Ausiàs March, la plenitud valenciana

Ausiàs March, probablement el millor poeta en llengua catalana de tots els temps.

  1. Obra poètica d’Ausiàs March
  2. Poemes d’Ausiàs March interpretats per Raimon

Fou guerrer al Vietnam català (l’illa de Sardenya), petit noble a la Safor i falconer reial.
La construcció dels seus poemes és com una catedral gòtica en la forma, però el contingut és jazz i fado, d’una força dramàtica impressionant.

El també valencià Raimon té un excel·lent disc de poemes d’Ausiàs, per ex. “Veles e vents”

Aquests poemes musicats tenen tot el sabor d’un Estat català lliure.
Ausiàs Marc per Raimon

El caràcter dels valencians quan València era un reialme sobirà era probablement més sever, centrat o seriós que en el període de decadència.
Encara que en l’Edat Mitjana en poemes estrangers hom parla de “la joia dels catalans”, és a dir, que ja ens consideraven un poble alegre (els italians solien considerar-nos avars).
Els cants de mort i espirituals del nostre major poeta, Ausiàs, tenen un to dramàtic i profund, com tota la seua poesia (formalment com una arquitectura gòtica, però per adins conté la força dramàtica del jazz, del fado, del tango, del flamenc), però a més a més un matís potser insospitat…

Protoluterà Ausiàs Marc?
El protestantisme, que bàsicament és exègesi bíblica més o menys afortunada, no és tan estrany a ca nostra com pogués pensar-se, i no sols pel nostre caràcter de vegades titllat de “fenici”, “calvinista” i tòpics per l’estil. Durant l’Edat Mitjana, fins que fou prohibida per Trento, la Bíblia era una lectura molt comuna entre les capes albabetitzades de la societat catalana, els nostres mateixos reis la coneixien bé, perquè en llurs discursos l’esmenten contínuament, i igualment els nostres autors clàssics.
El “Cant espiritual” d’Ausiàs és un penediment, tal com bíblicament ha de ser. Ausiàs havia estat home d’armes (de jove a la guerra de Sardenya, el nostre Vietnam de l’Edat Mitjana) i també cortesà. Potser tenia moltes coses de què repenedir-se.
Les versions cantades que Raimon fa d’Ausiàs Marc, que no inclou el “Cant espiritual”, són realment encertades, tenen el flaire dels grans viatges, com homèrics, per la Mediterrània, i de la plena llibertat nacional, del zènit del Regne de València (us recomane de cercar “ausiàs march” “raimon” en vídeos i escoltar-ne la música).
Potser allò més paregut al sentir del mateix Luter és el famós Cant Espiritual d’Ausiàs March, del qual us faig un resum modernitzat (adaptació lliure), per poder copsar-ne millor el sentit.

Ausiàs March, la plenitud valenciana 02

CANT ESPIRITUAL

(Fragments escollits, en versió moderna, lliure i demòtica)

Ja que sens Tu ningú a Tu no arriba
Dóna’m la mà o pren-me els cabells i alça’m
Si no t’estenc la meua mà a la teua,
Quasi forçat a tu mateix estira’m.

Jo vull anar cap a Tu a l’encontre
No sé per què no faig lo que voldria,
Segur estic d’haver voluntat franca
I no sé què a aquest voler em tanca.

Vulgues, Déu, teu vull ser, que ho vulgues,
Fes que ta sang mon cor dur entendresca:
De semblant mal en va sanar molts altres
Ja en el tardar ira em fas entendre.

Perdona’m Tu si com un boig te parle
De passió sorgeixen mes paraules
Dreçar-me vull, i cas no em fan mos passos
L’Esperit teu allí on li plau insufla.

A tu deman que el cor meu enfortesques
Tant que el voler amb el teu voler lligue,
I ja que sé que el món no m’aprofita,
Dóna’m esforç que del tot l’abandone,

I el gran goig que l’home bo en Tu tasta,
Fes-me’n sentir una poca centella,
Perquè la carn meua, que se’m rebel·la,
Tinga afalac, i del tot no s’hi opose.

Ajuda’m, Déu, que sens Tu no em puc moure,
Perquè el meu cos és més que paralític!
Tant són en mi envellits els mals hàbits
Que la virtut, tastar-la m’és amarga.

Oh Déu, favor! Capgira’m la natura,
Que mala és per la meua gran culpa;
Per contemplar Déu l’ànima ha estat feta,
I contra Ell, blasfemant, es rebel·la.

Tot i que sóc mal cristià per obra,
Ira no et tinc, ni de res no t’inculpe;
Estic segur que Tu sempre bé obres,
I fas tant bé donant mort com la vida:

Tot és ben just quan surt del teu poder,
I tinc per boig qui amb Tu està furiós
Per voler mals i per ignorar béns,
És la raó que els hòmens no et coneixen.

A Tu veig just, misericordiós;
el teu voler, sens mèrits, agracia;
dónes i prens de grat el do sens mèrits
si el just té por, molt més jo no haig de témer?

Per més que Tu et mostres irascible,
Falta és això de la nostra ignorància;
El teu voler sempre guarda clemència,
L’aparent mal teu ja és bé inestimable.

Perdona’m, Déu, si t’he donat la culpa,
Que ser aquell culpable jo confesse;
Amb ulls carnals he fet els meus judicis:
Il·luminar dins de l’ànima vulgues!

No té repòs qui altra fi s’espera,
Perquè en res més el voler no reposa;
Tal com els rius que corren a la mar
Tots els finals així dins Tu se n’entren.

Ja que et conec, esforça’m a estimar-te!
Vença l’amor sobre la por que et tinc!
¿Qui em mostrarà davant Tu fer excusa
quan caldrà dir mon mal ordenat compte?

Tu m’has donat disposició recta,
I jo he fet del regle, falç molt corba.
Dreçar-la vull, i he menester ajuda,
Ajuda’m, Déu, la meua força és flaca.

No et pregue, Déu, que em dónes un cos sà,
Ni béns alguns de natura i fortuna,
Sinó només que a Tu sols ame, Déu,
Perquè sé cert: del major bé és la causa.

¿Quan vindrà temps que la mort jo no tema?
Serà quan jo del teu amor m’inflame,
I no pot ser sens menyspreu de la vida,
I que per Tu la vida jo menyspree.

A altres has fet no menys que jo et demane,
Suplicar vull, que dins el cor Tu m’entres
Doncs, Tu, Senyor, amb foc de fe socorre’m
Tant que la part que em porta fred m’abrase.

Oh, quan serà que regaré les galtes
D’aigua de plor amb les llàgrimes dolces!
Contrició és la font d’on emanen:
Això és la clau que el cel tancat ens obre.

Del penedir parteixen les amargues,
Perquè en temor més que en amor se funden,
Així i tot, d’estes dóna-me’n moltes,
Que són camí i via per les altres”.

Ausiàs March, la plenitud valenciana 01

Advertisements

3 pensaments sobre “Ausiàs March, la plenitud valenciana

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Literatura Catalana (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Caracteriologia (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s