Problemes i solucions Part 2.0 (07 – Metodologia)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

METODOLOGIA

“Els problemes han menester d’una metodologia: bona anàlisi sense prejudicis, solucions possibles (calibrant-ne les conseqüències), tria de la tàctica més adequada, recerca d’eines escaients per aplicar-la i finalment aplicar-la (tot estant atent a possibles canvis tàctics per necessitats cojunturals)”.

  • “L’important per a mi, no és donar la culpa d’un error d’algú, sinó esbrinar què va causar l’error” (Akio Morita, 1921–1999, físic i empresari japonès, co-fundador de Sony).
  • “Els problemes importants que tenim no podran pas ser resolts en el mateix nivell de pensament en què es trobaven quan els creàrem” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
  • “Qui sap resoldre problemes és menys eficient que un altre qui sap evitar-los” (Luis Señor González, assessor d’inversions).
  • “Per a resoldre les situacions més disfuncionals, el primer que cal fer és amarar-los amb informació” (Margaret “Meg” Wheatley, autora estatunidenca sobre conducta organitzacional, lideratge, canvis…).
  • “Sols quan li sumin el complement de la rendició a un ordre “superior” o més inclusiu pot l’esforç de la voluntat personal produir fruits sans” (Philip Novak, “Buddhist-Christian Studies, East-West Religions Project” de la Universitat de Hawaii, 1984).
  • “Qui no cerca consell no té senys. Sa niciesa el torna cec a la Veritat, i dolent, cabut i perillós per a l’altri. Germans, cercau consell en altri, perquè s’hi troba el camí que defuig l’errada i el penediment inútil” (Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanés emigrat als Estat Units).

SENEFA 005

             KHALIL JUBRAN                              DALE CARNEGIE

KHALIL JUBRANDALE CARNEGIE
SENEFA 005

  • “Imita sempre la conducta dels guanyadors, si hi has perdut” (Dale Carnegie, 1888-1955, assagista nordamericà).
  • “Creeu els problemes que us són necessaris a fi de donar les solucions que desitgeu” (No en consta l’autor).
  • “Plantejar-te tan pocs problemes com puguis és l’única manera de resoldre’ls” (Jean Cocteau, 1889-1963, escriptor, dibuixant i director de cinema francès).
  • “Un sistema establert dissol molt fàcilment les crítiques “dissolvents”. Els impactes esporàdics es perden –i no qualla mai una alternativa. Per contra, una contextura és ja el rudiment d’un sistema en què la pars construens és més important que la destruens. Almenys és un nucli relativament tenaç –i un embrió aparentment viable, capaç de desenvolupament. Puc dir que aquest conjunt d’assaigs presenta un nus d’acccessos i d’exides” («Dir la realitat», 1983, de Lluís-Vicent Aracil i Boned, *1941, sociolingüista valencià).
  • “Si no us agrada alguna cosa canvieu-la; si no la podeu canviar, canvieu la manera de pensar-ne” (Mary Engelbreit, *1952, artista i empresària nordamericana).

Tassa dissenyada per Mary Engelbreit

Tassa dissenyada per Mary Engelbreit

  • “Hi ha qüestions molt importants i pràctiques plantejades seguint aquesta ruta alternativa que diu: anem a mirar les condicions materials, els sistemes de producció, les necessitats dels éssers humans, i les solucions alternatives competents a la satisfacció d’aquestes necessitats” (Marvin Harris, 1927–2001, antropòleg nordamericà).
  • “Les possibles solucions a un problema determinat brosten com les fulles d’un arbre, cada node representa un punt de deliberació i decisió” (Niklaus Wirth, *1934, científic de computació suïsso-alemany).
    “1. No atacaràs la persona, sinó l’argument (fal·làcia ad hominem)
    2. No malinterpretaràs o exageraràs l’argument d’una persona per debilitar la seva postura (fal·làcia de l’home de palla)
    3. No prendràs una petita part per representar el tot (generalització precipitada o fal·làcia secundum quid)
    4. No intentaràs demostrar una proposició suposant que una de les seves premisses és certa (petició de principi o fal·làcia petitio principii)
    5. No asseguraràs que alguna cosa és la causa simplement perquè va passar abans (causalitat falsa o fal·làcia post hoc ergo propter hoc)
    6. No reduiràs discussió només a dues possibilitats (fals dilema)
    7. No afirmaràs que, per la ignorància d’una persona, una afirmació ha de ser vertadera o falsa (crida d’ignorància o fal·làcia ad ignorantiam)
    8. No deixaràs caure la càrrega de la prova sobre aquell que està qüestionant una afirmació (càrrega de la prova o fal·làcia onus probandi)
    9. No assumiràs que “això” segueix “allò” quan no hi ha connexió lògica (fal·làcia non sequitur)
    10. No assumiràs que una afirmació per ser popular ha de ser certa (sofisme popular o fal·làcia argument ad populum)
    Més a: “Los 10 mandamientos de la lógica
Anuncis

2 pensaments sobre “Problemes i solucions Part 2.0 (07 – Metodologia)

  1. Retroenllaç: Psicologia (Recopilatori) | Braços Oberts

  2. Retroenllaç: Estratègia i tàctica (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s