
  • “Un cínic és un home que coneix el preu de tot i no dóna valor a res” (Oscar Wilde).
  • “Cregau alguna cosa, i tindreu una possibilitat d’assabentar-vos què és digne de ser obeït. Però si començau no obeint res, acabareu obeint el dimoni i tots els seus amics convidats” (John Ruskin, 1819-1900, crític d’art i sociòleg anglès).
  • “Els febles tenen, en general, somnis més abundosos i bells que els forts, car tota llur energia, tota llur activitat s’evapora a través dels somnis” (Maeterlinck).
  • “L’home honrat és el qui mesura el seu dret pel seu deure” (Lacordaire).

Madurar significa deixar de tirar les culpes a tercers i assumir la pròpia responsabilitat històrica. Ser honests i voler veure –tenir el valor de voler descobrir- la llei de l’embut privilegiada que encara volem mantenir per a nosaltres mateixos oblidant els qui vénen darrere o els qui vénen darrere dels qui vénen darrere. No fer-ho així, només demostra que no hem sortit encara del panfletarisme estèril i perillosament incendiari.

  • “Hi ha tanta falsia perquè tothom exigeix rectitud sense sotmetre’s a la menor disciplina” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).

Certa progressia –majoritària- fomenta l’individualisme, la manca de compromís o de corresponsabilitat, el subjectivisme, l’eticisme superficial, molt ensopit i a més purament teòric. Això ve de la mà de la manca de treball constant i aquesta mancança duu a la ignorància sobre els mecanismes del canvi social real. La ignorància implica la derrota davant els més treballadors i millor formats. La derrota ens porta a la colonització i/o a l’explotació, les quals porten normalment més ignorància, tot tancant el cercle de subdesplegament nacional i/o social.
Els qui es diuen nacionalistes i no treballen –la gran majoria- ho volen maquillar fent victimisme en comptes d’endreçar el mal treball o la manca d’esforç. Però tal faràs tal trobaràs, l’autoengany és un tret miserable del gauchisme infantiloide que encara raja a dojo perquè emmascara la malfeineria i la irresponsabilitat massives.
Mentre els catalanets feien poesia i cantaven folk a la llum de la lluna esperant a veure a quina es tiraven, els bascs anaven pels barris obrers de Bilbo predicant l’aberzalisme en castellà. Vet ací la gran diferència. On hi ha l’hedonisme vulgar i immediatista i on el tremp amb sentit del deure i la sinceritat.

  • “Hi ha molta gent que no creu en res, però que té por de tot” (Christian Friedrich Hebbel, 1813-1863, poeta i dramaturg romàntic alemany).
  • “El preu de la llibertat és l’eterna vigilància” (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista estadounidenc).

Sense vigilància no hi ha llibertat, sols prejudici.
I la conclusió dels qui perderen la guerra:

  • “Escrivíem. Disposàvem d’unes normes racionals per a escriure. Cultura-economia.política. Bon programa. Cada dia un nou pas endavant. Endavant. Fa bonic una pàtria endreçada, sòlida, amb equips competents. Sentir certa prepotència envers els veïns, que a un l’hagin convertit en un novíssim manxesterià –ho deien sovint- dins un procès industrial enlluernador. Ho estimàvem profundament, i ho anàvem construint com una estàtua, cada dia més evolucionada, més envejada, més alta (…) Ara, caiguda l’estàtua, no em quedava altre recurs que exiliar-me, que ser un més en aquell caòtic i grotesc i sublim i miserable èxode. I que no em preguntessin si havia fet tot el que podia per defensar aquella terra de la qual desertava”  (“Els vençuts”, 1955-1982, d’en Xavier Benguerel, 1905–1990, escriptor barceloní exiliat).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

11 pensaments sobre “Progressia i Esquerres Políticament Correctes (02 – Hedonisme Cap al Subjectivisme Nihilista)

  1. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (01 – Hipocresia d’Esquerres) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (03 – Vicis, Virtuts i Ideologies Dreta-Esquerra) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (04 – Prejudicis i el Dogma de la “Correcció Política”) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (05 – Immigració i Multicultis) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (06 – Tercermundisme) | Braços Oberts

  6. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (07 – Antiamericanisme) | Braços Oberts

  7. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (08 – Feminisme i “Deconstrucció de Gènere”) | Braços Oberts

  8. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (09 – Antiglobalització i Utopisme) | Braços Oberts

  9. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (10 – La Religió) | Braços Oberts

  10. Retroenllaç: Decadència (Recopilatori) | Braços Oberts

  11. Retroenllaç: Ideologies (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.