Llengua i Fe (01 – A Favor de la Llengua Indígena i de l’Aprenentatge de Llengües)

Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)

A FAVOR DE LA LLENGUA INDÍGENA I DE L’APRENENTATGE DE LLENGÜES

Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)

–En les missions i evangelització:

  • “En la Bíblia trobem que, pels seus conceptes culturals, Pere va trigar anys abans d’acceptar el que Déu desitjava fer amb els gentils (Gàl. 2:11-14). No va poder ser un missioner per als gentils pels seus conceptes culturals. Déu va aixecar a un home, Pau, que tenia una comprensió molt més àmplia de la cultura grega i romana, de manera que va poder funcionar eficaçment, va predicar les mateixes veritats, però estava disposat a fer-se jueu als jueus i gentil als gentils. És fàcil superespiritualizar tots els factors culturals, sense tenir en compte que les cultures són les formes d’expressió i l’estructura que els pobles han desenvolupat amb el temps. La persona que entén la cultura, entendrà com plantar la llavor de l’Evangeli per a aconseguir el millor desenvolupament” (Enrique Zapata, en la revista evangèlica “Adelante”, nov. 1987).
  • “Fins llavors, en efecte, el servei quotidià dels indigents queda assegurat exclusivament per cristians de llengua aramea, i aquests cristians no consideren prou oportú de fer l’esforç lingüístic que els faci entendre les peticions de les vídues hel·lenístiques. Però, encara que fos minoritari, aquest grup té ja elements influents i dinàmics capaços de fer-se sentir dels Apòstols i d’obtenir d’ells la millora dels serveis comunitaris” “Les vídues hel·lenistes, que estaven abandonades en l’àmbit material, ho estaven encara més en el terreny espiritual. En efecte, ¿què és el que elles podien entendre, i tants altres hel·lenistes com elles, de les catequesis, instruccions litúrgiques i oracions comunes que aleshores es feien sempre en llengua aramea? No tenien més remei que esperar que els en fessin un resum posterior més o menys exacte” (En parlar de la discriminació als parlants de grec a l’església judeo-cristiana, a“Jesús i el seu ministeri”, de Jean Cantinat).
  • “Atès que l’arcàngel Rafel ens adverteix que és “cosa digna de descobrir i proclamar les obres de Déu” (Tb 12:7), és perillós de callar i amagar els miracles del Crist, els quals cobren major atractiu comunicats en un llenguatge corrent i planer. En efecte, l’esplendent bellesa de la virtut s’enterboleix si hom la maquilla i la tiny amb un discurs exuberant” (“Lletra Circular” 1:1, de Sever de Menorca, principis s. V).
  • “Alguns religiosos, fervorosos i moguts de devoció, van de vegades als països bàrbars a convertir infeels, i com que, entre nosaltres, no han après la llengua d’ells, ben poca cosa poden fer-hi. No tenen efectivament qui els instruesca bé ací en llengües estrangeres –i d’això en tenc experiència, perquè vaig ser un d’aquests- i els infeels se’n riuen i els menyspreen, per tal com, allò que prediquen o diuen, ho expressen de forma molt confusa per la deficiència de llur parla. De manera semblant, quan disputen amb els infeels mitjançant intèrprets, tampoc no aclareixen res, perquè els torsimanys no capten el sentit de la fe cristiana ni saben mots suficients per a expressar la nostra fe” (“Liber de Fine / Darrer Llibre sobre la Conquesta de Terra Santa”, 1305, de Ramon Llull, 1235-1315, català de Mallorca, místic i savi).
  • “El P. Ricci es dedicava incansablement a l’estudi de la llengua xinesa, on missionava, tant de la seua parla com de la seua escriptura. A més a més, havia arribat al cconvenciment que era necessari dominar no tan sols la llengua sinó l’art de la llengua, un domini quasi natural de la llengua per a poder parlar fins i tot amb els més lletrats” (Paul P. Pang, “L’Impresa di Matteo Ricci (1552-1610)”, en “Seminarium” 32/ 1; 1992).
  • “Manteniu els vostres costums encesos, com una foguera enmig del poblat. Ensenyeu una altra vegada la llengua materna als que ja no saben parlar-la. Aquell que perd la seva llengua perd l’ànima del seu poble” (Pere Casaldàliga, Sant Jordi 2007, bisbe català de la Teologia de l’Alliberament al Brasil).
  • “Els missioners que provenen d’altres esglésies i països, deuen inserir-se en el món socio-cultural d’aquells a qui són enviats, superant els condicionaments del propi ambient d’origen. Així, doncs, deuen aprendre la llengua de la regió on treballen, conéixer les expressions més significatives d’aquella cultura, descobrir els seus valors per experiència directa” (“Inculturació de la Fe i Comunitat Valenciana”, de Josep Vidal Talens, rector de Massarrojos, pedania de València).

SENEFA 005

-En traduccions bíbliques a tota llengua:

  • “Tant de bo hi hagués traduccions a totes les llengües a fi que aquests escrits (la Bíblia) poguessin ser llegits i coneguts” (Erasme de Rotterdam, Desideerius [Geert, Geertsz], *ca. 1466-1469- †1536, filòsof i màxim teòleg humanista neerlandès).
  • “El fet de Sant Ciril i Sant Metodi inventant l’alfabet i donant forma a la llengua eslava, no és l’únic; i sempre i en tot lloc l’Església, que ha contribuït poderosament i essencialment a la formació del pensament, ha treballat amb igual amor a fixar i determinar la llengua…sempre que es tracta de llengües poc conegudes i llunyanes, de gramàtiques o vocabularis difícils, sempre hi trobem el nom d’algun frare o sacerdot catòlic que posà les pedres fonamentals en l’estudi d’idiomes gairebé desconeguts…En això de les llengües, com en tot, l’Església ha demostrat el diví instint que posseeix d’interpretar degudament la naturalesa humana. Ja des del principi les grans, les vertaderes unitats socials, són per a l’Església les que forma la unitat de llenguatge: no diu que l’Evangeli sia predicat en totes les províncies de l’Imperi, sinó en totes les llengües, omni lingua…i del chor admirable de totes les llengües alabant el sant nom de Déu, devem per ventura treure’n la llengua catalana?” (“La tradició catalana”, cap. IV, 1892, d’en Josep Torras i Bages, 1846-1916, bisbe cofundador del catalanisme modern).
  • “Si el teu Déu és tan gran, per què no parla la meva llengua?” (Qüestió d’un amerindi cactxiquel a Cameron Townsend, de 21 anys, quan aquest distribuïa Bíblies en espanyol a Guatemala l’any 1917).

SENEFA 005

-En la predicació i litúrgia:

-Plantant cara al colonialisme lingüístic:

  • “Dificultós però necessari és que els predicadors predicassen ab la llengua pròpria dels Comtats, i d’aquí, evidentíssimament, resultarian molts profits. Com dels treballs i conceptes d’ells per lo estudi particular fan se formen les agudeses, proprietats i demés coses ben dites, dins poc temps se tornaria la llengua a son punt i de molts graus millorada, i, sens dubta, aprés més agradable. D’aquí, los llibres i demés actes honrosos s’anirian escrivint ab la mateixa llengua, i dels treballs i freqüentació d’uns i altres, i, essent més comuna rebent sa finor, se li tornaria a tenir afició” (Al “Sumari, Índex, o Epitome dels Admirables, y Nobilíssims Títols de Honor de Cathalunya, Rosselló y Cerdanya”, estampat a Perpinyà, escrit per Andreu Bosch, 1628, franciscà de Perpinyà).
  • “La fe i la llengua són agermanades per la voluntat de Déu en la nostra terra catalana, i no es pot perjudicar l’una que no es perjudiqui l’altra. El qui es posa i obra contrari a aquest fet, sigui capellà o laic, es posa i obra malament davant de Déu i davant de la Pàtria” (Lletra de Monsenyor Juli Carselade, bisbe de Perpinyà a la Lliga Espiritual de la marededéu de Montserrat, 14·11·1911).
  • “(Si bandeja la llengua materna per l’oficial) “un rector deixaria d’ésser un pare per a ésser un empleat. L’oficialisme civil faria perdre l’oficialisme diví, en parlar igual que els policies i els caps d’estació…S’ha fet moltes vegades obra d’antipentecostès…el cristianisme no es dirigeix als Estats, sinó a les nacions…Extirpar la veu catalana és un crim contra la glòria del cel” (Dr. Carles Cardó i Santjoan, 1884-1958, eclesiàstic promotor del cristianisme social, canonge de la seu de Barcelona, escriptor, i influent pensador humanista i catalanista, en acte de la Lliga Espiritual de la Marededéu de Montserrat, 1919).
  • “L’evangelització en llengua estranya és un costum detestable, perniciosíssim i destructor de la fe…” (Conclusions de l’Assemblea de la Lliga Espiritual de la Marededéu de Montserrat, 1919).
  • “No volem a Déu parlar
    com si fos un foraster
    ell que ens donà la llengua
    en cap terra és estranger” (No en consta l’autor).

-Segons encícliques i discursos:

  • “Les llengües innombrables que parlen els pobles d’avui han estat admeses a expressar litúrgicament la paraula dels hòmens a Déu i la Paraula de Déu als hòmens” (Discurs de Pau VI a la sessió de clausura del Concili Vaticà II).
  • “Encara que la llengua vulgar a la que ara es dóna lloc a la litúrgia, ha de ser planera, per tal de ser entesa de tothom, els xiquets i els rudes inclosos; això no obstant, sempre, com bé sabeu, cal que sia digna de les realitats tan excelses que a través d’aquesta vénen expressades; és menester que sia diversa de la manera quotidiana de parlar a carrers i places, ha de ser tal que toqui la sensibilitat de l’esperit per a inflamar els cors en l’amor de Déu. És palès, que no és tampoc la mateixa, la forma que usen els traductors, per a interpretar els diversos passatges, trets de la Sagrada Escriptura, que conté la paraula de Déu i les oracions i els himnes. Els qui es dediquen a aquest treball, han de conéixer tant la llengua llatina cristiana, com la llengua pròpia de cadascú. També han de conéixer l’art de la música. D’aquesta manera amb un enginy aguditzat i amb treball constant, tots mireu d’aconseguir que la comunitat litúrgica, es pugui posar una vesta d’elocució nítida i acomodada als diversos moments; així com deia Sant Jeroni: Poder copsar una bella unitat interna. Ara que, per motiu del bé pastoral, s’han abandonat en part l’encant i la riquesa de l’expressió romana, mitjançant la qual per tants de segles a l’Església Llatina s’ha fet oració i s’ha retut a Déu el culte de lloança i d’acció de gràcies; amb més raó, cal que els vostres treballs, realitzats amb saviesa i diligència, facen resplendir en les versions dels textos litúrgics, una tal bellesa en les expressions i frases que li sia comparable. De quanta dificultat és el treball d’una traducció, el mateix Sant Jeroni, competentíssim en aquest art, ho expressa quan diu: Si traduesc literalment, sona com absurd; si em veig en la necessitat de canviar alguna paraula del seu lloc original o de posar una expressió més lliure, pareixerà que m’he apartat del meu ofici” (Discurs al Congrés de traductors de la litúrgia a les llengües vernacles. Roma, 11 de novembre de 1965, Pau VI)

SENEFA 005

-En la interrelació humana:

  • “El coneixement més cristià és el de les llengües, car uneix la gent” (Lev Tolstoi, 1828-1910, escriptor cristià rus, socialitzant i noviolent).
  • “L’Església, fundada pel Salvador, és única per a tots els pobles i per a totes les nacions, i davall la seva volta troben lloc tots els pobles i totes les llengües” (Encíclica antinazi “Mit brennender Sorgen”, 1938, Pius XI [Ambrogio Damiano Achille Ratti], 1857-1939, Papa durant 1922-1939).
  • “En el camp d’un nou ordre fundat sobre els principis morals, no hi hi ha lloc per a oprimir ni obertament ni dissimuladament, les peculiaritats culturals i lingüístiques de les minories…” (Pius XII Radiomissatge de Nadal de 1941, ho deia quan a Catalunya el règim catòlic de Franco havia prohibit totalment el català i el clergat catòlic duia el Dictador sota pali).
  • “Respon, en canvi, a una exigència de justícia que els poders públics aporten la seva contribució a promoure el desplegament humà de les minories amb mesures eficaces a favor de llur llengua, de llur cultura, de llurs costums, de llurs recursos i de llurs iniciatives econòmiques” (Encíclica “Pacem in terris”, Joan XXIII [Angelo Giuseppe Roncalli], papa oberturista durant 1958-1963).
  • “La Nació és una comunitat. I és en aquesta comunitat on la família comença la seva tasca mitjançant la llengua, que permet a l’home en formació d’esdevenir membre de la comunitat (…) Sóc fill d’una nació els veïns de la qual l’han damnada a mort repetidament, però que ha sobreviscut i ha restat fidel a si mateixa (…) Jo us dic: per tots els mitjans de què disposeu, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseeix cada nació en virtut de la seva pròpia cultura. No permeteu mai que (…) sia la rapinya de cap interès polític o econòmic. No permeteu que s’esdevingui víctima de totalitarismes, imperialismes o hegemonies, per a les quals l’home sols compta com a objecte de dominació i no com a subjecte de la seva pròpia existència humana.
  • No és cert que hi ha, si mirem el mapa d’Europa (…), nacions que posseeixen una meravellosa sobirania històrica que prové de llur cultura, però que ensems estan privades de llur plena sobirania?
  • Aquesta sobirania existent (…) ha de ser el criteri fonamental per a enfocar un problema important de la humanitat d’avui: el dels mitjans de comunicació social. No poden ser mitjans de dominació sobre els altres (…). Han de respectar la cultura de la Nació i la seva història” (Joan Pau II, [Karol Józef Wojtyła], *1920, nacionalista polonès i integrista catòlic).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

3 pensaments sobre “Llengua i Fe (01 – A Favor de la Llengua Indígena i de l’Aprenentatge de Llengües)

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Llengua (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Llengua i església al País Valencià. La transversalitat social | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.