Progressia i Esquerres Políticament Correctes (10 – La Religió)

LA RELIGIÓ

El consumisme acaba generant indiferència religiosa -perquè és un sucedani de la tradició religosa- i més que no el laïcisme militant. I també fa abaixar la demografia, perquè la gent prefereix poder consumir a tenir més fills. Les jerarquies eclesials solen donar suport a partits de centre-dreta basats en el liberalisme més consumista. Talment aquestes mateixes jerarquies aliades al poder políticoeconòmic en realitat acaben generant l’ateisme que blasmen (a més de l’integrisme, aquest per via directa). La crisi demogràfico-religiosa és coberta amb immigració, i doncs, amb la uniformació cultural i de mercats de la globalització.
La República Espanyola fou anticlerical, però els qui cremaven esglésies i afusellaven capellans eren majoritàriament de la CNT-FAI, encara que també n’hi devien haver de republicans anticlericals rabiüts. Curiosament en l’etapa filostalinista (Negrín) foren restaurades parcialment les llibertats religioses i de culte, de cara a l’exterior, ja que la persecució religiosa del 36-37 (amb unes 20.000 víctimes a la zona republicana) permeté una gran campanya del Vaticà a França, Anglaterra, Itàlia i Alemanya contra la República que fou determinant a l’hora de negar-se a auxiliar-la les democràcies i a l’hora de donar suport a Franco per part dels feixistes. I és que la ruqueria antireligiosa sempre té un cost enorme i enormement sanguinari en tots els aspectes, malgrat que els nostres irresponsables antireligiosos se’n fumin i es pensin que això no és res. Són aquesta mena de gent la que preparen les catàstrofes històriques que patim i que podem patir en un futur.
La progressia és mediocrement hedonista, és a dir, no té perspectiva. Per això menysprea la fe: simplement no la concep perquè la fe implica una certa negació de si mateix (de l’egoisme, del “parer” immediat, de la comoditat, etc.). Així que la caricaturitza. Al meu parer això és negatiu, però també crec que fa de contrapès als integrismes (musulmà, cristià, etc.). En realitat la democràcia es manté per un cert equilibri de maldats integristes enfrontades que no volen encetar una guerra civil oberta: Hi ha massa hedonisme covard com per a ficar-s’hi.

  • “Allò que diem axiomes racionals per a les nostres creences a sovint són intents extremadament irracionals de justificar els nostres instints” (“Evidències de la situació de l’home en la natura”, de Thomas Henry Huxley, 1825-1895, biòleg anglès).
  • “Si vols avançar un metre, has d’apuntar a l’infinit” (Joan Brossa).

Les religions sempre han mogut milions de persones durant milers d’anys, les filosofies i ètiques són flors d’estufa, uns pensaments anèmics que duren algunes dècades enclaustrats en élites privilegiades que sovint no saben de la vida ni la meitat de la gent ordinària que creu en Déu. Sovint trobes ateus que es pensen que automàticament són cultes i civilitzats pel simple fet de ser ateus. És clar que l’erren molt: és culte qui coneix un tema i és civilitzat qui sap que el genocidi i la barbàrie no tenen color, sinó que poden venir de qualsevol indret ideològic.
La religió és una part consubstancial de tot l’huma. Ignorar-la no és pas cultura (“la Cultura és la Ignorància”, del Ministeri de Cultura orwel·lià a “1984”) com pensen la progressia, és part de la ignorància i de la manca de perspectiva. És una arbitrarietat i simple prejudici convertit en senyal d’identitat progre contra l’avorrida “moralitat judeocristiana”.

  • “Històricament la creença en el cel i la creença en la utopia són com a tubs comunicants que es compensen en un bé: quan l’un baixa l’altre puja. Quan les religions clàssiques van decaure, l’agitació comunista va pujar a Atenes (430 a. C.), i la revolució va començar a Roma (133 a.C.); quan aquests moviments van fallar, les creences en la resurrecció van triomfar, tot culminant en la Cristiandat. Quan, en el nostre segle XVIII, la creença cristiana es va afeblir, el comunisme va reaparèixer. En aquesta perspectiva el futur de la religió és segur” (Will Durant).

Hi ha una premissa fonamental que impedeix els progres creure: i és que la fe real és vital i ells no són vitals ni arrisquen gaire, més aviat són “talking heads”. En general es pensen que tenir fe és simple superstició o al·lucinació o els més positius envers el tema pensen que hom n’aprèn estudiant, però l’Evangeli és bàsicament un blasme als doctors de la llei.

  • “Aquells qui s’apropien amb esforç i astúcia del coneixement, l’orgull també astutament se n’empara i com més s’hi donen, més es veuen envoltats de tenebres. Aquells, en canvi, en els moviments dels quals entra i roman el coneixement, s’abaixen devers l’abisme de la humilitat i reben en si mateixos, de manera lluminosa, la persuasió que duu alegria” (Centúries, 1:25 d’Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, impresa en traducció llatina el 1497 a Barcelona, als tallers de Jaume de Gumiel com a Liber abbatis Ysach de ordinatione anime).
  • Ells, sempre resaberuts, van “amb pas de vell astut i greu” (Miquel Martí i Pol).

El Déu de la història bíblica és personal i empíric (no pas metafísic, no pas del “Déu al cel i la merda a la terra”), qui respon les pregàries i dóna força i tremp. No pas als resaberuts, perquè aquests no volen rebaixar-s’hi: El gest d’humiliar-se no els pareix estètic en llur cercle d’amistats, massa dramàtic per a gent tan suposadament cerebral –cerebral per dir-ne alguna cosa, per eliminació: per manca de cor. Un déu inconnectable, absconditus, fos realment insolidari. Segons la pròpia lògica, per ço s’encarnà i morí al cabiró per una conxorxa entre l’Imperi i la cultureta beata col·laboracionista. Per fer-se entendre. Ara bé, els orgullosos no voldran mai entendre aquest Déu humil: els deixa massa en evidència. I qui no té humilitat per a pensar en (cercar) el que és de suposar que, d’existir, és el més important, és a dir, Déu, en general no en té tampoc per cercar i acceptar la dura i bella realitat i, doncs, tendeix a la ideologització artificiosa, a la ineficàcia, a l’autoindulgència. D’ací prové la decadència: la supèrbia no permet veure la sinuosa i rica realitat, car no se’n pren la molèstia; ni recapitula res per no rebaixar-se.

  • “On regna l’orgull no hi ha més déu que un mateix” (J. Ma. Pemán).

El problema és que aquesta gent,

  • “Per no creure en els miracles de Moisès, creuen en els de Vespasià” (Blasi Pascal).
  • “L’home no pot viure sense agenollar-se. Si rebutja Déu, s’agenolla davant un ídol. No hi ha ateus sinó idòlatres” (Fiodor Dostoievski).

El pensament fort està ple d’interessants paradoxes, el feble -no creença- ple de llocs comuns desllavassats i ensopits, adornats de frivolitats que sols els superficials poden prendre per intel·ligents. Naturalment és la meva manera de viure-ho i de veure-ho, però és que jo he estat ateu i agnòstic i, en certa manera, puc entendre’ls prou bé també “des de dins”.

  • “Hi ha gent que detesta qualsevol idea d’ún ésser excepcional. Exigeixen als altres d’estar a llur nivell o bé per sota” (D.H. Lawrence, 1885-1930, novel.lista, i poeta anglés).

Al nacionalisme d’esquerres català hi ha un sector de gent que són racistes anti-religiosos (=prejudici): tenen la barra de negar a creients, també nacionalistes i sovint d’esquerra, el dret a parlar i a intervenir políticament, de fet els priven de drets civils en associacions, etc. Es tracta d’un apartheid ideològic que he vist i viscut repetidament. Aquesta gentola són simplement racistes per motius ideològics, encara que es vestesquen d’esquerrans. Són integristes “anti” i duen el verí de la guerra civil al cervell.

– – – – – – ENLLAÇOS RELACIONATS – – – – – –

Anuncis

11 pensaments sobre “Progressia i Esquerres Políticament Correctes (10 – La Religió)

  1. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (01 – Hipocresia d’Esquerres) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (02 – Hedonisme Cap al Subjectivisme Nihilista) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (03 – Vicis, Virtuts i Ideologies Dreta-Esquerra) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (04 – Prejudicis i el Dogma de la “Correcció Política”) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (05 – Immigració i Multicultis) | Braços Oberts

  6. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (06 – Tercermundisme) | Braços Oberts

  7. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (07 – Antiamericanisme) | Braços Oberts

  8. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (08 – Feminisme i “Deconstrucció de Gènere”) | Braços Oberts

  9. Retroenllaç: Progressia i Esquerres Polìticament Correctes (09 – Antiglobalització i Utopisme) | Braços Oberts

  10. Retroenllaç: Decadència (Recopilatori) | Braços Oberts

  11. Retroenllaç: Ideologies (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s