Persecucions anticristianes 01

Persecucions anticristianes

L’instint criminal és típic de certes fòbies irracionals.
“Jesús va prometre als seus deixebles tres coses: que no tindrien gens ni mica de por, que serien absurdament feliços i que es ficarien en problemes” (Russell W. Maltby).
(Hupomonê = la virtut baronívola) té un ús molt interessant: es refereix a la capacitat d’una planta per viure sota circumstàncies dures i desfavorables. En el grec tardà, en la literatura jueva posterior, és molt comuna, per exemple en Macabeus quart, aquesta qualitat de “poder espiritual permanent”, que capaciten els homes a morir per llur Déu” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
“Així, que s’estremesca el món, que encengui per tota la terra el foc de les persecucions, la generositat cristiana se sobreposarà a la seva fúria impotent: i comprenc fàcilment la causa d’una victòria tan gloriosa per l’excel·lent doctrina que ens ensenya l’apòstol sant Joan: «Aquell que habita en nosaltres és més gran que aquell que viu al món»: Major est qui in vobis est, quam qui in mundo (1Jn 4,4)” (Sermó per a la festa de la Pentecosta de 1658, de Jacques Benigne Bossuet, 1627-1704, clergue, predicador catòlic i intel·lectual borgonyó).

PERSECUCIONS A CRISTIANS EN ÈPOQUES ANTIGUES:

thmg

Persecució dels cristians (Wikipèdia)

“…per a asseciar l’instint brutal
de la sanguinària plebs, i en sang humana
tenyir les urpes al circ immens,
mentre amb llurs rugits es confonen
les veus d’entusiasme que tan bàrbar
plaer arrenca a la munió odiosa”
(“La guerra civil, El Satiricó, atribuït a Petroni, cortesà gal a la Cort de Neró, “arbiter elegantiarum”).
“Neró va culpar i va infligir les tortures més cruels a una classe odiada per les seves avominacions, anomenats “cristians” pel populatxo”. Ordena d’arrestar-los “no tant per incendiaris sinó per llur odi a la raça humana”.
Neró, doncs, fa el següent amb els cristians capturats:
Coberts amb pells de bèsties, van ser esbocinats pels gossos i van morir, o van ser clavats damunt de creus, o condemnats a les flames i cremats, o servien en la nit d’il·luminació, quan hi havia expirat la llum del dia” (Publi ó Gaius Corneli Tàcit, ca. 54/57–ca. 119/125, orador i historiador llatí).

Persecucions anticristianes 01-03Persecucions anticristianes 01-04

IKHTHYS vol dir “peix” en grec i són les inicials de:
Iesus = Jesús
Christós = l’ungit
Theou = de Déu
Yiós = Fill
Soter = Salvador
És a dir: Jesucrist, fill de Déu i Salvador.
Es tracta, doncs, d’una confessió de fe cristiana resumida.
Durant les persecucions quan dues persones es trobaven, la senya i contrasenya per saber si eren cristianes era fer un arc cap amunt (per ex., amb un pal, en terra) i l’altre en feia un altre cap avall, de manera que apareixia la figura d’un peix.

Els apologistes cristians:
“I encara més, si un acusat de cristià nega de paraula que ho és, el deixeu lliure perquè no el podeu acusar de res més; però si confessa que és cristià, el castigueu per aquesta confessió. Caldria, si més no, examinar la vida el qui confessa i del qui renega, a fi de jutjar per la conducta com és cadascú”
“Què diantre és això? Quan es tracta de nosaltres, que ens comprometem a no cometre cap injustícia i a no professar aquestes doctrines atees, no escatiu la nostra causa, sinó que, esperonats per la passió irracional i pel fuet dels dèmons malvats ens castigueu sense judici previ i us quedeu tan tranquils”
“Doncs bé, si nosaltres diem algunes coses semblants a les dels poetes o filòsofs, respectats entre vosaltres, i en diem d’altres d’una manera superior i més digna de la divinitat, i som els únics que les demostrem, per què som injustament odiats més que tothom?” (“Primera Apologia” de St. Justí màrtir, apologista cristià, de Flàvia Neàpolis, actual Nablus, a Palestina, ca. 100- †ca. 161-166).
“Els qui antany ens matàvem els uns els altres, no sols no fem la guerra als nostres enemics, ans en lloc de mentir i enganyar als qui ens pregunten, morim alegrement tot confessant el Crist” (St. Justí màrtir).
“Us preguem també que tingueu una mica de cura de nosaltres, a fi que, d’una vegada, deixem de ser degollats pels difamadors” “A nosaltres, per contra, si bé no us ofenem, igual que la majoria, sols en sentir-lo, ens teniu oi pel nom; no som mereixedors d’odi, ans és la injustícia rea de càstig”. “…ja que els jutges no indaguen si l’acusat ha comès cap tort, sinó que s’escandalitzen pel nom com si fos un crim” (“Súplica a favor dels cristians”, d’Atenàgores, filòsof grec i apologeta cristià del s.II, adreçada als emperadors filòsofs Marc Aureli i Còmode).

thdfgh

Quant al martiri:
“Oh niciesa meravellosa i audàcia increïble! Menyspreen els turments presents per temença dels incerts futurs, i, per por de morir després de la mort, no temen de morir ara com ara” (“Octavi”, VIII.5, obra de Minuci Fèlix, apologeta cristià del s. II ó III).
“(Els màrtirs) “aquests herois que van vèncer sense armes i sense legions sobre els tirans, dominaren els lleons, van despullar el foc del seu poder, i l’espasa de la seva punta” (St. Ambròs, 340-397, bisbe de Milà).
“Però ells se’n rigueren dient: «Dius que el Déu veritable és aquell que fou jutjat i condemnat?» (…) Ells aleshores van infligir turment a l’ancià i als deixebles per forçar-los a sacrificar (Milesi, 2)” (“Apotegmes dels Pares del Desert” 7.12, s. IV i V).

El cristianisme, durant els primers segles, fou un credo bàsicament d’esclaus.
Igual que el culte a Isis era típic de dones o a Mitra dels militars.
Les classes riques només podien ser oficialistes i retre culte a l’Emperador i a la mitologia greco-romana. Precisament perquè els cristians no volien cremar encens a les estàtues dels cèsars, eren perseguits i martiritzats.

Quants màrtirs tingué Júpiter, Venus, Osiris, Wotan…?
“Morir per una idea és fixar un preu prou alt quant a conjectures” (Anatole France [Jacques Anatole François Thibault], 1844-1924, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).

“En temps de l’emperador Julià (“l’apòstata”), l’Església es veié exposada a una persecució del tipus més perillós, perquè no feien violència, sinó que utilitzaven el menyspreu contra els cristians. Van començar per despullar els altars, per concloure tot prohibint l’ensenyança i l’estudi de les lletres als fidels. Però l’emperador, el qual coneixia l’avantatge de les institucions cristianes, va voler imitar-les en abolir-les, i fundà hospitals i monestirs; i a semblança del culte evangèlic, maldà per junyir la moral a la religió, tot fent pronunciar als temples una mena de sermons” (“El Geni del Cristianisme”, 1828, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, traductor i polític francés).

—— ENLLAÇ RELACIONAT ——

3 pensaments sobre “Persecucions anticristianes 01

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Decadència (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Racisme i Xenofòbia (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.