Progressia i Esquerres Políticament Correctes (07 – Antiamericanisme)

ANTIAMERICANISME

Els EUA pogueren fer la revolució de la separació de poders i de les llibertats democràtiques formals –abans que la Revolució francesa, que sols intentà imitar els americans- perquè hi havia un pluralisme ideològicoreligiós fort -que és per començà la llibertat de consciència i de dissidència: anglesos congregacionalistes, escocessos presbiterians, suecs i alemanys luterans, holandesos calvinistes…i després irlandesos, italians i polonesos catòlics, etc. Per això feren per primera vegada d’ençà l’any 480 (=oficialització del catolicisme com a religió imperial per Teodosi) separació políticoreligiosa a Occident.
Com deia Prat de la Riba, l’imperialisme és la vitalitat i l’energia a vessar d’una nació ben autoorganitzada i dirigida amb traça i realisme.
Cal dir que mentre Anglaterra abolí la tracta el 1814 i els EEUU en 1855 (amb guerra civil i tot), el Vaticà no abolí l’esclavatge fins al 1875 i Espanya el mantingué fins als 1880 i encara quan la independència de Cuba en quedaven (com és costum de la picaresca espanyola que es passa les lleis progressistes per sota cama).
Hi ha molt d’antiamericanisme progre dient que els anglosaxons són racistes i esclavistes, però aquests ignorants el que no saben o no volen saber és que els espanyols sempre han estat més racistes i més esclavistes. Que hi hagi més mestissatge a Hispanoamèrica té a veure amb violacions i calentures sexuals, no tant en falta de racisme, en un Estat on fins fa un segle demanaven “limpieza de sangre”.
Els EUA han avalat la gran majoria de les independències europees i del món d’ençà la 1ª Guerra Mundial. El President Wilson fou el que féu possible la independència d’una dotzena llarga de nacions a Europa després de la 1ª Guerra Mundial, fins i tot la d’Irlanda contra Londres -un aliat seu. I després de la caiguda del socialisme real igual. Clinton féu possible la independència de Timor front a Indonèsia, important aliada dels EEUU. I Clinton -especialista en minories nacionals i pròxim al wilsonianisme- també garantí la indendència final de Bòsnia i Kosova. Tot passa per Washington, i a Washington hi ha un grup de pressió de wilsonians que són partidaris de les autodeterminacions nacionals, el cas del Parlament d’Idaho en favor d’Euskalherria n’és un exemple, gràcies també a la pressió dels basconordamericans. El que passa és que molts nacionalistes galeuscans, ni que llur fada madrina governàs a Washington continuarien essent antinordamericans avant la lettre, cosa que no és sinó un suïcidi polític. A Washington juguen a pressionar Madrid (quan l’OTAN ho van fer al PsoE) amb el tema bascocatalà per treure’n contrapartides comercials, militars i internacionals. Àngel Colom, quan manava a ERC, s’entrevistà amb l’Administració Clinton.
Espanya no és tan forta.
Respecte als USA, durant el segle XX hi ha hagut 4 vegades en què ha planejat sobre els caps catalans un possible ajut americà a la independència, 4!!:
1.- Quan en Wilson rebé una representació de la Lliga Regionalista i els oferí suport de tota mena per un aixecament independentista, cosa que els regionalistes rebutjaren;
2.- Durant la II Guerra Mundial, hi ha documents que indiquen que el famós desembarcament de Sicília, en un principi, estava preparat per ésser a Badalona, gràcies a la influència de catalans;
3.- Un cop mort Franco, l´Administració USA plantejà la qüestió independentista als principals polítics catalans del moment, en ells n´Heribert Barrera, que no contestaren a la proposta;
4.- Si a Espanya guanyava el NO a l´OTAN, ja havia plans per separar Catalunya.
Els americans ens han donat moltes oportunitats, però no les hem aprofitades NOSALTRES. A veure si no deixem escapar el proper tren.
Com va dir una professora universitària catalana que treballa a Anglaterra: la independència de Catalunya no és més difícil que la desaparició de la Unió Soviètica.

  • “El mateix Lluís Llach, si no hagués tingut aquest antiamericanisme procaç (encara recordo aquella cançó –preciosa- que es titula: Dona. Ell li volia posar: A les 50 estrelles!!!). Bé, si  hagués volgut actuar als EEUU, a part de guanyar més prestigi, hauria desvetllat moltes consciències cap a la llengua del cantant, i de retop cap a la internacionalització del problema de Catalunya. Com feren anys abans, quan jo era petit, bastants cantants cap al problema de Bangla-Desh. I si dic això d´en L. Llach, que consti que tinc també pràcticament tots els seus cd´s. No faig com aquells que critiquen l´Avui i no el compren mai. Sembla que no en tenim prou amb dos enemics  com França i Espanya, que encara n´hi ha que volen crear-nos-en més” (2001, Jordi Romaguera).

Gràcies als USA, Cuba, Dominicana, Porto Rico i Filipines deixaren de ser colònies espanyoles. Gràcies en gran part al lobby irlandès als USA s’independitzà Irlanda d’un Estat fins i tot tradicional aliat dels USA (Anglaterra). Gràcies als USA s’independitzaren després de la Primera Guerra Mundial (per activa: Doctrina d’en W. Wilson) i després de la caiguda dels Estats stalinians (per passiva: deixar fer de l’administració Bush) multitud d’Estats: Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, l’exJugoslàvia, l’exURSS…

  • “Poques persones poden ser felices si no odien una altra gent, o nació o credo” (Bertrand Russel). “L’odi no és un bon conseller” (Victoria Wolff). “La malícia és la bogeria del cor” (Lord Byron).

Els espanyols es veuen obligats a fomentar l’antiamericanisme entre els independentistes de les nacions que ocupen per:
1) Desviar la culpa del nostre real genocida (Espanya) cap a una potència amb la qual no tenim cap relació directa (els USA)
2) Impedir que, si als USA els interessàs alguna vegada, per raons geopolítiques, la independència catalana, basca, etc., ens ajudassin a causa de l’antiamericanisme ferotge existent entre catalans, bascs, etc. (Naturalment només USA té poder per fer complir una independència a l’Estat Espanyol, i això és el que tem sempre Madrid: per això no entraren en cap de les dues Guerres Mundials).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

11 pensaments sobre “Progressia i Esquerres Políticament Correctes (07 – Antiamericanisme)

  1. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (01 – Hipocresia d’Esquerres) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (02 – Hedonisme Cap al Subjectivisme Nihilista) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (03 – Vicis, Virtuts i Ideologies Dreta-Esquerra) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (04 – Prejudicis i el Dogma de la “Correcció Política”) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (05 – Immigració i Multicultis) | Braços Oberts

  6. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (06 – Tercermundisme) | Braços Oberts

  7. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (08 – Feminisme i “Deconstrucció de Gènere”) | Braços Oberts

  8. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (09 – Antiglobalització i Utopisme) | Braços Oberts

  9. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (10 – La Religió) | Braços Oberts

  10. Retroenllaç: Decadència (Recopilatori) | Braços Oberts

  11. Retroenllaç: Ideologies (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.