Govern i Natura Humana

GOVERN I NATURA HUMANA

El poble

  • “Els pobles educats en la llibertat i en la voluntat de governar-se ells mateixos, consideren monstruosa i contra natura qualsevol altra forma d’organització” (Michel Eyquem de Montaigne, de Bordèu e Peiregòrd, 1533-1592, filòsof gascó).
  • “La gent és sempre un ramat d’ovelles pasturant i no hi cal cap assaig, sols un vaquer al costat de qualsevol gos que els bordi” (“Història de la Filosofia”, de Vincenzo Gioberti, 1801-1852, polític i filòsof italià).
  • “La massa no pensa mai que pugui perdre en un canvi. Els dies de major alegria popular que enregistra la història, són els que han seguit els canvis dels prínceps i dels règims, sense que mai el sarau quedi torbat pel record de les innombrables decepcions que en la història humana se n’han seguit” “El fet, tantes vegades repetit, de l’home que, tot just acabat d’elevar al poder per la revolució, no té cap més preocupació que fer-se aristòcrata” (Gregorio Marañon, 1887-1960, metge i escriptor foraster).
  • Per al poble, allò que és de l’Estat, “no és de ningú”, per això els polítics del règim saquegen sens aturall i la gent continua votant-los (si els entraven a furtar dins de casa, llavors sí que no els votaven ja). Per això allà on no hi hagut iniciativa privada en l’economia, el que ha passat amb l’Estat i la respectiva economia estatalitzada ha estat desastrós: perquè “no era de ningú”, diguéssim, els quedava massa lluny com per veure-hi cap responsabilitat pròpia o conseqüència fatal, encara que n’hi hagués. En canvi, la lliure competència ha rutllat perquè entraven en joc les economies individuals. I és que tota la gent de tot arreu s’interessa més pel propi negoci i diners que no pas pels de l’Estat, això és natura humana inevitable, i la raó bàsica del fracàs del socialisme estatista o com vulguis dir-li.

La Revolució, la Utopia

  • “Molts han imaginat Repúbliques i principats que ni van veure mai ni existiren en realitat. Hi ha, en efecte, tanta distància entre com vivim i com deuríem viure, que aquell que abandona la realitat per centrar-se en l’“ideal” camina més cap a la seva ruïna que no pas cap a la seva preservació, perquè l’home que pretengui fer en tots els sentits professió de bondat fracassarà necessàriament entre tant bergant” (Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, a “El Príncep”, cap. XVIII, 1513, llibre inspirat en la figura de Cèsar Borja i Ferran el Catòlic).
  • “Qui es compromet a guiar homes mai no ha de perdre de vista el fet que són mones delictives…. La follia de la revolució consistia a aspirar a establir la virtut a la terra. Quan volem fer homes, bons i assenyats, alliberats, moderats, generosos, inevitablement acabem desitjant d’assassinar-los en massa” (Anatole France [Jacques Anatole François Thibault], 1844-1924, narrador, poeta, crític i assagista escèptic francès).
  • “No obstant això, la teoria (marxista) del proletariat no té res de científica, és religiosa, messiànica, i enclou un mite. Crea el mite del proletariat messiànic, única classe lliure del pecat original d’explotació, poble escollit de Déu i salvador de la humanitat, model de totes les virtuts. Aquest mite correspon a un altre pla que en el qual es desplega efectivament la lluita empírica de classes. El proletariat comprèn, sens dubte, la classe més oprimida i més desgraciada de la societat capitalista, és, per tant, particularment digne de simpatia i mereix ser alliberada una diada de la seva esclavitud. Però això no garanteix de cap manera les seves virtuts, ja que el proletariat està format de persones semblants a les altres, és a dir, bons i dolents, intel·ligents i necis, nobles i vils; enclou, doncs, virtuts i vicis. En ell, com en les altres classes, són els dolents i els ximples els qui predominen. El fet que aquesta classe sia numèricament superior hi determina ja certa proporció del mal. Mai no hi va haver ni hi haurà classes “bones”, no són les classes sinó els homes, els que són bons, intel·ligents i nobles, i ho són precisament en la mesura que sobresurten de la pròpia classe, en què depassen els límits de la pròpia classe” (“El cristianisme i la lluita de classes”, de Nikolai A. Berdiàev, 1874-1948, filòsof cristià dissident rus, perseguit pel tsar i pels bolxevics).

El rei i l’Oligarquia

  • “L’obligació de tots els afers és del rei; però l’ànima de tots els afers és la seva pròpia” (William Shakespeare, 1564-1616, dramaturg i poeta anglès)
  • “Senatores boni viri Senatus autem mala bestia / Els senadors són homes de bé, però el Senat és una mala bèstia” (Dita llatina).
  • “Un príncep prudent, doncs, no pot –ni deu- mantenir-se fidel a la seva paraula quan tal fidelitat va en perjuí propi i han desaparegut les raons que motivaren la seva promesa. Si els homes fossin tots bons, aquest precepte fos discutible, però com són roïns i sense lleialtat amb tu, no és just que tu sies lleial amb ells (…) qui ha sabut imitar la guineu ha eixit millor parat. Però és menester saber encobrir bé semblant natura, així com posseir habilitat per a fingir i dissimular: els homes, en efecte, són tan simples i se sotmeten fins al punt a les necessitats presents que aquell qui enganya trobarà sempre algú que es deixi enganyar (…) Alexandre VI (Borja) mai no féu ni pensà en res sinó a enganyar els homes i sempre tingué al seu abast mitjans per a realitzar els seus designis. No hi hagué mai un home que asseguràs amb major contundència i més ferms juraments afirmar allò que després no observava. Els seus enganys, tanmateix, li van sortir sempre a la mesura dels seus desigs perquè coneixia a la perfecció eixa cara del món” (Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, a “El Príncep”, cap. XVIII, 1513, llibre inspirat en la figura de Cèsar Borja i Ferran el Catòlic).

L’Estat i la política

  • “Qualsevol a qui hagi estat confiat el poder n’abusarà, llevat que hagi estat estimulat, alhora, amb l’amor a la veritat i la virtut” (Jean de la Fontaine, 1621-1695, novel·lista i faulista francès).
  • “La qüestió principal… no és quin motiu va inspirar la llei, sinó què podran fer amb la llei els homes malintencionats” (Benjamin Ricketson Tucker, 1854-1939, autor anarquista nordamericà).
  • “Qui vulgui fundar un Estat i fornir-li lleis deu suposar d’antuvi que tothom és dolent i que la gent sempre estan disposats a mostrar llur maldat totes les voltes que en tinguin ocasió” (Discorsi, I:3, Nicolau Maquiavel, 1469 –1527).
  • “(La política) queda més enllà, o més ben dit, més ençà del bé i del mal morals, en tant que té les seves lleis a les quals debades hom pot intentar de rebel·lar-se, i que no és possible exorcitzar ni foragitar del món amb aigua beneïda” (Niccolò Machiavelli, 1469-1527, tractadista polític florentí, teòric del pragmatisme).
  • “El Govern i l’Estat mai no poden ser perfectes perquè deuen la seva raó d’existir a la imperfecció de l’home i poden arribar a llur final, l’eliminació de l’impuls innat de l’home a la violència, sols recorrent a la violència, tot just la mateixa cosa que tenen l’obligació de prevenir” (Ludwig von Mises, 1881-1973, influent assatgista ucraïnès sobre temes sociopolítics i econòmics).
Anuncis

3 pensaments sobre “Govern i Natura Humana

  1. Retroenllaç: Vida (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Política (Recopilatori) | Braços Oberts

  3. Retroenllaç: Ideologies (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s