Una realitat

UNA REALITAT: LA INTOLERÀNCIA RELIGIOSA AL MÓN ISLÀMIC

Vull contar per quina raó he abandonat l’Islam i acceptat Jesucrist com al meu Salvador i Senyor.
Mon pare, el xeic Hamed, era un venedor afortunat, tenia una bona educació, parlava diverses llengües. Formava part de la tribu guerrera dels Xeics. He rebut una estricta educació segons el credo musulmà: “No hi ha altre déu que Déu, i Mafumet és el seu profeta”.

La Bíblia i l’Alcorà
Els musulmans accepten una gran part de la Bíblia, però refusen certs passatges del Nou Testament, neguen la divinitat del Senyor Jesús en tant que Fill únic del Pare, unit a Ell i a l’Esperit Sant, un sol Déu en tres persones.
Neguen igualment la mort expiatòria de Crist a la creu, així com la seva resurrecció. Pretenen que en el moment de la crucifixió de Jesús, Déu se l’emportà al cel, i ha fet que un altre ésser qui se li assemblava, fos crucificat al seu lloc. Creuen tanmateix que el Crist tornarà un dia, sota forma corpòria, sobre aquesta terra.
Mon pare era una mena de reformador. Feien aplec a ca seva per a discutir a tomb de diversos problemes doctrinals. Quan vaig fer tretze anys, mon pare, desitjós de procurar-me una bona educació en anglès, em va enviar en una escola missionera cristiana. Els meus familiars s’hi van oposar, però es va fer el sord, tot advertint-me de manera molt seriosa contra la Bíblia.
No obstant això, malgrat els meus prejudicis contra el cristianisme, prest vaig quedar captivat pel contingut de la Bíblia. Em va revelar dues coses :
1. Que era pecador als ulls del Déu sant, i perdut, havia menester d’un Salvador.
2. Que Déu havia proveït un mitjà de salvació pel sacrifici expiatori del seu Fill.
Malgrat allò, era considerat com a molt religiós pels meus companys musulmans. Anava a la mesquita cinc vegades cada dia per a fer les meves pregàries. Dejunava i complia fidelment tots els ritus de la meva religió. Era un “just”, satisfet de mi mateix. Tanmateix la qüestió de “Què hi ha després de la mort”? m’atabalava molt.

80a17eca6a25-Least-Visited-Countries-Afghanistan-10

El zel de mon pare
Vaig comunicar al meu pare sobre el canvi que sentia produir-se en mi. En va quedar perplex i em va aconsellar un seriós estudi de l’Alcorà i una comparació acurada entre l’Islam i el Cristianisme. La meva conclusió va ser que l’Alcorà no ens aporta el camí de la salvació, que no és inspirat de Déu. Mahomet no tenia, al cap i a la fi, cap carta de presentació que fes d’ell un profeta de Déu, menys encara un Salvador, ja que havia de pregar pel perdó dels seus propis pecats.
Mon pare em va proposar llavors d’estudiar el que ensenya el ioga o filosofia teosòfica. Em decidí a fer-ho, i em fiu xela (deixeble) d’un cèlebre clergue de la Meca.
M’exhortaren a repetir de cor certs passatges de l’Alcorà, i repetir igualment el nom d’Al·lah centenars de milers de vegades tenint les meves mans d’una certa manera per tal d’impedir-hi d’acomplir els actes culpables. Però, per a la meva gran decepció, no vaig obtenir cap auxili. No podia de cap manera alliberar-me dels lligams del pecat que retenien captiu el meu cor dolent.

Crist i l’oposició de Satanàs
Havent intentat a consciència d’observar la religió paterna i no havent trobat cap alleujament per a la meva ànima, em vaig girar cap a la Bíblia per a descobrir finalment el secret de la salvació.
Perseverava en les meves recerques, i això em posà en contacte amb diversos cristians servidors de Déu. Un d’ells, en particular, em va dirigir cap a una real comprensió de la veritat, tot minant així les bases mateixes de la meva antiga religió musulmana.
Vaig aprendre que el Senyor Jesús era bé el Fill encarnat de Déu mateix, i que havia pres la forma d’un home, semblant als homes, i que va morir d’una mort expiatòria sobre la creu del Calvari.
El diable em suggerí que si abraçava la religió cristiana, seria foragitat de ma casa, que el meu pare i tots els meus parents em tractarien com si fos mort, i que no quedaria ningú més per a tenir cura de mi. La meva família era ben afortunada, i allò em semblava ben dur, d’anar-me’n de la meva esplèndida residència per a fer-me un rodamón, per ser apallissat i empaitat de lloc en lloc, i potser finalment assassinat. Així, Satanàs cercava aixafar-me amb la visió d’un futur espantós.

L’Esperit Sant i la pregària
Llavors un pensament em va venir: no podria, potser, acceptar el Senyor Jesús al meu cor com al meu Salvador, però guardar-ne el secret?
Les tenebres van envair llavors el meu cor. Un dolorós combat s’hi lliurava, assedegat d’alliberament i de vida nova.
Mon pare acabà adonant-se del que em passava. En la seva ràbia, va cremar la meva Bíblia, els meus tractats, les meves lliures esterlines “cristianes”. Em suggerí llavors: “Ara, seràs raonable, i deixaràs d’una tranquils tots eixos
llibres!” Vaig respondre: “Pare, pots realment cremar la meva Bíblia, però no pots cremar el que existeix a l’interior del meu cor.
L’Esperit de Déu és molt real. Persisteix en la seva obra al més profund de l’ànima, sols cal permetre-li parlar-nos a través de les Escriptures.
En aquesta època, alguns cristians es van reunir per a pregar especialment per mi. Em vaig aplegar-hi també i vaig sentir que l’Esperit de Déu m’obligava a prendre una decisió immediata: alegria o dolor, tenir amics o no, tenir pare o no.
Va ser un moment meravellós en la meva història. Mentre pregava, vaig tenir una visió de Crist. Vaig sentir llavors que era tot per a mi.
Hi va haver una gran alegria al meu cor mentre que exclamava : “Senyor, accepta’m. Sóc sota el domini del pecat, però tu, deslliura’m de la seva potència”.
En un no-res, la resposta em fou dada al fons del meu cor. Es va produir un canvi total en mi, i vaig tenir consciència que havia passat de la mort a la vida (Evangeli de Joan, 5, 24).

Rue%20Ouled%20Nailsgsi2-chp1-8

Al món, la tribulació
Després, me’n torní a ca meva. Ma germana em va informar de les cruels intencions de mon pare i me’n vaig haver d’anar immediatament de casa. Vaig anar a ca un amic cristià que em va atorgar l’hospitalitat per una nit. L’endemà de matí la policia va venir a informar-se per què havia fugit del domicili patern. Em van aconsellar d’anar-me’n de la ciutat sense ajornar-ho -cosa que vaig fer – i em vaig refugiar a ca un missioner on vaig ser utilitzat per a una traducció de les Santes Escriptures. Més tard, vaig ser batejat.
Quan els musulmans fanàtics se’n van assabentar, rabiaven embogidament. Mentre que era conduït per un cristià en la seva petita carreta, aproximadament dos-cents homes furiosos es precipitaren cap a mi, em van arrencar del vehicle, i es van posar a pegar-me amb gruixuts garrots fins que caiguí esmorteït en terra. Creient-me mort, se’n van anar.
La policia era impotent davant una banda d’homes determinats, però van ajudar el meu amic a alçar-me i a posar-me sobre la carreta. Ell em tornà a dur a ca seva i va guarir les meves ferides. El cap de policia va ordenar al missioner d’emportar-se’m lluny de la ciutat, dient que no tenia prou de personal com per a plantar cara a una banda com aquella.

La joia i la vida
Em vaig ajuntar llavors a un grup de cristians per donar testimoni amb ells, i vaig passar allà tretze feliços anys. Vaig veure centenars de conversions, de les persones que van abandonar llurs ídols de pedra i de fusta, van ser batejades i es van fer ardents deixebles de Crist.
Hem tingut moltes aventures, certament, visitant els pobles. Beneïm Déu perquè ens guardà: dels animals, tigres, lleopards, serps; riuades, dels perills de tota mena, i de la mala gent.
Quin privilegi de poder portar el missatge de l’Evangeli a aquella gent que mai no l’havien sentit!
Sí, és una cosa meravellosa, amics meus, de ser salvat, de tenir la vida eterna, i de servir el Senyor Jesucrist.

Xeic Abdul Aziz (“Bientôt / Prest”)

SENEFA 005

Anuncis

Un pensament sobre “Una realitat

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s