Camí a Déu – 4a Part (L’obediència a Déu, la Creu, el Sentit del Sacrifici, el Patiment)

L’OBEDIÈNCIA A DÉU

LA CREU, EL SENTIT DEL SACRIFICI, EL PATIMENT

EN LA FEBLESA

  • “Don gràcies a Déu pels meus obstacles, a través dels quals m’he trobat a mi mateixa, el meu treball i el meu Déu” (Helen Adams Keller, 1880-1968, escriptora estatunidenca, cega i sordomuda).
  • “Etty – sense arribar a ser mai explícitament
    cristiana – descobreix les valors del cristianisme: l’oració, la presència de Déu en el seu interior, la invitació evangèlica a abandonar-se confiadament en la Providència. És commovedor de comprovar com aquesta jove, afectivament molt fràgil, però animada per una forta exigència de coherència amb si mateixa, es lliura a viure aquestes valors i, tant com li són progressivament arrabassades totes les seves llibertats externes, descobreix adins d’ella mateixa una felicitat i una llibertat interior que d’ara endavant ningú no li podrà arrencar” (“La liberté intérieur / La llibertat interior”, de Jacques Philippe, sacerdot catòlic francès).
  • “Però el poder de Déu en nosaltres és restaurador i divinitzador. Tota la nostra “importància” és ser-ho per a Ell a través de Jesucrist”.

LA VIDA AMB DÉU

  • “Déu no exigeix gaire, Déu dóna molt” (P. Mendizabal, clergue catòlic basc).
  • “Viure estimant, estimar patint, patir callant i sempre somrient” (Teresa Sodupe).
  • “Jesús, com un bon pescador, primer pesca el peix; llavors el neteja” (Mark Potter).
  • “Déu ens dóna les anous, però no ens les esclafa” (No en consta l’autor).
  • “Mai les notícies no són dolentes per als elegits de Déu” (Jean Paul Sartre, 1905-1980, escriptor i filòsof existencialista i marxista francés).
  • “Una ànima pot estar prosperant quan està assedegada cercant i planyent darrere del Senyor com quan de veritat gaudeix en Ell; tan segura quan lluita a la vall com quan canta damunt la muntanya” (John Newton, 1725-1807, escriptor anglès).
  • “Déu mateix assegura la teva batalla i ha nomenat el seu propi fill “el capità de la teva salvació” (William Gurnall, 1617-1679, autor purità anglès i ministre de la Trinity Baptist Church de Montville).
  • “Escarnia i reprenia la gent l’Amic per tal com anava com a foll per amor. I l’Amic menyspreava els seus escarnis i reprenia la gent per tal com no estimava el seu Amat” (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, Montpeller/ Montpelhièr, Occitània, Ramon Llull, el català més universal).
  • “Deia l’Amic: -Vestit estic de roba vilment, mes l’amor vesteix de plaents pensaments el meu cor, i el cor de plors, llaguiments, passions” (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, Montpeller/ Montpelhièr, Occitània, Ramon Llull, el català més universal).
  • “Cantava l’Amat i deia: -Es dediquen els meus lloadors a lloar els meus valors, i els enemics dels meus honraments els turmenten i els tenen en menyspreu. I per això he tramès ordre al meu Amic que planyi i plori el meu deshonor. I els seus planys i els seus plors són nats dels meus amors” (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, Montpeller/ Montpelhièr, Occitània, Ramon Llull, el català més universal).
  • “Netejava l’Amic la sua cara i els seus ulls de plors que sostenia per amor, a fi de no descobrir els llanguiments que li donava el seu Amat, el qual digué al seu Amic per què amagava els senyals d’amor als altres amadors, els quals li havia donat per tal que els enamoràs d’honrar els seus valors” (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, Montpeller/ Montpelhièr, Occitània, Ramon Llull, el català més universal).
  • “Guaiteu que el vostre estudi principal sia a tomb del propi cor, que la imatge de Déu pugui ser-hi plantada, i el seu interès vagi avant, i l’interès pel món i per la carn dominats, i l’amor per tots els pecats llençat, i l’amor per la santedat se’n surti triomfant; i que us acontenteu no pas a vosaltres mateixos amb l’aparença de fer el bé exteriorment, quan sou dolents, i estranys als grans deures interns. La primera i gran obra d’un cristià rau dins el seu cor” (Richard Baxter, 1615-1691, escriptor protestant empresonat en Anglaterra en defensa de la llibertat de consciència).
  • “Cerquem sense parar dins el nostre cor el reialme dels cels, el gra, la perla, el llevat, i trobarem místicament totes les altres coses dins nosaltres mateixos si purifiquem l’ull de l’intel·lecte. Per això Nostre Senyor Jesucrist ha dit: El regne de Déu és dins de vosaltres, tot entenent que la divinitat viu dins el cor” (Filoteu el Sinaïta, cap. 22 de “40 cap. a tomb de la sobrietat”, Edat Mitjana, monestir de l’Esbarzer Ardent, al desert del Sinaí).

EL SENTIT DE SACRIFICI, EL SOFRIMENT, LA PACIÈNCIA, LES OBRES

– OBRES DIGNES

  • “No digueu – afirma el diví Jeremies – : és el temple del Senyor” (Jr 7,4). I tu no afirmis que “la fe simple en nostre Senyor Jesucrist em pot salvar”, perquè això és impossible si no obtens l’amor vers ell a través de les obres. Pel que fa a creure solament, “també els dimonis creuen i tremolen de por” (Jm 2,19)” (“Centúries sobre l’amor” 39, ca. 624, de Màxim “el Confessor”, 580-662, Pare i màrtir bizantí).

– LLUITA, PATIMENT, CONSTÀNCIA

  • “Salvació vs Conversió
    No t’has convertit fins que hagis rebut l’Esperit Sant …I en Joan 17:17, Jesús els santificava per la Paraula, …va dir : “Pare (parlant amb l’Esperit en ell), els santific a través de la Paraula”… va dir: “No us alegreu perquè els dimonis se us subjecten, sinó celebreu que teniu el vostre nom en el llibre”. I Judes era amb ells. (…) Pere havia estat salvat, ell va creure en el Senyor, el va seguir. Jesús li va dir qui era, l’havia de seguir. Ell li va donar autoritat sobre els esperits malignes i el va santificar. Però després de tot això…I de convertir-se en el principal portaveu del grup, allò que els catòlics volen anomenar, el bisbe de l’església, o el papa, o el que fos, el cap de l’església. No obstant això, Jesús va dir que la nit en què va ser traït …”Abans que el gall hagi cantat tres vegades, tu – abans que canti el gall, m’hauràs negat tres vegades”
    Ell va dir: “Però, Pere, he pregat per tu”. Escolta. Això no és tot. “Jo he pregat per tu, i després de ser convertit, i després confirma els teus germans” Després de ser convertit…Ell havia cridat; probablement havia ballat en l’Esperit, ell – que havia fet tota mena de coses, però que no havia rebut l’Esperit Sant encara. “Després de convertir-te, confirma els teus germans” (“What was the Holy Ghost given for? Per què donà l’Esperit Sant?”, Jeffersonville, IN, 17 desembre 1959).
  • “Una vida religiosa és una lluita i no pas un himne” (Madame de Stal, 1766-1817).
  • “Que tot sofriment que et vingui contra el teu voler sia per a tu mestre de la memòria (de Déu): no et faltarà incentiu al penediment” (Marc l’Asceta, s. V, 200 capítols sobre la llei espiritual, Cap. 57). “A muntó han combatut de manta maneres contra els esdeveniments; però ningú no ha pogut escapar del mal si no és a través de l’oració i de la penitència” (Cap. 92).
  • “Suporta els atacs de les tristeses i dolors; mitjançant els quals la providència de Déu et purifica” ( Talassi de Líbia, s. VI, a Centúries, 1:28).
  • “Sense dolor, no hi ha palma; sense espines, no hi ha tron; sense afanys, no hi ha glòria; sense creu, no hi ha corona” (William Penn, 1644 Londres-1718 Buckinghamshire; reformador social quàquer, fundador de l’Estat desmilitaritzat i multiracial, mig indígena en els seus origens, de Pennsylvannia, Estats Units).
  • “Les armes de l’Evangeli han estat de bell nou esmolades pel nostre combat i patiment” (Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor de l’Església confessant alemanya contra el nazisme, executat pels nazis).

– SOFRIMENT I ENTENIMENT

  • “Noè és figura de la despossessió; Job, del sofriment, i Daniel, del discerniment. Per tant, si aquestes tres pràctiques es troben en un home, Déu habita en ell” (“Apotegmes dels Pares del Desert”, Pastor, 60.1.14, Abbas Pastor [Ποιμήν, Ὁ Ἅγιος Ποιμήν], †450, Pare del Desert primitiu).
  • “El cavall més ràpid per arribar a la perfecció és el sofriment” (Meister Eckhart, ca. 1260- ca. 1328, místic i teòleg alemany).
  • “El més pur patir duu i ocasiona un entendre més pur” (Juan de Yepes, St. Joan de la Creu, 1542-1591, místic castellà empresonat per la Inquisició, a “Dites de llum i d’amor”, Andújar).
  • “Hom és més perfecte com amb més perfecció sent les dolors d’altri” (Gregori el Gran, ca.540-604, bisbe de Roma).
  • “Quan pequem d’omissió, que és tan sovint, a causa d’una barreja d’ignorància i negligencia, Déu, si hi som receptius, ens envía altres maneres d’enfortir-nos espiritualment, com els patiments. No saps, no vols pregar, evangelitzar, ser generós…? Doncs pateix!”.

– SOFRIMENT

  • “Patiment: Consagra com ha de menester allò que s’ho mereix a una Mà més poderosa” (Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor de l’Església confessant alemanya contra el nazisme, executat pels nazis).
  • “Sens el nostre patiment la nostra tasca no diferiria de l’assistència social” (Teresa de Calcuta, 1910-1997, monja catòlica albanesa a Bangalur, l’Índia).
  • “A través d’afliccions Déu està desballestant-nos tot allò que altrament podria haver-nos desballestat. Quan escalfa massa el món com perquè el sostinguem, deixem que faci i vingui” (John Powell).
  • “Quan hauràs esdevingut obra mestra de la gràcia, admirada dels àngels, comprendràs el patiment”.
    “El confinament solitari, amb el record dels pecats passats, és un racó de l’infern. De vegades mirí la copa d’aigua que tenia dins la cel·la per convèncer-me de no ser ja a l’infern. Sabia que dins l’infern no n’hi ha, d’aigua” (Richard Wurmbrand, pastor evangèlic d’origen jueu, de la minoria de parla alemanya a Romania, empresonat en aïllament i torturat pels filonazis i pels stalinians durant una pila d’anys).
  • “Quan no sofreixes gens, aprepara’t per a quan vindran les penes; i considerant que n’hauràs de donar compte, allunya’t de tota ambició” (Marc l’Asceta, s. V, 200 capítols sobre la llei espiritual, Cap. 51). “Qui s’exclama quan li ve una aflicció és que està enamorat del plaer” (Marc l’Asceta, s. V, 200 capítols sobre la llei espiritual, Cap. 143).
  • “Les nobleses, i els honraments, i les bones obres de l’Amat són tresor i riqueses de l’Amic. I el tresor de l’Amat són els pensaments, i els desigs, i els turments, i els plors, i els llanguiments que l’Amic sosté per a honrar i estimar el seu Amat” “Els senyals de les amors que l’Amic fa al seu Amat són: en el començament plors, i en el mig tribulacions, i en la fi mort. I per aquells senyals l’Amic predica els amadors del seu Amat” (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, Montpeller/ Montpelhièr, Occitània, Ramon Llull, el català més universal).
  • “Com en batre el blat el separes de la palla, l’aflicció purifica l’esperit” (Richard E. Burton).
  • “No crec pas que Déu vulgui exactament que siam feliços, vol que siam capaços d’estimar i de ser estimas, vol que madurem, i jo suggeresc que precisament perquè Déu ens estima ens concedí el do de sofrir; o per dir-ho altrament: el patiment és el megàfon que Déu utilitza per a despertar un món de sords; perquè som com a blocs de pedra, a partir dels quals l’escultor, a poc a poc, va formant la figura d’un home, els colps del seu cisell, que tant mal ens fan, també ens perfeccionen” “Déu, qui va preveure la teva tribulació, t’ha armat especialment per passar-hi a través. No pas sense dolor però sí sense taca” (Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

– TREBALLS, SACRIFICIS

  • “Quan hom sap cert que fa el que vol el Senyor, sent ben distinta fortalesa per a patir allò que vingui” (Mare Meravelles de Jesús Pidal y Chico de Guzmán, Madrid 1891- la Aldehuela 1974, monja descalça del Carmel canonitzada per Wojtyla).
  • “Qui no ha tingut tribulacions a suportar és que no ha pas començat a ser cristià de debò” “Quan patim qualque tribulació, però anem pel Camí i som duts a la creu, cert, és aspre el vent, però també pròsper” (Agustí de Bona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).
  • “Sense suor no hi ha santificació” (Russ Gaippe).
  • “Amic foll, ¿per què destrueixes la tua persona i despens els teus diners, i deixes els delits d’aquest món i vas menyspreat entre al gent?.
  • Respongué: -Per honrar les honres del meu Amat, el qual és per més homes desamat, deshonrat, que no pas honrat i estimat”. (“Llibre d’Amic e Amat”, 1283, Montpeller/ Montpelhièr, Occitània, Ramon Llull, el català més universal).
  • “Qui s’identifica amb els altres i fa seu el sofriment d’altri, aqueix, oh Arjuna, és un ver jogui” (Bhagavad Guita 6:32, text clàssic hindú).
  • “Só el serf comú si així Us plau, Senyor Déu,
    i en camps forçats o en foradats pregons,
    plagat de cos i amb fardells damunt meu,
    Em sé llibert si en el més negre fons
    els Vostres ulls il·luminen els mons
    que amb Vós delesc, i em fan el viure lleu”.
    “…Tot és confús, Senyor Déu. I el meu nom,
    que em dic a mi, tot alt, en cala morta,
    em torna estrany. I tantes veus no entenc.
    I si pels cims alimares encenc,
    tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta
    l’Única Veu, la Imatge i el Seu Nom!” (Josep Vicenç Foix, Barcelona, 1894-1987, poeta català).

– PACIÈNCIA ALS GREUGES I BLASMES

  • “La disposició a suportar generosament qualsevol greuge és proporcional a la fe que tenim en la renumeració del Crist” (Marc l’Asceta, s. V, 200 capítols sobre la llei espiritual, Cap. 44).
  • “Sentir-se blasmat dels homes produeix aflicció de cor; però purifica aquell que ho suporta” (Marc l’Asceta, s. V, 200 capítols sobre la llei espiritual, Cap. 49).
  • “Qui bé volgués a Dieu en grat servir
    e-z en est món passar ab alegria,
    tot son voler a Dieu lleixar deuria,
    e no pas Dieu a son vol convertir;
    Car Dieus sap mills a qui es tany colp de maça
    Per acabar o qui tenir plagat
    Per esprovar o fer sa volentat
    D’açò del sieu, e que es raisó que es faça.
    Dels Paire Sant hai ausit, quan traspassa
    D’aicest exil al Juí destinat,
    Que dits: “Er fos ieu un bover estat,
    Que honor d’est món a pecats embarassa!”
    Eu, Peires March, pregui Dieu que a lui plaça
    Donar-me cor e voler esforçat,
    Que-z ab plaser prenda l’adversitat
    E sens ergull lo bé que breument passa” (“Al punt que hom naix comença de morir…”, en original occitanitzant, d’en Pere March, pare d’Ausiàs, notari i cortesà reial, 1338?-1413, Barcelona).
  • “Si una ànima té més paciència per a patir i més tolerància per a ser mancada de gusts, és senyal que té més aprofitament en la virtut” (Juan de Yepes, St. Joan de la Creu, 1542-1591, místic castellà empresonat per la Inquisició, a “Dites de llum i d’amor”, Andújar).
  • “Els qui volen viure en Crist, és menester que patesquen menyspreus dels qui no hi volen viure, els quals se’n riuen dels qui són feliços en tot allò invisible, i els diuen: “Però què et penses tu, tararot? És que ho has vist, això en què dius creure? O és que algú se n’ha tornat de l’altra vida per contar-t’ho?…” S’està burlant de tu qui es vanta de posseir les coses que es veuen. Però guaita bé si té allò que diu. Apa, segueix avant: mira bé si gaudeix de la felicitat de la qual, pomposament, parla” (Agustí de Bona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).

LA CREU

  • “La creu no és la fi terrible per a una vida per altra banda feliç i temorosa de Déu, sinó que ens aplega en el principi de la nostra comunió amb el Crist. Quan el Crist crida un home, li mana venir i morir” (Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor de l’Església confessant alemanya contra el nazisme, executat pels nazis).
  • “…acabada la ronda m’assec en un lloc solitari i busco en el cel la Creu del Cigne. ¡Com m’ha arribat a obsessionar!. La creu ¿què és?. Una màquina simple i enginyosa com en sabia inventar el geni dels anitcs; una màquina d’allargar l’agonia…Una cosa atroç. “Pren la teva creu i segueix-me”. ¿No hi ha, doncs, més camí que el sofriment?” (Incerta glòria, 1956, l’obra més ambiciosa–amb nombroses mutilacions a causa de la censura– d’en Joan Sales, 1912-1983, escriptor exiliat català. L’edició definitiva, va arribar amb més de vuit-centes pàgines l’any 1969 i va obtenir, entre d’altres, el premi Ramon Llull, 1968, i el Ciutat de Barcelona, 1970).
  • “La creu simbolitza una veritat ensems còsmica i històrica. L’amor venç el món, però la victòria no és fàcil. Allò vell no deixa pas a allò nou sense intemptar fer-lo malbé” (Reinhold Niebuhr, 1892-1971, teòleg protestant nordamericà).
    “La virtut farà figa en la manca d’entrebrancs…Demana un camí rude i punxós” (Michel Eyquem de Montaigne, 1533-1592, filòsof occità).
  • “Què puc dir per a l’elogi del Crist i la seva Creu?, que beneesc el Senyor. Ell ha fet de la meva presó el meu palau. I què sóc jo perquè m’hagi tractat així? He mirat cobejosament un tal fet, però encara pensava que era massa alt per a mi quan vaig veure com jo era de vil” (Isabel Alison, màrtir protestant executada el 26·1·1681 a Edinburg, Escòcia).
  • “Crist triomfa en mi, beneït sia el seu nom. Ho tinc tot. No carrec amb cap home. Veig que aquesta terra i la plenitud són de mon Pare. Dolça és la Creu del meu Senyor. La benedicció de Déu en la Creu del meu Senyor Jesús! Els meus enemics han contribuït, més enllà de llurs designis, a beneir-me. Aquest és el meu lloc, no pas la meva presó. Trob que això és tot, per guanyar Crist. La resta són ombres, somnis, fantasies i no-res” (Lletra a William Gordon , Samuel Rutherford, 1600–1661, clergue escocès empresonat a causa de la seva línea calvinista).
  • “Porta la creu abraçada i amb prou feines la sentiràs; que la creu arrossegada és la que creu que pesa més” (Saetilla carmelitana).
  • “No cal patir por, que les creus i entrebrancs fan el pes a la balança de l’amor” (Paco Cerro).
  • “La lluna de Mafumet
    Sorgí, i es pondrà;
    Mentre, proclamada com a migdia immortal del cel,
    La creu segueix conduint generacions” (Hellas, obra literària sobre Grècia durant el seu procès independentista cristià contra els ocupants turcs, basat en el martiri de cristians acusats d’apostasia pels musulmans, a la línea 221, d’en Percy Bysshe Shelley. 1792-1822, poeta romàntic anglès).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

5 pensaments sobre “Camí a Déu – 4a Part (L’obediència a Déu, la Creu, el Sentit del Sacrifici, el Patiment)

  1. Retroenllaç: Camí a Déu – 1a Part (Algunes Consideracions Prèvies) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Camí a Déu – 2a Part (La Crida Divina) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Camí a Déu – 3a Part (Trobar Déu, Salvació, Regeneració, Nàixer de nou Espiritualment) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Camí a Déu – 5a Part (Passes, Creixença Espiritual, Santificació) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.