La “Diada” és una oportunitat

LA “DIADA” ÉS UNA OPORTUNITAT

Experiències de fe en un onze de setembre a Barcelona (cap a l’any 1990)

DÉU SALVE EL NOSTRE POBLE !!!

“Sigues valent i molt ferm…” (Js. 1,7)
“Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny” (2 Tm. 1,7)
“Deixa’m que plori en mig d’aquesta foscor.
Dónam la llum, el teu amor, Pare.
Tu estàs al meu costat” Alex Sànchez, tardor 1986

Un bon amic del barri de ma mare, a l’ex-vila de Gràcia, em demanà d’escriure sobre aquesta atípica experiència per a molts creients, d’assistir enguany, 275 anys després de la desfeta, al Fossar de les Moreres, per contar-hi d’una manera que els copse sobre Aquell qui va deixar buit el seu “fossar”, i ens mostrà una eternitat per davant. Per a mi és un gran goig contar-ho.
Quan Déu em cridà a l’Àfrica, el 1983, vaig rebre’n una visió molt clara: “ajudar els necessitats”. I així, a través de grups molt reduïts de germans de bona comunió, hem estat amb pressos, amb drogadictes, amb marginats… al Marroc.
I en aquest temps del Mil·lenari de Catalunya i dels 750 anys del País Valencià, calia no oblidar la nostra nació, trossejada i colonitzada per aquell Estat que patronitzà, “manu militari”, la Contra-reforma. Hi ha uns textos colpidors que ho demostren clarament:
“… y tocándome el dominio absoloto de los reinos de Aragón y Valencia, se añade ahora el de justo erecho de conquista qjue de ellos han hecho últimamente mis armas…” (Decret del “Consejo de Castilla” 29-6-1707).
“Que en las escuelas de primeras letras y de gramática no se permitan los libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas, y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano” (1716).
“(Pongan) el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin se darán las providencias más templadas, disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuido” (1717).
En aquests textos es veu l’esperit anexionista i un averrant unitarisme arrelat en l’immobilisme espiritual. Una tradició que ens gela el cor.

Psalm 89.15

CAP A UN EMBRIÓ D’ESCOLA DE “PROFETES” A CATALUNYA
També vaig rebre, com del Senyor, la tasca d’endegar una “escola de profetrs”catalana (vegeu les referències bíbliques de: 2 Re.2,5; 4,38; 6,1; 3Cr.17,9; Dn.1,4).
Aquestes companyies de profetes mantingueren Judà en bon estat espiritual, mentre Israel s’enfonsava. La cosa em semblà descomunal per a les meves possibilitats, i vaig reptar al Senyor, dient-li:
“Tu saps que no tinc mitjans per a cap projecte institucional, si Tu no m’ho mostres, no puc fer res al respecte”. Però comprenguí que Ell proveeix, i que “calia ser fidel en alló petit” (Lc. 16,10), que no es tractava -al menys per ara- de res institucionalitzat, sinó d’un treball molt contra-corrent, contra el segle i la religió de les conveniències. Així sí es podia concebre. I Ell em permeté l’oportunitat de nous espais, com aquesta mateixa revista “Presència Evangèlica” o un programa de ràdio setmanal, a Castellò.
Però ja abans hi havia hagut precedents d’haver anat a evangelitzar a grosses concentracions “nacionalistes”; però sols al País Valencià. Les més destacables foren el 20-12-86 a València (en favor del català, discriminat a la Universitat de València, com en una analogia de la Universitat de Praga, quan Heydrich hi prohibí el txec), i el 20-12-87 a Alzira (concentració pro-damnificats de la riuada). Hi repartírem milers de fulls i adhesius de testimoniatge de l‘Evangeli, i la glòria del Senyor hi descendí, com en una resposta a tan necessari clam.
A finals del mes d’agost, un fidel de València, l’Artur, em digué: “He sentit la veu del Senyor per a tu, com el profeta Isaïes de l’antiguitat” “Déu obrirà camins en el desert…” (Is. 43,19). Als pocs dies ma casa s’omplí de visites (coneguts, germans) i em quedaren assegurats dos pròxims viatges, a Barcelona i a València.

22fossar-de-les-moreresFossar

L’ONZE DE SETEMBRE A BARCELONA
Anava a Barcelona per dues raons: contactes entre Catalunya i el País Valencià, i repartir fulls als actes de l’Onze de setembre. De contactes n’hi tinguí un munt, ben importants per als propòsits del viatge: diverses esglésies m’oferien la seua col·laboració, germans de l’entitat Àgape i de Ràdio Bonanova,de Sant Celoni, etc.
La setmana següent ens reunírem, també, en colla de germans valencians de diverses denominacions a València, i fou de gran encoratjament.
Fou el primer 11 de setembre al qual jo assistia en ma vida. Un fadrí mallorquí, en Miquel, m’hi acompanyava; ell duia les bosses dels fulls i jo els repartia. En vam distribuir uns 5.000 al Fossar de les Moreres, de matí, i poc més de 3.000 a la vesprada, en la manifestació de caire més extraparlamentari. No és un excés, però fou un pas. Si fa no fa, em recorda l’experiència del profeta Ezequiel, quan diu:
“He cercat entre ells algú que construís un mur i que es mantingués a la bretxa davant meu, per defensar el país i impedir-me de destruir-lo” (Ez. 22,30).
Gràcies a Déu, els fulls ens foren impresos a meitat de preu per l’impressor Salvadó, de Barcelona, i això és també un nou camí que el Senyor ens obre quant a l’economia. Aquests fulls tractaven de: textos dels Psalms (13; 51; 80; 123; 124); un enfocament profètic (Moisès, la sobirania nacional en les mans de Déu, Senyor de la Història, l’opressió en la Bíblia); l’opinió favorable a la Biblia de grans homes; el Cant Espiritual d’Ausiàs Marc; textos fervents de Ramon Llull; i el testimoni de l’esmentat Artur (el nebot del cap d’Acció Cultural del País Valencià, grup que instal·là la TV3 al País Valencià, curiosament llavors de tanta actualitat).
De bon matí ens trobàrem al Fossar amb dos grups de germans d’esglésies de Barcelona, els quals ens saludaren i els demanàrem de posar-se en contacte amb nosaltres. Una dotzena de persones ens digueren, també, que ja rebien els nostres sobres amb fulls i adhesius (eren membres de diversos grups que participaven als actes). Molta gent demostrà interès o curiositat, i en general una actitud correcta i amable, tret d’uns pocs incidents menors: un jovenall, qui ens trencà un full amb ràbia; un home que maleí el poble hebreu; un vell amb barretina, qui es posà a discutir-nos atropelladament; i un altre que cridava com un espiritat: “Ni amo ni Déu”. També vam trobar-nos amb vells coneguts, amb els quals parlàrem breument.
La idea d’anar a la Diada era un poc com aquell començar la reconstrucció, contra-corrent, dels murs de Jereusalem, en Nehemies i Esdres. Una tasca que topa amb moltes resistències, en un poble a mig recuperar.

fossar estelada

Dissortadament, aquell dia hi hagué un atemptat a Banyoles contra dos guàrdies civils. Eixe no és el camí de la justícia i la comprensió. Gandhi o Martin Luther King són dos exemples molt més  consistents, que expliquen clarament i profunda, que el camí no és matar ningú, sinó viure morint cada dia, i ser capaços de donar la nostra vida per la vida, no per la mort d’altri. La violència comporta sinistres contrapartides.
“L’home negre ha de convèncer el blanc que busca la justícia, tant per a l’un com per al altre” (M. L. King).
“La nostra ira, dominada, pot tornar-se una força capaç de fer moure el món” (M. Gandhi).
I, per l’altre costat, també cal esmentar els mal tractes i les arbitrarietats de les autoritats espanyoles conta detinguts i presos independentistes (sobretot a Alcalà- Meco). Nosaltres fem menció d’allò que diu el Nou Testament: “Recordeu-vos dels presos, com si fóssiu companys de presó, i dels maltractats, con si ho sentíssiu en el propi cos” (He. 13,3).
Al final de la Diada, vam sentir crits que no compartim, car són més de violència que de lluita; hi hagué càrregues policials a la Plaça de Catalunya.

EPÍLEG
Només demanem al Senyor que ens proveïsca, a Barcelona o a les rodalies, d’un grup ardit i fervent de col·laboradors en esta tasca, per poder arribar sistemàticament al centre de Catalunya, en directe.Des de la perifèria valenciana no arribem a certes coses, i cal anar al centre de la nació, tal com el galileu de comarques també anà a Jerusalem. Ell ens ajudarà.
Pregueu pels resultats de la llavor sembrada.

  • Detestem els grans ventres, els grans mots,
    la indecent parenceria de l’or,
    les cartes mal donades de la sort,
    el fum espès d’encens al poderós.
    És ara vil el poble de senyors,
    s’ajup en el seu odi com un gos,
    lladra de lluny, de prop admet bastó,
    enllà del fang segueix camins de mort.
    Amb la cançó bastim en la foscor
    altes parets de somni, a recer d’aquest torb.
    Ve per la nit remor de moltes fonts:
    anem tancant les portes a la por.
    SALVADOR ESPRIU

11 set a l'arc del triomf

2 pensaments sobre “La “Diada” és una oportunitat

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Alliberament nacional (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.