La perla amagada

LA PERLA AMAGADA

Una perla que no té preu 04Una perla que no té preu 01

(HISTÒRIA DEL IEMEN)

-As-salamu aleikum! (=La pau sia amb vós, Déu us guard!).
Tothom us llança la mateixa salutació simpàtica: el pastoret tímid, els nois al llom de l’ase, el vellard conduint la seva caravana de camells, les dones carregant amb un feixàs de llenya al cap. Vaig caminant durant hores pels wadi, les rambles dels rius secs. Al meu parer, deu fer anys que no porten aigua. No hi veus ni un bri de verd. M’assec per un instant damunt un roc gros i faig uns glops de l’aigua de la meva bóta.

La perla amagada 11La perla amagada 10

Jas! Què hi veig? Em repenj i puc albirar una floreta petitona, d’un roig llampant i més petita que un cap de llumí. Qui me l’ha poguda ficar allà? Per què així, amagada rere el rocam on ningú no la veu, on camells i cabres van per sota, on la gent passa sens adonar-se’n? Per què hi sojorna, tan feliç de florir allà dalt? Esperava que qualque dia una caminant solitària com jo la pugués veure?…I tot guaitant aquesta floreta discreta, de sobte record la Lulú.

La perla amagada 09

LULÚ
Lulú era una fadrina musulmana. El seu nom vol dir “perla”, malgrat que no havia tingut mai una perla de debò a les mans, ella havia somiat sempre que qualque dia en tindria una.
La seva dissort començà des que va nàixer. “Ah! Quina desgràcia! –es planyien les dones- sols és una nena. I quina nena més lletjota!”. D’acord, venia d’Al·lah, però…qui ha vist mai una perla tan marcida? Lulú coixejava, mirava de biaix perquè era guenya i era tan lletja!…Ningú no va saber mai per què li havien posat el nom de “Perla”.
Pobra Lulú! Com se’n burlaven!:
-M’a-la, la coixa!
-Au, allà va la garxa!
Afortunadament per a ella, prest hagué de ficar-se el vel. Així ningú no veia ja més la seva cara. Sols li feien:
-Mireu-la, la coixa marroixa!
Cada vegada que ho sentia, el seu cor s’encollia. Mai no s’hi va acostumar.
Però mai no va copsar ningú com patia ella? Va saber ningú veure l’al·lota amable que romania amagada sota el vel? Va comprendre algú que ella havia menester de ser estimada, com qualsevol infant? No, no ningú. Tothom la insultava. De vegades van arribar a copejar-la.
Ella treballava des de bon matí fins al vespre. Anar per aigua als pous, tot seguit se’n tornava penosament, amb el càntir ben feixuc damunt el cap. I ajudava en els treballs camperols, endreçava la casa, pastava i coïa el pa, amania el menjar, torcava i escurava. I ningú no li dedicava ni un mot d’afecte.

ESCOLA I CASORI
L’època més feliç de sa vida van ser els pocs anys en què va poder anar a escola. Però açò dura poc.
-No té trellat, això –decidí son pare- Per què ha d’estudiar una noia? Com si calgués saber llegir per a pastar millor el pa! Au! A treballar, coixa!
Però la Lulú aprengué a llegir, una cosa que ningú no li podria furtar mai.
La turmentaven, se’n mofaven, però ella no plorava mai. Anava fent totes les coses silenciosament, amb coratge. Amagava la seva pena al fons d’ella mateixa. Casar-se? Quin tema! Qui voldria una al·lota desforme? I, doncs, un dia, un horrible dia, arribà aquell vell ja casat amb dues dones i digué a son pare que ell prendria encara de bon grat una fadrina com aquella per muller.
-Par que sap treballar de valent, i això va bé, perquè les dues mullers que tinc són ja molt grans, massa fatigades i peresoses.
Na Lulú fou venuda per son pare a canvi de pa.
Hom no podia esperar més per una noia qui coixejava i se li entravessava l’esguard.
El casament no en va meréixer ni tan sols el nom, tant se sentí dissortada la jove. Les joies daurades que una núvia duu per a prendre marit, ni hi pensa, es casà sense adreços ni joiells.
Després la vida es féu encara més dura per a ella. Si fins aleshores havia estat un infern, ara…Les altres esposes no aixecaven ni un dit per ajudar-la, però no s’estaven de burlar-se’n. I si almenys havia pogut tenir nins. Ço podria haver-la aconhortada. Però també aquesta felicitat li fou refusada. Si tan sols fos morta!!

La perla amagada 08

VORA ELS POUS
Fou un matí, devora els pous. Vaig veure com l’empemtaven a un costat i li tocava atandar-s’hi carregada de paciència fins que totes les altres dones haguessin omplert llurs poals. Per a posar l’aigua, ella apartà el seu vel per un instant i poguí veure els seus ulls. Amb prou feines m’adoní que era guenya. Allò que vaig albirar fou una mirada infinidament trista. Quan passí el meu braç per damunt els seus muscles cansats, ella s’estremí. Ningú mai no l’havia tocada així. Era com si finalment algú hagués descobert la vera Lulú.
La torní a veure a l’ensentdemà i al dia següent, després, tots els dies, setmanes i mesos que vingueren a contiuació. A poc a poc jo començava a guanyar-me la seva confiança. Per primera vegada en sa vida, el seu cor s’esplaià. Per primer pic tenia algú que se l’escoltàs sense riure-se’n ni insultar-la, sense refusar-la. Una amistat va créixer allà, a la vora dels pous.

SOLEDAT I MORT DE LULÚ
Arribà el moment en què jo havia de marxar del Iemen. Com la trobaria a faltar, la Lulú. La vespra de la meva partida, li doní un llibret, un preciós llibret que parlava de Déu. Ella se l’amagà per seguretat. Fou la darrera vegada que la vaig veure damunt aquesta Terra.

La perla amagada 05

Ja en Holanda, molts anys més tard, vaig saber allò que li va prendre. Lulú llegí i rellegí aquest llibre cada volta que es quedava a soles. En l’únic indret on ningú no venia, al seu bagul on tenia els vestits, amagava el seu tresor després de llegir-se’l. Què devia tenir dins el seu cor quan estenia la catifa per a pregar, cinc vegades diàries, en direcció a la Meca? Això sols ho sabia Déu…
El seu marit l’apallissava cada vegada més. Les seves co-esposes li tenien cada volta més malícia. Un dia, una d’elles regirà dins el seu bagul i descobrí el llibret. La va trair. Lulú rebé cops de puny i puntades de peu fins que confessà sincerament que creia en Jesús, el Fill de Déu. Llavors, com demana l’Islam, l’executaren per apòstata.

La perla amagada 07La perla amagada 06

LA FLORETA VERMELL DE FOC
Quan retorní al Iemen (el Iemen patí algunes guerres civils entre el nord i el sud), algú em digué on es trobava la tomba de Lulú. Als cementiris musulmans hom col·loca una pedra per a un home i dues per a una dona. Però par que Lulú no era ni tan sols digna d’una pedra! Les llàgrimes em rodolaven galtes avall, aní a cercar un parell de còdols per ficar-los amb cura damunt sa tomba. I, a través de les meves llàgrimes m’adoní tot just d’una d’aquestes flors minúscules, una de les floriues vermell encès. No, la gent no l’havien pas vista, però Déu sí. Per a Ell, la Lulú havia estat una tendra floreta com aquella.

La perla amagada 03La perla amagada 04

SOMNI
Aquella nit tinguí un somni. Un somni tan real que em quedí convençuda que era vertader. Vaig veure la Lulú caminant devers el tron del Senyor Jesús. Duia vel i coixejava tot el temps. Vaig veure Jesús com li treia delicadament el vel i la prenia amb afecte en els seus braços. La vaig veure plorar contra ell. Plorava sens aturall! Tota la tristesa i dolor, les llàgrimes contingudes al llarg de sa vida, vessaven finalment com en una riuada. Vaig veure el mateix Jesús eixugar-li totes les llàgrimes i els meus ulls no s’ho creien pas: damunt d’ell, totes les llàgrimes s’esdevingueren perles! Rient tots dos, Jesús i Lulú feren d’aquestes perles un preciós collar. I mentre que ell li passava tendrament el collar voltant-li el coll, vaig sentir-lo mormolar:
-Lulú, la meva perla de gran preu!

La perla amagada 02

Quan ella se’l mirà, vaig veure sa cara. Deixí de respirar. No havia vist mai un rostre tan feliç! Lulú enlluernava com el sol del migdia, caminava perfectament. Així se’n tornà a marxar, ben dreta, mà a mà amb Jesús, la Perla de gran preu.

MIRJAM DE HOOP

La perla amagada 01

— ENLLAÇOS RELACIONATS

Why I left Islam – Nonie Darwish (1 of 2)

Why I left Islam – Nonie Darwish (2 of 2)

Un pensament sobre “La perla amagada

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.