El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (01 – Evolució Històrica)

El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants

  • …o mirar~te les coses del teu més pur deler
    per terra trossejades,
    i ajupir-te i refer-les amb eines ja esmussades.
    (…)
    si ets capaç de forçâ el teu cor
    i els teus nervis i cada fibra
    a servî el teu moment, ni que et sembli que han mort
    fa temps, i persistir,quan res en tu no vibra
    sinó la Voluntat que diu: “Aguanta fort!”.
    (…)
    Si pots parlâ a la gentalla i mantenir-te noble.
    anar amb reis –i no perdre l’aire senzill del poble;
    (…)
    (“Si…”,J. Rudyard Kipling,1865-1936, escriptor anglo-indi).
  • No és vençut sinó aquell qui creu ser-ho. (Fernando de Rojas).

1.EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Assolida l’alienació del sotmès per mitjà (bàsicament) de la coerció física, la tasca del colonitzador es concreta a mantenir aquest estat d’alienació i a convertir-lo en el seu (nou) estat “natural”; per això la colonització vol dir sempre la falsificació de la història, o fins i tot la seva anatemització. (Heinz Dietrich, Emancipació i identitat d’Amèrica Llatina: 1492-1992)
[…] el desconeixement de la pròpia història és una de les causes més radicals de l’afebliment de la consciència nacional catalana i de la seva lenta substitució per la consciència nacional espanyola. Els nostres ocupants ho saben perfectament i, per ço, és la primera cosa que han amagat, car són conscients que és allò que més els denuncia i més els posa en evidència. El factor històric és tant o més important que el factor lingüístic a l’hora de crear o de reconstruir una consciència nacional, donat que és la història la que més explica el per què de la identitat lingüística i col·lectiva d’un país. (Catalunya, nou Estat europeu. Declaració de la Primera Convenció per la Independència Nacional)
La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble. (Àngel Guimerà)
Arnold Toynbee, el gran historiador britànic, entre moltes altres suggestives i documentades demostracions, afirmava que una col·lectivitat mai no ha sobreviscut més enllà de tres grans desfetes.
Després de cada gran derrota vénen 30 o 40 anys, tota una generació, d’intensa repressió militar, política, ideològica i lingüística, amb la consegüent amnèsia col·lectiva (oblit selectiu, en diuen els psicòlegs). La següent generació, allò que haurà après serà:
—Negativitat envers allò “inútil” i vençut, associat al patiment (autoodi).
—Receptivitat envers allò pragmàtic (colonització i “coentor”).
Cada gran desfeta accelera la deserció lingüística i malmet la llengua indígena (patuesació progressiva). Primer són castellanitzades les grans urbs i després les viles, no us n’heu pas adonat?. Primer la llengua catalana perd paraules, després registes i connotacions, són intruoduïdes dins la conversa frases senceres en castellà, etc. Al final és un catanyol tan immund i lleig que les futures generacions preferiran -davant les complicacions entre llengua catalana escrita i parlada i davant l’omnipresent standard castellà (o francès), parlar sols i directament en foraster.
Sols amb una resistència de caire místic (inevitablement lligada a una cosmovisió d’arrel essencialment espiritual-religiosa, de martiri, com ara la basca) i amb una conscient i sistemàtica planificació geoestratègica, psicopolíticomilitar, hom pot fer el procés reversible, a través d’una recuperació de la malmesa i psiquiatritzada cosmovisió del poble colonitzat, constantment pressionat per la guerra psicològica de l’Estat colonitzador. Si els dirigents anticolonials manquen de tremp per a ficar el dit al fons de les ferides i no s’arrisquen a desinfectar-les, el cicle es reproduirà i, amb el temps, sofriran una nova desfeta greu, fins al col·lapse definitiu, car aquells que ignoren la pròpia història es troben damnats a repetir-la. Per ço no hi ha pitjor presagi que un catalanisme pelaperes, professionalitzat, cagadubtes, elitista i guanyapremis com el que ara ocupa totes les parcel·les visibles, amb la tolerància interessada del poder colonial.
La nova estratègia militar (dels”imperis”) passarà per regular, controlar i manipular els mitjans de comunicació. (Alvin Toffler,científic nord-americà de Prospectiva)

—— ENLLAÇOS RELACIONATS —–

5 pensaments sobre “El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (01 – Evolució Històrica)

  1. Retroenllaç: Alliberament nacional (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Caracteriologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (02 – Caracteriologia Colonial del “Nacionalista” Català) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (04 – Un Bon Lideratge Passes Concretes Contra el Col·lapse Caracteriològic dels Catalans) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (03 – La Reacció Vital Segons Toynbee) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.