Llengua i Fe (03 – Déu Parla Totes les Llengües)

Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)

DÉU PARLA TOTES LES LLENGÜES

Llengua i Fe (03 - Déu Parla Totes les Llengües)

  • “Déu entra per una porta privada en cada individu” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, pensador nordamericà).
  • “…creiem que les llengües són do diví. El Laci, Egipte, Atenes, els tracis, els àrabs, els hispànics confessen llur Déu; l’Esperit Sant entén totes les llengües” (“Lletra Segona (al germà Sempronià)” IV, del bisbe Pacià de Barcelona, 370-390).
  • “La traducció està pregonament relligada a la concepció original de l’Evangeli: Déu, Qui no té favorits lingüístics, ha determinat que tots nosaltres tinguem les Bones Noves en la nostra llengua nadiua” (Dr. Lamin Sanneh, Universitat de Yale, EUA).
  • “Si mantenim atenta l’oïda, Déu ens parlarà en la nostra pròpia llengua, qualsevol que sia” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  • “¿Perquè diuen la missa en valencià? . . . Perquè és un deure de l’Església, que s’ha d’adaptar a totes les llengües i a totes les cultures, seguint l’exemple del Salvador, que va ésser membre d’un poble i d’una llengua que estimà profundament. El Senyor parlava, ni més ni menys, la llengua que havia aprés de llavis de sa Mare, Maria. I Jesucrist pregava al Pare en la llengua materna. Nosaltres també. . . Catòlics castellonencs: la nostra ciutat va tenir l’honor d’ésser el lloc on d’una manera oficial i manifesta, per primera vegada en la història es celebrava la santa missa en valencià. ¡Alegrem-nos-en! I seguim endavant” (Mossèn Amorós, “Al Vent”, revista jovenil universitària de Castelló).
  • “-Escolta-te’l –digué en Darya molt content-, parla com nosaltres, Leilamani. Has oït mai fins ara qualque blanc parlar com nosaltres?” (“Come, my Beloved / Vine, aimia”, cap. 5, de Pearl S. Buck, 1892-1973, escriptora estatunidenca).
  • “Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
    Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien:
    -¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
    Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres:
    -Què vol dir tot això?
    Però d’altres, rient-se’n, deien:
    -És que el vi els ha pujat al cap!
    (Fets dels Apòstols, 2: 1-13, escrit per St. Lluc devers 60-70 d. C.).
  • “…Déu nostre Senyor donà als Sants Apòstols l’esperit i do de les llengües, conforme a les nacions a qui predicave, que no volgué predicassen en Llatí als d’Aràbia, ni als Perses en Grec, ni als Cites l’Arameu, ni l’Espanyol als Caldeus, sinó que cada qual los oís en la natural llengua de la seva pròpia nació;..” (“Als il·lustres i de molta magnificència Senyors… I savi Consell de Cent de la Fidelíssima i insigne ciutat de Barcelona”d’en Jeroni Pujades, 1568-1635, historiador, cronista i advocat barceloní).
  • “Així com la llum ràpida
    s’estén de cosa en cosa,
    la llur color variant-ne
    segons allà on es posa,
    tal ressonà multíplice
    la veu de l’Esperit:
    del Part, Siriac i Àrab
    en llur parla a l’oït”
    (Alessandro Manzoni, 1785-1873, poeta, dramaturg i novel·lista, gran figura del romanticisme italià).
  • “No hi ha nacions tan bàrbares ni pobles tan allunyats que no sien convidats per l’Esperit Sant a la festa que celebrem. Per molt estrany que sia llur llenguatge, tots podran sentir-lo avui en la boca dels sants apòstols; i Déu ens mostra amb aquest miracle que aquesta Església tan petita que veiem néixer en un racó del món, algun dia s’estendrà per tot l’univers i aturarà tots els pobles, perquè des de la seva més tendra infància ja parla totes les llengües: per tal que comprenguem, senyores, que si la confusió de Babel antany les dividí, la caritat cristiana les unirà totes, i que no n’hi haurà cap de tan rude o tan irregular que no s’hi prediqui el Salvador Jesús i els misteris del seu Evangeli” (Sermó per a la festa de la Pentecosta de 1658, de Jacques Benigne Bossuet, 1627-1704, clergue, predicador catòlic i intel·lectual borgonyó).
  • “L’Esperit no és ja aqueix colom que cobria els homes sota ales de pau, sinó un Verb visible, la llengua de foc del qual parla tots els idiomes de la terra, amb una eloqüència que aixeca o ensorra imperis” (“El Geni del Cristianisme”, 1828, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, traductor i polític francès).
  • “I com que en aquesta província una part de la població sap ensems el grec i el siríac, però una part sols el grec i una altra sols el siríac, i com que el bisbe, encara que sàpia el siríac, parla sempre sols en grec i mai no en siríac, per això hi ha sempre un prevere que tradueix al siríac allò que el bisbe diu en grec, per tal que tothom entengui les seves explicacions. I també per les lectures que són llegides a l’església, com que és menester llegir-les en grec, hi ha sempre algú que les tradueix al siríac, per tal que el poble sia sempre instruït. Quant als llatins que hi ha ací, que no saben ni el siríac ni el grec, perquè no es contristin, hom els fa també una explicació, per tal com hi ha altres germanes que parlen el grec i el llatí, que els ho expliquen en llatí” (“Pelegrinatge a Terra Santa” 47:3-4, 381-384, d’Egèria, cristiana hispanogalaica).
  • “Tot el món té dret a una bíblia en la llengua pròpia” (D’un editorial d’“Open Doors / Portes Obertes”, grup cristià internacional d’ajut a cristians perseguits pertot el món).

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

6 pensaments sobre “Llengua i Fe (03 – Déu Parla Totes les Llengües)

  1. Retroenllaç: Llengua (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Llengua i Fe (01 – A Favor de la Llengua Indígena i de l’Aprenentatge de Llengües) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: Llengua i Fe (02 – La Paraula de Déu a Favor de les Llengües Autòctones) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: Llengua i Fe (04 – Hostilitat i Prejudicis Lingüístics) | Braços Oberts

  6. Retroenllaç: Llengua i Fe (05 – Llengua i Esperit) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.