Bíblia i ciència

LA BÍBLIA I ELS HOMES DE CIÈNCIA

  • “Ítem, (els pseudopredicadors) molt més studien en qüestions e en sophismes de lògica e de natures, e en sciències seglars, que no pas en el text de la Bíblia” (Arnau de Vilanova, “Confessió de Barcelona”, Edició de ENC, Els Nostres Clàssics, p. 131, línia 25).
  • “A les Escriptures no hi ha ni tan sols un verset que definesca la fe com una cosa irracional o absurda, de fet hi ha molts passos que indiquen tot el contrari. “No pensar” no és cap dels deu Comandaments” (“Answers to Tough Questions skeptics ask about the Christian faith / Respostes a les qüestions espinoses dels escèptics sobre la fe cristiana”, 1980, de Josh MacDowell i Don Stewart).

El llenguatge bíblic no és científic, com tampoc no ho és el llenguatge que parlem nosaltres cada dia. La Bíblia consta de llibres de molts diversos estils literaris (poètic, sapiencial, històric, profètic…), però en aquella època no hi havia un llenguatge científic com ara l’entenem, ni tampoc el centre d’atenció d’un llibre sagrat és la ciència, sinó la vida i el cor.
Entre gent sense coneixements bíblics i que fins i tot es vanten d’aquesta ignorància, hi ha opinions de l’estil: “La Bíblia diu que la terra era plana”, cosa evidentment falsa. Tals afirmacions no vénen enlloc a la Bíblia, sinó que són de tradició medieval posterior, en una època en què predominava l’analfabetisme i el poble no tenia accès a la lectura bíblica. Ben al contrari tenim per exemple al llibre del profeta Isaïes 40:22 que parla de la “redonesa de la terra”.
Com diu Ausiàs March:
“L’enteniment         en qui el juí no és clar,
forçadament         vol prendre opinions;
voluntat mou         sofístiques raons,
fent-les valer         i per bastants passar.
(…)
Als naturals         no par que puguen fer-se
Molts dels secrets         que la deitat amaga,
Que revelats         han estat a m olts màrtirs
No tan subtils         com ignorants i aptes.
Així primors         Amor a mi revela
Tals que els sabents         no arriben a comprendre
Quan els ho dic,         dels meus dits me desmenten,
Dant a parer         que folles coses parle”.

La Paraula de Déu no discrimina els curts d’enteniment, practica la igualtat d’oportunitats i sols condemna aquells que voluntàriament es resistiexen a l’Amor, per hipocresia, supèrbia, rutina, comoditat…La Paraula no condemna els ignorants, sinó els maliciosos.

Bíblia i ciència 01

Per això hi ha hagut molts científics de tots els temps que han considerat molt de veres els llibres de la Bíblia, com ara:
Isaac Newton, qui va descobrir la llei de la gravetat, deia que “fer ciencia” és descobrir Déu a través d’una incessant conquesta dels secrets de la natura. Va escriure la seua famosa obra “Principia Mathematica” a manera de comentari científic del Psalm 19è: “Els cels expliquen la glòria de Déu i el firmament anuncia l’obra de les seues mans”. Per a Newton no hi havia possibilitat de conflicte entre ciencia i revelació.
Robert Boyle, pare de la química moderna i membre fundador de la cèlebre “Reial Societat de Londres per al Coneixement Natural”, la línea de demarcació entre allò purament científic i allò teològic no existia. Ell era un profund coneixedor dels textos bíblics originals, que va traduir a diversos idiomes.
John Ray, el pare de la moderna botànica i zoologia, va encetar les seues investigacions mogut pel desig de trobar dins la natura les llampades de la veritat gloriosa que havia descobert a la Paraula.
Michael Faraday, anomenat el “pare de l’electricitat”, fill d’un ferrer londinenc, va arribar a una gran cultura científica gràcies a la seua extraordinaria perseverança. Però, sobretot, Faraday conexia Jesús com al seu Salvador personal i no perdia ocasió de testificar de la seua fe. La Bíblia era l’àncora de salvació que animava sa vida. Ell deia: “El pla de Salvació és tan simple que qualsevol el pot comprendre. L’amor que tenim en el Senyor prové del que Ell ens va mostrar clavat a la creu”. De tots els seus descobriments, Faraday afirmava que el més gran era l’Evangeli. “L’electricitat només aprofita durant aquesta vida -deia-, però la salvació de Déu és per tota l’eternitat”. Morí el 1867.
Des del cèlebre i influent Col·legi de Ginebra a les universitats de Harvard, Yale i Princenton, la fundació dels primers col·legis d’ensenyament primari i superior, tal com ara els entenem, va ser iniciativa i obra d’homes molt versats en la Bíblia.
És injust titllar d’obscurantista -per gent que en fa interpretacions esbiaixades- allò que ha estat els orígens de la cultura moderna de la qual vivim tots ara.
Albert Einstein, el major científic del segle XX, i que va formular la famosa teoria de la relativitat, també declarava la seua fe en la bondat de la Bíblia: “Si netejàssim de clericalisme el judaisme dels profetes i el cristianisme que Jesús ens va ensenyar, aleshores tindríem una religió capaç de salvar el món de qualsevol mal social. És el deure de tothom d’intentar tot allò al nostre abast, per fer triomfar una tal casta de religió”.
També uns altres personatges dignes d’admiració per llur força a favor de la justícia han declarat llur decidida fe en Jesucrist, com Martín Luther King o la Mare Teresa de Calcuta. Mahatma Gandhi és un altre cas no tan conegut, però declarà que “Crist és la font més rica de força espiritual que un home pot conèixer”. Molts altres milions de persones, més anònimes, de tots els temps i països, poden també assentir a aquestes afirmacions, amb llurs experiències personals.
També molts científics de l’actualitat coneixen a fons el missatge bíblic i creuen en Jesucrist com a Salvador personal d’ells, com ara Walter F. Burke, director general dels projectes de l’espai “Mercuri” i “Géminis”, qui declarà: “No he trobat mai res a la ciència ni a l’exploració de l’espai que em porti a oblidar-me de la Bíblia, ni a rebutjar Jesús com el meu Salvador, en qui confie”.
El problema del nostre món no és cap falta de ciència o de coneixements tècnics. En paraules de Ramon Llull: “Els homes “es dediquen molt a aprendre ciències d’enteniment, i no les ciències d’amor i bondat. I per això se segueix contra l’amor injúria, pecat i gran damnatge a molts amadors de saber; perquè tant com més saben sense amor ni bondat, tant aprenen més maneres de fer el mal i d’enganyar els uns els altres”. I proposa aquest camí amb cor, com a alternativa: “De la mateixa manera com l’enteniment s’inclina a aprendre per art de saber, així es pot, per art de bon amor, inclinar lliurement la seua voluntat a amar bé i bones obres i esquivar mal”.

SENEFA 005

LA BÍBLIA I ELS CIENTÍFICS DEL NORD

  • “Lo fonament d’aquesta vida és la veritat de Nostre Senyor Jesucrist coneguda en les Escriptures evangelicals” (Arnau de Vilanova, savi català, 1310, a Lliçó de Narbona).
  • “El Senyor t’obrirà…el cel, per donar pluja a la terra en la seva saó…Et posarà per cap i no a la cua, seràs sempre damunt i no mai a sota, si creus els manaments de Déu…” (Deuteronomi 28: 9-14).

Bíblia i ciència 03

Durant els set primers segles de la nostra era, la quasi totalitat de llibres cristians escrits són comentaris bíblics, és a dir, el cristianisme originari és totalment bibliocèntric. Però no és fins a la Reforma (s. XVI) quan la Bíblia torna a esdevenir oficialment central en una part de la Cristiandat.
Fou la lliure interpretació de la Bíblia la que inaugura la llibertat de consciència i pensament i, per tant, les llibertats democràtiques modernes tal com avui les entenem i, amb aquestes llibertats, la Modernitat. Mentre els països reformats s’alfabetitzaven per a llegir la Bíblia, els països amb Inquisició (bàsicament l’Imperi espanyol, amb més de 300 anys d’Inquisició de puny de ferro) la gent ni tan sols volia aprendre a llegir de por que algú no els acusàs de llegir llibres prohibits (castigat amb expropiació de béns i la foguera). Als països del sud on la Bíblia fou prohibida al poble catòlic (fins al Concili Vaticà II), sols existia la llei de l’obediència a les autoritats cesaropapistes i clericalistes i no pas la de la consciència individual: la fe del carboner. Això provocà sagnants i violents esclats revolucionaris al sud, mentre un lent afiançament democràtic s’assentava al nord d’Europa i d’Amèrica. La primera democràcia moderna tal com ara l’entenem naix amb la independència dels Estats Units, amb Constitució no confessional (forma republicana de govern, separació d’Estat i Església i llibertat religiosa i política).
Els països que actualment dominen el món culturalment, econòmica, tecnològica, etc. són els de majoria protestant, i aquestes coses no són casualitats arbitràries ni capritxos de la Història, sinó la suma de moltes voluntats i vides individuals amb major claredat i força. L’alfabetització i l’estudi bíblic (la Bíblia era el llibre central de lectura durant molts segles, fins i tot ara és el llibre més llegit de tot el món) fomentaren una ment analítica i crítica, d’on sorgí la recerca científica, permesa per la llibertat de consciència (mentre l’Inquisició cesaropapista perseguia la llibertat científica, i instaurava l’eixorca escolàstica medieval com a pensament únic oficial).
Vet ací a tall d’exemple alguns científics i algun altre personatge prou conegut, tots ells de fe reformada (creients practicants), o sia, bibliocèntrica, anteriors al s. XX:
Gutenberg, inventor europeu de la impremta (el primer llibre estampat a la Península Ibèrica fou a València).
Shakespeare, el major escriptor dramàtic en llengües germàniques.
Leibnitz, primer matemàtic i filòsof europeu de l’edat moderna.
Newton, descobrí les lleis de la gravitació, que van revolucionar el món científic.
Griotius, primer jurista del segle, mestre del Dret Internacional.
Walter Scott, fundador de la novel·la històrica.
Bach, fundador de la música moderna, cim de la música sacra i barroca.
Washington, primer president republicà i independentista dels temps moderns.
Penn, fundador de la primera democràcia interracial i desmilitaritzada, a Pennsilvània.
Lincoln, alliberador de quatre milions d’esclaus negres (amb quasi 40 anys d’antel·lació respecte a Espanya).
Watt, descobrí la llei per la qual podem fer del vapor una força motriu.
Fulron, aplicà el vapor a la navegació.
Howe, inventà la màquina de cosir.
Whirtney, la màquina per desmuntar cotó.
Palissy, descobrí el procediment de l’esmalt.
Jenner, descobridor de la vacuna.
Howard, promotor a Europa d’una modernització del sistema presidiari, en contraposició a l’antic, sumament inhumà i degradant.
Livingstone, primer explorador de l’Àfrica central i missioner evangèlic.
Oversted, descobrí l’electromagnetisme.
Braidwood, fundà el primer asil per a sordomuts.
Peabody, fundador dels primers barris per a obrers, que després en foren propietaris.
Max Muller, primera autoritat en idiomes i religions orientals.
Frebel i Pestalozzi, pares del mètode modern d’educació infantil.
Raikes, establí la primera escola dominical, on avui dia ensenyen la Bíblia a milions de nins.
Gladstone, primer estadista del segle XIX.
Mac Cornick, inventor de la màquina de segar i trillar.
Clayton i Murdock, aplicaren el gas carbònic a la producció de llum artificial.
Drake, descobrí i introduí l’ús del petroli.
Graham Bell, inventor del telèfon.
Els dos Herschel, iniciaren la nova era de l’astronomia amb llurs descobriments i escrits.
Edison, inventà -entre altres coses- el telègraf i el fonògraf, descobrí la llum elèctrica, etc.
Brusk, inventà la dinamo, que genera electricitat.
Nobel, inventà la dinamita.
Sholes, inventà la màquina d’escriure.
Gail Borden, inventor de la llet condensada…
Mengem pa, la farina del qual ha estat feta amb una màquina protestant, el rellotge, la roba, l’electricitat o el gas, el ciment per construir, la música, el piano…Vivim entre invents protestants!.

Bíblia i ciència 02

Anuncis

Un pensament sobre “Bíblia i ciència

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s