Gentola i Genteta

GENTOLA I GENTETA

Una vegada vaig llegir una explicació sobre la diferència entre gentola i genteta que em féu gràcia i que trobí encertada:

– Gentola és la gent que fa el mal a consciència, com el govern de fills de papà-ministres d’aquell amic de Hitler i de veu de flauta: gent insaciable que no en té mai prou.

  • “L’home que no s’acontenta amb poc, no s’acontenta amb res”, deia Epicur de Samos

i aquest és el perill d’aquests moderns fartons de la Globalització.
Ara, que de tot arriba l’hora i l’avarícia esgarra el sac.

– Genteta és la gent que deixa fer el mal, com els nostres Oncles Toms/ Oleguers: gent llanuda i normòpata.

Un politòleg digué que no és tan perillós per a la democràcia el que faça un tirà com la inhibició de la ciutadania, o, dit altrament,:

Gentola i Genteta 02

  • “Allò més atroç de les coses males de la gent dolenta és el silenci de la bona gent” (Mahatma Gandhi).
  • “El món no està pas amenaçat per les males persones, sinó per aquells que permeten la maldat” (Albert Einstein; físic judeoalemany).
  • “Quan hi ha un camí correcte i un camí incorrecte, amagar-se sota el mantell de la neutralitat és el mateix que escollir el camí incorrecte; perquè d’aquesta manera, el camí correcte no pot ser explorat” (Kwai Chang Caine).

La genteta…

  • “travessa el boscatge i sols hi veu llenya per al foc” (Lleó Tolstoi)

és gent utilitària i pragmática, d’un materialisme inmediatista, sense contrapès moral, talment que no trauen conclusions ni esmena del propi dolor, que és la font més productiva de creativitat i acció que pot existir.

  • “El pitjor dels mals és creure que els mals no tenen remei” (F. Cabarrús).
  • “Altres n’hi ha, de l’ambiciosa escala,
    que homes de bé pertot arreu se diuen,
    i, per debilitat, del crim són còmplices
    mirant-lo indiferents. Lligar no saben
    la causa amb els efectes, i no veuen
    que el mal d’altri en llur mal pot tornar-se.
    Tranquil mira el pagès que els boscos talen;
    no s’hi oposa: al revés, se n’aprofita;
    però poc temps després les pluges vénen,
    i en la muntanya a l’aigua res no detura,
    i corre munts avall, i els rius desborda,
    i els camps inunca…i el pagès ofega!
    Amb tan estranya indolència i apatia
    els uns, amb llur malícia els altres, deixen
    o fan que la mentida en aqueix món regni.
    Però la joventut què diu? Si és l’egoisme
    qualitat sols de vells, com no es prepara
    a transformar-ho tot, en bé dels pobles?
    Què fa almenys dels joves la part més alta,
    la part que pels seus títols o fortuna
    ha de donar a l’altra gent exemple?
    Vestit amb la llibrea de la moda,
    ridícula com sempre en sos capritxos,
    ací en teniu un d’ells. Del seu cap cuida
    molt més el perruquer que el catedràtic;
    amic de ballarines i toreros.
    Entre visites, jocs, passeigs i teatres,
    ni té temps de pensar: treballa sempre”
    (Josep Maria Bartrina, científic i escriptor, Reus, 1850 – Barcelona, 1880).

En fi, tant per la gentola com per la nostra infeliç genteta:

  • “Tot està perdut quan els roïns serveixen d’exemple i els bons de mofa” (Demòcrates)
  • “Un home que ha comès una errada i no l’esmena n’està cometent una altra” (Confuci)

i

  • “Qui sap fer el bé i no el fa, li és comptat com a pecat” (Epístola de l’apòstol Jaume).

Una diferència que veig entre mediterranis i gent de l’estepa altiplanera és que els primers, igual que els europeus, tendim més a la rutina i a no fer coses per no errar-la, mentre que els de l’altiplà són una mica més desimbolts, i fan més com els americans, són actius a risc d’errar-la.
La diferència és que, actuant, l’erres més, potser faràs molt més el ridícul, sí, però n’aprens; mentre que actuant poc t’enganyaràs menys, però també aprendràs menys coses i, finalment, no podràs redreçar el que et cal.
Per això als europeus i als mediterranis se’ns podreixen tants temes entre les mans i estem en una lenta decadència.
És la nostra daurada –divina, en deien alguns- inutilitat.

Gentola i Genteta 01

Un pensament sobre “Gentola i Genteta

  1. Retroenllaç: Caracteriologia (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.