La Caracteriologia catòlico-mediterrània

La Caracteriologia catòlico-mediterrània

Un bon exemple de caracteriologia catòlicomediterrània són alguns textos de l’Espriu com aquest. A mi el fi retrat -tan fi, tan dramàtic i tan encisadorament trist- q fa de la societat rural de l’Empordà em recorda a muntó el raval pagesívol on jo em vaig criar a Castelló, pràcticament el retrat q fa és igualet (més pancatalanisme?… en tradicions culturals i de caràcter…).
I si ara no som així és perquè ens hem refinat de veure cultura anglosaxona a través dels films de Holywood i alguna cosa més: ens hem standaritzat, la qual cosa ens treu personalitat i sabor, però ens treu també malignitat i provincianisme de la cultura mediterrània tradicional. En definitiva, ara som, com sempre hom havia dit a Castelló, uns “desubstanciats”.
El catalanam té un caràcter sec, això potser li ha fet possible resistir però li fa també impossible de vèncer i alliberar-se.

La Caracteriologia catòlico-mediterrània 01

“Laia”, d’en Salvador Espriu. Capítol VIII, Noces.
Novembre. Tristesa d’una matinada humida, crual enyorosa de la visita de la llum. Sota la pluja, totes les coses empal·lidien i s’esborraven, com buscant protecció en la pròpia insignificança. El sol urpejava de tant en tant la boira i reculava de seguida penedit, amb vergonya.
Xafogor de tempesta. L’aigua penetrava per les canals i fuetejava les parets de les cases. Goteres a teulades i golfes. Les hores avancaven donant-se les mans, iguals, grises, humils, amb un ritme de dansa molt lenta. Arreu un color pobre, apagat. Remor del pas d’algun vianant pels carrers deserts. Un pescador, un noi, una vella: espectres. Aviat un portal els engolia. Se sentia la fressa de peus, en escurar-se, i la bellugadissa de les claus. Després, altre cop el soroll del silenci damunt el fang, dominador.
Tots Sants, diada de bodes. Les campanes les anunciaven estremides, fent un so rogallós, com estranyades de sentir-se, i arrencaven a gemegar de sobte un plany de mort.
Voltades de l’escalfor del foc, les dones es deien:
-Avui és un mal dia per a casoris. La Laia tindrà mal dia.
I s’encongien, posant i traient castanyes de la cendra bullent, i s’esbufegaven els dits, embutllofats per la cremor d’una brasa.
L’Anneta ajudava Laia a vestir-se. Les agulles desapareixien en la negror de la llana de merí. Tentinejant, la mare assistia a aquest abillament i rondinava:
-Llàstima de roba per a un dia tan lleig. La deslluiràs tota.
I plorava excel·lències i qualitats, amb tossuderia d’embriaga.
A baix, la parentela, molt seriosa, ensopida en l’espera d’atipar-se. Caps amb crostes i peus de rata, golls, cabells fixats amb llard, encarcarament de camises mal planxades, estretor de corbates i colls nous. Se sotjaven de reüll, no dissimulant la recíproca nosa. Alguna paraula eixuta, tardana, feridora com un dardell invisible. A dalt, les lamentacions de la vella ressonaven sense sentit, poca-soltes. A la fi va aparèixer la núvia, amb la mantellina posada, de blonda senzílla. Sortien com un acompanyament de viàtic. Topaven amb la boira, s’enfonsaven als tolls innombrables. Ja a l’església, en Quelot i el seu seguici esperaven, les orelles roges del fred glacial de la nau buida.
Altar de sant Elm. Or barroc, columnes salomòniques, raïms i penjolls de braços i cames, ofrenes d’anhels i miracles. Al sostre, bergantins i caravel·les ofegats de pols i amb els jocs de cordes trencats. Gerros amb flors pansides, del balcó de l’Anneta. Quatre llánties feien una claror blava, i l’agonia dels ciris s’escolava en branquillons de cera groga.
Els nuvis rebien de genolls la benedicció i repetien amb llavis tremolosos els mots de la litúrgia. Una veu tafanejà:
-Mireu la Laia, que blanca! Diríeu que li han xuclat la sang.
Una altra comenta:
-No han estat valents. Si gairebé no els he sentits.
Missa de velacions. El rector fullejava el missal i començava l’Evangeli: «En veure el Crist aquella gentada, pujà en una muntanya.». Mossén Gaspar s’emocionava. Muntanya propera al Genesaret: ell la veia. Mar de Galilea. La blancor de Cafarnaüm retallada al cel. Més lluny els fruiterars de Magdala i els horts de Tiberíades, arran mateix del llac. Una dona alçà les mans i eixugava la suor del front del Mestre. El temps s’aturava i s’adormia en la contemplació de la pròpia bellesa. Tan sols una petita formiga treballotejava transportant un gra. I queia en aquell gran afany dels segles la promesa: «Venturosos els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran sadollats.» El rector pregava. Senyor, no era de justícia el que demanava? Oh camp! Quan el reveuria? Mossén Gaspar barrejava el clam pagà del Venusí amb l’austeritat del llatí evangèlic de sant Mateu.
Tots escoltaven incòmodes, amb indiferència. Les boques s’esbatanaven en grossos badalls, cansades d’estar-se tan quietes. Missa acabada, tots s’encaminaven a la casa dels nuvis. Panellets, gots d’aiguardent, cassoles d’arròs i conill. Crits:
-Estic ben tip.
-No, gràcies, ja no puc més.
Així fins al vespre. Rialles picardioses, en anar-se’n:
-Estigueu bons.
-Que no us hi canseu massa.
Ahucs a fora:
-Ganyons, sembla mentida!
-Per als parents, tan gasius!
El nou matrimoni es quedà sol. Laia s’atansà als vidres d’una finestra. Rera, el marit. Les teules regalimaven d’aigua. La boira mullava pedres i façanes i tenia la vila sota el seu esclavatge.

La Caracteriologia catòlico-mediterrània 03La Caracteriologia catòlico-mediterrània 02

2 pensaments sobre “La Caracteriologia catòlico-mediterrània

  1. Retroenllaç: Caracteriologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Problemes caracteriològics dels catalans? | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.