Has ancorat la teva ànima?

HAS ANCORAT LA TEVA ÀNIMA?

Enpemtat per l’alcohol, aquest home va descobrir que, en Crist, hi ha la llibertat de les addiccions i la vida es renovella.

Has ancorat la teva ànima? 04

Fa molts anys, a San Francisco, vaig sentir la crida de Déu. Jo només era un paleta borratxo, de camí a un saló del sindicat, vaig ssentir alguns cristians que cantaven:
“He ancorat la meva ànima al refugi de descans, no haig de navegar més pels amples mars”.
Semblava que els meus peus s’havien quedat clavats a la vorera. Em vaig prendre un minut per saber si el que escoltarva era real.

Mare i pare

Has ancorat la teva ànima? 06

Jo havia conegut a Jesús quan era nen. Ma mare va sembrar la llavor del cristianisme en el meu cor, i pregava per mi.
Però quan marxàrem de la nostra petita ciutat de Colorado, que no tenia temps per anar a l’església, i l’amor de Déu va anar lliscant fora de ma vida.
Quan vaig fer setze anys, em vaig quedar al costat del llit de ma mare quan estava morint-se, i em va fer prometre de reunir-me amb ella al cel.
No vaig poder trobar ningú que m’ajudàs a pregar, però mai no vaig oblidar el que ella m’havia ensenyat. Em sentia miserable.

Mon pare era ateu, i després que ma mare morí, ell em va portar a les sales de billar i llocs de malviure. Em va pagar la meva primera copa de licor, i em va ensenyar a jugar al billar. Aviat, tinguèrem la nostra pròpia sala de billar i em vaig convertir en un profesional, un “tauró de l’estany”

Dona i fills

Més tard, em vaig casar. Vaig tenir una bona casa i vaig guanyar un munt de diners, però em vaig tudar en una vida ràpida.
El meu pecat va furtar a la meva família el pa i als meus fills les sabates. Em passava la vida a la sala de billar fins a altes hores de la nit.
La meva dona es va cremar moltes vegades les pestanyes esperant que tornàs a casa, i hagué de caminar penosament a través de la neu empenyent el seu cotxet del nadó, per trobar el seu marit borratxo.

Has ancorat la teva ànima? 07

Un dia gelat de desembre, la meva dona em va donar l’últim cèntim de la casa, i em va aviar a comprar una barra de pa.
De camí a la flequeria vaig passar pel saló de billar. Em vaig oblidar dels meus fills famolencs i vaig anar a provar-hi sort. De vegades jo havia guanyat dòlars amb deu centaus, però aquest cop vaig perdre.

Quan vaig arribar a casa, la meva dona em va mirar i es va preguntar: “On és el pa?”. Quan li ho vaig dir, no va badar boca, però unes grans llàgrimes li rodaven galtes avall. Una daga es clavà al meu cor, però jo encara estava relligat pel pecat.

Cap al canvi

Un vespre estava en una festa on bevíem, i algú va apagar els llums. En la foscor, Déu em va parlar. Jo li vaig respondre: “Oh Déu, estic cansat d’aquesta vida de pecat. Si Tu em guiassis a un poble on servir-te, et donaré ma vida. Jo seré un més d’ells”.

Déu va escoltar la meva pregària, i em va preparar un viatge a San Francisco, Califòrnia. Ma tia va enviar dos bitllets de tren perquè pogués portar la meva germana a la costa a causa de la seva salut. Vaig sortir de la meva petita família a Colorado, planejant de treballar a San Francisco per un temps. Jo no ho sabia, però Déu m’estava dirigint cap a una vida millor.

Has ancorat la teva ànima? 05

Vaig anar a treballar com a paleta, però vaig seguir empinant el colze fins que vaig sentir que el meu cervell estava gairebé paralitzat. Adolorit i trist, aquella nit vaig sentir que el Senyor em cridava de nou a través de la cançó, “Jo he ancorat meva ànima”.
Sabia que la gent que cantaven eren el poble de Déu, i vaig escoltar contar el que Déu havia fet. Li vaig dir:
“Oh Déu, jo donaria qualsevol cosa per tenir el que tenen!”.
Satanàs va dir: “Trobes que Déu es rebaixaria tan arran com per ajudar-te?”.
Però en el meu cor sentia que si Déu els havia salvats, que també em salvaria a mi.

Ancorat en Jesús

Has ancorat la teva ànima? 02

Aquesta nit me’n vaig anar a la sala de la missió la Fe Apostòlica, on aquestes persones retien culte a Déu. Ningú no sabia de mi – un jove descoratjat, a 1700 milles de la seva dona i dels seus dos fills. M’escoltava al predicador.
Quan va acabar el servei, vaig caminar cap a l’altar, i de genolls em vaig penedir amb llàgrimes amargues. La meva no era una oració formal.
Vaig poder veure el passat negre, però vaig dir:
“Déu, estic disposat a actuar com cal”.
En un instant, la pau de Déu va entrar en el meu cor. Vaig dir als qui pregaven amb mi que sabia que era nascut de nou. Jesús m’havia perdonat!
El remordiment i el desànim van rodar lluny.

L’endemà li vaig escriure a la meva dona, i li deia que Déu m’havia salvat, i que havia de venir a casa.
Aviat vaig començar de nou a Colorado, i quan vaig obrir la porta de la meva petita casa, jo estava cantant:

“Sota a la Creu on va morir el meu Salvador,
A sota, on vaig plorar per ser netejat del pecat;
Allí al meu cor la Sang (de Jesús) m’atenyé;
Glòria al seu nom!”

Traguèrem algunes cadires i començàrem una reunió d’oració.
La meva dona va dir: “Pregueu perquè Déu em doni la mena de fe que tu tens”.
Va pregar el mateix tipus d’oració que féu el seu marit alcohòlic, que havia pregat :
“Déu, ten misericòrdia de mi, pecador”.
En uns trenta minuts de pregària, va experimentar el seu nou naixement”

Tot el meu desig per la beguda se n’havia anat, i des de llavors podia mantenir la meva família.
Vaig escriure disset cartes de restitució a la gent a la qual havia fet mal, i vaig pagar-los les factures que havia deixat sense pagar.
La gent em van perdonar de bon grat. Alguns em van escriure cartes gracioses.
Mai no m’he penedit de posar ma vida en mans de Déu .

Crida a Oregon

Has ancorat la teva ànima? 03

Després de quedar fora de perill, vaig sentir una crida per anar a la costa oest, però jo no sabia on volia el Senyor que anàssim.
Vaig rebre un paper de Fe Apostòlica de Portland, Oregon, i el Senyor em va mostrar que aquest era el lloc on ens volia. Així que només vaig poder, vam fer les maletes i ens en vam anar.
Eren les nou del vespre quan vam arribar, però vaig dir a la meva dona que havia de trobar la missió la Fe Apostòlica aquella nit. El servei estava acabant quan vaig entrar, i vaig caminar fins a l’altar.

M’havia santificat, i cercava el baptisme de l’Esperit Sant. La nit següent, cap a la mitjanit, el Senyor em va atorgar aquesta experiència.

Durant molts anys he estat testimoni del Senyor en el món dels negocis, en els aplecs de l’Evangeli, a les cantonades dels carrers i dins les presons.
Don gràcies a Déu per poder viure una vida cristiana.

————————————————– ——

Newton Lesher estava emocionat dient a tothom el que Déu havia fet per ell, i el testimoni va esdevenir una part important del seu treball per al Senyor.
En testimonis va destacar la importància de tenir fam de Déu i de ser foc de Déu.
A l’octubre de 1963, va marxar amb Jesús.

Déu us beneesca.
Pregueu per vosaltres mateixos, Jesús continua essent el mateix avui i sempre … Ell t’estima, no hi fa res si t’has enfonsat molt en el pecat.

Has ancorat la teva ànima? 01

Anuncis

2 pensaments sobre “Has ancorat la teva ànima?

  1. Retroenllaç: Dolor i Addiccions (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.