Progressia i Esquerres Políticament Correctes (08 – Feminisme i “Deconstrucció de Gènere”)

FEMINISME I “DECONSTRUCCIÓ DE GÈNERE”

Talment tenim eixes contradiccions tan pintoresques del i de la progre que es proclamen alhora feministes i promusulmans, que ja em contareu això com t’ho pots agafar. Això els passa perquè van de compassius per la vida però en fals (d’autocompassius, més aviat): pensen que tot opressor té sempre la culpa, la qual cosa no és així, ja que els opressors, bàsicament, s’aprofiten dels pecats i incompetència dels oprimits. Per això els oprimits solen ser tan poc autocrítics i tan ploraneres, alhora que dropos, decadents i una estranya combinació d’irresponsabilitat violenta i embogida amb covardia mesquina.

  • “L’audàcia sens judici és perillosa, i el judici sens audàcia, inútil” (Gustave Le Bon, 1841-1931, etnòleg, sociòlog i psicòleg francés).
  • “El problema dels nostres temps és que el futur ja no és el que era” (Paul Valery).
  • “És just i necessari que a igual treball i igual qualificació les dones guanyin el mateix que els homes i que no hi hagi àrees laborals tancades per a elles, si una dona sent que té la fortalesa psíquica i física per a realitzar qualsevol tasca, doncs que la faci i que li sia permès de fer-la. Aquest és el veritable feminisme, el que pretén remeiar les injustícies i no pas invertir-les com pretenen les populistes femenines d’avui i llurs còmplices masculins amb autoodi políticament correcte del govern i del Congrés” (“Feminismo y ley del embudo”, 26/07/04, Boris Candia, escriptor xilè).
  • “Per la seva mateixa natura… el moviment d’alliberament de la dona precipita una sèrie de situacions de conflicte -en les lleis, als jutjats, a les escoles, a la indústria- tot assenyalant l’home com a l’enemic. La confrontació reemplaça la cooperació com a lema de tota relació. Les dones i els homes es converteixen en adversaris en comptes de companys” (Phyliss Schlafly, “The Power of The Positive Woman / El Poder de La Dona Positiva”, 1977).

El feminisme antiigualitari (de vegades andròfob), combinat amb la New Age (que tendeix a menysprear els valors masculins igual que antigament es feia amb els femenins) dóna com a resultat un matriarcat, una estructura opressiva com abans el patriarcat, però canviant víctimes i botxins. El nou feminisme és com el marxisme victoriós: una opressió estatista d’una revolució defraudada.

  • “Feminisme: la manera més organitzada de renyar-nos” “Pregunta: Quina part de la “Igualtat” és la que no entenen les feministes? Resposta: La part on les dones perden els seus privilegis especials” “Feminisme: Ideologia d’Estat gràcies a la qual les dones tenen drets, els homes tenen responsabilitats, i els nens les vides arruïnades” “La culpabilitat humana és una mina immensa, que els mitjans de comunicació feministes exploten sense parar” (Peter Zohrab, de la New Zealand Equality Education Foundation). “El feminisme (antiigualitari) és la creença que les dones són humanes; i els homes no” “El feminisme és la creença en drets humans per a tothom…reforçats per un Estat policiac propi” (Mike Kilroy).

Els abusos de l’integrisme eclesial dugueren la secularització, i aquesta la revolució sexual occidental que dugué l’alliberament feminista, i talment la davallada demogràfica i la pujada de salaris. L’empresariat, poc disposat a abaixar guanys, acceptà la immigració dels països pobres i de molts fills (joves), la qual féu davallar els jornals. I, amb la massiva immigració musulmana a Occident, va tornant un neomasclisme religiós al cor del matriarcat feminazi occidental.

El feminisme de debò, l’igualitari, sempre ha estat una mica “underground”, com si diguèssim l’independentisme d’abans de la crisi, i ara ho segueix essent.
Va ser durant el 1er Govern Aznar que foren introduïts els empelts transgènics de “feminisme” groc, anomenat “de gènere”, patrocinats per l’ONU i dissenyats pels cervells del capitalisme (Fundacions Ford, Rockefeller, etc…).
Per què l’esquerra ha caigut en aquest parany?
Els partits majoritaris o importants, PP, Psoe, CiU, IU o UPyD, saben que hi ha un negoci fabulós de subvencions i grups “de dones” paral·lels i ajuts diversos milionaris que mouen una enorme quantitat de gent i diners, a més dels interessos del sector judicial que és tot un lobby.
Vaja estem parlant de prou més de 150.000 persones que viuen directament de “la indústria ideològica del gènere”, potser més de 300.000 persones que actuen com a “policies del pensament” a l’Estat espanyol.
A part que la UE dóna a Espany 3.000 eurons per cada denúncia de “violència de gènere” (encara que siguin falses o les retirin), com és fàcil de comprendre, això és com posar un sac de gominoles davant d’una escola.
L’esquerra extraparlamentària per imitació i manipulacions diverses, des de manipulacions informatives a “cursets universitaris” d’adoctrinament d’Isonomia o grups semblants (amb diploma i punts). Han anat creant-hi “policies del pensament” i unes bases sociològiques d’aquest pseudofeminisme bord.
En resum, a l’Estat espanyol els partits masclistes són l’extrema dreta, però tota la resta són femellistes (i el Psoe com a locomotora d’aquesta ideologia tòxica), potser amb l’excepció de Compromís, que no està massa clar però que ha demostrat actuacions puntuals més equilibrades, com per ex. en favor de la Custòdia Compartida.
Però l’esquerra “alternativa” (EI, Podem, 15-M…) és ben culpable per fer-hi seguidisme dels partits del Sistema, imitar-ne les doctrines sexistes i encara inflar-les més amb més rebomboris “deconstructors”, i no parlar amb totes les víctimes ni atendre-les “per no ser dones”, a més de no fer cas del que diuen les feministes reals, les de sempre (per desgràcia poc organitzades i minoritàries, ja que no reben el dineral que reben les altres, les aprofitades que viuen “del cuento”).

  • “A la dècada de 1990, ja accepten que fem comèdia sobre el desastre de Txernòbil o del vol del Transbordador Espacial. És acceptable de ridiculitzar el Papa o el president dels Estats Units, però Déu no ho vulgui, si fas cap broma…sobre els gais. La comunitat gai és l’última vaca sagrada en aquesta societat” (Sam Kinison, 1953-1992, comediant nordamericà).

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

11 pensaments sobre “Progressia i Esquerres Políticament Correctes (08 – Feminisme i “Deconstrucció de Gènere”)

  1. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (01 – Hipocresia d’Esquerres) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (02 – Hedonisme Cap al Subjectivisme Nihilista) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (03 – Vicis, Virtuts i Ideologies Dreta-Esquerra) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (04 – Prejudicis i el Dogma de la “Correcció Política”) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (05 – Immigració i Multicultis) | Braços Oberts

  6. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (06 – Tercermundisme) | Braços Oberts

  7. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (07 – Antiamericanisme) | Braços Oberts

  8. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (09 – Antiglobalització i Utopisme) | Braços Oberts

  9. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (10 – La Religió) | Braços Oberts

  10. Retroenllaç: Decadència (Recopilatori) | Braços Oberts

  11. Retroenllaç: Ideologies (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.