Arxius mensuals: Novembre de 2015

Muntatge de gènere (6 – Propostes d’igualtat real)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

6) PROPOSTES D’IGUALTAT REAL

* Plans d’igualtat també quan els homes són els discriminats o van molt per darrere de les dones.
Eliminar la propaganda comercial sexista contra els hòmens
* Eliminar les subvencions multimilionàries a “grups de dones” d’ací o del 3er Món, per estar vinculats amb tripijocs foscs de finançament il·legal de partits i negocis amb Dictadures, i amb la difusió de la ideologia “de gènere”.
* Separació de béns obligatòria per als matrimonis i Custòdia Compartida dels fills absolutament preferent per a casos de separacions, que evita greuges i picabaralles fomentadores de la violència domèstica, encara que no hi haja acord entre els excònjugues


* Que l’esquerra abandone la “Guerra entre sexes, pau entre classes”, i es replantege com està enfocant aquest tema.

Tinglado de gènere (6 - Propostes d'igualtat real) 01

6.1. Custòdia Compartida i reivindicacions polítiques

“Ni tan sols un (d’home divorciat) va admetre que el sistema li hagués afavorit gens ni mica” (…) “el nombre de mares que va opinar que el divorci afavoria la dona va ser tres vegades superior al de mares que van opinar que afavoria a l’home” “Els (pares-homes) que han perdut contacte amb els fills han estat, en general, allunyats d’ells per les ex esposes, moltes de les quals han reconegut obertament que obstrueixen el contacte entre els seus fills i el seu ex marit” (Divorced Dads: Shattering the Myths / “Pares divorciats: mites esbocinats”], llibre-estudi del psicòleg Sanford Braver).

Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida

Tinglado de gènere (6 - Propostes d'igualtat real) 02

La Custòdia Compartida (preferent i sense acord mutu del pare i la mare) és una reivindicació que compta amb un 80% de suport popular. Si els
partits no la recolzen és perquè hi ha una enorme trama corrupta.
Açò és ja de fa anys, però substancialment, les reivindicacions de les associacions de pares i mares separades van per aquest cantó
Una crida a tots els militants de partits polítics a fi que passin als respectius partits les reivindicacions del moviment democràtic i antisexista per la custòdia compartida dels fills i contra la discriminació judicial i mediàtica de gènere (femellista), origen de l’actual esclat de violència domèstica.
Pels drets cívics dels pares separats, contra el nou feixisme de gènere (femellista) al sistema judicial i mediàtic espanyol

6.2. Reivindicacions als partits polítics, 2008:
1.-Derogació de l’actual Llei del Divorci
2.-Promulgació d’una nova llei que estableixi la custòdia compartida dels fills o , el que és el mateix, el dret dels fills a seguir tenint pare i mare en igualtat de condicions després dels processos de separació i divorici com a procés normal i normalitzador.
3.-Desjudicialitzar els processos de separació i divorci  tot permetent que en els centres de mediació es pugui acordar la custòdia compartida
4.-Restablir la presumpció d’innocència en els processos judicicials
5.-Que es creïn els corresponents instituts de l’home o que es clausurin els de la dona per inconstitucionals segons l’art. 14.
6.-Crear l’institut de la família que hi doni suport tant en el procés del matrimoni com en el cas de dissolució. Que el suport a la dona es faci des de la perspectiva de la família i per tant que l’home sigui tractat igualment ja que l’objectiu ultim és aconseguir el bé del menor.
7.-Que s’oposin amb claredat i contundència a qualsevol política que discrimini per raó de gènere siguin d’inspiració masculina o femenina.
8.-Que s’eduqui socialment i es combati activament la identificació que actualment es fa de l’atenció i cura dels fills i filles com a funció exclusivament femenina.
9. Que es persegueixi per igual les conductes masclistes com les conductes femellistes en els mitjans de comunicació i en la societat en general
10. Que es promogui la confiança i l’harmonia entre sexes i no la desconfiança i la confrontació a la qual estan duent les actuals polítiques de gènere.

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (5 – La corrupció interessada i institucional)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

5) LA CORRUPCIÓ INTERESSADA I INSTITUCIONAL

http://custodiapaterna.blogspot.com.es/2015/08/victimas-mortales-en-la-familia-2015.html

5.1. Nivell ètic.
I quant a la fesomia moral de prou “antipatriarcals” professionalitzats amb la ideología de gènere.

Estem en mans de la màfia.

Tinglado de gènere (5 - La corrupció interessada i institucional)

5.2. Les escandaloses veritats sobre la violència de gènere
de Paula Ballesteros Sants, divendres, abril 22, 2011

Milagros Gómez publicà aquest contingut en el grup “tots contra la violència”.

Les mentides de la Llei de Violència de Gènere de 2004.
Treball elaborat per D. José Luis Sariego (advocat i mitjancer familiar) i ex-assessor del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Presentat per JL Sariego en tesis davant la Comissió Europea el 2010 (reproduït aquí amb autorització de l’autor).

Dades de l’estudi de l’Observatori de la Violència de Gènere del CJPJ 2005 – 2010 (veure origen de dades):

• Denúncies 2007 a 2010 470.706
• Sentències 2007 a 2010 78.423
• Sentències per delicte 2007 a 2010 40.081
• Sentències per falta 2007 a 2010 29.341
• Sentències conformitat 2007 a 2010 58.880
• Sentències absolutòries 2007 a 2010 14.359
• Sentència condemnatòries 5.184 (1,10%)

Recursos apel·lació estimats amb absolució de l’home:
• Condemnes 4.002
• Recursos estimats 1.512
• Homes realment condemnats 2.489
• Homes innocents amb sentències (primera i segona instància) 24.061

Percentatge de condemnes sobre total (4T 2010):
• Ciutadans denunciats 25.574 (100,00%)
• Ciutadans condemnats 2.489 (9,73%)
• Ciutadans absolts 23.085 (90,20%)

Condemnes ‘trampa’ (conformitat):
• Sentències sense conformitat 1.525 (61,29%)
• Sentències amb conformitat 963 (38,71%)

“Èxit” actual LVG (4T 2010) segons CGPJ:
• Homes denunciats. 25.574
• Homes condemnats amb el 100% de les garanties legals. 1.525 (5,96%) (cada condemna ha costat uns 423.000 €)

Vulneració drets fonamentals de la LVG 2004:
• Presumpció d’innocència.
• Inviolabilitat del domicili.
• Dret a assistència jurídica real.
• Judici sense dilacions.
• Dret a tutela efectiva.
• Dret a assistència mèdica.
• Dret a ser informat d’acusació.
• Dret a Habeas Corpus.

Ajudes de la UE per violència de gènere a l’Estat Espanyol:
• Per denúncia formulada. 3.200.- euros
• Per condemna. 0.- euros (de 3.200 a 6.100 euros per denúncia per a despeses
dels serveis en la lluita contra la violència de gènere a Espanya).

On van els 3.200 euros per denúncia?:
• Despeses Jutjats VSLM.
• Despeses nous serveis protecció dona a cossos de seguretat.
• Creació nous llocs treball en PIM, CIM, instituts de la Dona, etc.
• Creació nous llocs treball a diputacions, i comunitats autònomes relacionats.
• Subvencions a associacions exclusivament de dones.
• Fons per Col·legis Advocats i de Psicòlegs.
• Universitats, Fundacions, etc. (estudis).
• 15% ajudes a dones maltractades (Seg. Social, pisos tutelats, etc.).

5.3. Subvencions
De la U.E. donen a l’Estat espanyol 3.200 eurons per cada denúncia de violència de gènere.
De twitter d’un diputado, que després fou obligat a retractar-se’n:
“¿Sabían que la UE paga 3.200 euros por cada denuncia por malos tratos? Desde 2004 nos han entrado así 2.080.000.000 euros. ¿Qué Gobierno renuncia a eso?”.
“L’autèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre elles els incentius, els donatius i els beneficis” (Plutarc de Queronea, ca. 46-c.120, assagista i historiador biògraf).

Font: estimació lleis pressupostos i / o subvencions 2009.
http://www.facebook.com/notes/paula-ballesteros-santos/las-escandalosas-verdades-sobre-la-violencia-de-género/210858162271638

Percentatge de condemnes sobre total (4T 2010):
• Ciutadans denunciats 25.574 (100,00%)
• Ciutadans condemnats 2.489 (9,73%)
• Ciutadans absolts 23.085 (90,20%).

Això vol dir: hi ha un foment esbiaixat i artificial de denúncies falses per tal de cobrar les subvencions de la UE. Per això fan tantíssima propaganda i tan obsessiva sobre “la violència masclista”. Altrament farien propaganda sobre la femellista o d’altres, per les quals no s’interessen gens ni mica perquè no hi ha mamellot de subvencions per enmig.
On van els 3.200 euros per denúncia?:
• Despeses Jutjats VSLM.
• Despeses nous serveis protecció dona a cossos de seguretat.
• Creació nous llocs treball en PIM, CIM, instituts de la Dona, etc.
• Creació nous llocs treball a diputacions, i comunitats autònomes relacionats.
• Subvencions a associacions exclusivament de dones.
• Fons per Col·legis Advocats i de Psicòlegs.
• Universitats, Fundacions, etc. (estudis).
• 15% ajudes a dones maltractades (Seg. Social, pisos tutelats, etc.).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (4 – La ideologia de gènere als jutjats)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

4) LA IDEOLOGIA DE GÈNERE ALS JUTJATS

“Tots els animals són iguals, però alguns més iguals que els altres” (“Animal Farm”, George Orwell).

“Les dones van començar a falsejar la informació i a acusar llurs parelles de violència domèstica com a preàmbul per a sol·licitar el divorci. Els homes van ser acusats d’abusar sexualment dels fills i molts van acabar en la presó sense que existissin proves en contra. Per a expulsar un home de la seva llar, n’hi havia prou que la seva parella al·legàs que tenia ‘por’” (When did you last beat your wife? / Quan vas pegar una tana a la teva dona per última vegada?, a The Observer, 3•5•1998, Erin Pizzey [Erin Patricia Margaret Carney], precursora del moviment mundial d’albergs per a dones maltractades).

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 02

Com funciona la ideologia de gènere als jutjats espanyols, alguns exemples:

Altres casos:

De 150.000 denúncies per maltractaments, només 500 es van certificar mèdicament com a lesions: avui és “maltractament” des d’un SMS fins una pallissa… Equiparar això és barbàrie!
De les 600.000 denúncies per “maltractaments” des de l’aprovació de la llei fins a juny del 2009, un 86% són abusives, segons un estudi del jutge Francisco Serrano.
El feminisme radical es nodreix del conflicte: aquesta llei concep la parella com a focus de conflicte, mai d’harmonia! En el 2009 hi va haver 30 homes morts per dones, però això no computa com “violència de gènere”.

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 01

Suspesa la pressumpció d’innocència.
Matriarcat d’Estat: lleis que suspenen fins i tot la pressumpció d’innocència masculina quan hi ha cap denúncia femenina.

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 04

Altres conseqüències:
En què consisteix el tema de la “ideologia de gènere”:
-lleis discriminatòries que aboleixen la pressumpció d’innocència i que havien de ser anticonstitucionals (per ex. la de “violència de gènere”),
-denúncies falses contra els homes, fomentades oficialment per cobrar subvencions de la UE,
que discriminen els pares-marits en el tema de la custòdia dels fills,
-manca de garanties sobre propietats (casa, etc…) en divorcis,
-propaganda comercial i en mass mèdia misàndrica usual i massiva,
-doctrina oficial on els homes som criminalitzats com si fóssim tots violents i fins i tot maltractadors,
-manca absoluta de plans d’igualtat allà on l’home té coeficients molt pitjors que les dones (fracàs escolar, alcoholisme, presos, accidents laborals i de trànsit, suïcidis, etc…),
-silenci oficial sobre homes assassinats per dones en violència domèstica, etc. etc. etc…

Tinglado de gènere (4 - La ideologia de gènere als jutjats) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (3 – Introducció al funcionament de la ideologia de gènere)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

3) INTRODUCCIÓ AL FUNCIONAMENT DE LA IDEOLOGIA DE GÈNERE

Hi ha, bàsicament, dues opcions que s’anomenen “feminisme”:

Feminisme igualitari o demofeminisme (Equality Feminism), defensat pel feminisme clàssic de sempre, encarnat en la Coordinadora Feminista estatal, Pilar Rahola o moltes periodistes i escriptores conegudes.

Les demofeministes anglosaxones que es plantaren contra el feminisme de gènere o feminazisme, sovint han estat amenaçades per les feminazis i algunes han hagut d’exiliar-se i tot, com l’Erin Pizzey.

Feminisme “de gènere” o antiigualitari o capitalista (Establishment Feminism) , sovint andròfob i partidari de la ginarquia o domini femella, per ex. Aído, de la Vega o l’espanyolista progre Lidia Falcon

“Una mica semblant està succeint a Nigèria amb el pagès Iunusa Rafin, que ha estat considerat culpable de mantenir relacions adúlteres amb l’esposa d’un amic i condemnat a morir apedregat. En aquest cas, la dona amb la qual es va escapar va al·legar que fou hipnotitzada i amb aquesta estupenda excusa ha estat absolta. Ell, per ser home, ho tenia molt més fàcil: en tenia prou negant els càrrecs per a salvar-se. Però Iunusa ha admès la seva amor i ha decidit no apel•lar. Ignor què és el que de debò està succeint, però aquest camperol de pedra picada em recorda en Giordano Bruno, en oposar-se per principi a la barbàrie encara que la seva postura li costi la vida. Ara bé, no estem donant suport a aquest home com ho hem fet amb Safija o Amina: on estan les pàgines de signatures en la seva defensa? I, no obstant això, deuria ser el mateix, perquè no estem parlant d’un problema d’homes o de femelles, sinó dels drets humans més elementals” (“El País”, 23-7-2002, Rosa Montero,*1951, periodista i novel·lista madrilenya).

Són així, aquestes altres: la creença en drets humans per a tothom…reforçats per un Estat policiac propi. Volen la igualtat desigual: un règim especial que les afavoreixi en tot.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 02

Segons la ideologia de gènere les dones sempre estan discriminades i a més per partida doble o triple.
Per tant, han de ser protegides i privilegiades per partida doble o triple!
Drets ficticis i extraordinaris que han de pagar, en forma de discriminació, el sexe masculí.

3.1. Pseudofeministes ultres

Les muses d’aquest sexisme solen ser gent misàndrica molt radicalitzada, però només en són una eina, ja que els interessos reals de la ideologia de gènere o feminazisme són estrictament producte dels Think Tanks del capitalisme mundial, com les fundacions Ford o Rockefeller.

“En una societat patriarcal, tota relació heterosexual és violació perquè les dones com a grup no són prou fortes com per donar-hi el seu consentiment” (Catharine Alice MacKinnon, *1946, activista feminista, advocada i professora nordamericana).

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 01

“Quan una dona arriba a l’orgasme amb un home, ella només està col·laborant amb el sistema patriarcal en erotitzar la seva pròpia opressió” (Sheila Jeffreys, *1948, feminista ultraradical i professora britànica).
“En altres paraules, el mascle, des del punt de vista genètic, és una femella incompleta, un avortament amb potes” (Valerie Solanas, feminista anglesa, al seu llibre “Scum / escuma”).

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 05

“A un home sols li deman tres coses: que sia ben plantat, implacable i estúpid” (Dorothy Parker, 1893-1967, escriptora i crítica estatunidenca).

3.2. La propaganda comercial sol ser misàndrica,  perquè va adreçada a les compradores, majorment dones.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 04

3.3. Per un feminisme democràtic i igualitari

El sexisme misàndric o andròfob és tan omnipresent com el nacionalisme espanyolista. I tanmateix, es fan els invisibles, com el Diable.

Les demofeministes anglosaxones que es plantaren contra el feminisme de gènere o feminazisme, , sovint han estat amenaçades i algunes han hagut d’exiliar-se i tot, com l’Erin Pizzey.

També l’autora de “L’home domat” estigué rebent amenaces durant molts anys.

Això demostra que el feminisme de gènere és una pseudoideologia, un totalitarisme més segregat des de l’Establishment i un pseudofeminisme sexista i groc.

Tinglado de gènere (3 - Introducció al funcionament de la ideologia de gènere) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (2 – Les fredes, simples, objectives, incontestables xifres anuals de l’estat espanyol)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

2) LES FREDES, SIMPLES, OBJECTIVES, INCONTESTABLES XIFRES ANUALS DE L’ESTAT ESPANYOL

~ Dones mortes per violència de gènere : 60-90 anuals (l’Estat espanyol és annualment entre el 2n-4t amb menys dones assassinades de tot Europa Occidental, països com Suècia estan molt per sobre) .
~ Dones mortes per violència de gènere a Romania (amb la meitat de població que Espanya) : Unes mil anuals .
~ Homes morts per les seves parelles femenines : 20-40 anuals (alguna campanya mediàtica de les “de gènere” o dels governs o del Ministeri per la (Des) Igualtat ? No) .

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 02

~ Homes suïcidats per conseqüències del divorci : uns 500 http://apfscat.org/?q=node/18 (alguna campanya mediàtica de les “de gènere”, mitjans i governs? No) .
El suïcidi és la primera causa de mort en els homes de 25 a 34 anys a Espanya

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 01

~ Accidents laborals ( el 90 % són homes) : uns 1.500-2.500 anuals
~ Diferència entre sous home -dona (sempre per feina diferent, a igual treball cobren el mateix) : 1’3 a 1 . Diferència classista de sous: Per ex., els grans banquers espanyols cobren fins a 370 voltes més que els empleats

El tema laboral femení és una cortina de fum perquè no ens fixem on hi ha les grans diferències, que cada vegada s’agreugen més.

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 04

~ El risc de morir a la carretera és tres vegades més gran per als homes http://es.noticias.yahoo.com/9/20081118/tes-el-riesgo-de-morir-en-la-carretera-e-61bd63d.html
~ Més de les 4/ 5 parts de la població reclusa són homes, quasi el 90% de les condemnes el 2013 a l’Estat espanyol foren homes: http://www.publico.es/actualidad/546686/casi-el-90-de-las-personas-condenadas-en-espana-en-2013-fueron-hombres (alguna campanya mediàtica de les ” feministes ” ? No) .
~ El 90 % dels sense sostre de grans ciutats són homes (alguna campanya mediàtica de les “feministes” ? No)
~ El fracàs escolar és 11 vegades més alt en nens que en nenes ( alguna campanya mediàtica de les ” feministes ” ? No) .
~ Gairebé 2/3 dels universitaris són dones (alguna campanya mediàtica? No) .
~ L’esperança de vida per a l’home és uns 7-8 anys més (alguna campanya mediàtica? No) .

Etc etc .
Llavors, de quina “Igualtat ” parlen aquestes suposades “feministes”?
” … tots som iguals, però unes més iguals que altres” us sona d’alguna cosa?

Tinglado de gènere (2 - Les fredes, simples, objectives, indontestables xifres anuals de l'estat espanyol) 03

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Muntatge de gènere (1 – La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d’alta escola)

“DECONSTRUINT” LA IDEOLOGIA DE GÈNERE I LA SEUA TRAMA CORRUPTA.

1) LA IDEOLOGIA DE GÈNERE ÉS ENGINYERIA CAPITALISTA D’ALTA ESCOLA

“Si una ideologia justa és un perill per al Capital, dóna capital a la part més extremista d’eixa ideologia” (ajmm).

La ideologia de gènere va nèixer amb l’objectiu específic de rebentar el més estimat de la Humanitat, que és la família. És per molts sabut l’origen del feminisme, per qui no ho sàpiga encara, pot mirar aquest tall (veu en anglès)
Qui ho explica és el cineasta i productor de Hollywood, Aaron Russo, amic personal de Nicholas Rockefeller. El banquer va intentar que Russo entrés en el Consell de Relacions Exteriors (CFR), davant el seu èxit cinematogràfic, per la qual cosa es van fer molt amics i li va arribar a confessar coses com les quals segueixen.
Un dia Rockefeller li va preguntar a Russo si sabia quin era el motiu del moviment feminista. Russo li va respondre, ingènuament: “aconseguir l’alliberament de la dona”. Rockefeller va esclafir a riure.
–Ho vam fer nosaltres a través de la Fundació, va dir Rockefeller, per dues raons:
1-Per sumar la meitat de la població al pagament de l’impost sobre la renda,
2-Per impedir que els nens se seguissin criant amb els pares i consideressin l’Estat com al seu pare. La ideologia de gènere és enginyeria del Sistema capitalista, engegat per les Fundacions Ford i Rockefeller.

Els estats occidentals apliquen el que els manen les Fundacions-cervells del capitalisme: un feminisme “de gènere” destructor de llibertats civils = “Ets un idiota! Deixa’m explicar-te si fa no fa de què anava això, nosaltres els de la Rockefeller ho finançàrem, finançàrem el “Women lib”, som els qui teníem tots els diaris i televisions” (Fundació Rockefeller als propis executius que no entenien la maquiavèlica actuació de la Fundació en el tema de l’Establishment Feminism).
La socialdemocràcia europea ha estat la principal eina del Capital per imposar aquest (pseudo)”feminisme” groc i misàndric, però l’esquerra, entabanada per dogmatisme i cursets “de formació”, també hi ha caigut al parany i se n’ha fet còmplice. Evidentment, això li ha donat molt mala imatge entre moltes famílies (i amistats d’aquestes famílies) que veuen el que realment està passant sota tota la retòrica de “feminisme oficialista”, embolcallat per una àurea de progressisme doctrinari.
Cal oposar-hi un moviment pels drets civils dels menors i dels pares-marits (dic pares-marits perquè són els realment més afectats, els homes fadrins ho són molt menys, encara que també, però molts ni se n’adonen):
Això és fàcil de distingir perquè són els grans partits capitalistes els qui la mantenen a tota megafonia i tots els mass mèdia dels Bancs els qui bramen incansablement.

Tinglado de gènere (1 - La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d'alta escola) 01

El “feminisme” (?) de gènere és “l’os” que el capitalisme llança a “gossos i gosses” (plebeus i plebees) perquè es barallen entre si, tenint la cura de criminalitzar el més reivindicatiu dels dos sexes i exaltar el més consumista.
Talment que poden substituir ja, a cops de megafonia, la lluita de classes per la lluita de sexes.
A fi de dissimular encomanen la tasca bruta de base a la socialdemocràcia i afins a fi que xuclin una mica del mamellot de les subvencions per tota la fantotxada. A través de subvencions i cursets d’adoctrinament avien els seus agitadors i agitadores, en pla Policies del Pensament orwellians, a imposar a la societat uns punts de mira esbiaixats, sectaris, injusts i criminalitzadors contra tot un sexe, i que, a més, la majoria del poble pla, no pot creure’s.
Així hi queda una mini-esquerra doctrinària que el poble percep com a irreal i amenaçant en aquests temes, i una dreta depredadora i corrupta però que el poble percep com a “més real” en aquesta mena de temes (immigració, gènere, etc…), encara que en el fons fan la mateixa política destructora. De tal manera poden robar i retallar i encara així molta gent continuarà votant-los.
Total: és un dels diversos sistemes per acorralar el poble i fer que dretanegi electoralment.

Que des del mateix Sistema despenguin tantíssima propaganda a tot arreu sobre la desigualtat de la que tu parles (tant si fos certa com si no) mentre silencien desigualtats moltíssim majors, ja deixa clar que intenten cortines de fum per desviar la frustració popular des dels culpables (els aprofitats i alts càrrecs) cap al pare de família treballadora.
La vella tàctica pogromista del boc expiatori: salvar els mobles dels culpables (oligarquia, casta…) i adreçar les ires contra els qui més solen veure qui són els reals culpables (minories, catalans, pares de família, etc…).
Mira cap a on acusen els mass mèdia i comprovaràs que és perquè en direcció contrària hi ha coses molt pitjors que volen “invisibilitzar”.

Es crear una cortina de fum per redirigir les frustracions a un cap de turc (l’home) i exculpar les elits que realment imposen una creixent desigualtat.
Marejar el personal i imposar les majors i més injustes desigualtats.
El 1% més ric tindrà méss que la resta de la població mundial el 2016

Segons les previsions, per al 2025, el 42% de la població espanyola serà pobra.
Si resulta que les desigualtats de classe són moltíssim majors en salaris que les de sexe (que en salaris són 1 a 1’3 segons dades oficials), la ideologia de gènere esbomba una petita i problemàtica desigualtat de sexe (normalment deguda al fet que les dones tendeixen a preferir professions més lleugeres, és a dir, no són paletes, camioneres, grans empresàries…) mentre que calles les grans desigualtats.
Volen amagar les desigualtats creixents que tenen preparades per llançar-nos a la misèria.

Tinglado de gènere (1 - La ideologia de gènere és enginyeria capitalista d'alta escola) 02

Per què criminalitzen l’home amb campanyes intensives? Perquè la dona és més consumista i conservadora i l’home més reivindicatiu.

La ideologia de gènere és simple propaganda de l’Establishment: pura i dura.

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Persecucions anticristianes 02

Persecucions anticristianes

AL SEGLE XX
Doncs bé, només al s. XX calculen que uns 45 milions de cristians han estat assassinats per l’odi cristianòfob. Molts d’ells poden ser qualificats de màrtirs: Persecució dels cristians (Wikipèdia)estalinistes

A més cristianofòbia, més desastres:

armenis crucifixats pels turcsArmenis crucificats pels turcs a principis del segle XX

Hi ha banalitzadors del genocidi marxista/stalinista. Negacionistes del genocidi stalinista, per la via del silenci.
Ningú no assassina ateus per ser-ho, en canvi, cada any són assassinats més de 165.000 cristians pel simple fet de ser-ho i els grans “moderns, cientifistes, solidaris, internacionalistes”, etc…no baden boca.
Pura hipocresia i manca de respecte pel proïsme i pels drets humans.
Prou de fomentar el pensament tercermundista dels fracassats i de les Dictadures genocides:

“El nacionalsocialisme i la religió no poden coexistir …El més dur cop que mai hagi colpejat la Humanitat fou l’arribada del cristianisme. El bolxevisme és fill bord del cristianisme. Tots dos són invencions jueves” (Adolf Hitler, juliol de 1941, segons Rummel Rudolph, immediatament després de l’atac a la URSS).
“Parlant històricament, la religió cristiana no és sinó una secta jueva… Després de la destrucció del Judaisme, l’extinció de la moral d’esclaus cristiana hauria de seguir, per lògica” (Xerratòrum de Hitler, extret de Viquipèdia).
“Autodisciplina: La llibertat és sols per mitjà del control.
Acció: Decideix-te i surt a la tempesta del viure.
Patiment: Consagra com és menester allò que s’ho mereix a una mà més poderosa.
Mort: Més alt convit en el camí a la llibertat” (Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor evangèlic de l’Església antihitleriana).

AL SEGLE XXI

– Per islamistes:

Matances contra cristians a l’Africa:

Pistes que indiquen la veritat del cristianisme 01Cristians cremats vius a Nigèria per Boko Haram

Cristians crucificats:

– Per estalinistes:

Read more at http://www.wnd.com/2012/07/70000-christians-locked-in-concentration-camps/#Zs546yWR8fxJW8Ug.99

A Corea del Nord n’hi han fins i tot a l’aire lliure.
Ara bé, solen ser els bojos més perillosos els qui fan manicomis ideològics on tancar els qui pensen distint, perquè són molt curts de mollera i d’ètica i estrets de cor.
La cristianofòbia són camps de concentració en projecte.

“El 1934, un sacerdot, el pare Irakli, va viatjar a Alma-Ata per visitar a uns creients deportats. Mentrestant, van ser per tres vegades al seu pis de Moscou per arrestar-lo. Al seu retorn, les feligreses van acudir a l’estació i no van consentir que tornàs a casa: el van amagar de casa en casa durant vuit anys. Va patir tant el sacerdot amb aquesta vida de persecució, que quan al final el van detenir el 1942, va cantar alegres lloances al Senyor” (“Arxipèlag Gulag”, d’Alexandr Isaievitx Soljenitsin, 1918-2008, literat rus expresoner dels camps d’extermini de la URSS).

EPÍLEG
Quants ateus han estat assassinats enlloc per ser-ho? Quants ateus estan tan convençuts de l’ateisme que es deixin matar? Segurament no n’hi ha ni un.

Persecucions anticristianes 01

Persecucions anticristianes

L’instint criminal és típic de certes fòbies irracionals.
“Jesús va prometre als seus deixebles tres coses: que no tindrien gens ni mica de por, que serien absurdament feliços i que es ficarien en problemes” (Russell W. Maltby).
(Hupomonê = la virtut baronívola) té un ús molt interessant: es refereix a la capacitat d’una planta per viure sota circumstàncies dures i desfavorables. En el grec tardà, en la literatura jueva posterior, és molt comuna, per exemple en Macabeus quart, aquesta qualitat de “poder espiritual permanent”, que capaciten els homes a morir per llur Déu” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
“Així, que s’estremesca el món, que encengui per tota la terra el foc de les persecucions, la generositat cristiana se sobreposarà a la seva fúria impotent: i comprenc fàcilment la causa d’una victòria tan gloriosa per l’excel·lent doctrina que ens ensenya l’apòstol sant Joan: «Aquell que habita en nosaltres és més gran que aquell que viu al món»: Major est qui in vobis est, quam qui in mundo (1Jn 4,4)” (Sermó per a la festa de la Pentecosta de 1658, de Jacques Benigne Bossuet, 1627-1704, clergue, predicador catòlic i intel·lectual borgonyó).

PERSECUCIONS A CRISTIANS EN ÈPOQUES ANTIGUES:

thmg

Persecució dels cristians (Wikipèdia)

“…per a asseciar l’instint brutal
de la sanguinària plebs, i en sang humana
tenyir les urpes al circ immens,
mentre amb llurs rugits es confonen
les veus d’entusiasme que tan bàrbar
plaer arrenca a la munió odiosa”
(“La guerra civil, El Satiricó, atribuït a Petroni, cortesà gal a la Cort de Neró, “arbiter elegantiarum”).
“Neró va culpar i va infligir les tortures més cruels a una classe odiada per les seves avominacions, anomenats “cristians” pel populatxo”. Ordena d’arrestar-los “no tant per incendiaris sinó per llur odi a la raça humana”.
Neró, doncs, fa el següent amb els cristians capturats:
Coberts amb pells de bèsties, van ser esbocinats pels gossos i van morir, o van ser clavats damunt de creus, o condemnats a les flames i cremats, o servien en la nit d’il·luminació, quan hi havia expirat la llum del dia” (Publi ó Gaius Corneli Tàcit, ca. 54/57–ca. 119/125, orador i historiador llatí).

Persecucions anticristianes 01-03Persecucions anticristianes 01-04

IKHTHYS vol dir “peix” en grec i són les inicials de:
Iesus = Jesús
Christós = l’ungit
Theou = de Déu
Yiós = Fill
Soter = Salvador
És a dir: Jesucrist, fill de Déu i Salvador.
Es tracta, doncs, d’una confessió de fe cristiana resumida.
Durant les persecucions quan dues persones es trobaven, la senya i contrasenya per saber si eren cristianes era fer un arc cap amunt (per ex., amb un pal, en terra) i l’altre en feia un altre cap avall, de manera que apareixia la figura d’un peix.

Els apologistes cristians:
“I encara més, si un acusat de cristià nega de paraula que ho és, el deixeu lliure perquè no el podeu acusar de res més; però si confessa que és cristià, el castigueu per aquesta confessió. Caldria, si més no, examinar la vida el qui confessa i del qui renega, a fi de jutjar per la conducta com és cadascú”
“Què diantre és això? Quan es tracta de nosaltres, que ens comprometem a no cometre cap injustícia i a no professar aquestes doctrines atees, no escatiu la nostra causa, sinó que, esperonats per la passió irracional i pel fuet dels dèmons malvats ens castigueu sense judici previ i us quedeu tan tranquils”
“Doncs bé, si nosaltres diem algunes coses semblants a les dels poetes o filòsofs, respectats entre vosaltres, i en diem d’altres d’una manera superior i més digna de la divinitat, i som els únics que les demostrem, per què som injustament odiats més que tothom?” (“Primera Apologia” de St. Justí màrtir, apologista cristià, de Flàvia Neàpolis, actual Nablus, a Palestina, ca. 100- †ca. 161-166).
“Els qui antany ens matàvem els uns els altres, no sols no fem la guerra als nostres enemics, ans en lloc de mentir i enganyar als qui ens pregunten, morim alegrement tot confessant el Crist” (St. Justí màrtir).
“Us preguem també que tingueu una mica de cura de nosaltres, a fi que, d’una vegada, deixem de ser degollats pels difamadors” “A nosaltres, per contra, si bé no us ofenem, igual que la majoria, sols en sentir-lo, ens teniu oi pel nom; no som mereixedors d’odi, ans és la injustícia rea de càstig”. “…ja que els jutges no indaguen si l’acusat ha comès cap tort, sinó que s’escandalitzen pel nom com si fos un crim” (“Súplica a favor dels cristians”, d’Atenàgores, filòsof grec i apologeta cristià del s.II, adreçada als emperadors filòsofs Marc Aureli i Còmode).

thdfgh

Quant al martiri:
“Oh niciesa meravellosa i audàcia increïble! Menyspreen els turments presents per temença dels incerts futurs, i, per por de morir després de la mort, no temen de morir ara com ara” (“Octavi”, VIII.5, obra de Minuci Fèlix, apologeta cristià del s. II ó III).
“(Els màrtirs) “aquests herois que van vèncer sense armes i sense legions sobre els tirans, dominaren els lleons, van despullar el foc del seu poder, i l’espasa de la seva punta” (St. Ambròs, 340-397, bisbe de Milà).
“Però ells se’n rigueren dient: «Dius que el Déu veritable és aquell que fou jutjat i condemnat?» (…) Ells aleshores van infligir turment a l’ancià i als deixebles per forçar-los a sacrificar (Milesi, 2)” (“Apotegmes dels Pares del Desert” 7.12, s. IV i V).

El cristianisme, durant els primers segles, fou un credo bàsicament d’esclaus.
Igual que el culte a Isis era típic de dones o a Mitra dels militars.
Les classes riques només podien ser oficialistes i retre culte a l’Emperador i a la mitologia greco-romana. Precisament perquè els cristians no volien cremar encens a les estàtues dels cèsars, eren perseguits i martiritzats.

Quants màrtirs tingué Júpiter, Venus, Osiris, Wotan…?
“Morir per una idea és fixar un preu prou alt quant a conjectures” (Anatole France [Jacques Anatole François Thibault], 1844-1924, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).

“En temps de l’emperador Julià (“l’apòstata”), l’Església es veié exposada a una persecució del tipus més perillós, perquè no feien violència, sinó que utilitzaven el menyspreu contra els cristians. Van començar per despullar els altars, per concloure tot prohibint l’ensenyança i l’estudi de les lletres als fidels. Però l’emperador, el qual coneixia l’avantatge de les institucions cristianes, va voler imitar-les en abolir-les, i fundà hospitals i monestirs; i a semblança del culte evangèlic, maldà per junyir la moral a la religió, tot fent pronunciar als temples una mena de sermons” (“El Geni del Cristianisme”, 1828, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, traductor i polític francés).

—— ENLLAÇ RELACIONAT ——

“Mite” o Iintegritat Moral?

MACIÀ

D’en Francesc Macià, el  Dr. Reinals des d’EEUU havia escrit que com que era tan valent i coratjós hi cabía la possibilitat que no fos català autèntic. Que probablement  tenia el codi genètic dels Macías. Ostitú! No me lo puedo creer, Ruiz!

Pitjor encara el que figura en els llibres de text: “El mite Macià”. Quasi com si no hagués existit.

Costaría molt posar als llibres de text que Macià va anar ell solet (amb el seu fill) sense escorta ni res, a un cinema de Sant Andreu on hi havia centenars de persones que cridaven: “Muerte a Macià!!”?

No sería pedagògic pels estudiants el saber que al cap de 10 minuts de parlar el nostre President des de dalt  l’escenari, aquelles persones l’aclamaven cridant: “Visca Macià”?. Un mite inexistent o tot un model de carn i óssos?

“Fragment del llibre “Ostitú, quin país!” (Editat per Morales i Torres Editores, Barcelona), que publiquem amb l’autorització del seu autor, en Frank Dubé.

La Ingratitud a Catalunya

 Il·lustrats desagraïts?

Vaig visitar el “Monument” (?) a Carrasco i Formiguera a Barcelona. Em vaig sentir  avergonyit. Van quedar satisfets els dirigents i militants actuals del seu Partit en veure allò?

Es mereix en Batista i Roca el carreró mig amagat a Les Corts que li va dedicar la il·lustració casolana?

Per què s’amaguen els trets més patriòtics de l’obra dels homes més valents que hem tingut? En Salvat Papassaeit, Pedrolo, Pere Quart, Batista i Roca, Rovira i Virgili, M. i Espinalt, Joan Fuster i tants i tants només mereixen l’adjectiu de «compromesos amb el Pais»?. En Karl Marx mereix una Gran Plaça i aquesta gent no?

Tenen por de proclamar-divulgar-promocionar Papasseit quan comença:  “No sospirèssiu pas la nostra llibertat…i acaba…o deixar d’existir”? Per què li canten només UNA PART de la seva obra poètica?

Què esperen els Il·lustrats que dirigeixen els mitjans a cridar al Plató gent com en Mateu Florit, Josep Palou, Jaume Sastre, Josep Guia, Manel J. I Arinyó i tants i tants, per parlar només de persones de fora del Principat que ES JUGUEN LA PELL encara avui,… sí, sí,  avui, per defensar la catalanitat de les Illes o del Pais Valencià?

Quí s´autocensura i per què? Quin amo els hi fa por?

Amb quina cara de pal i to asèptic (com si no anés amb ell ni amb el Pais) el presentador de TV3 donà la noticia de la manifestació pro-llengua catalana al Pais Valencià el 8 d’octubre de 2005!! Va merèixer només 30 segons del Telenotícies. La manifestació de milers de nord-catalans, el mateix día, per protestar de la intenció del govern francés que vol canviar el nom de Languedoc-Rosselló pel de “Septimània“, va durar 100 segons. Menys temps que el comentari dels gols que va fer el Camerun aquell día.

Amb quin abraonament a continuació es comentaven les imatges del mur d’autodefensa que construeix Israel i que provoca molèsties als nens palestins per anar al col·legi…

Com es mullen amb força i convicció els redactors per defensar la independència de Palestina, dels saharians, dels iraquians …Quina cultura de l’ “autoodi solidari” més malaltissa…

Quina democràcia tan estranya, tan masoquista i servil la de deixar xuclar càmera als Carreras, Espada, Tubau i acòlits, descaradament esclaus, desmotivadors i comparses dels colonitzadors. Quin recrear-se passant-nos les imatges del cacic d´Ettremadura que només viu per vigilar Catalunya i donar-nos el títol de rics per demonitzar-nos día i nit amb al vell estil dels inquisidors…

Ho pelen així des de l´altra “banda”? Les seves tertúlies politico-culturals als seus mitjans no són endogàmiques i incestuoses?
Per a quan una manifestació contra aquests mentiders, convocada per molts dels “altres catalans” que han viscut la resta de la seva vida a Catalunya sense tenir cap problema per no parlar un sol mot en català i que han de col·laborar des d’aquí econòmicament (vulguin o no vulguin) amb el manteniment de la inoperància del sistema gairebé medieval practiquen sense vergonya els diferents Ibarras ?

“Fragment del llibre “Ostitú, quin país!” que publiquem amb l’autorització del seu autor, en Frank Dubé.