L’Odi és Autodestructiu

L’ODI ÉS AUTODESTRUCTIU I ANTIPATRIÒTIC!!!!
Perquè…

– Consum molta energia, és destructiu psicològicament

La malícia és un parany. Odiar empra massa energies i temps i això ens dessuca. Per a res no hem de perdre el temps odiant, perquè és autodestructiu i anticreatiu.

HATE 01

  • “No odiïs, és una càrrega massa feixuga de suportar” (Martin Luther King, Sr., pare de Martin Luther King, el cap del moviment pels drets civils als EE.UU.).
  • “La vida és curta, l’obligació d’odiar l’escurça sinistrament” (Vitaliano Brancatti, 1907-1954, escriptor italià).
  • “L’enemic pot ferir l’enemic, i l’home maliciós pot fer mal a un altre, però la pròpia ment d’un home, mal adreçada, li’n pot fer a muntó més” (Del principal llibre sagrat budista, escrit en Pali, dit “Dhammapada”, cap. La ment, 3:42).
  • “Qui cerca la felicitat per si mateixa i fa infeliç l’altri, es relliga amb les cadenes de l’odi, de les quals no se’n podrà pas desempallegar” (Dhammapada, La Vigília, 21:291).
  • “L’odi consum més energia que qualsevol altra cosa, més que durs treballs, malaltia o preocupacions justificades. De tal manera que, quan la malícia penetra dins els cors, més val que la llencem fora, destinem-ho millor tot per a pensaments agradívols, salvem la nostra preciosa energia donada per Déu per a quelcom que valgui la pena” (Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “No podeu pas tenir malícia d’una altra gent sense tenir-ne de vosaltres mateixos” (Oprah Winfrey, *1954, actriu afronordamericana).
  • “A vegades som diables envers nosaltres mateixos
    Quan temptem la fragilitat de les nostres facultats,
    Abusant de la seva potència canviable” (“Troilus and Cressida”, de William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg i poeta anglès).
  • “No és cap imatge; hom pot patir d’“un altre”, i a aquest altre el pateixes com a un càncer o una malaltia infecciosa. És el mal més agudament físic. Però sols el coneixen els que l’han patit” (François Mauriac, 1885-1970, novel·lista occità afrancesat, catòlic i progressista).
  • “Imagineu la malícia com un foc…Primer crema el tió que s’atansa a una altra cosa per cremar-la, perquè si no es crema a si mateix, no cala foc a res. La malícia ve de tu i, a qui no ha de destruir primer sinó a tu?” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).

CENEFA 001
– És contraproduent i dolorós

L’odi és resultat de no actuar. O de no actuar bé.
Per això, quan la gent s’emmalicia vol dir que no fa el que caldria o que ho està fent però malament.
Tenir malícia fa carregar les tintes, de manera que la visió de les coses acaba essent més o menys irreal, paranoica. I si no tens idea de la realitat, és molt difícil actuar amb encert, talment que el desastre s’hi accentuarà en un cercle viciós. En comptes de deixar-nos dur pels propis sentiments i sensacions fora de control, el que cal és aprendre a veure la realitat nua i a actuar amb intel·ligència emocional.

  • “La gent que s’emmalicia fa igual que si cremàs la pròpia casa per deslliurar-se d’una rata” (Harry Emerson Fosdick, 1878-1969, clergue nordamericà).
  • “La malícia és un boomerang que és segur que et colpejarà més dur que no pas contra qui la vas llançar” (Autor desconegut).
  • “L’odi és autocastigar-se” (Hosea Ballou, 1796 – 1861, educador nordamericà).
  • “La seva malícia…no calia ser gaire savi per a saber que és el pitjor patiment de l’home” (Gabrielle Roy, 1909-1983, escriptora quebequesa).

CENEFA 001
– És irracional, una mena de bogeria

Una cosa és la motivació i la fermesa i una altra l’odi, la malícia. L’odi és massa enganyós, entre altres coses perquè la gent creu que odiant està actuant i això és totalment fals. El que necessitem és actuar. Per a actuar no és imprescindible l’odi. Altrament l’odi pot descontrolar massa i aïllar-nos, estratègicament pot ser desastrós. Odiar és cremar massa energies i cal aprendre a dosificar-se. En la cultura anglosaxona potser està pitjor vist l’odi que el crim i això és significatiu del que és l’eficàcia.

  • “La malícia és la bogeria del cor” (Lord Byron, 1788-1824, poeta romàntic anglés, combatent solidari per la independència de Grècia i d’altres pobles tiranitzats).
  • “La malícia és tot una mentida, no hi ha veritat en l’odi” (Kathleen Norris, 1880-1960, escriptora nordamericana).
  • “La malícia no és un bona consellera” (Victoria Wolff, 1908-ca. 1990s, guionista cinematogràfica nordamericana per a la Fox i la Metro).
  • “No hi ha errades. Els esdeveniments que atraiem cap a nosaltres mateixos, tant se val com sien de desagradívols, són necessaris per aprendre el que hem de menester, qualssevol passes que prenguem, són necessàries per atènyer els llocs on hem triat d’anar”  (Richard Bach, “The Bridge Across Forever”, escriptor contemporani).

CENEFA 001

– És moralment degradant

“EL MEU RESTAURANT ÉS PROHIBIT AL GOSSOS I ALS JUEUS” A STRASBOURG 1938

  • “Quan el nostre odi és violent, ens enfonsa fins i tot més avall d’on són aquells que odiem” (François, Duc de La Rochefoucauld, 1613-1680, cortesà i moralista escèptic francès).
  • “Jo no em permetré de rebaixar-me tant com per tenir malícia de ningú” (Booker Taliaferro Washington, 1856-1915, líder negre nordamericà).
  • “Res del que un home faci l’envileix més que permetre’s caure tan baix com per tenir malícia d’algú” (Martin Luther King, 1929-1968, líder pels drets civils afroamericà).
  • “Hom espera que fins al darrer dels membres del Partit sia competent, treballador i encara intel·ligent –sempre dins uns límits reduïts, és clar-, però sempre és menester que sia un fanàtic ignorant i crèdul en qui dominen la por, la malícia, l’adulació i una contínua sensació orgiàstica de triomf. En altres mots, cal que posseesca la mentalitat típica de la guerra” (“1984”, novel·la escrita el 1948, per Georges Orwell, pseudònim d’Eric Arthur Blair, 1903-1950, escriptor antitotalitari anglès i lluitador antifeixista a Catalunya).
  • “Soldats! No us lliureu a aquestes brutalitats…que us esclavitzin…que us tractin com a un ramat humà i que us utilitzin de carn de canó! No sou pas màquines! Sou homes! I amb l’amor de la humanitat en les vostres ànimes! No tingueu malícia!…” (Charles Chaplin, “Xarlot”, 1889-1978, cineasta anglès, nacionalitzat nordamericà, a “El Gran Dictador”).
  • “…també moriríem tots un dia o altre encara que no hi hagués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns els altres, sinó l’odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És allò que deia una vegada en Soleràs: matem-nos com a bons germans” (“Incerta glòria”, 1956, brillant i innovadora novel•la escrita per l’exiliat en Joan Sales, 1912-1983).

CENEFA 001

– Duu a la desfeta i a la pròpia opressió

La malícia fa que la gent tingui por de rebre més informació desastrosa sobre l’opressió i, per tant, refusi conéixer més de l’enemic, cosa imprescindible en una querella que es vulgui guanyar o almenys sobreviure dignament. Odiar és una càrrega feixuga de suportar i la gent preferirà ignorar la història i les atrocitats esdevingudes. Pair tanta crueltat o dolor cou. Així que l’odi promou la ignorància, la comoditat i la falsa il·lusió d’una acció. Tal acció no existeix en la realitat, però la malícia és una droga que causa sensació d’acció sense interactuar amb la realitat. El dilema real per als qui accepten o volen tenir malícia és entre la desinformació i la passivitat d’una banda o la violència de l’altra. Com que la via violenta és perillosa i difícil opten per l’altra, la de la passivitat ignorant, la qual cosa relliga l’odi a la covardia, el conformisme i la derrota. Incapaços de cap síntesi creativa (resistència quotidiana, noviolenta, art, creació, etc.) actuen com a gossos.
Qualsevol nacionalisme sens Estat, dividit i subdesenvolupat (sia l’andalús, el català, el basc, el palestí…) es caracteritza per l’odi poc intel·ligent contra l’enemic o enemics (reals o inventats) en comptes de l’esforç responsable per millorar-se a si mateix, amb l’amor i el sentit constructiu. Naturalment això es deriva de la pròpia mandra/incompetència. En ser malfeiners, no actuen, sols parlen, i per tant no aprenen res. Com no aprenen res, no fan res que rutlli, com no fan res, són derrotats, com són derrotats i rebutgen l’autocrítica –perquè no volen treballar i el que volen és queixar-se’n i odiar- i no saben fer res, odien i miren de destruir i cauen en l’espiral violenta. Aquesta és la lògica infernal del subdesenvolupament nacional al qual tants nacionalismes de nacions oprimides estem tristament abonats. És un problema més endogen nostre que exogen.
L’emmaliciament pot ser el primer pas cap a la violència… o cap a la desmoralització-

  • “L’odi, que podria fer malbé tantes coses, no féu mai figa a l’hora de destruir l’home que el va practicar i això ha estat una llei immutable” (James Arthur Baldwin, *Harlem, N.Y., 1924 – †1987, literat cristià afroamericà).
  • “Si corres sempre endins
    de la nit del teu odi,
    cavall foll Sepharad,
    el fuet i l’espasa
    t’han de governar.
    No pot escollir príncep qui vessa sang,
    qui ha traït o roba
    o qui no alçà
    a poc a poc el temple del seu treball.
    Amb el foc primer cremes la llibertat.
    Atansa’t a mirar-te
    en aquest glaç,
    aprèn el veritable
    nom del teu mal:
    en el rostre de l’ídol
    t’has contemplat”
    (“La Pell de Brau”, V, de Salvador Espriu, 1913-1986, poeta de la resistència catalana antifranquista).
  • “El pal de la fletxa havia estat emplomat amb una de les mateixes plomes de l’àguila. Nosaltres sovint donem als nostres enemics els mitjans per a la nostra pròpia destrucció” (Esop de Frígia, 620-560 a. de C., escriptor i faulista grec)
  • “Recordeu, doneu sempre allò millor de vosaltres. No us descoratgeu mai. No sigueu mai insignificants. Recordeu sempre que els altres poden odiar-vos però els qui us tenen malícia no guanyen a no ser que els tingueu també malícia. I aleshores us destruïu, talment, a vosaltres mateixos” (Richard M. Nixon, un dels pitjors presidents dels Estats Units, 1913-1994, en el seu comiat a la Casa Blanca).
  • “La passió desgovernada és una flama que es crema fins a la seva pròpia destrucció” (Luci Anneu Sèneca, 4 ó 2 a.C.-65, escriptor i filòsof estoic).
Anuncis

2 pensaments sobre “L’Odi és Autodestructiu

  1. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Per un futur millor (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s