Llibre d’Amic e Amat

LLIBRE D’AMIC E AMAT  (1)

de Ramon Llull, 1235-1316, català de Mallorca.

(1) Amic: Jesús; Amat: el creient.

(Conservam de Ramon Llull 243 obres en català, llatí i àrab. Deixà una llengua catalana apta ja per a parlar de tot. El seu sepulcre es troba a la Basílica de Sant Francesc a la Ciutat de Mallorca).

Ars_Magna_de_Ramon_Llull

-Foll, digues, ¿què és amor?
Respongué que amor és aquella cosa que els lliures posa en servitud, i als serfs dóna llibertat. I sorgeix la qüestió de saber de qui està més a prop l’amor: de llibertat o de servitud.

Tant plorà i clamà l’Amic vers el seu Amat, fins que l’Amat davallà de les altures sobiranes dels cels, i vingué a la terra a plorar, i plànyer i morir per amor, i per educar els homes a estimar i a conèixer, lloar, els seus honraments.

Cantaven el ocells l’alba, i es despertà l’Amic, qui és l’alba, i els ocells finiren llur cant, i l’Amic morí per l’Amat a l’alba.

Cantava l’ocell en el verger de l’Amat. Vingué l’Amic, el qual digué a l’ocell:
-Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor, car en el teu cant es representa als meus ulls el meu Amat.

Amor és bulliment d’audàcia i de temor per fervor; i amor és voluntat total de desitjar el seu Amat. I amor és aquella cosa que matà l’Amic quan oí cantar sobre les belleses del seu Amat. I amor és allò en què rau la meua mort i en què està tots els jorns la meua voluntat.

Tocava l’amic a la porta de son Amat amb colp d’amor, esperança. Oïa l’Amat el colp del seu Amic amb humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les portes deïtat e humanitat, i entrava l’amic a veure el seu Amat.

Les nobleses, i els honraments, i les bones obres de l’Amat són tresor i riqueses de l’Amic. I el tresor de l’Amat són els pensaments, i els desigs, i els turments, i els plors, i els llanguiments que l’Amic sosté per a honrar i estimar el seu Amat.

-Digues, amant, ¿on és el teu poder?
Respongué:
-En el poder del meu Amat
-¿Amb què t’esforces contra el poder dels teus enemics?
-Amb les forces del meu Amat.
-¿Amb què et conhortes?
-Amb els tresors eternals del meu Amat.

Cantava l’Amic i deia:
-Oh, quant gran malanança és l’amor! Ah, quant gran benenança és estimar el meu Amat, que estima els seus amadors amb infinit amor, eternal, dotat de tota acabada perfecció!.

3538723933_6e6ebce97c

Trobà l’Amic un escuder que anava consirós i era magre, descolorit i pobrement vestit, i saludà l’Amic dient que Déu el dirigís perquè trobàs el seu Amat. I l’Amic li demanà en què l’havia conegut; i l’escuder li digué que uns secrets d’amor en revelen uns altres, i per això tenen coneixença els amadors els uns dels altres.

-Mon voler has fet lliure per a estimar els teus honraments o per a menysprear els teus valors, per tal que puguis al meu voler multiplicar els teus amors.

Escarnia i reprenia la gent l’Amic per tal com anava com a foll per amor. I l’Amic menyspreava els seus escarnis i reprenia la gent per tal com no estimava el seu Amat.

-Digues, foll, ¿què estimes més: la misericòrdia del teu Amat o la justícia del teu Amat.
Respongué que li convenia tant d’estimar i tèmer justícia, que cap primacia de voler no hi havia d’haver en la seva voluntat que li fes estimar res per damunt de la justícia del seu Amat.

-Digues, foll, ¿has vist un home que sia orat?
Respongué que ell havia vist un bisbe que tenia a la seua taula molts gots i molts plats i moltes plates d’argent, i tenia en la seua cambra molts vestits i gran llit, i en les seus caixes molts diners; i en la porta del seu palau hi havia pocs pobres.

Deia l’Amic:
-Vestit estic de roba vilment, mes l’amor vesteix de plaents pensaments el meu cor, i el cor de plors, llaguiments, passions.

Cantava l’Amat i deia:
-Es dediquen els meus lloadors a lloar els meus valors, i els enemics dels meus honraments els turmenten i els tenen en menyspreu. I per això he tramès ordre al meu Amic que planyi i plori el meu deshonor. I els seus planys i els seus plors són nats dels meus amors.

-Digues foll: has diners?.
Respongué:
-He Amat.
-has viles, ni castells, ni ciutats, comtats ni ducats?
Respongué:
-He amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, qui són millors que imperis ni regnats.

Amic foll, ¿per què destrueixes la teva persona i despens els teus diners, i deixes els delits d’aquest món i vas menyspreat entre al gent?.
Respongué:
– Per honrar les honres del meu Amat, el qual és per més homes desamat, deshonrat, que no pas honrat i estimat.

A la part dreta de l’amor està l’Amat, i l’Amic està a l’esquerra, i per això sense que l’Amic no passi per l’amor, no pot pervenir al seu Amat.

Tant amava l’Amic el seu Amat, que de tot ço que li deia el creia, i tant el desitjava entendre, que tot ço que n’oïa dir volia entendre per raons necessàries. I per açò l’amor de l’Amic estava entre creença i intel·ligència.

ruisenoruntitled

Deia l’Amat que en aquells llocs on hom té més por de lloar-lo el lloàs i el defensàs. Deia l’Amic que d’amor el proveís. Responia l’Amat que per amor seu s’havia encarnat i havia estat penjat per a morir.

Anava l’Amic per una terra estrangera, on imaginava trobar el seu Amat, i en el camí l’assaltaren dos lleons. Tingué por de la mort l’Amic, per tal com desitjava viure per a servir el seu Amat, i trameté el seu record al seu Amat, per tal que l’amor fos present en el seu traspàs, amb el qual amor millor pogués sostenir la mort. Mentre l’Amic recordava l’amat, els lleons vingueren humilment a l’Amic, a qui lleparen les llàgrimes dels seus ulls que ploraven, i les mans, i els peus li besaren. I l’Amic anà en pau a cercar el seu Amat.

Plorava i tenia tristesa l’Amic quan veia que els infidels es perdien per ignorància del seu Amat, i s’alegrava en la justícia del seu Amat que turmentava aquells que el coneixien i li eren desobedients. I per això se li presentà la qüestió de quina era més gran: la seua tristesa o la seua alegria, o si tenia major benanaça quan veia honrar el seu Amat o major malalnança quan el veia deshonrar.

Déu ha creat la nit perquè l’Amic vetlli i reflexioni en les nobleses del seu Amat, i s’imaginava l’Amic que l’havia creada perquè reposassin i dormissin aquells que estan treballats per l’amor.

Deia l’Amic al seu car Amat que li mostràs la manera de com el podia fer conèixer, i estimar i lloar de la gent. Omplí l’Amat el seu Amic de devoció, paciència, caritat, tribulacions, pensaments, sospirs i plors, i en el cor de l’amic hi hagué audàcia per a lloar el seu Amat, i en la seva boca hi hagué llaors del seu Amat, i en la seva voluntat hi hagué menyspreament del blasme de la gent que jutja falsament.

Els senyals de les amors que l’Amic fa al seu Amat són: en el començament plors, i en el mig tribulacions, i en la fi mort. I per aquells senyals l’Amic predica els amadors del seu Amat.

Netejava l’Amic la seua cara i els seus ulls de plors que sostenia per amor, a fi de no descobrir els llanguiments que li donava el seu Amat, el qual digué al seu Amic per què amagava els senyals d’amor als altres amadors, els quals li havia donat per tal que els enamoràs d’honrar els seus valors.

Maldava l’Amic per seguir el seu Amat, i passava per un camí on hi havia un lleó dolent que matava tot home que passava peresosament i sense devoció.

Amor és mar tribulada d’ones i de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l’Amic en la mar, i en son perill pereixen els seus turments i neixen els seus compliments.

Deia l’Amic:
-Qui no tem el meu Amat, convé que temi totes les coses, i qui tem el meu Amat li convé audàcia i ardiment en totes les coses.

Grans hosts i grans estols s’han reunit d’esperits d’amors, i porten senyera d’amor on hi ha la figura i senyal de llur Amat; i no volen dur en llur companyia cap home que estigui sense amor, per tal que llur Amat no hi prengui deshonor.

(EPÍLEG: 1391, any dels grans pogroms contra els calls jueus: Els jurats de València demanen ajuda per a controlar la brutal exasperació de l’inquisidor dominicà fra Nicolau Eimerich contra els lul·listes. Els reis del Casal de Barcelona protegeixen el cordial lul·lisme, allà on té vitalitat, front als “ortodoxos” intolerants).

Life of Raymond Lull. 14th century manuscript

Anuncis

2 pensaments sobre “Llibre d’Amic e Amat

  1. Retroenllaç: Literatura Catalana (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s