Vinatea, l’heroi valencià

Vinatea, l’heroi valencià

1332: Ramon Muntaner acaba la “Crònica” a Xirivella, la qual comprèn entre el naixement de Jaume I (1208) i la coronació del Benigne (1328). Literàriament és la millor de les Cròniques catalanes: prosa tensa, fresca, vivaç i directa, influïda per la literatura cavalleresca i jocfloralesca, i amb belles descripcions.

Mallorques es compromet a armar 20 galeres contra Gènova.

Els comtes d’Empúries deixen de viure habitualment a Bellcaire d’Empordà.

L’abat de Ripoll recrimina als nobles llur manca d’adhesió a la croada antigranadina, Arnau Roger II de Pallars li respon que el rei no havia pas satisfet els greuges que li havien presentat a les Corts de Tortosa.

L’autoritària reina Elionor i l’alta noblesa que li dóna suport pressionen perquè el rei faci donacions importants als dos infants (l’hereu de la corona és Pere, fill del rei amb Teresa d’Entença). El Benigne dona Tortosa i vegueria, el marquesat de Camarasa, Albarrasí i bona part del regne valencià (Alacant, Oriola, Guardamar, Xàtiva.

Alzira, Morvedre, Morella, Borriana, Castellò i les Valls d’Elda i Novelda), punts “claus de tots els nostres reialmes” (“Crònica” del Cerimoniós) ja que molts eren de frontera amb Castella, cosa que podia fer bascular la Catalunya sud devers castella en cas de conflicte.

A Tortosa l’oposició a la donació és ofegada per temors i corrupcions: “Per gran spaordiment que foren fets en lo poble de la dita ciutat… e per corrupció d’alguns majorals i regidors…” (“Crònica”).

L’aristocràcia queda migpartida entre un partit pro Elionor (Gonçal Garcia, Ramon Cornell, Bernat de Sarrià, Pere de Xerica) i un altre pro Pere (P. López de Luna, l’arquebisbe de Saragossa, Llop de Conçut, Miquel Pèrez Sabata, Garcia de Lóriz, Ot de Montcada, Vidal de Vilanova, Miquel de Gurrea).

Les viles reials valencianes amenaçades, doncs, amb puja de tributs, envien una delegació al rei presidida pel jurat en cap de València, en Guillem de Vinatea. El famós episodi és relatat a la “Crònica del Cerimoniós” i al “Crestià” d’Eiximenis: Vinatea “hom esforçat”, diu que els magistrats de València són disposats a morir abans de consentir samblants donacions, i si morien, la represalia del poble no estalviaria més vides que els dels sobirans. “Ah, reina! Açò voliets vós oir?” féu el Benigne. Elionor li contestà amb plors irats: “Senyor, no lo consentiria el rey don Alfonso de Castilla, hermano nuestro que no los degollase a todos”. Llavors el Benigne pronuncià aquella sentència tan estimada: “Reina, reina! Lo nostre poble és franc, e no és així subjugat com és lo poble de Castella; car ells tenen a Nós com a senyor, e Nós a ells com a bons vasals e companyons”.

Vinatea, l'heroi valencià

Vinatea ateny la revocació parcial de les donacions. Co revela la sempre precària llibertat catalana de l’Estat valencià, assetjada pels aristòcrates aragonesos i valencians i, en cas com aquest, per la rabiüda intromissió castellana, ben directa, ja.

1332-1334: Els elionoristes comencen a perseguir els partidaris d’en Pere, qui es custodiat a Saragossa pels seus partidaris a fi de protegir sa vida, mentre la perversa Jezabel castellana (precursora de Mª Consuelo Reyna) malda per col.locar castellans als llocs estratègics del regne valencià.

El conflicte politico-familiar va empitjorant. Al final, com veurem, aquesta Jezabel castellana acaba assassinada pel seu nebot Pedro el Cruel, rei de Castella.

12.7.1333: Joan Ximènez d’Urrea dóna Carta Pobla a l’Alcora (L’Alcalatén) a Bernat de Molins i 110 més.

1333: Les naus genoveses embossen les principals rutes marítimes de la Mediterrània Occidental i bloquegen els ports sards i sicilians.

Renovació del conveni Catalunya (ibèrica)-Mallorques contra Gènova.

Les alteracions climàtiques a la Península provoquen una crisi de subsistència.

“Lo Mal Any Primer”, segons les Cròniques catalanes: terrible fam i carestia, gran part de la pagesia pobra en queda afectada. Fam de dos mesos a Barcelona, amb 10.000 morts.

Fi dels anys pròspers i inici de diversos períodes crítics.

Es l’anys d’inflexió de l’ascens/descens del poder político militar de Catalunya. A partir d’ara comença una lentíssima, combinada i desigual decadència: D’ençà el 759 (alliberament de la Catalunya-Nord) fins al 1333 fan 574 anys de creixença. Des de llavors fins ara, 1998, fan 665 anys de desigual decadència.

primavera 1334: Aixecament popular a Barcelona contra el draper Pere Junyol i altres consellers, acusats pel poble d’acaparar blat per a l’especulació.

1335-1347: Construcció de l’església parroquial de Conesa (Conca de Barberà), pels mestres d’obres de Guimerà i de Montblanc.

Vinatea, l'heroi valencià

11.1335: Malalt el Benigne, Elionor fot el camp a la Cort castellana amb sos dos cadells, per escapar de la possible venjança d’en Pere l’hereu.

17.1.1335: El Benigne mor a Barcelona d’hidropesia.

2 pensaments sobre “Vinatea, l’heroi valencià

  1. Retroenllaç: País Valencià (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Història (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.