Propaganda subliminal racista espanyola

PROPAGANDA SUBLIMINAL RACISTA A LES TELEVISIONS ESPANYOLES

(Tàctiques per al genocidi de la llengua i l’estructura mental catalana)

Ser Diferent (02 – Massa Gregària, Control Social) 02

  • La nova estratègia militar (dels”imperis”) passarà per regular, controlar i manipular els mitjans de comunicació. (Alvin Toffler, científic nord-americà de Prospectiva).
  • La tirania d’un príncep en una oligarquia no és tan perillosa per al benestar públic com l’apatia d’un ciudadà en una democràcia. (Montesquieu).
  • Raonar i convèncer, què difícil, llarg i costós! Suggestionar? Què n’és de fácil, ràpid i senzill! (Santiago Ramon i Cajal, premi Nobel de Filosofia i Medicina, 1852-1934).
  • L’agència de publicitat “Ruthrauff and Ryan” es vantava de l’èxit obtingut en seguir l’exemple d’editors i directors de cinema, i dels “best sellers”, i instruïa el seu personal perquè ajustassin les seves redaccions segons una denigrant però inderfugible realitat: “Després de tot, els homes i dones de la massa es caracteritzen per una increïble estretor mental. Durant la infantesa se senten atrets per les coloraines vives, la lluentor i el soroll. I en l’edat adulta mantenen unes reaccions bàsiques sorprenentment semblants”. (Tomás Lòpez, Aproximación a la telenovela).

Ecòlegs per Manitú 01

Els mèdia espanyols utilitzen sistemàticamente tota una sèrie de sofisticades tècniques i tàctiques de disseny, elaborades per especialistes de màrqueting i comunicació, per a les fites polítiques de l’oligarquia i del seu actual gestor, el PP.
Cal dir que aquestes tàctiques exigeixen que el PP no faci veure que s’emmerda directament en res, perquè ha de donar sempre un perfil «de centre». Les campanyes racistes i intimidatòries contra Catalunya, el treball brut de manipular, intoxicar i atiar odis atàvics és treball dels mitjans de comunicació. Mentre, el PP ha de presentar-se sempre repentinat i perdonant-nos la vida amb indulgència,arreplegant els fruits madurs de les campanyes d’intoxicació sota forma de vots.
Són les dues cares de la mateixa moneda, com el policia «bo» i el «nerviós» dels interrogatoris del temps de Franco.
Els uns (Anson, COPE, ABC, Las Provincias…) són el puny de ferro, i es dediquen a fer safaris contra els catalans en exercici i a atiar la catalanofòbia més racial, ens presenten com a monstres o com a Neanderthalencs a parlar llengües extingides en llurs coves paleolítiques. Mentrestant, els altres (el PP supostament de centre), amb guants de seda, es presenten com a magnànims-solidaris-equilibrats que,com a membres joves i dinàmics d’una moderna ONG, ens allarguen generosament la mà i ens perdonen la vida (i de quan en quan,per a fer la gràcia a llurs incondicionals de sempre, fan com que senten els mèdia -i, clar, si ho diuen “todos” és perquè tenen raó-, i n’amollen alguna atacant-nos i menyspreant-nos “porque nos lo merecemos”).
A nosaltres ens presenten com a monstres o com a neanderthalencs (com ara, un curt i inusual -tot el que sia català és o ignorat o no sol ser tractat en les teles espanyoles sinó com espanyol, o és simplement és deformat per fer-lo antipàtic- cop d’ull a un castell humà a les notícies de TVE1, amb aquest comentari: “…para luego dejarse caer intentando no romperse la crisma”, sols els hi faltava afegir: “en fin, como de costumbre, gilipolleces de catalinos, paciencia con ellos porque somos demócratas!”, que era la continuació implícita del que hi havien presentat) i ells es presenten com a magnànims solidaris equilibrats que ens tendeixen la mà per salvar-nos de la Prehistòria.
Com que no tenen cap partit important a la seva dreta, arramblen tots els vots: els de la dreta de sempre (que saben que és anticatalana a morir, com ells) i els del centre (que han acabat empassant-se que «los catalanes son muy malos»). «Too p’a ellos», com quan feien les amèriques, assassinant més de 100 milions d’indis. «Ellos» se la saben llarga, per qualque raó foren «espada de infieles, martillo de herejes y forja de imperios».

  • “No hi ha problema jueu, sinó de la natura humana. Un govern ha d’unir les passions dels governats i, com que les passions humanes més fortes són més d’ois que no pas d’amor, el Govern ha de seguir la malícia dels governats i donar-los la raó. Val més que odiïn i matin el jueu que no pas que es revoltin contra l’autoritat” (D’una pel·lícula sobre els pogroms jueus a Rússia).
  • “No hi havia prou jueus a Espanya com perquè llur persecució interessàs la Falange en la mesura que sí l’interessava la persecució dels catalans, dels bascs i d’unes altres minories regionals”. “L’antisemitisme ocasional del règim de Franco…no constituí mai una base doctrinal, com sí, en canvi, ho foren l’anticatalanisme, l’antibasquisme i l’antigalleguisme”. (Herbert R. Southworth, en parlar de l’antisemitisme del feixisme espanyol d’avantguerra).

Propaganda subliminal racista espanyola

Vegem ara alguns exemples quotidians d’aquestes tàctiques subliminals:
-En les comèdies espanyoles («Manolo y compañía», Lina Morgan, etc.) els personatges són preferentment castellano-andalusos de classe treballadora o popular vivint a Madrid, o sia, elaborats prototipus de majoria social a fi que gran part dels televidents s’hi identifiquin directament o indirecta i de donar-los així no sols «exemples de normalitat» (ser madrileny, etc.) sinó també frases fetes, bromes, tòpics, facècies, etc. que després la gent pugui repetir ingènuament (en castellà, evidentment) en la seva vida quotidiana. En definitiva,allò que en anglès hom diu “patterns”, però en versió, diguem-ne, ”only Spanish”. D’aquesta manera,els dissenyadors del genocidi cultural pretenen enviar la cultura viva, la quotidianeïtat de les cultures no-castellanes, al museu paleontològic. O sia, una tàctica cultural genocida administrada en petites dosis, com feia la Vídua Negra.
-La gent no parla de política, parla de futbol, que sol tenir un gran simbolisme nacional. D’ací l’enorme interès de Madrid per controlar i manipular la informació esportiva.
La informació esportiva gestada a Madrid sol tractar de molt diferent manera segons quins equips, així, quan parlen del Barça sempre ressalten tot allò polèmic i callen les voltes que els àrbitres el perjudiquen. Quan el Barça juga, sol haver-hi algun “reportaje” al club més o menys modest que espera “el milagro” para derrotar al “todopoderoso Barcelona” (als modestos que s’enfronten als equips madrilenys no fan aquests reportajes). En canvi, del R.Madrid en parlen quasi sempre amb un to càlid, de proximitat, per a fer-lo simpàtic. Sovint tenen la barra d’entremesclar-hi cròniques rosa del fill de Raúl o de la núvia d’en tal, cosa que no solen fer amb cap altre equip. No debades els programes esportius solen fer-los seguidors del R.Madrid o del «Aleti», a «Prado del Reir».Però també en empreses privades de telefonia com ONO que trau titolars a Internet com ara “Figo de nuevo insultado en tierras catalanas” (30·8·01) perquè pel carrer a Barcelona algú li cridà qualque insult (com si això pugués ser mai una notícia per a un titular!!) o que, subliminalment, en els anuncis de programació trauen una escena del Betis casualment marcant-li un gol al Barça. El Barça juga contra l’Olympique de Lyon: reportatge a les Noticias vespre de la 2 estatal sobre René Ors, un home gran i cec fans del club francès. Ho farien mai de cap rival del R. Madrid? Segur que no. Però per a ellos és precís sempre de prestigiar qualsevol rival del Barça per aconseguir subliminalment que la gent corrent desitgi la derrota del Barça, amb el fi de fer antipàtic tot allò catalino, i de fer malvoler a la gent tot allò amb olor a català: fer-li tancar les orelles a tot raonament (prejudici anticatalà o catalanofòbia) i així mantenir els catalans com a esclaus incompresos de la colonització espanyola.
Tardor 2001: Les televisions espanyoles han retransmès 4 partits del Madrid (l’equip del règim) i 4 del Deportivo d’A Crunha (l’equip governat per un PePer en una ciutat amb batle PsoE molt anticatalà), mentre que sols n’han retransmès un del Barça (representant de Catalunya) i un del Mallorca (governada pels opositors al PP). I el comentarista dels partits de la Champions del Barça a TV1 és Michel, exjugador del R. Madrid francament antiBarça.
En les porres oficiales Madrid-Barça, posen un jugador de cada equip però amb el missatge “subliminal” no massa subtil de posar una bandera espanyola al costat del jugador del Madrid…i cap bandera al costat del jugador del Barça. Missatge subliminal: “España juega contra un equipo que no se sabe ni qué es -catalino- y que no tiene derecho a tener bandera y no nos rota sacarle ninguna banderita separatista. Tienes que desear que gane el Madrid, España, pues tu eres español”. Visca la igualtat i la democràcia “a l’aPPanyola”.
Per cert, d’àrbitres de Primera Divisió sols hi ha un català. I és que els àrbitres, com diuen els capitostos del PP dels noticiaris, també han de ser “beligerantes”. És a dir: ni informadors ni àrbitres deuen ser imparcials -en tal cas rebran i els faran la vida impossible i, quan podran, els fotran al carrer- sinó “aPPaÑoles”, i els jutges cal suposar que igual (enrancida tradició aPPaÑola).
26-X-01: Partit de bàsquet R. Madrid-Barça retransmès per Canal +: en el “resum” amb música del final trauen 6 ó 8 cistelles dels jugadors blancs i ni una del Barça: missatge subliminal: “Los del R. Madrid son los mejores porque son españoles y ganan y marcan, y los puntos del Barça no los sacamos porque no quieren ser españoles y no nos rota, que se jodan”. Allò que no poden dir-ho amb paraules, ho diuen amb fets i s’hi fan entendre sense que directament ningú no gosi acusar-los de res en concret, és el doble joc i doble moral de la propaganda subliminal: Llum de gas.

Propaganda subliminal racista española

Quan juga la Selessión, la cosa és ben acurada i sistemàtica: les banderes espanyoles hi són repetidament ressaltades, “en una clima de” joia i entusiasme sano y deportivo.
-Els presentadors llogats (que parlen en castellà exclusivament, of course) solen tenir un to de veu especialment vibrant, que traspua una seguretat no pas insultant però sí exclusivista -per la seva gran claredat i rodonesa- i implícitament menyspreadora de qualsevol altra llengua que no sia la que estan usant en aquell moment, casualment el castellà. No oblidem pas que Franco tenia sociolingüistes per a millor planificar el complet genocidi lingüístic contra les llengües no castellanes. O el dictat del Consejo de Castilla de quan Felip V als Corregidores de Cataluña sobre la imposició del castellà (“que se procure el efecto sin que se note el cuidado”). Si això ho feien en aquella època, què no seran capaços de fer, subliminalment, en l’actual!. A tall d’exemple: una entrevista a TVE a una dona que acull en sa casa jovent francès que venia a Barcelona en un aplec de Taizè: “Sí, claro, nos podemos entender gracias a que hablamos castellano” (resumen de toda la información posible del tal encuentro, caldria dir-ne!)
-El folklore queda monopolitzat pel pseudoflamenco (una versió embastardida de l’autèntic flamenco, on primen les facetes més individualistes, agressives i histèriques sobre el “cante hondo” i tot allò més líric i poètic), “elevat” oficialment des del seu orígen purament andalús a una mena de folklore oficial espanyol. El 90% del folklore que trauen les TV espanyoles (també les valencianes) és pseudoflamenc. Quasi el 10% restant se´l reparteixen “jotas” i xotis madrilenys. El folklore basc o català (o valencià, o mallorquí…) no hi apareix ni per casualitat:”El peor desprecio es no hacer aprecio”. ”Castilla…que desprecia cuanto ignora…”(Machado). No hi apareixen cançons en català, basc, gallec, etc. ni per casualitat,poden passar anys i anys abans de sentir-ne una, tot i que també paguem imposts i som ciutadans espanyols.Oficialment no existim: és el total “apartheid” cultural. Cal que els partits democràtics denunciïn aquest “apartheid”, que no callin més i que n’exigesquen la total dissolució.
-En els concursos, les preguntes de geografia, història, etc. solen referir-se quasi sistemàticament a poblacions i fets de l’Espanya més profunda, preferentment l’Altiplà. «Pueblos recios y buenos españoles». La perifèria quasi ni apareixem, devem ser «no normals». El missatge inconscient que hi transmeten és: «los periféricos (nacionalistas y malos appañoles) no son gente culta y normal y por eso ni los sacamos, lo normal es ser de Cáceres y español hasta las cachas». O sia: «Sé culto, sé español. Sé normal, sé español. Sé solidario, sé español. Sé ciudadano del mundo, sé español» i «No españoles, a la basura (sean negros, judíos, moros o catalanes)». «Hay que sé appañol, que é güenoooo!, uii!».
-Etc.etc.
Com deia aquell analfabet, tot convençut, que una volta tragueren per TV3: «Tooh tendrían k’hablah appañó. Tor mundo tendría que sé Appaña. Tor mundo p’Appaña».
Veient-lo, hom comprèn tots els genocidis de l’Imperi espanyol i totes les seves «eñes». En el fons, aquest és el retrat robot del fons ideològic, cultural i vital de l’espanyolisme. Absolutament brutal però amb tàctiques molt subtils i refinades. Feixisme modern, subliminal i tecnològic sobre panderetes antigues i entranyables.

Germans, la vida se’ns en va,
a poc a poc ens la prenen,
si avui ens obren la mà
és que hi ha altres cadenes.
(Joan Bta. Humet).

Propaganda subliminal racista española

Tal com explicava Hitler, que és d’on “ellos”, en definitiva, han après:

  • “Qualsevol acció de propaganda ha d’esser necessàriament popular i adaptar el seu nivell intel·lectual a la capacitat respectiva del més limitat dels destinataris naturals d’aquesta. Per tant, el grau intel·lectual d’aquesta propaganda haurà d’esser més baix com major sia el conjunt de la massa humana que vulguin atènyer. Però quan maldes per atreure’t tota una nació, com exigiexen les circumstàncies…no podràs esser mai prou prudent a l’hora de mirar perquè les formes intel·lectuals sien simples en grau màxim.”
    “La capacitat de la gran massa és summament limitada i també la seva facultat de comprensió, i enorme la seva manca de memòria. Per tant, tota propaganda eficaç ha de concretar-se en molt pocs punts i saber-los explotar com a apotegmes fins que el darrer fill del poble pugui formar-se una idea del que volem…” (Mein Kampf, Adolf Hitler, dictador terrorista, però genial propagandista, 1889-1945).
  • “…la visió del món, inventada pel Partit (per l’espanyolisme) es guanyava amb gran èxit la gent incapaç de copsar-la. Feia acceptar les violacions més paleses de la realitat car ningú no arribava a comprendre l’enormitat que els era exigida, ni s’interessava prou per la cosa pública com per a adonar-se del que s’hi esdevenia.” (“1984”, novel·la futurista d’en George Orwell sobre les possibilitats de control i explotació psíquica de la població en un Estat “tecno-feixista”, com ara l’espanyol o el francès, escrita durant la Guerra Freda – 1948 – contra els 3 “grans estils” de grans potències: el nazi, el comunista i el capitalista, tots 3 igualment temibles).

Estimats conciutadans que ens saludem amb un «Bon dia!»: ens estan portant a les “cambres de gas”, al genocidi cultural.
Aquestes “cambres de gas” són els mass mèdia espanyols i la nostra propia deixadesa i mollor.

LA BRUNETE MEDIÀTICA: LA PREMSA DEL PODER QUE FA DE LA CALÚMNIA UN ART CANÍBAL

Ser Diferent (02 - Massa Gregària, Control Social) 01

— ENLLAÇ RELACIONAT —

Anuncis

5 pensaments sobre “Propaganda subliminal racista espanyola

  1. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Societat (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Política (Recopilatori) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: espanya (Recopilatori) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Marketing i Mass Media (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s