Grans superfícies i geoestratègia

DAVANT LES FESTES DE LES GRANS SUPERFÍCIES

Ara que la societat de consum s’ha apoderat de les celebracions del naixement…dels hipermercats (“Nadal”), val la pena de recordar de què van les grans superfícies. Tots sabem, si fa no fa, els greus desastres socioeconòmics que provoquen a ca nostra les grans superfícies de capital francés. Com és sabut la pràctica totalitat de grans superficies comercials a ca nostra són de capital francés i s’enduen els guanys cap allà, tot ensorrant el petit comerç autòcton.

Potser no sabeu, i és històricament simptomàtic, que durant el període anterior a la revolta antiborbònica del nostre poble pla (pagesia, viles franques, menestrals, petita aristocràcia i baix clergat), o sia, des que Felip V arriba al tron de les Espanyes (1700) fins que el General valencià Basset desembarca a Dénia amb els aliats anglesos i holandesos, després de la conquesta de Gibraltar (1705), hi ha tant al regne valencià com al Principat diversos avalots antifrancesos a causa de l’acaparament que el primer Borbó ja dóna al comerç francés a ca nostra. Aquesta és una de les causes principals del per què les viles franques nostres, governades per la burgesia comercial autòctona, s’oposen als Borbons i prenen partit pels Austries.
SENEFA 005Grans superfícies i geoestratègia 01Grans superfícies i geoestratègia 03SENEFA 005

Doncs bé, aquest afavorir el comerç francés ha estat una constant al llarg de tota la Dinastia Borbona, que ha pactat hàbilment amb l’Oligarquia castellano-andalusa (al principi agrària i ara bancària-mediàtica) a fi d’enfonsar la burgesia comercial i industrial de tots els territoris de l’Estat espanyol. I això per múltiples raons:

  • – L’Oligarquia veia en les burgesies ascendents unes competidores del seu poder polític absolutista (ara representat pel P.P.).
  • – Actualitzava l’eix francocastellà (en ús des del s.XIII amb breus desconnexions -bàsicament durant els primers Austries), a causa del major poder polític de França i la satel.lització de la incompetent i despòtica Oligarquia castellana.
  • – Es beneficiava directament i econòmicament dels pactes amb França i amb la seua potent burgesia comercial, encara que fos venent “les matèries primeres” o la industrialització del propi país en una mena de sotmetiment al més potent imperialisme econòmic francés, alhora que deixava el propi poble en la misèria i la ignorància més absoluta, a fi de dominar-lo amb eines com la Inquisició, el caciquisme, l’analfabetisme, etc.

Com a dades d’interès, dir que a durant la primera meitat del s. XIX Andalusia fou la zona més industrialitzada de l’Estat (fins i tot indústria de ferro) i que posteriorment fou torpedinada i desballestada per l’Oligarquia des de Madrid. Amb la burgesia ascendent basca i catalana-valenciana intemptaren el mateix joc, però sense èxit. Això provocà que les tensions de classe es tenyiren de connotacions nacionals.

La Dinastia Borbona suposa l’aliança franco-castellana, de l’Oligarquia hispana amb l’imperialisme i el capital francés, per a menjar-se’ns tant nacionalment com econòmicament.

Grans superfícies i geoestratègia 02

Si voleu donar un bon cop de peu als ous dels qui ens estossinen, deixem-nos d’històries i defensem el petit comerç autòcton, i cridem al boicot contra les grans superfícies franceses: això ho entendrà tothom i estarem tocant un punt neuràlgic (com en una acupuntura social pancatalana) del pacte hispano-francès que ens divideix entre dos estats estrangers, ens espolia i ens imposar la Dinastia que ens està rematant.

Front a això, el contrapès de les petites nacions europees i fins i tot dels Estats grans germànico-protestants, i fins i tot dels Estats Units, poden ser, segons en quins casos, uns aliats potencials nostres contra el sadisme jacobí francocastellà (amb el vist-i-plau tradicional i multisecular del Vaticà, el tercer poder de l’Eix).

Cal saber geoestratègia no tant perquè hi puguem fer gran cosa internacionalment, sinó per a interpretar i adreçar millor els nostres interessos, futur i el que cal fer ara i ací. Saber almenys qui són els nostres amics i els nostres enemics (tant els actuals com els potencials). No anar totalment a les cegues fent l’indi, a la babalà, sobre la marxa (que és el que fa quasi tot el dit nacionalisme pancatalà).

Jaume Tallaferro

Anuncis