Cardenal Vidal i Barraquer

Homenatge al Cardenal Vidal i Barraquer

JOAN LUCAS i MASJOAN
President del Consell Nacional Català
11 setembre 1966 (Suïssa)

Vidal i Barraquer, Francesc (Cambrils de Mar 1868 – Friburg, Suïssa 1943)
Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43). Durant la Dictadura defensà la llibertat i els drets de l’església, així com el dret de l’ús de la llengua catalana.
El 1936 es refugià a Itàlia i Suïssa. No signà la carta col·lectiva de l’episcopat favorable al dictador Franco, i no pogué retornar en vida a Catalunya.

Síntesi de l’homenatge celebrat l’11 de setembre de l’any 1966 a Suïssa en solidaritat i suprem adéu a qui fou Cardenal de tots els catalans Francesc Vidal i Barraquer, mort a l’exili per ordre del dictador Franco, en el Monestir de la Cartoixa de la Valsainte (Suïssa), el 13 de setembre de l’any 1943. Durant l’acte, el membre del Consell Nacional Català i de la Comissió organitzadora, Joan Lucas i Masjoan, va pronunciar els següents mots:

CARDENAL VIDAL I BARRAQUER

Vidal i Barraquer

Poques vegades com avui, 11 de setembre, diada de gran significació patriòtica. La història del nostre poble s’ha vist enriquida per un acte com el que en aquests moments commemorem. Perquè si bé aquell 11 de setembre de 1714 simbolitza la ferma voluntat d’un poble que aspira a viure en llibertat, la noble i humana gesta de l’il·lustre pròcer homenatjat, va significar la d’un home que aspirava al coronament de la llibertat per a tots els pobles. Perquè la riquesa espiritual del Cardenal Vidal i Barraquer anava pel damunt de totes les ambicions i febleses humanes. El seu contingut abraçava l’universal. La prova més convincent la va donar en negar-se a participar en una conjura, la finalitat de la qual no era altra, que atemptar contra el Sagrat Dret escrit per la mateixa mà de l’Etern, el Dret atorgat a tots els pobles de viure en llibertat.

Obeint l’imperatiu de la seva consciència, i en els moments més difícils de la seva vida episcopal es va trobar sol, perseguit i repudiat pels dos bàndols: l’un perquè es tractava d’un home d’Església, l’altre perquè atribuïa al Cardenal una traïció als interessos de l’Església. No per això claudicà: preferí viure els darrers anys de la seva vida a l’exili abans de profanar el Temple de la Veritat.

Han passat anys des de la seva heroica actitud. Europa i el món van ésser víctimes d’un terrible huracà desencadenat per les ambicions i egoismes que ell havia combatut sempre amb el llenguatge de la humilitat, però coratge i fermesa. Però l’Apostolat que ell va defensar, reflectit per la Veritat eterna de l’Evangeli, no ha de quedar sepultat ni tan sols oblidat, perquè ha ressorgit d’entremig de tanta foscor una llum esperançadora, aquella que el nostre Cardenal alimentava malgrat tantes incomprensions.

Les recents Encícliques, perpetuades per l’esperit del Concili Vaticà II, en són prova evident i ens agrada de veure com la nostra pàtria és una de les terres cristianes on floreix més aquest esperit.

Vulgui Déu que aquest primer homenatge que Catalunya ret a la memòria del que fou el seu Cardenal, sigui, pel present i per l’esdevenidor, el símbol d’unió de tot el poble català i de reconciliació amb la seva Església

Catalans! Sense distinció d’ideologies polítiques ni creences religioses, uniu-vos per Catalunya als sentiments de Llibertat i Justícia pels quals visqué i morí a l’exili Francesc Vidal i Barraquer.

 

Un pensament sobre “Cardenal Vidal i Barraquer

  1. Retroenllaç: Història (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.