Llengua i Fe (05 – Llengua i Esperit)

Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)Llengua i Fe (01 - A Favor de la Llengua Indígena i de l'Arenentatge de Llengües)

LLENGUA I ESPERIT

Llengua i Fe (05 - Llengua i Esperit)

-Mal ús del llenguatge i decadència:

  • “Quan la societat autòctona està podrida de superficialitat i materialisme, hi ha crisi demogràfica, i la immigració és imprescindible, per més que això vulgui dir anorreament cultural: és el camí triat pel mateix poble autòcton. Si u tira devers la deixadesa i el caprici il·lògic, Déu l’abandonarà. I amb el poble decaurà també la llengua. És un problema espiritual”.
  • “La boca del just fa créixer la saviesa, però la llengua perversa serà tallada” (Proverbis 10:31, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel).
  • “No hi ha res tan capaç de confondre com la loquacitat, i no hi ha res pitjor que la llengua intemperant, capaç fins i tot de destruir l’estabilitat de l’ànima. Aquesta llengua abat, de debò, el que cada dia bastim, i allò que amb fatiga hem aplegat (…) És menester, doncs, d’imposar-li uns límits, fer-li violència, sufocar-la, per dir-ho així, i servir-li sols allò necessari. Qui podria dir tot el dany que de la llengua ve a l’ànima?” (Filoteu el Sinaïta, cap. 5 de “40 cap. a tomb de la sobrietat”, Edat Mitjana, monestir de l’Esbarzer Ardent, al desert del Sinaí).

SENEFA 005

-Sense entendre:

  • “Cantava l’ocell en el verger de l’Amat. Vingué l’Amic, el qual digué a l’ocell: -Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor, car en el teu cant es representa als meus ulls el meu Amat” (“Llibre d’Amic e Amat”, ca. 1275-1285, de Ramon Llull, 1235-1316, català de Mallorca).
  • “Sé que hauré d’oblidar, per poder-te comprendre,
    les paraules que he après amb la carn d’aquest món,
    o Déu silenciós, que de música i cendra
    ordenes un llenguatge darrere del meu front.
    I és sols a mi mateix que em sembla cega i vana
    com una àguila viva dintre d’un pou colgat,
    aquesta opaca, estèril, borda paraula humana.
    Tu tal volta comprens el jou que ens has donat.
    Fràgil arpegi, acord de la teva arpa immensa!
    Menysprear-la, potser seria més que un crim.
    Però jo vull fugir d’aquests mots on morim,
    i somniar la llengua d’una major naixença
    on sigui cada síl·laba com el batec d’un cor
    fent ritme en el torrent d’una sang que no mor”.
    (20·5·1939, de Màrius Torres, Lleida, 1910 – St. Quirze Safaja, 1942, poeta català).
  • “L’estranya història del “miracle de les llengües” m’ha tornat a preocupar. Que la confusió babilònica de les llengües (a causa de la qual els homes ja no poden comprendre’s entre si, ja que cadascun parla el seu propi llenguatge) haurà d’arribar al seu punt i final i ser superada per la llengua de Déu, que tothom entén, l’única gràcies a la qual els homes poden entendre’s de nou entre si, i que l’església ha de ser el lloc on això s’esdevingui, tot això són idees de gran fondària i importància. Leibnitz es va preocupar durant tota sa vida la creació d’una escriptura universal que representàs tots els conceptes amb signes evidents en lloc de fer-ho amb paraules. Aquesta preocupació, per la qual expressava el seu desig de sanar el món, tan estripat per aquell temps, constitueix un reflex de la història de Pentecosta” (4 juny 1943, “Notes des de la presó” nazi de Tegel, Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor i màrtir evangèlic de l’Església clandestina antihitleriana).

SENEFA 005

-Espiritualment:

  • “Irlanda gairebé perdé la llengua i ara l’està recuperant (actualment el gaèlic és ja l’únic idioma oficial a Éire). El basc només és parlat normalment per un 20-25% de la població, tanmateix són molt més ferms que els catalans. Molts votants del PPSOE parlen català al PV. El quid de la qüestió no és tant l’idioma sinó la conjunció nacionalisme-creença religiosa, que forma un ciment caracteriològic molt dur i resistent”.
  • “Allà on es parla anglès, català, alemany… l’economia sol anar bé. Allà on es parla castellà o àrab no. Allà on s’estudia la Bíblia el país funciona, allà on es persegueix hi ha despotismes diversos. No és cap coincidència, perquè una societat depèn del que s’alimenta espiritualment i socialment, i les llengües en són el vehicle primer de la tirania i de la corrupció o de la confiança mútua i de la llibertat”.
  • “Allò que Tu vulguis, quan Tu vulguis, com Tu vulguis. Preferesc dir aquestes tres frases des del meu cor en la meva llengua materna (a Déu) que ser professor de totes les llengües d’Europa” (John Newton, 1725-1807, escriptor anglès, en lletra del 23·4·1779).
  • “No hi ha major sacrilegi ni cosa més inútil que pretendre engrillonar lo que Déu ha fet espiritual i lliure: el verb humà, resplandor feble i mig esborrada, però resplandor al fi, de la paraula divina” (Marcelino Menéndez Pelayo, 1856-1912, pensador espanyol).

Llengua i Fe (05 - Llengua i Esperit)

— ENLLAÇOS RELACIONATS —

2 pensaments sobre “Llengua i Fe (05 – Llengua i Esperit)

  1. Retroenllaç: Llengua (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.