El sexe pot ser dolent?

El sexe pot ser dolent?

SEXE; SERÀ DOLENT?

Davant el sexe els cristians podem adoptar aquestes dues postures:

  • – Una actitud legalista, prou comú entre cristians, que no té futur -ni mai no n’ha tingut -, però, sobretot, que és contrària a l’Evangeli.
  • – Una actitud positiva, segons la Paraula, que té la innegable avantatge de ser comprensible humanament i no desprestigiar les Escriptures amb extremismes antibíblics (ascètics), tan fàcils de caricaturitzar.

Eros (amor amb atracció sexual) no deu ser contraposat a Agape (l’amor desinteressat de Déu), ni podem establir dicotomies cos-ànima (típiques del platonisme, però alienes al pensament hebreu bíblic). Fer això en un context de resclum purità porta sovint l’Església a esquinçar-se les vestidures per la immoralitat i la creixent erotització.

Però abans hem de preguntar-nos si entre les causes de tot plegat no hi haurà l’actitud miop de prou cristians davant la realitat i, pitjor encara en el nostre cas, front als ensenyaments de la Paraula de Déu. ¿Fins a quin punt l’erotisme – la seva mateixa existència com “isme”, ídol – no és fruit de la falta d’adequada ensenyament sobre l’Eros bíblic dins la comunitat cristiana? ¿No serà que l’erotisme d’avui és perquè abans no vam voler tenir Eros per falta de confiança en Déu? El cristià, més que ningú, hauria d’estimar la Creació de Déu, que massa sovint és identificada sense més amb el “món” en el seu sentit pejoratiu, i, per tant, considerar-la com a cosa “molt bona” ​​(Gènesi 1:4, 10. 12, etc.).

És pecat convertir qualsevol esfera de la Creació en absolut, però no menys pecat és menysprear la Creació o destruir-la i tenir en poc l’obra de Déu. És degradant viure per al món, però és insensat prescindir-ne en nom de mal enteses “espiritualitats”. La nostra època no escoltarà l’Església si els cristians se’n van a dicotomies falses i obliden que tot és nostre (1a Corintis 3:21-23). Tradicionalment el poble ha conegut la hipocresia amb una expressió molt típica: “beateria”.

En un país com el nostre cal ser especialment curós, per l’escàs coneixement bíblic i el pes de tradicions extremistes. Cal aclarir que la simple mecànica sexual és incapaç d’engendrar gaudis profunds. Que la Paraula no tracta de frustrar els desitjos del cor ni els impulsos del cos, sinó de canalitzar-los en un camí de satisfacció plena segons la voluntat de Déu.

Tal com escriu Lanza del Vasto:

  • “La felicitat té la naturalesa del plaer i la profunditat del dolor.
    És el contrari del dolor i també el contrari del plaer.
    L’expansió cap a l’exterior troba el límit exterior i recau sobre si mateixos. Però la recerca de l’il·limitat no pot xocar contra cap mur.
    El gaudi en canvi és camí sense retorn.”

ESCLAVITUD

Una de les epístoles de Pere ens diu que “cada home és esclau d’allò que li ha dominat” (2 ª Pere 2, 19). És a dir que, en sexe, som esclaus fins on els capritxos de la nostra sexualitat dicten els nostres pensaments, mòbils, accions i justícia, en comptes de tenir domini sobre la nostra pròpia conducta. En comptes d’apropar-nos a qui ens necessita, ens acostem a qui ens interessa sexualment, la qual cosa no és anar pel camí correcte.

BUIT

Sovint dues persones se’n van al llit per obtenir alguna seguretat, durant una estoneta almenys, que hi ha una cosa semblant al compromís, l’afecte i la comunicació. Dit molt senzillament, era un intent d’omplir aquest “buit amb forma de Déu” del qual escrivia Pascal.

Una conversa i psicòloga conta el següent testimoni, explicant com intentava “ser cristiana i seguir jeient amb un i amb un altre”. “Vaig arribar a dues conclusions – relata -. La primera va ser que, mentre no em costava d’assolir el nivell desitjat de compromís i comunicació, mai no podia mantenir-lo. Sempre passava el mateix: un noi i jo començàvem amb una tremenda intimitat eufòrica, que tard o d’hora es tornava buida i ritualitzada. Seguíem per un temps amb el joc però finalment l’un o l’altre es retirava, amb la determinació que la propera vegada tot seria diferent. Mai no ho va ser”

MASTURBACIÓ

Aquesta mateixa dona diu, parlant de masturbació, que tendeix a “usar l’altra persona com un mitjà per aproximar-se a l’experiència perfecta que t’imagines quan estàs sol, i en conseqüència l’acte es converteix en poc més que el físic, i probablement serà pobre en termes de mera satisfacció corporal, sense prendre en consideració la satisfacció psicològica … jo sostindria que com més gran sigui la teva “ingenuïtat” sexual quan t’atanses al llit matrimonial, més gran serà la satisfacció mútua consistent que oportunament experimentaràs… Jo volia l’Esperit de Déu abans que una tremolor física transitòria, i més encara, començava a veure que l’abstinència tenia sentit en termes d’una preparació òptima per al compartir real amb una personal real”.

FANTASIES SEXUALS

Una enquesta va revelar que estudiants d’ambdós sexes reconeixien haver passat fins a 1/4 part de les les hores de treball lliurats a aquestes fantasies, com a mecanisme contra el tedi, la fatiga, la frustració i l’ansietat, i, com a tal, semblen funcionals.

Així doncs, per què no fantasiejar? En veritat, per què no, si els successos del món no són més que casualitats “plenes de soroll i fúria sense cap significat”, com va expressar Macbeth?

Si Déu no “disposa de totes les coses per al bé dels qui l’estimen, als quals Ell ha cridat d’acord als seus propòsits”, i si Ell sí que permet una quota de dolor, llavors, els que ja El coneixem, hem d’afrontar les realitats per Déu disposades que seran, a la fi, molt més excitants que la fugida cap a qualsevol tipus de fantasia.

Si posem a prova les promeses de Déu, encara que sigui de forma hipotètica i condicional, Ell confirma que la cosa va de debò. No hauríem de perdre’ns cap de les bones coses que Ell ens reserva, encara que això comporti una intensa gimnàstica espiritual en lloc d’agafar-me a una agradable fantasia que deixi per a més tard els problemes i compromisos. A més és així com avancen els pobles.

El nostre compliment no és perfecte de vegades preferim creure que les nostres solucions són millors que les del Senyor. Tanmateix Ell invariablement demostra que estem equivocats. El Senyor és un mestre molt tendre. El seu jou és fàcil i la seva càrrega és lleugera. Mai no aixafa amb exigències, mai no retira el seu Esperit en forma capritxosa o arbitrària, sinó que sempre hi és, simplement esperant que tornem a apropar-nos més a Ell després de cada ensopegada i pel que sembla, sempre alegre del nostre retorn.

Per cada “joguina” que ens demana deixar, Ell ofereix sempre alguna cosa millor a canvi: amor, goig, pau, paciència, bondat, suavitat, propòsit, integració vital…

AMOR LLIURE

Jesús va venir per donar-nos vida en abundància. Mai no va dir que la sexualitat fos dolenta, només demana que li confiem aquesta funció en les nostres vides, no menys que d’altres que li demanem en oració. Fins que no obrim els nostres punys tan durament tancats, Ell no pot omplir de la seva abundància les nostres mans.

En el profeta Osees -o Ausiàs- llegim una significativa història, la de l’esposa del profeta, Gómer, qui buscava una vida “més plena”, sense inhibicions. I es va quedar sense res, sense inhibicions ni tabús per descomptat, però també sense amor, ni companyia ni suport. ¿Es va realitzar sexualment? No sembla desprendre-se’n del text, i és que la disbauxa sexual no equival precisament a la plenitud, sinó a la seva caricatura. Anticipar la unió sexual al matrimoni o realitzar-la extramatrimonialment és espatllar alguna cosa abans que tingui oportunitat de ser usada plenament i en el seu context. Anticipar el contacte quan encara hi ha inseguretat és burlar de l’amor, ja que la unió sexual no expressa el que ha d’expressar: mútua lliurament incondicional de l’un a l’altre. Pitjor encara el cas de la prostitució: allò monstruós d’unir-se a prostitutes és que es fa un acte que no expressa el que hauria de ser, perquè hi falta l’amor i el mutu lliurament (1a Cor. 6:16).

L’amor lliure, la llibertat sexual, l’hedonisme d’un Hemingway (“Es moral és el que em va bé a mi; l’immoral és allò que em fa nosa”), propugnen la ruptura amb totes les normes (festeig, matrimoni, etc.) i diuen que cal reconquerir alegria i plaer, en quantitat i en qualitat. Emperò, el resultat ¿té alguna cosa a veure amb l’amor?

Però vegem la dialèctica de la parella moderna en la seva tensió i competència:
¿Què busca aquest? (o aquesta).
Com interpretar les seves atencions, paraules? És sincer?
Amb quina mesura anem a mesurar la seva sinceritat?
Com sabrem que l’hedonista, el “playboy” no usa l’altre com a simple objecte per deixar-lo un cop satisfet? Aquesta relació, per extrema debilitat, és superficial, i la mateixa superficialitat està prenyada de mentides inconscients, la conversa plena de tòpics, frases fetes, eslògans.

EROS BÍBLIC

  • A la Bíblia també trobem el Càntic dels Càntics i no ens podem imaginar una amor més abrusadora, sensual i apassionada que la descrita en aqueixes pàgines. I de veritat que és bo que sia la Bíblia qui ens presenti aquest tipus d’amor, ja que això desdiu tots aquells que creuen que l’element cristià sols viu en la moderació de les passions” (Dietrich Bonhöffer, 04.02.1906, Breslau-09.04.1945 al camp de Flossenbürg, teòleg i pastor evangèlic, un dels caps de l’Església confessant antinazi sota el III Reich)

El sentiment eròtic en la Bíblia manifesta tot el delit que l’ésser estimat desperta en l’amant, precisament per ser qui és: l’ésser estimat, concret i determinat, “Gaudeix de la vida amb la dona que estimes…” (Eclesiastès 9:9 ). “Alegra’t amb la dona de la teva joventut…i en el seu amor frueix sempre. Que les seves carícies et satisfacin en tot temps” (Proverbis 5: 18-20).

L’ensenyament sobre Eros és bíblicament uniforme: Eros no cerca (com la sensualitat) el gaudi merament personal o passatger, sinó l’establiment d’un vincle joiós entre dos que s’estimen. Només així és la relació amorosa total, el descobrir-se mútuament en profunditat i sinceritat.

És bonic viure en el món creació de Déu intentant de tornar-li tot el que la caiguda li va prendre, i restituir el sentit original a l’obra divina…

2 pensaments sobre “El sexe pot ser dolent?

  1. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Sexualitat (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.