TRADICIÓ O BÍBLIA

TRADICIÓ O BÍBLIA

El Concili de Trento en la 4ª sessió va posar a la tradició (romana) a la mateixa altura que les Escriptures amb la qual cosa legalitzaven una situació “de fet”: la introducció successiva de diversos dogmes no continguts en els textos bíblics, procès aquest esdevingut, bàsicament, a partir del segle VII.
No obstant això, en l’evangeli se’ns prohibeix de fer cas de les tradicions humanes (rutines religioses, ritus, supersticions paganes “cristianitzades”, etc.), tan abundants entre tots els grups cristians i especialment entre els més antics (catòlicoromans, ortodoxos, nestorians, monofisites). Jesús retreia als fariseus, dient: “Vosaltres heu invalidat la Paraula de Déu per les vostres tradicions” (Marc 7:13). “Hipòcrites, bé profetitzà de vosaltres Isaïes tot dient: de llavis m’honoren; mes cor d’ells està lluny de mi, ensenyant doctrines i manaments d’homes” (Mateu 15:7-9).
També escrivia Sant Pau: “Mireu que ningú no us enganyi amb filosofies i vanes subtileses segons la tradició dels homes…i no segons el Crist” (Colossencs 2:8). “Si algú anunciàs un altre Evangeli distint del que us hem anunciat sia anatema” (Gàlates 1:8).
D’altra banda, l’Evangeli és de per si mateix suficient i bastant clar per a no necessitar de tradicions complementàries. Veieu: Lucas 1:3-4; Salms 119:105 i 139; 2º Corintis 4:3-4; Timoteu 3:16 .

TRADICIÓ O BÍBLIA

Els pares de l’Església dels primers segles també adverteixen contra les tradicions, que ràpidament arrelen en el cor humà.
Ireneu escriu: “Les Escriptures són perfectes, perquè són la Paraula de Déu dictada per l’Esperit; sols elles són la tradició apostòlica manifestada al món sencer i mitjançant les quals en l’Església es dirigeix clarament a qui desitja conèixer la veritat” (Adv. Hacr., III).
Escriu Cebrià (Epís.71): “Quin orgull i presumpció de col·locar en el mateix nivell les tradicions humanes i les ordenances divines!”. I Jeroni (Adv.Helv.): “Les coses que s’inventen sota el nom de tradició apostòlica, sense l’autoritat de les Escriptures, són castigades amb l’estoc de Déu”.
Crisòstom (a Mat. Hom.49): “Perirà aquell qui recorre a unes altres coses que no sia a les Sagrades Escriptures”.
Agustí de Bona (De Doctr .Christ .II, 12: “Sols em sotmet a l’autoritat dels llibres canònics i a no res més”.
Això el que deien els cristians primitius i els Pares de l’Església apostòlica abans de veure’s barrejats amb interessos estatals, econòmics i polítics i amb disputes entre autoritats seculars: Abans que l’Església fora presa a l’assalt per gent que volien créixer i controlar tan influent organització, a partir de la seva oficialització com a “religió d’Estat” per Teodosi (emperador romà de finals del s . IV).
“Són les Escriptures en exclusiva, i no pas la tradició evangèlica conservadora o qualsevol altra autoritat humana, les que han de funcionar com a l’autoritat normativa per a la definició del que hem de creure. L’autoritat de les Escriptures vol que totes les paraules en les Escriptures sien les paraules de Déu de tal manera que dubtar-ne o desobeir qualsevol paraula de les Escriptures sia dubtar d’Ell o desobeir Déu” (Dr. Wayne Grudem, en “Teologia Sistemàtica”).

Un pensament sobre “TRADICIÓ O BÍBLIA

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.