El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (02 – Caracteriologia Colonial del “Nacionalista” Català)

El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants

2. CARACTERIOLOGIA COLONIAL DEL “NACIONALISTA” CATALÀ

L’esporuguida psicologia d’esclau vençut ha dut els catalans a recular sota el recer d’indrets tancats i ghettos, segons llur típic tarannà secular, racionalista i academicista, interessadament tolerat pel poder colonial que es veia incapaç (per raons econòmiques o polítiques) de rematar el genocidi.
Durant el franquisme, mentre el basquisme s’estengué socialment gràcies a un enfocament religioso-militar; el catalanisme, secular i cultural, s’afeblí relativament. Mentre el basquisme no dubtà a sacrificar-se, a anar als barris immigrants a explicar-los basquisme en castellà i a afiliar-los en sindicats abertzales…, les elits catalanistes, sovint “gauche divine”, miraren aquests esforços amb el menyspreu de la rabosa pel bagot de raïm: «On he cregut que jo no arribava, no he volgut que ningú hi arribés.» Així, aquelles elits es reclogueren, generalment, en la llibertat de càtedra, en l’erudició de temes secundaris, perifèrics i autoexculpatoris, en l’egolatria de milers d’incansables guanyapremis i “animadors culturals”, i en polítics de curta volada i d’interessos creats. Tot plegat desfermà un procés de clientelisme/capelletes/personalismes, o sia d’eixorques divisions i enfrontaments per qüestions irrellevants nacionalment, i de gran miopia i esclerosi política i nacional. Evidentment que no sols no feren sinó que impediren que uns altres fessin.
Així, la base social “nacionalista” quedà reclosa bàsicament fora de les grans urbs i dins el món cultural (ensenyament). Allò més decisiu (ciutats i mass mèdia) quedà fatalment en mans de forces corrosivament desnacionalitzadores.
Ni els homenatges i diades rituals, ni les solemníssimes declaracions institucionals de paper banyat, ni els discursos de teòrics drets i alts principis, ni els premis ni els concursos, ni el culte a personalitats nostrades (Fabra i Fuster, sobretot) no foren capaços de redreçar una dinàmica d’espanyolització abassegadora. Ara bé, les nostres elits, tot això no s’ho miren pas amb tant de pessimisme, car elles viuen prou bé en llur ghetto còmode, egòlatra i ben sufragat.
Abans dels anys 90 encara hi havia moviments de certa volada, més enllà del control culturalista, com ara La Crida o el Grup en Defensa de la Llengua. El que ara hi queda, però, són ja sols grupuscles marginals, per anacrònics i rutinaris en llur espasmòdic radicalisme, que encara vivien en la Guerra Freda. Així, entre una gran majoria de catalanistes epicuris i volterians que no es plantegen geoestratègies sòlides, sinó sols “anar fent” (les retòriques insolvents de capelletes i carreres polítiques: llurs fets expliquen llurs silencis calculats i llurs sabotatges) i unes minories -quasi tot jovent- amb uns enfocaments dramàticament desfasats i cruelment criminalitzats; per l’endemig d’aquests sectors hi ha dissortadament ben poc del que era d’exigir: un teixit cívic, activista, no-violent, interclassista i desacomplexadament polititzat, sense la porta falsa del culturalisme fàcil.
Una mostra significativa i alhora patètica de l´academicisme eixorc i miop que ens nega és que, després de veure, durant 30 anys de transfranquisme, com l´espanyolisme més barrut, incívic i goebbelià esquartera el País Valencià de sa comunitat lingüística natural, amb tota mena de manipulacions barroeres i cíniques i de mentides psicòpates, i fins i tot amb alguns crims polítics (Grau, Bustos, Agulló), encara hom fa de trist Hamlet a l´hora de donar suport a un fantàstic i impresciendible aliat potencial del catalanisme front al lerrouxisme: l´ascendent independentisme andalús, tant lingüístico-cultural com polític, front a l´espanyolisme que també l´escanya, en expropiar-lo i espanyolitzar llurs trets distintius (flamenc, parla, història, etc.). Tot embolcallat amb pseudoraons d´un academicisme estantís i bizantí, tipus si el castellà i l´andalús són o deixen de ser la mateixa llengua i nació. Mentre “ellos” tenen moltes més armes i les fan servir totes indistintament per anorrear-nos, les nostres benpagades elits no volen ni fer ús de les que tenim més a mà, no sé si per no fer enfadar l´amo madrileny o per no tacar-se els pantalons de diumenge. Hom comprèn allò que Jesús digué dels fariseus: que ni feien ni deixaven fer. I també que els turcs prenguessin Constantinoble mentre els academicistes teòlegs, estruços de la realitat, discutien quin sexe tenien els àngels. I s’explica com els jueus no volien abandonar llurs joies i emigrar del III Reich a “la boja aventura” de ser pioners a Palestina, fins que quan volgueren, ja no van pas poder.
Hom parla de la “fatiga nacionalista catalana”, una esclerosi de vellesa ideològica. I és que, a còpia de damnar a l’ostracisme la gent més entusiasta i dinàmica, de voler controlar-ho tot burocràticament per interessos curts i sovint mesquins, s’ha fet del catalanisme un moviment lleganyós.
L’entusiasta sempre venç l’apàtic. No és pas la força del braç, ni les armes, sinó la força de l’ànima que ateny la victòria (Johan G. Fichte)

—— ENLLAÇOS RELACIONATS —–

5 pensaments sobre “El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (02 – Caracteriologia Colonial del “Nacionalista” Català)

  1. Retroenllaç: Caracteriologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Alliberament nacional (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (01 – Evolució Històrica) | Braços Oberts

  4. Retroenllaç: El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (04 – Un Bon Lideratge Passes Concretes Contra el Col·lapse Caracteriològic dels Catalans) | Braços Oberts

  5. Retroenllaç: El cas psiquiàtric del col·lapse caracteriològic dels catalanoparlants (03 – La Reacció Vital Segons Toynbee) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.