Força!

FORÇA!

  • “Llir entre cards, no veu degun perill
    fin amador, e, si el veu, punt no el tem.
    Tot cas és poc, essent lo pus extrem
    la torre gran li sembla gra de mill” (Ausiàs Marc).

CREURE

Qui no està disposat a renunciar –una mica-prou almenys- a l’egoisme i a l’orgull, no podrà copsar la Bíblia: simplement la tindrà per rondalla més o menys pocasolta. Qui no es molesta a practicar allò que a la Bíblia és positiu i clar, no podrà albirar-la com a res actual ni molt menys copsar-hi el que és més fosc. L’orgull i l’egoisme fa gent insensible, la rutina cava trinxeres, la indiferència contamina, la gent funcionen llavors amb una mena d’energia tòxica, “nuclear”.
Molta gent que avui no és espiritualment activa, acabarà demà “radioactiva”. No poden entendre la Paraula perquè no posen el cor a practicar-ne res: pura desídia. Deia Agustí de Bona que és menester creure per comprendre, i Gandhi que, com més forta la fe tant més aguda és la raó, si bé quan la fe es torna cega acaba morint. O Einstein que la fe sense ciència és cega i la ciència sense fe, coixa. Però la gent no sabem collir l’amor sinó darrere una amarga prova de paciència i de treballs durs i desesperats. A bones la gent no cerca Déu, només arriba a superficialitats mentals, sensuals, d’allò visible, i sols és bo qui no té més remei.
El patiment és la mà invisible i poderosa de Déu que trenca la pedra insensible del cor humà per extraure’n la polpa sensible. L’amor desperta l’home amb dolors vivificants, per al qui en sap o pot extraure la lliçó.
La fe és prendre al vol per aun mateix les promeses de la Paraula de Déu i veure com són reals, tal com el diamant va eixint entre les pedres sense valor. La Bíblia no pot ser llegida com un diari sinó com a una lletra ben personal a cadascú. Si hi trobes una promesa, fes-la teva, perquè és un xec en blanc on pots escriure riqueses espirituals concretes per a ta vida, la teva família o la teva nació. Si lliges allí una pregària empara-te’n i llança-la com una fletxa des de la ballesta del teu desig. Si hi veus cap bon exemple, demana a Déu que de tu faci igualment.
Els nostres clàssics, com tot poble lliure en la seva esplendor social i cultural, tenien un fort sentit de fe:

  • “si el conseguesc, mercè no em fallirà…” (Ausiàs Marc).

La fe no és un simple creure arbitràriament en dogmes, en coses invisibles més o menys inconstatables i extravagants. Això és més aïna la religió autoritària o sectària o la superstició. El Déu invisible, desconegut, es deixa trobar si el cerques de cor. És invisible fins a cert punt, però té l’Esperit (Sant) dinàmic, la bondat del tot alerta, que és força ara i ací, no pas abstraccions ni simples doctrines.

EL DÉU DESCONEGUT

El Déu desconegut al qual els atenencs clàssics tenien dedicat un monument s’ha fet visible:
-Per Jesucrist, l’amor de Déu irrompent directament en la desastrosa història humana (solidaritat de Déu amb l’home contra la injustícia humana dels durs interessos creats).
-Per la majestat de la Creació.
-Per la Revelació de la Paraula, on apareix, per ex., a un gran alliberador nacional com Moisès amb el nom de “Jah-vèh” (=“Jo sóc el Qui existeix”).
-Pel testimoni de molta gent de tota època, cultura, llengua i nació, que sí afirma haver conegut Déu: des de Muntaner a Gaudí, des de Llull a Carrasco i Formiguera, des d’Einstein a Gandhi.
-Per l’Esperit Sant que, malgrat no ser visible, podem comprovar-ne els efectes i poder, i tastar-ne la benignitat.

CEL I TERRA

Molta gent se’n riu del “Cel” promès per a l’altra vida, i el satiritzen: “menjar coquetes amb mel” (dita sensual mediterrània de gent que devia estar farta de la religió injusta i impositiva), o tocar l’arpa entre nuvolets entre angelets barrocs asseguts en una escala d’or: realment sona molt ensopit. Agustí de Bona explica millor aquest punt: “Els qui volen viure en Crist, és menester que patesquen menyspreus dels qui no hi volen viure, els quals se’n riuen dels qui són feliços en tot allò invisible, i els diuen: “Però què et penses tu, tararot? És que ho has vist, això en què dius creure? O és que algú se n’ha tornat de l’altra vida per contar-t’ho?…” S’està burlant de tu qui es vanta de posseir les coses que es veuen. Però guaita bé si té allò que diu. Apa, segueix avant: mira bé si gaudeix de la felicitat de la qual, pomposament, parla”. “Quins seran tos plaers a la Jerusalem celestial?. I gaudiran de les munions i estols de la pau. Tot or i argent serà pau; les finques teves, ta vida, serà pau; pau el teu Déu. Tot desig será pau en tu…ton Déu serà tot per a tu, ton menjar serà assaciar-te, ta beguda per a no assedegar-te, claror per a veure, suport per no defallir. Ell, tot sencer, et posseirà a tu tot sencer. No caminaràs més a colzades amb ningú, car els altres també ho tindran tot: complert seràs tu, complerts ells. Déu hi serà la fita dels nostres desigs: el veurem infinidament, l’estimarem sense ensopiment, el lloarem sense fatiga. Aquest ofici, afecte, acte, serà, sens dubte, com la vida eterna, comú a tots els remuts”. Qui ha estimat de debò sap que l’amor és etern. Però “Podríem definir el cel com al lloc que els homes eviten” (Henry Thoreau). Però ja diu el nostre refranyer que: “El cel no és per als ases”, “El cel no és per posar-hi palla”. “Som nats per a morir i morim per a viure. Com a sembrat de Déu, amb prou feines florim en la terra, florim plenament al cel” (Russell M. Nelson). “L’infern consistirà a no estimar” (Bernanos).
Ja M. L King deia que no l’interessaven ni el mobiliari del Cel ni la temperatura de l’infern, sinó el Regne de Déu (de justícia i pau, que Tolstoi i Gandhi prengueren de l’Evangeli i practicaren) ara i ací. La Salvació comencem a tastar-la en vida a través de la finíssima qualitat de les Benaurances, no depèn de misses post-mortem (en tal cas fos discriminatori amb els pobres) ni d’actes més o menys “màgics” de clergues ordenats per religions amb actituds polítiques interessades i injustes. Sols depèn de l’Evangeli de gràcia. És normal que siam sensibles, però és curt que els sentits ens limiten la nostra llibertat o capacitat de recerca.
El gra mor i brosta una herba o un arbre. Per què en morir una persona, que és molt més, no podria brostar una eternitat en llum? Per a algú que ha estimat, això ha de sonar natural. Com deia el rei Jaume I el Conqueridor: “totes les coses del món són moridores i es perden, i solament l’amor de Déu queda.. I jo Jaume el rei, coneixent que aquesta és la veritat, i les altres mentida, volguí girar als manaments del Nostre Senyor el meu pensament i obres i deixar les vanes glòries del món per aconseguir el seu Regne”.
Quan de vegades veiem una posta o eixida del sol o un paisatge majestuós –una bellesa convulsa- o una immaterial emoció ens recorre, sentim com una necessitat de posseir tot això que se’ns esmuny. Quan jo no tenia cap fe en cap Déu, en veure aquestes grandeses m’omplia d’una exhaltació sense objecte, trista, un deler exhaust, perquè era una contradicció que una bellesa amb tanta llavor d’eternitat acabàs i fos difícilment comunicable i impossible de retenir. Cerquem en l’art i en l’amor humà i no és pas prou per a superar la contradicció al cor de la vida, esdevinguda passió inútil, sorda. Agustí de Bona deixà escrit que l’home té un buit sota forma de Déu al cor i sols quan descansa en aquest Déu desconegut es recompon el seu gaudi, en un amor perfecte que no trobem humanament enlloc. Mentrestant, el dia és nit fosca.

  • “Has de treure l’amor de l’enjugassament perquè tasti l’agre vi de la pena, perquè se’n pugi al món de les llàgrimes. Germà meu, recorda-ho i alegra-te’n” (Rabindranath Tàgur, escriptor bengalí).

Ara, però, sé que un Déu vetlla per totes les belleses infinides, perquè Ell mateix és la bellesa. Sols la serenor és immortal i sols l’etern no està eternament passat de moda.
L’Amor Perfecte és un fi gaudi ara ja. Muntats en aquest bocí, caminem devers l’Eternitat en tant que no ens avergonyim de la sang vessada al cabiró pel Crucificat.

Un pensament sobre “Força!

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.