Arxius mensuals: Març de 2016

Dream A Little Dream Of Me (Música)

Avui us portem una cançó de l’any 1931 que duu per títol Dream a Little Dream of Me amb música de Fabian Andre i Wilbur Schwandt i lletra de Gus Kahn.

Aquí us posem una versió a càrrec de Ella Fitzgerald & Louis Armstrong

Aquí us posem una versió a càrrec de Bing Crosby

Stars shining bright above you, night breezes seem to whisper, “I love you”.
Birds singing in the sycamore tree, “Dream a little dream of me”.
Say “nighty-night” and kiss me. Just hold me tight and tell me you’ll miss me.
While I’m alone and blue as can be, dream a little dream of me.

Stars fading, but I linger on, dear.
Still craving your kiss, I’m longing to linger till dawn, dear.
Just saying this: Sweet dreams till sunbeams find you.
Sweet dreams that leave all worries behind you.
But in your dreams whatever they be, dream a little dream of me.

Stars fading, but I linger on, dear.
Still craving your kiss, I’m longing to linger till dawn, dear.
Just saying this: Sweet dreams till sunbeams find you.
Sweet dreams that leave all worries behind you.
But in your dreams whatever they be, dream a little dream of me.

TRADUCCIÓ

Els estels brillen adalt de tu, a la brisa de la nit semblen xiuxiuejar, “T’estim”.
Els ocells refilen al plataner, “somia una mica en mi”
Digues “és hora d’anar a dormir” i fes-me un petó. Només abraça’m fort i digues-me que em trobaràs a faltar.
Mentre estic tan sol i trist, somia una mica en mi.

Les estrelles s’apaguen, però encara hi seguesc, vida meva.
Encara anhelant el teu bes, estic desitjant quedar-me fins a l’alba, benvolguda.
Només dient això: Dolços somnis fins que els raigs de sol t’amarin.
Dolços somnis que deixen totes les preocupacions arrere,
Però en els teus somnis qualssevol que tinguis, somia una mica en mi.

Les estrelles s’apaguen, però encara hi sóc, estimada.
Encara anhelant el teu bes, estic desitjant quedar-me fins a l’alba, amor.
Només dient això: Dolços somnis fins que els raigs de sol et trobin.
Dolços somnis que deixen totes les preocupacions arrere.
Però en els teus somnis qualssevol que et vinguin, somia una mica en mi.

Anuncis

Llengua i Fe (01 – A Favor de la Llengua Indígena i de l’Aprenentatge de Llengües)

Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)

A FAVOR DE LA LLENGUA INDÍGENA I DE L’APRENENTATGE DE LLENGÜES

Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)

–En les missions i evangelització:

  • “En la Bíblia trobem que, pels seus conceptes culturals, Pere va trigar anys abans d’acceptar el que Déu desitjava fer amb els gentils (Gàl. 2:11-14). No va poder ser un missioner per als gentils pels seus conceptes culturals. Déu va aixecar a un home, Pau, que tenia una comprensió molt més àmplia de la cultura grega i romana, de manera que va poder funcionar eficaçment, va predicar les mateixes veritats, però estava disposat a fer-se jueu als jueus i gentil als gentils. És fàcil superespiritualizar tots els factors culturals, sense tenir en compte que les cultures són les formes d’expressió i l’estructura que els pobles han desenvolupat amb el temps. La persona que entén la cultura, entendrà com plantar la llavor de l’Evangeli per a aconseguir el millor desenvolupament” (Enrique Zapata, en la revista evangèlica “Adelante”, nov. 1987).
  • “Fins llavors, en efecte, el servei quotidià dels indigents queda assegurat exclusivament per cristians de llengua aramea, i aquests cristians no consideren prou oportú de fer l’esforç lingüístic que els faci entendre les peticions de les vídues hel·lenístiques. Però, encara que fos minoritari, aquest grup té ja elements influents i dinàmics capaços de fer-se sentir dels Apòstols i d’obtenir d’ells la millora dels serveis comunitaris” “Les vídues hel·lenistes, que estaven abandonades en l’àmbit material, ho estaven encara més en el terreny espiritual. En efecte, ¿què és el que elles podien entendre, i tants altres hel·lenistes com elles, de les catequesis, instruccions litúrgiques i oracions comunes que aleshores es feien sempre en llengua aramea? No tenien més remei que esperar que els en fessin un resum posterior més o menys exacte” (En parlar de la discriminació als parlants de grec a l’església judeo-cristiana, a“Jesús i el seu ministeri”, de Jean Cantinat).
  • “Atès que l’arcàngel Rafel ens adverteix que és “cosa digna de descobrir i proclamar les obres de Déu” (Tb 12:7), és perillós de callar i amagar els miracles del Crist, els quals cobren major atractiu comunicats en un llenguatge corrent i planer. En efecte, l’esplendent bellesa de la virtut s’enterboleix si hom la maquilla i la tiny amb un discurs exuberant” (“Lletra Circular” 1:1, de Sever de Menorca, principis s. V).
  • “Alguns religiosos, fervorosos i moguts de devoció, van de vegades als països bàrbars a convertir infeels, i com que, entre nosaltres, no han après la llengua d’ells, ben poca cosa poden fer-hi. No tenen efectivament qui els instruesca bé ací en llengües estrangeres –i d’això en tenc experiència, perquè vaig ser un d’aquests- i els infeels se’n riuen i els menyspreen, per tal com, allò que prediquen o diuen, ho expressen de forma molt confusa per la deficiència de llur parla. De manera semblant, quan disputen amb els infeels mitjançant intèrprets, tampoc no aclareixen res, perquè els torsimanys no capten el sentit de la fe cristiana ni saben mots suficients per a expressar la nostra fe” (“Liber de Fine / Darrer Llibre sobre la Conquesta de Terra Santa”, 1305, de Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic i savi).
  • “El P. Ricci es dedicava incansablement a l’estudi de la llengua xinesa, on missionava, tant de la seua parla com de la seua escriptura. A més a més, havia arribat al cconvenciment que era necessari dominar no tan sols la llengua sinó l’art de la llengua, un domini quasi natural de la llengua per a poder parlar fins i tot amb els més lletrats” (Paul P. Pang, “L’Impresa di Matteo Ricci (1552-1610)”, en “Seminarium” 32/ 1; 1992).
  • “Manteniu els vostres costums encesos, com una foguera enmig del poblat. Ensenyeu una altra vegada la llengua materna als que ja no saben parlar-la. Aquell que perd la seva llengua perd l’ànima del seu poble” (Pere Casaldàliga, Sant Jordi 2007, bisbe català de la Teologia de l’Alliberament al Brasil).
  • “Els missioners que provenen d’altres esglésies i països, deuen inserir-se en el món socio-cultural d’aquells a qui són enviats, superant els condicionaments del propi ambient d’origen. Així, doncs, deuen aprendre la llengua de la regió on treballen, conéixer les expressions més significatives d’aquella cultura, descobrir els seus valors per experiència directa” (“Inculturació de la Fe i Comunitat Valenciana”, de Josep Vidal Talens, rector de Massarrojos, pedania de València).

SENEFA 005

-En traduccions bíbliques a tota llengua:

  • “Tant de bo hi hagués traduccions a totes les llengües a fi que aquests escrits (la Bíblia) poguessin ser llegits i coneguts” (Erasme de Rotterdam, Desideerius [Geert, Geertsz], *ca. 1466-1469- †1536, filòsof i màxim teòleg humanista neerlandès).
  • “El fet de Sant Ciril i Sant Metodi inventant l’alfabet i donant forma a la llengua eslava, no és l’únic; i sempre i en tot lloc l’Església, que ha contribuït poderosament i essencialment a la formació del pensament, ha treballat amb igual amor a fixar i determinar la llengua…sempre que es tracta de llengües poc conegudes i llunyanes, de gramàtiques o vocabularis difícils, sempre hi trobem el nom d’algun frare o sacerdot catòlic que posà les pedres fonamentals en l’estudi d’idiomes gairebé desconeguts…En això de les llengües, com en tot, l’Església ha demostrat el diví instint que posseeix d’interpretar degudament la naturalesa humana. Ja des del principi les grans, les vertaderes unitats socials, són per a l’Església les que forma la unitat de llenguatge: no diu que l’Evangeli sia predicat en totes les províncies de l’Imperi, sinó en totes les llengües, omni lingua…i del chor admirable de totes les llengües alabant el sant nom de Déu, devem per ventura treure’n la llengua catalana?” (“La tradició catalana”, cap. IV, 1892, d’en Josep Torras i Bages, 1846-1916, bisbe cofundador del catalanisme modern).
  • “Si el teu Déu és tan gran, per què no parla la meva llengua?” (Qüestió d’un amerindi cactxiquel a Cameron Townsend, de 21 anys, quan aquest distribuïa Bíblies en espanyol a Guatemala l’any 1917).

SENEFA 005

-En la predicació i litúrgia:

-Plantant cara al colonialisme lingüístic:

  • “Dificultós però necessari és que els predicadors predicassen ab la llengua pròpria dels Comtats, i d’aquí, evidentíssimament, resultarian molts profits. Com dels treballs i conceptes d’ells per lo estudi particular fan se formen les agudeses, proprietats i demés coses ben dites, dins poc temps se tornaria la llengua a son punt i de molts graus millorada, i, sens dubta, aprés més agradable. D’aquí, los llibres i demés actes honrosos s’anirian escrivint ab la mateixa llengua, i dels treballs i freqüentació d’uns i altres, i, essent més comuna rebent sa finor, se li tornaria a tenir afició” (Al “Sumari, Índex, o Epitome dels Admirables, y Nobilíssims Títols de Honor de Cathalunya, Rosselló y Cerdanya”, estampat a Perpinyà, escrit per Andreu Bosch, 1628, franciscà de Perpinyà).
  • “La fe i la llengua són agermanades per la voluntat de Déu en la nostra terra catalana, i no es pot perjudicar l’una que no es perjudiqui l’altra. El qui es posa i obra contrari a aquest fet, sigui capellà o laic, es posa i obra malament davant de Déu i davant de la Pàtria” (Lletra de Monsenyor Juli Carselade, bisbe de Perpinyà a la Lliga Espiritual de la marededéu de Montserrat, 14·11·1911).
  • “(Si bandeja la llengua materna per l’oficial) “un rector deixaria d’ésser un pare per a ésser un empleat. L’oficialisme civil faria perdre l’oficialisme diví, en parlar igual que els policies i els caps d’estació…S’ha fet moltes vegades obra d’antipentecostès…el cristianisme no es dirigeix als Estats, sinó a les nacions…Extirpar la veu catalana és un crim contra la glòria del cel” (Dr. Carles Cardó i Santjoan, 1884-1958, eclesiàstic promotor del cristianisme social, canonge de la seu de Barcelona, escriptor, i influent pensador humanista i catalanista, en acte de la Lliga Espiritual de la Marededéu de Montserrat, 1919).
  • “L’evangelització en llengua estranya és un costum detestable, perniciosíssim i destructor de la fe…” (Conclusions de l’Assemblea de la Lliga Espiritual de la Marededéu de Montserrat, 1919).
  • “No volem a Déu parlar
    com si fos un foraster
    ell que ens donà la llengua
    en cap terra és estranger” (No en consta l’autor).

-Segons encícliques i discursos:

  • “Les llengües innombrables que parlen els pobles d’avui han estat admeses a expressar litúrgicament la paraula dels hòmens a Déu i la Paraula de Déu als hòmens” (Discurs de Pau VI a la sessió de clausura del Concili Vaticà II).
  • “Encara que la llengua vulgar a la que ara es dóna lloc a la litúrgia, ha de ser planera, per tal de ser entesa de tothom, els xiquets i els rudes inclosos; això no obstant, sempre, com bé sabeu, cal que sia digna de les realitats tan excelses que a través d’aquesta vénen expressades; és menester que sia diversa de la manera quotidiana de parlar a carrers i places, ha de ser tal que toqui la sensibilitat de l’esperit per a inflamar els cors en l’amor de Déu. És palès, que no és tampoc la mateixa, la forma que usen els traductors, per a interpretar els diversos passatges, trets de la Sagrada Escriptura, que conté la paraula de Déu i les oracions i els himnes. Els qui es dediquen a aquest treball, han de conéixer tant la llengua llatina cristiana, com la llengua pròpia de cadascú. També han de conéixer l’art de la música. D’aquesta manera amb un enginy aguditzat i amb treball constant, tots mireu d’aconseguir que la comunitat litúrgica, es pugui posar una vesta d’elocució nítida i acomodada als diversos moments; així com deia Sant Jeroni: Poder copsar una bella unitat interna. Ara que, per motiu del bé pastoral, s’han abandonat en part l’encant i la riquesa de l’expressió romana, mitjançant la qual per tants de segles a l’Església Llatina s’ha fet oració i s’ha retut a Déu el culte de lloança i d’acció de gràcies; amb més raó, cal que els vostres treballs, realitzats amb saviesa i diligència, facen resplendir en les versions dels textos litúrgics, una tal bellesa en les expressions i frases que li sia comparable. De quanta dificultat és el treball d’una traducció, el mateix Sant Jeroni, competentíssim en aquest art, ho expressa quan diu: Si traduesc literalment, sona com absurd; si em veig en la necessitat de canviar alguna paraula del seu lloc original o de posar una expressió més lliure, pareixerà que m’he apartat del meu ofici” (Discurs al Congrés de traductors de la litúrgia a les llengües vernacles. Roma, 11 de novembre de 1965, Pau VI)

SENEFA 005

-En la interrelació humana:

  • “El coneixement més cristià és el de les llengües, car uneix la gent” (Lev Tolstoi, 1828-1910, escriptor cristià rus, socialitzant i noviolent).
  • “L’Església, fundada pel Salvador, és única per a tots els pobles i per a totes les nacions, i davall la seva volta troben lloc tots els pobles i totes les llengües” (Encíclica antinazi “Mit brennender Sorgen”, 1938, Pius XI [Ambrogio Damiano Achille Ratti], 1857-1939, Papa durant 1922-1939).
  • “En el camp d’un nou ordre fundat sobre els principis morals, no hi hi ha lloc per a oprimir ni obertament ni dissimuladament, les peculiaritats culturals i lingüístiques de les minories…” (Pius XII Radiomissatge de Nadal de 1941, ho deia quan a Catalunya el règim catòlic de Franco havia prohibit totalment el català i el clergat catòlic duia el Dictador sota pali).
  • “Respon, en canvi, a una exigència de justícia que els poders públics aporten la seva contribució a promoure el desplegament humà de les minories amb mesures eficaces a favor de llur llengua, de llur cultura, de llurs costums, de llurs recursos i de llurs iniciatives econòmiques” (Encíclica “Pacem in terris”, Joan XXIII [Angelo Giuseppe Roncalli], papa oberturista durant 1958-1963).
  • “La Nació és una comunitat. I és en aquesta comunitat on la família comença la seva tasca mitjançant la llengua, que permet a l’home en formació d’esdevenir membre de la comunitat (…) Sóc fill d’una nació els veïns de la qual l’han damnada a mort repetidament, però que ha sobreviscut i ha restat fidel a si mateixa (…) Jo us dic: per tots els mitjans de què disposeu, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. No permeteu mai que (…) sia la rapinya de cap interès polític o econòmic. No permeteu que s’esdevingui víctima de totalitarismes, imperialismes o hegemonies, per a les quals l’home sols compta com a objecte de dominació i no com a subjecte de la seva pròpia existència humana.
  • No és cert que hi ha, si mirem el mapa d’Europa (…), nacions que posseeixen una meravellosa sobirania històrica que prové de llur cultura, però que ensems estan privades de llur plena sobirania?
  • Aquesta sobirania existent (…) ha de ser el criteri fonamental per a enfocar un problema important de la humanitat d’avui: el dels mitjans de comunicació social. No poden ser mitjans de dominació sobre els altres (…). Han de respectar la cultura de la Nació i la seva història” (Joan Pau II, [Karol Józef Wojtyła], *1920, nacionalista polonès i integrista catòlic).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

Problemes

Problemes

Diu Jesús:

  • “Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i fatigats, que jo us donaré repòs. Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera” (Evangeli segons Mateu 11:28-30).

homeless_benchman

  • “I tot el que demaneu en el meu nom us ho compliré per tal de glorificar el Pare en el Fill” (Evangeli segons Joan 14:13).
  • “El Senyor és el meu pastor;
    res no em mancarà.
    Em farà reposar en delicats pasturatges,
    prop d’aigües tranquil·les em menarà;
    reconfortarà la meua ànima.
    Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
    Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa
    no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi:
    la teua vara i el teu gaiata és allò que m’anima” (Psalm 23:1-4).

campaments d'inmigrants i marginals sense sostre

  • “Déu és el nostre refugi i fortalesa,
    un auxili ferm en les tribulacions.
    Per això no tenim por quan la terra trontolla” (Psalm 46:1-2).

ombra

  • “Als qui vivien en la fosca i les tenebres,
    captius en la misèria i amb ferros,
    per haver estat rebels a les ordres de Déu
    i haver menyspreat els designis de l’Altíssim,
    els va doblegar el cor amb l’aflicció;
    sucumbien, i ningú no els ajudava.
    Llavors, en la seua angoixa, van clamar al Senyor,
    i els va deslliurar de les seues afliccions:
    els tragué de la fosca i les tenebres,
    i va trencar les seues cadenes.
    Han d’agrair l’amorositat del Senyor,
    i els seus prodigis a favor dels mortals;
    perquè ha trencat portes de bronze
    i ha esmicolat barrons de ferro.
    Uns altres, tararots, de comportament capritxós
    eren afligits per les pròpies maldats.
    Qualsevol mena de menjar els feia ois,
    i estigueren a un pas de la mort.
    Més tard, angoixats, clamaren al Senyor,
    i els va deslliurar de les afliccions:
    va enviar la seua paraula i els va curar,
    i els va alliberar del sepulcre.
    Han d’agrair l’amorositat del Senyor,
    i els seus prodigis a favor dels mortals;
    i oferir sacrificis d’acció de gràcies
    i aclamar les seues gestes amb gran alegria” (Psalm 107:10-22).
  • “I invoca’m en el dia d’aflicció:
    Jo et salvaré, i tu em donaràs glòria” (Psalm 50:15).

3501852291_770e1483d7

Problemes i solucions Part 2.0 (02 – Observacions)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

OBSERVACIONS

  • “Faríem bé, com a norma general, de ficar-nos a solucionar els nostres propis problemes, que podem entendre millor, abans que no voler escombrar la casa de gent que no coneixem prou com per donar-los les solucions més escaients”.
  • “L’assumpte és el problema, la forma, la solució” (Christian Friedrich Hebbel, 1813-1863, poeta i dramaturg romàntic alemany).
  • “A través de tot el país, veig els problemes de disseny i solucions per ací i per allà” (Douglas Wilson).
  • “La gent demana molt, sovint més del que qualsevol govern pot donar. Hem de resistir la temptació de prometre solucions a tots els problemes” (Jane Margaret Byrne, *1934, 1ª batlessa de Chicago, pel P. Demòcrata).

Frase del Dia (Homes i Dones – 10)

  • “Si haig de jutjar per la meva experiència, les dones no amollen llurs homes tan fàcilment. Tendeixen a donar-los turment tant temps com els és possible. No hi ha por que se n’estiguin d’aquest plaer posant fi al malestar de l’home”
    (William Somerset Maugham, 1874-1965, escriptor i espia anglès nat a França).

Mites Interessats Sobre Miguel Servet

MITES INTERESSATS SOBRE MIGUEL SERVET

MIQUEL SERVET

MIGUEL SERVET

(Sovint la Història és manipulada com a propaganda política i l’hispanopapisme és expert en aquesta matèria, com veiem en aquest cas).
Una lletra a “La Vanguardia” es referia a l’execució de Miguel Servet a Ginebra el 1533 tot indicant que “els calvinistes que encara governen a Ginebra demanin també perdó per aquest fet”. La cosa traspua profunda ignorància per diverses raons, entre les quals, dir que a Ginebra encara governen els calvinistes, malgrat que fa molt que hi ha llibertat religiosa a Suïssa, que no hi ha partits pròpiament calvinistes, que un bon percentatge de la població de l’actual Ginebra és catòlica i a més que Calví -que tingué problemes amb els ginebrins-, en morir, fou ja substituït per un governador poc calvinista, de fet era homosexual i tot.
Molta gent, dit sia de pas, a causa de la deliberada ocultació de l’Església papal, creuen que el famós metge aragonès era catòlicoromà, cosa tan falsa con tants altres ectoplasmes segregats per les manipulacions, ja que era un antitrinitari (semblant als Testimonis de Jehovà o als coptes, per a entendre’ns).
Aquesta carta tingué una encertada rèplica de Nathalie Reverdin, de l’Església protestant de Rubí, on diu que els calvinistes fa molt que no governen a Ginebra i hi fa esment de l’existència d’un monument expiatori que s’erigí el 1953 en un dels barris més elegants de la ciutat i que, a més, un dels seus carrers porta el nom de Miguel Servet. Novament cal plànyer la ignorància i la superficialitat de la tradició hispanopapista en tractar de temes protestants. Cal dir que, a part d’altres casos menors, la Inquisició espanyola reprimí alguns focus protestants a ca nostra, com el de Morella i que Felip II empresonà diputats catalans tot acusant-los de luterans (cosa probablement falsa, pura excusa política), a part de cremar a la foguera els nuclis protestants de Sebilla i Valladolid, fets sistemàticament silenciats pel cínic papismo-espanyolisme, oficial i obscurantista, que encara ens empalaga. També cal dir que la Inquisició protestant fou molt més limitada que no pas la hispanopapista, es limità a uns pocs anys molt concrets a Anglaterra i Alemanya quant a perseguir catòlics i, en general, més aviat anà adreçada, de manera estable, contra la bruixeria, però molt lluny dels omnímodes poders políticoreligiosos que va tenir la Inquisició papal cals Habsburgs (com una GESTAPO que duràs 3 segles i mig). Igualment, a comparació dels crims de la Inquisició cèsaropapista, la dels països protestants fou molt més desorganitzada i casual i les seves víctimes més aviat escasses, i més bruixes que no catòlics (els catòlics tingueren estatut de llibertat religiosa ja al s. XVII a Anglaterra, mentre que a l’Estat espanyol els acatòlics no en tingueren fins al s. XIX). Els dissidents religiosos de països protestants solien optar per emigrar a Amèrica.
També callen (podeu llegir-ho a la Gran Enciclopèdia Catalana) que en Servet hagué de fugir repetidament, acaçat per la molt “catòlica” Inquisició dels Habsburg.

Posats a comparar fos ben necessari que Espanya edificàs un gran monument expiatori, proporcional al seu gran nombre de víctimes, pels morts de la Inquisició espanyola (jueus, xuetes, protestants,  “infidels” indis o guanxes, orats, “bruixes”, etc.), i també pels seus nombrosos genocidis (sobretot el gran Genocidi americà, molt major que l’Holocaust nazi i del qual encara no ha demanat perdó) i per haver estat el darrer estat occidental a abolir l’esclavatge de negres.
Mentre no rectifiqui aquestes coses bàsiques, per fosques aliances diplomàtiques (vendre’s al poder políticomilitar a canvi d’avantatges materials), no ens podem creure els cops al pit dels Wojtyles i els Ratzingers ultraconservadors.
Perquè, mentre callen i atorguen en el genocidi culturalpsíquicolingüístic espanyol contra les nacions que té presoneres dins les seves fronteres mediàticomilitars, demana perdó als jueus (no té més remei: ja se n’han desempallegat!…a bones hores!) que finalment han hagut de bastir un Estat propi per a no patir més pogroms com els que nosaltres estem patint de Madrid.
”Señor, Señor, pequé…i demà a qui fotré?”. O com “el Roto” retratava la Cúria i els seus ferotges integristes espanyols (COPE,  César Vidal, la CEE…) en un acudit:
“Fue un error permitir que el sol dejase de girar alrededor de la Tierra”.
“Ellos” son realment així. Lamentablement.

My funny Valentine (Música)

“My Funny Valentine” és una peça d’un musical del 1937 de Richard Rodgers i Lorenz Hart que duu per títol Babes in Arms

Aquí us posem una versió a càrrec de Sarah Vaughan

I aquí  una a càrrec de Ella Fitzgerald

My funny Valentine,
Sweet comic Valentine,
You make me smile with my heart.
Your looks are laughable, un-photographable,
Yet, you’re my favorite work of art.
Is your figure less than Greek?
Is your mouth a little weak?
When you open it to speak, are you smart?
But, don’t change a hair for me.
Not if you care for me.
Stay little Valentine, stay.
Each day is Valentine’s
Stay Valentine
Each day is Valentine
my Valentine
Each day is Valentine’s Day.

TRADUCCIÓ

Ets divertit, estimat Valentí,
Dolç i còmic Valentí,
Me fas somriure en el cor.
Les teves mirades fan riure, no puc retenir-les,
Fins i tot, ets la meva preferida obra d’art.
La teva figura no arriba a ser grega?
Tens la boca una mica fluixa?
Quan l’obres per parlar, ets elegant?
Però, no canvies ni un pèl per mi.
No, si tens cura de mi.
Queda’t Valentinet, queda’t
Cada dia és d’en Valentí
Queda’t, Valentí.
Cada dia és Valentí
El meu Valentí,
Cada dia és la Diada de Sant Valentí.

Problemes i solucions Part 2.0 (01 – Hi ha una solució?)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

HI HA UNA SOLUCIÓ?

  • “Un problema deixa de ser-ho si no té solució” (Eduardo Mendoza Garriga, *1943, escriptor barceloní en castellà).
  • “No hi ha enigmes. Si un problema pot plantejar-se, també pot resoldre’s” (Ludwig Josef Johann Wittgenstein,1889-1951, filòsof austro-britànic).
  • “Així com en matemàtiques hi ha dues maneres de resoldre un problema, una encertant en la veritable resolució, i una altra manifestant que la resolució és impossible, així succeeix en tota mena de qüestions” (“El Criterio”, de Mn. Jaume-Llucià Balmes, 1810-1848, sacerdot i filòsof català).
  • “La Humanitat es proposa sempre únicament els objectius que pot aconseguir, ja que, mirant l’assumpte més de prop, sempre trobarem que la mateixa tasca només sorgeix quan les condicions materials necessàries per a la seva solució ja existeixen o estan, si més no, en el procés de formació” (Karl Heinrich Marx [Moses Levy Mordecai o Mordechai], 1818-1883, economista i pensador socialista juevoalemany)

– – – – – – VEURE REMEIS – – – – – –