Comentari de text d’una novel·la negra

LA BÍBLIA VALENCIANA, D’EN RAFAEL TASIS

LA BÍBLIA VALENCIANA
Novel·la policiaca d’en Rafael Tasis, ambientada a la Barcelona republicana i escrita al París ocupat pels nazis (1944).
Un incunable salvat de la Inquisició, la Bíblia esplanada del llatí (1396-1402) per Fra Bonifaci Ferrer, germà de St. Vicent Ferrer, és el centre de l’acció d’aquest ja clàssic de la novel·la policiaca dels països catalans.
Cal aclarir que aquesta esplanació al català, en realitat, fou exterminada per la Inquisició espanyola i que sols en queda la darrera pàgina del llibre de l’Apocalipsi en un Museu d’Estocolm.
Caldes, el periodista intrèpit, parla a Vilagut, el jove comissari, d’aquesta Bíblia:
…l’obrí i llegí a la pàgina de portada: La Santa Bíblia molt vera e catholica…
– és el llibre que cercàvem!
– Sí, és el llibre per excel·lència, el llibre dels llibres, la primera peça de la col·lecció d’un bibliòfil insigne i la més preciosa que ens hagi restat de la impremta espanyola del segle XV! Tens entre les mans l’únic exemplar conegut de la Bíblia de València!.
El llibre és venut en subhasta pel llibreter Sauleda, i en dura pugna front al marxant nordamericà Mr. Thompson-Sondberg, és adquirida pel milionari il·lustrat Sr. Valls:
Les xifres pujaven vertiginosament. Però, realment, ¿qui podia fixar un preu a una cosa única al món? Quantes circumstàncies favorables havien hagut de concórrer perquè aquella traducció catalana de la Bíblia hagués estat realitzada, al començament del segle XV, perquè romangués sencera, amagada en els prestatges secrets d’una biblioteca particular, mentre els agutzils de la Santa Inquisició executaven l’edicte destructor! I la persecució havia estat dura; un decret havia prescrit la detenció de tots aquells que es reunissin en una casa per fer oració o llegir Bíblies en romanç o d’altres cerimònies judaiques. Després havia de venir la nova reacció contra les escriptures suscitada per contracop, dintre el món catòlic, per la Reforma. I aquell llibre havia pogut salvar tots aquells obstacles!
A la festa que tot seguit celebrarà a la seua mansió, Valls diu al nordamericà una frase de paradoxal doble significat:
– No se’n tenen mai, de drets sobre un llibre. Hom pot admirar-lo, respectar-lo, conservar-lo, vestir-lo bé, i no res més. Són ells, els llibres, que tenen drets damunt nostre i manen en les nostres vides.
O sia, ells, bibliòfils dominats pels llibres-vanitat del coneixement teòric-, i un altre d’amagat: el poder de l’esperit que rau dins la medul·la dels mots de la Bíblia valenciana i que mana en la Realitat.
En Valls explica a Mr. Thompson el seu amor per la glòria del passat del seu país, que aquesta Bíblia ve a simbolitzar-li, per damunt dels estandaritzats interessos comercials del ianqui:
– Bona nit, senyor. Us agraeixo molt que hàgiu volgut honorar la meva petita festa. Va allargar la mà a Mr. Thomson-Sondberg:
– I no em tingueu massa rancúnia per haver-vos privat d’aquest tresor. Els vostres clients poden estar-se’n perfectament. Per a ells, el llibre només té un valor de col·lecció, la satisfacció d’amor propi del que posseeix una peça única. Mentre que, per a mi, no és el valor de cosa rara que té aquesta Bíblia allò que m’atreu. Més aviat és tot el que el llibre representa del passat de la meva terra, de les seves antigues glòries, de la seva llengua i la seva cultura en un moment d’apogeu… Tot això, els vostres clients no sabrien pas apreciar-ho, Mr. Thomson-Sondberg.
– Potser teniu raó, senyor Valls. Bona nit, senyors.
El milionari camina ranc per damunt les vanitats humanes, poc abans de morir assassinat:
Barallar-vos amb els pensaments sinistres que de cop us envaeixen esdevé bastant difícil quan us sentiu tot sol i, de més a més, vell. ¿De què us serveixen, aleshores, totes les riqueses del món, totes les cases i palaus, tots els tresors arreplegats en una existència consagrada a la recerca ardent de la bellesa, allà on es trobi? ¿Poden escalfar el vostre cor totes aquestes obres mortes del passat, aquestes coses fredes en les quals només la vostra raó i el vostre cor poden encendre una llar d’emoció?.
Mirava al seu entorn, en aquella sala preferida, prop d’aquella finestra oberta de bat a bat, per on penetrava l’aire fresc de la nit, impregnat del perfum de romaní, pinassa i farigola i de la llunyana salabror de la mar, prop d’aquella finestra que s’obria damunt Barcelona, la seva ciutat estimada, adormida enmig del centelleig de les seves llums, sota l’altre centelleig de les estrelles. Ja podeu haver omplert tota la vostra vida de magnífics records, ja podeu haver recorregut el món sencer i admirat les obres més grandioses de la naturalesa i les creacions més sublims i delicades del geni dels homes. Ja podeu haver tancat els vostres braços damunt la ballesa de les dones. Tot això s’esvaneix en el passat, i aquells encisos d’un dia es troben ja marcits com els pètals que s’han esgrogueït entre les fotos que teniu a l’àlbum. Ja podeu haver perseguit la poesia, l’art sota totes les formes, ja podeu haver menyspreat les riqueses, i haver-vos-en servit només en allò que us han pernès de fer bé o d’assegurar l’assadollament del vostre desig de bellesa. Tot és inútil: arriba la vellesa i us deixa tot sol davant dels vostres records marcits, davant de les vostres inútils riqueses.
En paraules sapiencials de l’Eclesiasta bíblic:
Vaig dir al meu cor: Vine ara, cercaré amb goig i em divertiré, a la bona vida…A la rialla vaig dir: Et tornes boja, i al plaer: De què em serveix això? Vaig proposar al meu cor de festejar la meva carn amb vi…fins a saber si això és el que cal a l’home duran t els seus comptats dies en aquest món. Vaig fer grans obres…cases… horts i vergers…Vaig comprar servents…vaig amuntegar argent i or…cantors i cantores…No em vaig negar res que els meus ulls desitjassin ni apartí el meu cor de cap plaer… Vaig guaitar després totes les obres pròpies i…m’adoní que tot era vana il·lusió, un voler agafar el vent. En fi, ¿què treu l’home de tants traballs i neguits en aquest món…? (Eclesiasta, cap. 2).
En Caldes, en una discussió amb Mr. Thompson, li parla de la veritat:
– M’ho crec. Però aquestes històries, que tenen molt d’interés, ho reconec, ens aparten del motiu de la meva visita. Us declaro una cosa, Mr.Thomson-Sondberg: sempre he estat un dels escassos periodistes enamorats de la veritat. Donaria totes les sensacions -els thrills, comn en dieu al vostre país, oi?- per una bona dosi de veritat, per ensopida que sigui. De manera que em temo que a la vostra pàtria faria una carrera molt galdosa…
En Caldes, desvetllat, entra al laberint del cas, laberint de la vida, on s’havia esgarriat el seu esperit:
…revelaven, així que es despertava, com a absurdes combinacions de records i invencions. Però més d’una vegada havia sabut extreure, d’aquell munt desordenat de pensaments i d’imatges que li duia el somni, una idea que podia aprofitar, o un camí que li pemetia de trobar la sortida del laberint on s’havia esgarriat el seu esperit.
Per aconseguir-ho, calia que Caldes estigués excitat. No era cosa fàcil. Els esdeveniments més importants lliscaven generalment per damunt seu sense obrir cap bretxa en els seus sentiments. Potser és que estava massa avesat a la rotació cotínua de les notícies que havia de manejar en el seu diari perquè els fets que es desenrotllaven al seu entorn prenguessin un caràcter prou viu de realitat per a colpir-lo.
La Bíblia valenciana havia estat robada pel diabòlic assassí -imitador del salvatge ex-monjo Dom Vicenç-, qui l’havia substituïda per uns annals històrics:
– La Bíblia Valenciana? Ets boig! Si acabes de tenir-lo a les mans tu mateix!
– T’equivoques. El llibre que acabo de fullejar no era incunable. Era un infòlio exactament igual quant a forma i cobertes, però que em temo que no té cap mena de valor bibliogràfic. Un volum desaparellat dels Anales de la Corona de Aragón, de Zurita. La Bíblia Valenciana, en canvi, ha desaparegut! Se l’ha enduta l’assassí!.
Mentre aquesta joia era segrestada, a la Rambla de quan la Segona República circulaven els llibres (en Tasis coneixia ben bé la Barcelona d’entre dictadures, i per cert que els Evangelis havien estat repartits pels protestants poc abans del cop militar de Franco, entre la indiferència majoritària de la ciutadania) que la Bíblia maleeix i que enterboleixen l’esperit: allò diabòlic i allò grotescament falsificat al costat d’un classicisme mut i indefens, com bella i bèstia:
…al Paral·lel, dues rengleres de barraques de fusta, posades d’esquena, oferien als vianants, al costat mateix de la Rambla, llurs aparadors i taulells virolats de llibres, on s’exhibia tota la gamma de l’edició, des dels llibres rars i els tiratges limitats fins als fulletons més populars. Caldes no sabia mai resitir l’abstracció d’aquelles parades heterogènies on els llibres de màgia negra i les novel·les picants estaven al costat de belles edicions antigues i de novetats acabades de sortir, amb dedicatòria autògrafa de llurs autors als més il·lustres crítics.
El primer assassinat, l’aristòcrata arruïnat Gustau de Catllar, qui va vendre la Bíblia a Sauleda, havia volgut treure profit (econòmic, s’entèn) al llibre-joia: Ja té al seu davant els quatre bitllets, i té tanta necessitat de diners! Però també voldria treure tant partit com li fos possible del llibre meravellós i únic al món que ha estat tants anys dormint el son dels justos al fons de la biblioteca familiar.
Tenia la joia a les seues mans i no en sabia treure cap profit, tal com hi està escrit:
Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i llaçades del diable, en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. L’amor als diners és l’arrel de tots els mals. Per amor als diners, alguns s’han allunyat de la fe i s’han clavat al cor les espines de molts sofriments” (1ª Timoteu 6:9-10).
El comissari i el periodista creuen que el ianqui és l’assassí. El poli ho retreu durament a en Caldes:
– I tu et penses ésser llest! I estàs convençut que ets un gran detectiu amateur, un Sherlock Holmes en edició millorada! Ximple acabat! No veus que a aquestes hores el criminal amb el llibre ja deu haver passat la frontera! A Tolosa, dius?. Va mirar-se altra vegada el rellotge i va cridar el xofer: -A la Prefectura de Policia, i a tot gas! I va afegir, dirigint-se al seu amic:
– I de què en dius veritat, doncs? T’has deixat engalipar com un liró! La primera vegada que vulguis tornar a ficar el nas en els meus afers, ja em sentiràs…Devia ser boig, quan vaig començar a tolerar les teves invencions, els teus rampells genials, les teves planxes monumentals i constants…Si haguessis gosat, m’hauries fet detenir per gust el nebot de Carles Valls.
– Estimat Jaume, estàs massa excitat. No és bo, això. I descarriles, t’ho prometo! ¿Vols escoltar-me un minut? -No t’escolto per res! I ja en tinc prou de les teves explicacions. Ara haig de procurar reparar el mal que la teva inconsciència m’ha fet cometre… Havien arribat a la Via Laietana, davant de la Prefectura de Policia, Vilagut saltà del taxi, disparat.
– Què haig de fer, jo? -preguntà Caldes.
– Tu? Fes el que vulguis. Ves-te’n al diable, si et plau!
– Jaume, t’equivoques greument i perds un temps preciós…
– Ja n’estic cansat dels teus consells!
També restà escrit per a la posteritat:
Si voleu veure un profeta desacreditat, aneu a la seva pàtria…(Marc 6:4-6).
Això és el que ve a la Bíblia valenciana: Potser ells escolten; però si no escoltassin, perquè són una casa rebel, sempre conseixeran que hi hagué profeta a casa d’ells (Ezequiel 2:5) Faré recaure el camí d’ells sobre llurs propis caps (Ez. 9:10)…tenen ulls per veure i no hi veuen pas, oïts per oir i no senten pas, perquè són casa rebel (Ez. 12:2).
L’àvid periodista resol el cas: l’afany col·leccionista, el racionalisme irracional del llibreter l’ha dut al triple crim:
El coneixement envaneix, però l’amor edifica (1ª Corintis 8:1) Si algú es creu savi a la manera d’aquest món, que es torni ignorant, si de debò vol ser savi…Déu atrapa els saberuts en llur mateixa raboseria (1ª Cor. 3:18-19) Per ventura no ha embogit Déu la saviesa d’aquest món? (1ª Cor. 1:2).
El comissari derrotat pel repòrter indiscret es desespera: Jaume Vilagut s’agafava el cap amb les mans.
– I què haig de fer, ara? ¿Com podré sortir-me’n d’aquest afer?
– Tu creus que tots els crims són aclarits? ¿I que tots els criminals són descoberts? Sigues una mica modest, estimat Vilagut. Un fracàs en la teva carrera no és pas un deshonor. I, si ho vols, pots donar-me tota la culpa, per quedar bé amb el senyor Dalmau. És l’esgarriacries etern, Francesc Caldes, el repòrter indiscret, qui té tota la responsabilitat que el misteri de la mort del carrer de Capellans no pugui aclarir-se! I me’n faig totalement responsable!.

—— ENLLAÇ RELACIONAT ——

Anuncis

Un pensament sobre “Comentari de text d’una novel·la negra

  1. Retroenllaç: Literatura Catalana (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s