Què és l’infern?

QUÈ ÉS L’INFERN?

“Tal com Déu envia l’aiguatge damunt el blat i dels esbarzers, el blat per desar-lo als graners i sitges, i les espines per al foc, ben igualment la Paraula de Déu arriba a tothom” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).
En èpoques de poca fe molta gent nega l’infern. Hi ha grups religiosos, com els Testimonis de Jehovà , adventistes i també sectors modernistes, tan catòlics com evangèlics, que el neguen o bé no en parlen. Malgrat això, Jesucrist en va parlar prou voltes. També en parlen l’Apocalipsi i algunes epístoles. Si altres parts de la Bíblia hem vist que funcionen en la realitat, no fóra molt just de bandejar-ne aquesta a causa de l’actual moda. L’Infern, eixa mena de suposta discoteca subterrània, al modest parer de la modernor.
“Déu va prometre un Regne i els homes el menyspreen. El diable els prepara un infern, i l’honoren i l’obeeixen, sent així, que l’un és Déu, i l’altre no és més que un dimoni i la més vil de totes les criatures” (St. Joan Crisòstom, *ca.345-350- +407, Pare de l’Església grega, Homilia 6, c. 2, sent. 263, Tric. T. 6, p. 354).

Què és l'infern? 02

Déu crida moltes vegades a repenedir-se (o sia, a canviar la nostra manera falsa i injusta de pensar) dels pecats (o sia, dels errors i injustícies que cometem en la vida per anar “a la nostra”, en egoisme). “La gent se n’anirà a infern a la pròpia manera, però ha d’ingressar al cel a la manera del Déu” (Chuck Colson, cristià evangèlic nordamericà). Qui no vulga escoltar ni aceptar que l’amor de Déu va arribar a fer que la Divinitat s’encarnàs en Crist i morís pels nostres errors i injustícies, i preferesca la seva injustícia i egoisme, és que és dur de cor i s’ha buscat el seu propi infern, en la terra i més enllà per l’eternitat: s’ha forjat un destí de rebel·lia sense trellat.
“Quan l’església no ensenya clarament la doctrina de l’infern, la societat perd una àncora important. En certa manera, l’infern dóna significat a les nostres vides. Ens diu que les eleccions morals que fem de dia en dia tenen importància eterna; que el nostre comportament té conseqüències que duren per a l’eternitat; que Déu Mateix pren les nostres eleccions seriosament. Quan la gent no creu en una sentència definitiva, no se senten en el fons responsables de llurs accions. No hi ha cap corretja ferma que contingui impulsos pecaminosos. Tal com ho diu el llibre dels Jutges, no hi ha cap “por de Déu” als cors, i tothom fa “el que està bé segons el propi parer”. La doctrina de l’infern no és just una mica de dogma teològic polsegós de l’edat mitjana inculta. Té conseqüències socials significatives. Sense justícia definitiva, el sentit d’obligació moral de la gent es dissol; es trenca l’ossam social. La gent que no té cap por de Déu aviat no té cap por de l’home, i cap respecte pels drets humans i ni per l’autoritat” (Chuck Colson).
Ningú no és realment bo, som mones delictives. Maquiavel deia que “és bo qui no té més remei”. Generalment és així. Per això una fe amb l’infern per enmig és equilibrant, perquè dóna una mesura a la profunditat del mal i a les conseqüències de la mentida, que pot acabar degenerant en guerres i matances. És una gran responsabilitat, perquè les nostres males accions són com un dòmino que mai saps quan es poden aturar. Potser alguns desastres de l’actualitat siguin resultat de males decisions preses fa mil o dos mil o tres mil anys enrere. Igualment les bondats, però aquestes sempre m’han semblat com més febles i anèmiques quant a resultats (potser no).
Què llegim a la Paraula de Déu sobre l’Infern?:
“Si la mà t’és ocasió de pecar, talla-te-la!. Més val arribar sense mà a la vida eterna que no anar amb les dues mans a la gehenna (infern),al foc que no s’apaga mai” (Marc 9:43).
A la paràbola del pobre Llàtzer i el ric Epuló, trobem com el ric sense misericòrdia acaba a l’infern, mentre que el pobre que ha patit injustament és salvat (Lluc 16:19-31). Hi llegim que, ja mort, el ric “es trobava enmig de turments” i diu: “perquè estic torturat enmig d’esta foguera”. Abraham li respon que “entre vosaltres i nosaltres hi ha obert un gran abisme impossible de travessar”.
En Mateu 8:12, llegim: “seran expulsats a fora, a les tenebres. Allí pla que ploraran i  cruixiran les dents”. I en Mateu 13:42:2 “els llençaran al forn encés; allà ploraran i escarritxaran de dents”.
Al Juí Final de les Nacions de Mateu 25, diu Jesucrist dels qui no vulguen rebre els seus “germanets més menuts” ni ajudar-los: “Lluny de mi, maleïts!, al foc etern,preparat per al diable i als seus àngels” (verset 41), “I aniran a un càstig etern . . .” (v.46).
“La fondària d’un home assenyala el seu possible lloc a l’infern, cavat a la seva mesura i sempre amatent a rebre´l: cadascun dels seus passos el sotmet al risc d’esmunyir-s’hi” (“Peregrinatge a les fonts”, Lanza del Vasto). L’amor i la misericòrdia que tenim és una certa predicció del paradís en marxa, la malícia i l’egoisme una mesura de l’infern en preparació. Ens van indicant el nostre lloc a l’ultratomba.
“Què és l’infern? Mantinc que és el sofriment de ser incapaç d’estimar” (Fiòdor N. Dostoievski, 1821-1881, escriptor rus). “L’infern consistirà a no estimar” (Bernanos).
A  2ª Tessal. 1:6-9 diu Sant Pau que els qui no vulguen reconéixer Déu ni sotmetre’s a  l’Evangeli de Nostre Senyor Jesús “rebran en pena una ruïna eterna lluny de la presència del Senyor i de l’esclat de la seua força” (v. 9).
“Sodoma i Gomorra ,amb les ciutats veïnes, es van prostituir igualment … Per això ara suporten el càstig d’un foc etern i queden com un escarment per a tothom” (Judes 7).
I en Apocalipsi: “El diable que els confonia, fou tirat a l’estany de foc i de sofre, on ja es troben la Bèstia i els fals profeta. Nit i dia hi seran torturats per sempre més” (20:10). “La Mort i l’Hades van ser tirats a l’estany del foc. El llac de foc, que és la mort segona. Qui no venia escrit al llibre de la vida, fou tirat també a l’estany de foc” (20:14-15).
“Jo romanc per sempre. Vosaltres, els qui hi entreu, ¡abandoneu tota esperança!” (L’entrada a l’infern, a la “Divina Commedia”, de Durante / Dante Alighieri, 1265-1321, poeta florentí). “La supèrbia és la porta de l’infern” (Agustí d’Hipona).
“L’infern és la recompensa més alta que el diable us pot oferir per ser un criat seu” (Billy Sunday, 1862-1935, evangelista estatunidenc).
Quina gent anirà al llac de foc que Déu va preparar per als àngels rebels?. En Apoc. 21:8 diu que: “Els covards, els traïdors, els contaminats de pecat, homicides i fornicaris, els qui fan bruixeries i els idòlatres, i els mentiders, tenen reservat un lloc a l’estany ardent de foc i sofre”
“…on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga” (Marc 9:48).
“Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que bastiu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos, i dieu: “D’haver viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part al costat d’ells en la mort dels profetes”! Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar els profetes. Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares! Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern?” (Jesucrist a l’Evangeli segons Mateu 23:29-33; escrit per als jueus a les darreries s. I).
“Si la vostra religió no us fa sants, us damnarà. Simplement és la pompa pintada per anar a l’infern” (Charles Spurgeon, predicador calvinista).

Què és l'infern? 01

“No solament sou enemics de la vostra salvació, ans àdhuc impediu que tants milers de pobles creguin i se salvin; i no solament els en els qui ja cremen en els focs eterns a causa de la vostra crueltat, de les espases i de les altres maneres de llevar la vida amb les quals heu posat fi a una tan immensa multitud d’homes, sinó també els qui han evitat la vostra espasa cruel, donat que, a causa de les vostres maldats, amb prou feines,o mai, creuran de veritat…Per això sofrireu suplicis gravíssims, no solament per la vostra perdició, sinó també per aquells als quals sostraguéreu el període de conversió i penitència en ocasionar-los una mort intempestiva i els trametéreu directament als turments dels inferns, i també per aquells qui, a causa dels vostres pèssims exemples, miraren amb odi la fe i, així mateix, per l’ultratge a tota l’Església Universal i, igualment per la blasfèmia contra Déu” (“L’únic mètode de cridar tots els pobles a la vera religió” 6:6, ca. 1534, de Fra Bartomeu Casaus / Bartolomé de las Casas denuncia amb valor els cruels genocides espanyols).
Molta gent són ja infern, sols que estan distrets i la supèrbia els ho impedeix copsar. Llur malignitat quedarà inactiva quan moriran i es dirigirà contra ells mateixos. Seran el propi infern: ells mateixos. Déu no pot donar el cel a tothom en massa, car n’hi ha de psicòpates, de no gens generosos ni amables, de teòfobs, etc. i fos una tabarra de passar una eternitat amb gent així, tan orgullosos que mai no voldrien canviar, i que allò que realment desitgen i lliurement han triat és l’infern solipsista (diuen que amb Marilyn, amb Mao…i amb Franco!). Déu ens féu lliures i n’hi ha que prefereixen l’infern sense Déu que no pas el cel amb. No volen fer bondat, ai dolor, però cal respectar llur llibertat. “De desagraïts, l’infern n’és ple” (Refrany català). “El camí a l’infern está empedrat de bones intencions” (Refrany).
“Fins ara, jo no creia ni en Déu ni en l’infern. Ara, sé que existeixen l’un i l’altre, i que el judici equitatiu del Totpoderós em damnarà per l’eternitat” (Sir Thomas Scott, President del Senat del Parlament anglès, en la seva mort).
“El qui sempre té l’infern davant, no hi caurà: ara bé, en el cas contrari, no l’evitarà el qui el menysprea” (St. Joan Crisòstom, *ca.345-350- +407, Pare de l’Església grega, Homilia 2, in i. 1, ad Tesal., sent. 365, Tric. T. 6, p. 379).
En resum, podem dir que l’infern (gehenna, tartaros, en original grec del Nou Testament) és una segona mort d’un estany de foc i sofre ( això pot prendre’s al peu de la lletrra o com a símbol de turment ), on el cuc (símbol de mort, corrupció i remordiment ) sempre rosega la carn putrefacta de la gent egoista que s’ha tancat a l’amor i la misericòrdia de Déu en Jesucrist.
També podeu buscar més referències a l’infern en : Mateu 5:22, 7:23, 10:28, 18:9, 22:13, 23:15,33, 24:51, 25:11-12.
Lluc 3:17, 12:5, 14:24, 2ª Pere 2:4, 3:
Jaume 3:6.
Apoc. 2:11, 14:10-11,19:3.
“La serp antiga, que és el diable, Satanàs […] és llançada a la timba” (Apocalipsi o Revelació, 20:2-3, darrer llibre de la Bíblia cristiana, escrit per Joan “el profeta” -identificat com a l’apòstol-, deportat a l’illa de Patmos, Mar Egeu, ca. 95).
Per tant, negar l’existència de l’infern està clarament en contra de la Paraula de Déu.

Què és l'infern? 03

PREGÀRIA:
“…Semblants pecats com a serpents, a mossos,
no paren mai, mosseguen devorant-nos.
Membres són teus, Senyor, els nostres cossos;
Tu ens has format els nervis i els ossos,
de veritat, no per a condemnar-nos.
Que Tu per tots del cel fins ben al centre
Tu vas venir per traure els sants pròmens,
pares antics, d’aquell maligne ventre
del cor d’infern, on te prec io no entre,
oh, Redemptor, salut de tots els hòmens.
Suplic-te, doncs, que els meus desigs arregle,
perquè vivint mai no prenga sinistre.
Fes-me, Senyor, anar per aquell regle
del teu voler, a fi que en aquest segle
de quant és teu io sia bon ministre.
Fes que el meu cos sia delitós temple
on tes llaors cantant se sacrifiquen.
Oh, sant Corder figurat per exemple
de caritat, segons hui te contemple!
Fes que en el cel mos senys et glorifiquen”
(Contemplant lo Crucifixi, actualització del poeta valencià Narcís Vinyoles, s. XVI).

Anuncis

Un pensament sobre “Què és l’infern?

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s