Camí a Déu – 5a Part (Passes, Creixença Espiritual, Santificació)

PASSES, CREIXENÇA ESPIRITUAL, SANTIFICACIÓ.

LA VIDA ESPIRITUAL, CRISTIANA

  • “Déu mateix s’encarrega d’orientar la vida espiritual d’aquells que se li lliuren amb gran amor i simplicitat” (Peter Finkler).
  • “Tota la vida dels cristians, de veres, és un alçar el cor. Dic els cristians que realment ho són, no pas els de nom a soles. Tota la vida d’ells és un “amunt el cor!” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia).
  • “Qualsevol home que és estimat (per Déu) sap que ha de passar tota sa vida tractant de merèixer l’amor que mai no pot merèixer” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “L’home que té fe ha d’estar amanit, no sols a ser màrtir, sinó a ser foll” (No en consta l’autor).
    “Caminem amb dos peus: la humilitat és el peu esquerre, la confiança el peu dret” (Don Giacomo Alberione, 1884-1971, sacerdot catòlic italià).
  • “Senyor, dóna’m serenitat per a acceptar les coses que dec canviar en ma vida. Senyor, dóna’m valor per canviar-les, però sobretot dóna’m saviesa per distingir-les” (Oració de la qual no consta l’autor).
  • “És com algú qui és malalt i creu en el doctor que li promet una recuperació completa. Mentrestant, ell obeeix les ordres del doctor, en l’esperança de la promesa recuperació, i s’absté d’aquelles coses que li ha dit que deu deixar a fi de no dificultar de cap manera la promesa sanació…A hores d’ara es troba ja sanat aquest malalt? En realitat és malalt –però es troba bé a causa de la promesa segura del doctor, en el qual confia, i el qual el considera ja com en procès de guariment…Així ell és alhora un pecador i un home recte. En realitat és un pecador, però justificat per la segura imputació i promesa de Déu que continuarà deslliurant-lo del pecat fins que sia del tot guarit. Per tant, ell és enterament sà en esperança, però un pecador en realitat” (Comentari sobre Romans, Martí Luter, 1483-1546, teòleg alemany iniciador de la Reforma protestant).
  • “Hem de recordar a través de les nostres vides que a l’esguard de Déu no hi ha gent menuda ni llocs petits. Sols una cosa és important: ser persones consagrades al lloc que Déu té per a nosaltres, en cada moment” (Francis A. Schaeffer, 1912-1984, famós i influent líder i escriptor evangèlic, a No Little People, Ch.1).

LA VIDA I LES TEMPTACIONS

  • “Qui tem Déu té cura de la seva ànima i s’allibera de les companyies malvades” (Talassi de Líbia, s. VII, “Centúries”, 2:63).
  • “Jesucrist es l’espectador del teu combat. El teatre és la teva consciència, on es baten la teua ment i la teva carn. La ment està conforme amb la justícia de la llei, però la passió de la carn li fa la contra mentre la ment val posar brida a la carn. Gran lluita però Qui et guaita combatre, pot ajudar-te en el perill” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia). “Tinc goig de les bones obres, perquè sent per damunt de mi l’aleteig del teu empar. Si Tu no em guardes, jo sóc un pollet sols i em prendrà el falcó” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia).
  • “Si hom vol adreçar-se devers Déu, trobarà molts que l’aparten i quasi ningú que l’ajudi. Per la qual cosa, convé que hom recórregui a Déu de tot cor, li demani amb tota classe d’oracions i humilitat de cor d’ésser instruït per Ell, s’abandoni en Déu, i hi confiï totalment, perquè l’aculli benigne com a un orfe sense pare, aquell Qui no vol que cap no es perdi, ans“tots arribin al coneixement de la veritat” (1ª Timoteu 2,4)” (“Tractat de la vida espiritual”, de St. Vicent Ferrer, 1350-1419, frare dominic i predicador valencià internacional).
  • “El vostre pensament és el de les xerrameques i els falsos plaers. El meu és el pensament d’aquell perdut en sa pròpia terra, estranger dins sa pròpia nació, solitari entre sos parents i amics.
    El vostre pensament fa sonar trompetes quan balleu. El meu prefereix l’angoixa de mort a la vostra música i dansa.
    El vostre pensament us fa aspirar a títols i càrrecs. El meu m’exhorta a servir amb humilitat.
    El vostre pensament diferencia el pragmàtic de l’idealista. El meu descobreix que la vida és una, i que ses mesures i pesos no coincideixen pas amb els vostres. Aquell que etiquetes d’idealista, pot ser un home pràctic.
    El vostre infon arrogància i superioritat dins els cors. El meu sembra l’amor a la pau i el desig d’independència.
    Vosaltres teniu el vostre pensament i jo el meu” (Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artistac libanès).
  • “Diu l’Apòstol: El qui lluita és continent en tot (1 Corintis 9:25), car no és possible de replegar-se per a la batalla contra els principats i els poders invisibles i malèfics si hom va fart de menjar, si viu oprimit pels lligams d’aquesta carn miserable, que sempre té desigs contra l’esperit” (Filoteu el Sinaïta, cap. 12 de “40 cap. a tomb de la sobrietat”, Edat Mitjana, monestir de l’Esbarzer Ardent, al desert del Sinaí).

SENEFA 003

«Oh, vell poirit,¿e què poràs tu dir,
Que et veus nafrat tot jorn de malaltia?
Missatge cert és que la mort t’envia,
E tu no el vols entendre en-z ausir.
Mas com a porc qui hats en la gran bassa
De fang pudent, tu et bolques en pecat,
Disent, tractant, fasent molt mal barat
Ab lo cor fals e la mà trop escassa”.
“…Bé fa que foll qui no fa bon procès
mentre vivim, e no ens torbe el Satan,
la carn e el Món, que cerquen nostre dan,
e que els hajam per enemics tots tres;
e que el Satan vol ergull, ira, falsia,
la Carn, menjar, e femnes e dormir,
i el Món tresors e pompes e gaudir;
perdut és l’hom qui vol seguir llur via.
Usem dels béns que Déu ens ha comès,
enteniment, raó e franc talant,
degudament los manaments guardant,
per assolir lo goig que ens ha promès.
Tot l’or del món, jovent ne perleria,
no pot valer, perquè n’haurem d’eixir
e davant Déu a Juí sever venir,
millor que nós sap Ell que fem tot dia.
De què val ser duc, comte ne marquès,
delfí ne rei, sabem que ells moriran
e en aquest món també ells soferran
dolor e mals com lo pobre sotsmès.
Rei és tothom qui per justícia es guia,
e és captiu qui pecat vol seguir,
e l’altre és ric, si domna son desig,
e pobre aquell qui segueix com volria…”
(Poesies d’en Pere March, Barcelona, ca. 1338-1413, notari, cavaller i cortesà dels darrers reis catalans, pare d’Ausiàs).

SENEFA 003

  • “Ànima que no lluita és ànima perduda, sens esperança. Ànima que no ora, és ànima vençuda abans de combatre” (P. Tomás Morales Pérez, S.J., Macuto, Veneçuela, *30·10·1908-+l1·10·1994, Alcalà de Henares, fundador de moviments catòlicoromans).
    “-Digues, foll, ¿has vist un hom que sia orat?
    Respongué que ell havia vist un bisbe qui havia a la sua taula molts gots e molts plats e moltes plates d’argent, e havia en la sua cambra molts vestits e gran llit, e en les sues caixes molts diners; e en la porta del seu palau hi havia pocs pobres” (Llibre d’Amic e Amat, 1283, Montpeller/ Montpelhièr, Occitània, Ramon Llull, el català més universal).
  • “Encara que continua essent pecador, és una classe de pecador diferent de com ho era abans de quedar
    convicte del pecat, perquè ara mostra desitjos de conèixer i honorar Déu…” (“Els trets distintius del veritable cristià” 2, 1820, de Gardiner Spring, 1785-1873, autor i pastor evangèlic nordamericà).

DÉU I L’ACCIÓ HUMANA

  • “De què serveix la fe si no es torna acció?” (Mohandas Karamchand Gandhi, Mahatma, 1869–1948, el major independentista, filòsof indi devot, apòstol de la noviolència).
  • “Es troba més aprop de Déu el malfactor que s’avergonyeix d’haver actuat a tort, que no pas l’home honest que s’avergonyeix de fer el bé” (No en consta l’autor).
  • “El nostre Camí vol caminants. Tres menes d’homes avorreix: l’immòbil, el qui recula i qui camina fora d’Ell” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia).
  • “Què en som, d’honrats en ser deshonrats per buscar l’honra de Déu!” (Sant Joan d’Àvila, 1499 ó 1500 Almodóvar del Campo-1569 Montilla, sacerdot catòlic d’ascendència jueva)
  • “Trob que tant la ment com el cos es cansen ràpidament amb la intensitat i fervor en les coses divines. Que fos tan incessant com els àngels en la devoció i fervor espiritual” (David Brainerd, 1718-1747, heroic missioner nordamericà entre els indis).
  • “Creu en Déu, però corre” (Proverbi valencià, el més desesperat inter pares).
  • “Invoca Déu, però no naveguis al costat dels esculls” (Proverbi xinès).
  • “Resa, però no deixis de remar cap a la vora” (Proverbi rus).
  • “A Déu pregant però amb la maça donant colps” (Proverbi castellà, com és costum de la casa, el més violent inter pares).
  • “Vés amb el cor a la mà, mes no te’l deixis robar”
    “Allò que Déu guarda, el dimoni no ho toca” “Déu tanca una porta i n’obre una altra” (Refranys catalans).
  • “Totes les altres maneres de mortificació són vanes, tots els recursos per a deixar-nos desarmats han de vindre de l’Esperit” John Owen (1616-1683)

LA GUIA DE LA PARAULA DE DÉU

  • “Desitgeu, com a nadons, la llet espiritual no adulterada per crèixer-hi per a la salvació” (1ª Lletra de l’apòstol Pere 2:2, escrita cap a 62-69).
  • “Llàntia és als meus peus la teva Paraula, i claror al meu camí” (Psalms, 119: 105).
  • “Sóc una criatura d’un dia. Sóc un esperit vingut de Déu, i que retorna a Déu. Vull saber una cosa: el camí al cel. Déu mateix ha condescendit a ensenyar-me’l. L’ha escrit en un llibre. Ah, i em dóna tal llibre! A qualsevol preu, doneu-me el llibre de Déu. Deixeu-me ser un home d’un llibre” (John Wesley, 1703-1791, famosíssim predicador anglès).
  • “Però la Teva bona paraula fa conèixer a la meva ànima de com puc pujar a cel” (Excellency of the Bible, d’Isaac Watts, 1674-1748, escriptor d’himnes anglès).

UN COR PENITENT, HUMIL

  • “La llibertat té el preu de la negació de si mateix” (No en consta l’autor).
  • “Contra bondat e grandesa de Déu no vulguis ésser bo ni gran” (Llibre dels 1000 Proverbis, de Ramon Llull). “Com pus sovint recordaràs i entendràs Déu, pus sovint l’amaràs i el temeràs” (Llibre dels 1000 Proverbis, de Ramon Llull,
    1232-1316, català de Mallorca, gran místic i savi català). “Prega Déu segons les sues condicions i no segons les tues” (Llibre dels 1000 Proverbis, de Ramon Llull, 1232-1316, català de Mallorca, gran místic i savi català).
  • “És un cel, si n’hi pot haver a la terra, per a qui s’acontenta sols acontentant Déu i no fa pas del propi acontentament” (Teresa de Cepeda y Ahumada, Santa Teresa de Jesús, 1515-1582, mística castellana perseguida per la bestial Inquisició espanyola).
  • “Aquest és el camí: camina per la humilitat i arribaràs a l’eternitat” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia).
  • “Amb la gràcia es recomana més i aprenem que “ningú no es gloriegi en l’home”” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia).
  • “Perquè, en efecte, arriba sovint que qualsevol qui jutja el germà d’alguna cosa, Déu el deixa caure en el mateix defecte o en un altre de major. Així doncs, “serveix Déu en la seva temor” (Sl. 2,11). I sempre que sentis en tu una certa vanaglòria, a causa del record de favors que t’ha concedit l’Altíssim, acut a la disciplina de la increpació i de la pròpia reprensió, perquè Déu mai no s’enutgi amb tu i et perdis del camí just. “Si així actues, et mantindràs ferm” (Col. 1,23)” (“Tractat de la vida espiritual”, de St. Vicent Ferrer, 1350-1419, frare dominic i predicador valencià internacional).
  • “L’ovella i el porc poden tots dos acabar en el fang. Però la diferència essencial en aquestes dues natures és visible en la reacció que tenen a la seva condició caiguda. Mentre l’ovella es perd i entropessa en el fangar, ràpidament avorreixen l’estat en què es troba i lluita per deslliurar-se’n. Pot estar bruta, però desitja estar neta. Pot haver-se encallat, però bela al pastor perquè vingui i els tregui fora del fang de fem. Però el porc, segons la pròpia natura, es bolca dins el fem pudent, content de quedar-s’hi tot el dia” (John Ensor, autor reformat de llengua anglesa).
  • “L’únic tirà que accept en aquest món és la petita i serena veu interior” (Mohandas Karamchand Gandhi, Mahatma, 1869–1948, el major independentista, filòsof indi devot, apòstol de la noviolència).

 

EL PODER DIVÍ I ELS CRISTIANS

  • “És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció” (1ª Lletra als Corintis, 1:30, de l’apòstol Pau, ca. 55-57).
  • “Enlloc hom es troba millor que on vol el Senyor que siam” (S.Ezequiel Moreno y Díaz , 1848 La Rioja-1906 Navarra, bisbe catòlicoromà).
  • “Lliura’t plenament a la Providència misericordiosa… i queda en pau. Viu sempre com si aquest fos l’últim dia de ta vida, perquè el demà és insegur, l’ahir no te pertany, i sols l’avui és teu” (St. Maximilià Kolbe, frare catòlic màrtir, *1894 prop de Lodz, Polònia sota ocupació russa- 14·8·1941 camp d’extermini d’Auschwitz).
  • “El poder de Déu es fa efectiu a través de l’oració (Jaume 5,16).” “El poder de Déu es fa efectiu a través de l’evangelització (I Cor. 16,9). Evangelització de l’home cap als homes s’esdevé el canal del poder de Déu per als homes” “El poder de Déu es fa efectiu a través de la resistència (II Cor 1,6.) El poder de Déu no ve a l’home que comença i es dóna per vençut; ve a l’home qui es mantindrà ferm fins a la fi” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Car a Déu convenen grans obres, pots a Déu demanar grans coses” (Llibre dels 1000 Proverbis, de Ramon Llull, 1232-1316, català de Mallorca, gran místic i savi català).
  • “Per ço que cerquem, s’amaga, i a fi que continuem cercant-Lo, malgrat d’haver-Lo trobat ja. És immens. Ell omple els desigs segons la capacitat del cercador. I a qui el troba, el fa més capaç per tal que de bell nou vulgui omplir-se’n conforme a la seva major capacitat” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia). “La font no ens deixa, si no la deixem nosaltres” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia). “Caganius som; que ens empari Déu sota l’ombra de les seves ales” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia).
  • “Quan Déu treballa en nosaltres, la voluntat, en ser canviada i rebre dolçament l’alenada de l’Esperit de Déu, desitja i actua no per obligació, sinó responsablement” (Martí Luter, 1483-1546, teòleg alemany iniciador de la Reforma protestant).
  • “No hi ha més mètode per a viure devotament i justa que dependre de Déu” (Joan Calví comentant Gènesi 17:1).
  • “La tasca que tenim davant no és mai tan gran com el poder que tenim arrere. És afer meu de dur els afers de Déu i és cosa d’Ell tenir cura dels meus afers” (“Q. 7. Què és Déu?”).
  • “-Digues, amant, ¿on és el teu poder?
    Respongué:
    -En el poder del meu Amat
    -¿Amb què t’esforces contra el poder dels teus enemics?
    -Amb les forces del meu Amat.
    -¿Amb què et conhortes?
    -Amb els tresors eternals del meu Amat” (Llibre d’Amic e Amat, 1283, Montpeller/ Montpelhièr, Occitània, Ramon Llull, el català més universal).
  • “Demana’t: És la voluntat de Déu o és la meva? Perquè això és l’únic important” (Mohandas Karamchand Gandhi, Mahatma, 1869–1948, el major independentista, filòsof indi devot, apòstol de la noviolència).

LA GRÀCIA I ELS DONS

  • “Quan Déu i la seva glòria es fan la nostra fita, trobarem un salconduit de semblança silenciosa damunt de nosaltres; la bellesa de Déu entrarà, gradualment, dins la nostra ànima” (Stephen Charnock, B.D., 1628-1680, autor protestant anglès).
  • “Sobretot, la gràcia i els dons que Crist dóna als qui s’estima és el que fa superar-se a un mateix” (Sant Francesc d’Assís, “Il Poverello”, “trobador del Gran Rei”, ca. 1181/1182-1226, místic cristià i fundador de l’orde franciscana).
  • “El poder de Déu és eficaç i a l’abast. No és pas un poder que coacciona l’home des de l’exterior. És un poder que inunda l’ésser de l’home des de dins (Ef. 3,20; Filip. 2,13). És el poder que fa a un home literalment més poderós” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Tal com un home, si mira fixament una esfera, no pot percebre gens l’ombra moure’s, si la mira durant una estona, ell percebrà que es va moure; així, en sentir la Paraula, però especialment prenent el Sopar de Senyor, un home pot jutjar encara la seva pròpia fe, i unes altres gràcies de Déu, les quals, per ser petites o no haver crescut, ni pot percebre el moviment de l’Esperit de Déu en ell en aquell moment; encara que, pels fruits i efectes, ell percebrà després que tenia una fe poc a poc forjada i altres gràcies de l’Esperit de Déu” Daniel Cawdray
    “La llei ha estat donada per tal que hom implori la gràcia; la gràcia ha estat onada perquè la llei sia acomplerta” “Tal com als ulls sans poden veure el sol; les ments, amb la gràcia poden complir els manaments de la llei” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia). “La gràcia és explicada amb els noms de la llet i de la mel: és dolça i alimenta” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare i arquitecte de l’Església, filòsof i teòleg, en temps de l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident, nascut a Numídia).

EL CORATGE

  • “La renovació de les nostres naturaleses és un treball d’una importància magnífica. No és cosa d’un sol dia. No sols tenim una casa nova per bastir, sinó una d’antiga per enderrocar” (George Whitefield, 1714-1770, famosíssim predicador revivalista a Gran Bretanya i Nordamèrica).
  • “Purificat, pel baptisme, de tots els pecats anteriors, ell que abans havia treballat tant pels jueus i havia devastat l’Església, tot seguit confongué els jueus de Damasc proclamant que el Crucificat era el mateix Fill de Déu” (“Catequesis Baptismals”, de St. Joan Crisòstom, 345?-407, Pare de l’Església grega).
  • “Per què havia jo de capficar-m’hi? No és pas cosa meva, de cavil·lejar a tomb de la meva persona. El meu afer és pensar en Déu. Cosa de Déu és pensar en mi” (Simone Weil, 3·2·1909-1943, cristianojueva mística, feminista i sindicalista, qui auxilià les tropes republicanes durant la Guerra Civil espanyola i treballà en el Govern provisional francès a l’exili).

DIRECCIÓ AL PERFECCIONAMENT

  • “Aquesta vida, doncs, no és rectitud sinó
    creixença en la rectitud; no és la salut, sinó el guariment; no ésser sinó esdevenir, no pas descans sinó exercici. No som allò que serem, però anem creixent en aquesta direcció; el procès no està encara enllestit però va fent-se, no és la fi però és el camí. Tot no lluu en la glòria però tot va essent purificat” (Martí Luter, 1483-1546, teòleg alemany iniciador de la Reforma protestant).
  • “El cristià instantani tendeix a fer de la fe un acte terminal, i així sufoca tot desig d’avenç espiritual. Falla en no comprendre que la veritable naturalesa de la vida cristiana no és estàtica sinó dinàmica, creixent” (“That Incredible Christian”, d’Aiden Wilson Tozer, 1897-1963, destacat pastor protestant nordamericà).
  • “No has de cercar la teva glòria en la mirada dels homes, sinó únicament en el goig de la mirada del Pare” (Jean Lafrance, autor catòlic).
  • “El fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau” (Mare Teresa de Calcuta, 26·8·1910- 5·9·1997, monja albanesa de l’opció pels pobres a l’Índia).
  • “En la vida espiritual com més corres, tant menys sents la fatiga” “Et recoman la santa simplicitat amb què el cor de Jesús és conquerit” (Pare Pius de Pietralcina, 1887-1968, sacerdot catòlicoromà italià de la Primera Orde beatificat). “La regeneració és un sol acte, complet en si mateix, i mai no repetit; la conversió, com el principi de la vida santa, és el principi d’una sèrie, constant, interminable i progressiva” (A. A. Hodge, 1823-1886, autor reformat).
  • “El pecat endureix el cor. A Filipencs 1.9 Pau prega perquè els Filipencs abundin en el que ell anomena aisthêsis, que és “la percepció sensible”. És la qualitat de ment i cor que és sensible al que està malament” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
    “Les esglésies cerquen millors sistemes; però Déu cerca millors homes” (E. M. Bonn).
  • “Cal emprar la força
    Qui no s’entesta a ser el fill més estimat de l’Altíssim, roman a l’estable, on es troben el bestiar i els esclaus” (“Cherubinischer Wandersmann / El Pelegrí Querubínic”, 1:181, per Angelus Silesius [Johannes Scheffler], 1624–1677, poeta místic alemany nat a Breslau, Silèsia).
  • “Quan l’home arriba, per mitjà del seu esforç en el camí de la virtut, a la joia de l’esperança, tota aflicció s’atura i el pes de l’esforç se li alleuja. A partir d’aquest moment abandona la pràctica de la temor i enceta la de l’amor. Allunya de si mateix la por i la temor en el camí, i el seu cor comença a trobar-se immergit en la confiança. El seu cor es veu enfortit, i la seva ment exulta i no mira ja cap a aquest món” (Centúries, 1:63 d’Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, impresa en traducció llatina el 1497 a Barcelona, als tallers de Jaume de Gumiel com a Liber abbatis Ysach de ordinatione anime).
  • “Procura amb totes les forces de no fer mai res per plaure els homes, ni mantenir enemistat contra cap germà: així seràs acollit de Déu” (Discurs de gran utilitat sobre l’abat Filèmon, anònim, s. IV-VI, de la Filocàlia, el clàssic de l’espiritualitat cristiana oriental).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

Anuncis

5 pensaments sobre “Camí a Déu – 5a Part (Passes, Creixença Espiritual, Santificació)

  1. Retroenllaç: Camí a Déu – 1a Part (Algunes Consideracions Prèvies) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Camí a Déu – 2a Part (La Crida Divina) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Camí a Déu – 3a Part (Trobar Déu, Salvació, Regeneració, Nàixer de nou Espiritualment) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Camí a Déu – 4a Part (L’obediència a Déu, la Creu, el Sentit del Sacrifici, el Patiment) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s