Valor de la sang de Crist

“La sang de Jesucrist pot cobrir una multitud de pecats, em sembla a mi” (Denis Diderot, 1713-1784, filòsof i escriptor francès).

VALOR  DE  LA  SANG  DE  CRIST

L’any 1868, — escriu un antic sacerdot catòlic que després va ser un notable predicador evangèlic –, anava jo pel carrer, quan un senyor home se’m va acostar  molt atent per oferir-me un fullet; li vaig preguntar què era i em va contestar:
— Parla del valor de la preciosa sang de Jesucrist. Aquell home, sense saber-ho, va despertar en la meva ment antics records, tota una història d’un crim, una capella i un patíbul. Vet ací la  història:

300px-Garrot_vil

“L’any 1864  un bagul va ser lliurat sense remetent des  de l’estació de Valladolid a la d’Alar del Rey, però va ser tornat poc després al  Jutjat de la capital de Castella la Vella perquè es va descobrir que contenia el cadàver d’un home.
Passat un any unes dones convictes i confesses eren condemnades a morir al patíbul culpables d’homicidi. Entre els clergues que auxiliaven aquestes dones em trobava jo. La segona nit que vaig passar al costat d’una d’elles, coneguda per “la Navarresa”, em va parlar del pànic que li feia ser tan criminal i caure molt prompte a les mans de Déu sens haver tingut temps de fer penitència per pagar les seves culpes. Vaig mirar de donar-li consols espirituals, adés parlant-li de la seva confessió, adés de l’oferiment de la seva mort com a expiació del seu crim, adés, en fi, d’una indulgència plenària que tenia concedida a fi que se li aplicàs al moment d’expirar. En escoltar les meves paraules la seva consciència quedava calmada per uns moments, però prompte tornava a dubtar que “amb totes aquestes coses –deia ella—Déu em perdoni”. No hi havia temps a perdre  el nou sol, la claror del qual ja despuntava a l’horitzó, il·luminaria enmig de la seva trajectòria el cadàver d’aquesta dona.
– Què puc fer jo per esborrar tots els meus pecats? –deia ella.
Jo ja no sabia què dir-li, la seva ànima tenia set de salvació; no li preocupava ja la idea de la seva mort, sinó la seva condemnació eterna. Com que no sabia com conhortar i animar aquella dona, li vaig dir, sense conèixer jo mateix el valor de les meves  paraules:
– I la sang de Crist, què hi fem?
– La sang de Crits d’alguna cosa em valdrà,– em va respondre.
– Crec –li vaig dir – que no d’alguna cosa, sinó del tot, perquè –i li vaig traduir el text , després d’haver-lo citat en llatí – “La sang de Jesucrist ens allibera de qualsevol pecat”.
– És veritat ? –em va dir, entre la temor i  l’esperança.
– Així ho afirma Déu a l’Evangeli – li vaig contestar.
– Per què no m’ho havia dit vostè abans? Si m’allibera del tot…del tot. Ja no tinc por a res…!.
Em vaig quedar content amb aquesta calma que vaig veure en la rea; però després d’un temps de silenci va dir:
– La sang de Crist ho pot esborrar tot, però, què hauré de fer perquè ho esborri?.
– Filla meva –li vaig contestar–, fes teves les paraules de Jesús quan va expiar: “En les teves mans, Senyor, encoman el meu esperit”. Així va morir Jesús, mor així, que en mans de Déu res no t’eixirà malament.
La rea es va alçar del seu seient, es va postrar a terra i va exclamar: “Que la teva sang em netegi completament; en les teves mans, Senyor, pos la meva ànima perquè Tu la netegis”. Eren les onze. Van eixir de la capella al cadafal. En arribar-hi davant, vaig notar que ella pronunciava les paraules plenes  d’amargor. L’angoixa del dubte s’havia reproduït a la vista de l’instrument de la seva mort. M’hi vaig acostar i vaig escoltar que deia:
– Vaig pecar. I ara vaig a la presència de Déu…Què faré?
Em vaig acostar més a ella i li vaig dir:
– Juana tu no pots fer-hi res, però, i la sang de Jesús?
I com si aquella expressió fos tot el secret del seu goig, va exclamar:
– És veritat, m’allibera de tot el meu pecat, de tot… En les teves mans encoman el meu esperit; no se m’oblidarà d’exclamar-ho en el moment de morir.
Tot això em va vindre a la memòria el dia que vaig rebre el fullet, el títol del qual era: “Un Salvador per a tu”.
Vaig començar a pensar: Crist, és un Salvador  complet o no ho és? Si no ho és, vaig enganyar aquella dona a les portes de l’Eternitat. Si és un Salvador complet, el sacrifici del qual purifica de tot pecat, pot ser que els protestants tinguin raó.
A les  poques setmanes vaig escoltar un culte evangèlic:
Mai no oblidaré la senzillesa i la claredat d’aquell sermó evangèlic. Així va començar la meva conversió.

garrote_07
images

Estimat lector : En què confies per a la teva salvació? És tan cert que vas a la mort com aquella desgraciada dona. En el seu cas, era qüestió d’hores, en el teu i en el meu, és qüestió d’anys, però potser només de dies ; no ho sabem.
No importa que no hàgim comès cap crim terrorífic. La Paraula de Déu diu que tots hem pecat i que estem destituïts de la Seva glòria, però la sang (o sia, el sacrifici del Fill de Déu) pot esborrar els nostres pecats, grans o petits. Va començar per netejar el lladre que moria amb Jesús i ha netejat milions d’ànimes que l’han acceptada amb fe i gratitud al llarg dels segles.
Confia amb l’eficàcia d’aquesta ofrena, per ser Qui és  qui la va fer: el Fill de Déu. Rep el Crist com a Salvador teu. Viu recolzat en les seves precioses i segures promeses i no tindràs ja més por de la mort.

Anuncis

Un pensament sobre “Valor de la sang de Crist

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s