Arxius mensuals: Juliol de 2016

Cansaço (Música)

Avui us portem una cançó portuguesa que duu per títol Cansaço.

Aquí us posem una versió a càrrec d’Amalia Rodrigues

Cansaço

Por trás do espelho quem está
De olhos fixados nos meus? (bis)
Alguém que passou por cá
E seguiu ao Deus dará
Deixando os olhos nos meus.

Quem dorme na minha cama
E tenta sonhar meus sonhos? (bis)
Alguém morreu nesta cama
E lá de longe me chama
Misturado nos meus sonhos.

Tudo o que faço ou não faço
Outros fizeram assim (bis)
Daí este meu cansaço
De sentir que quanto faço
Não é feito só por mim.

TRADUCCIÓ

Fatiga

Darrere el vidre del finestral qui hi ha
amb els ulls afixats en els meus?
Algú que va passar per casa
I va seguir a la bona de Déu
Deixant els seus ulls en els meus.

Qui dorm al meu llit
I tracta de somiar els meus somnis?
Algú va morir en aquest llit
I de lluny em crida
Barrejant-se en els meus somnis.

Tot el que faig o que no faig
Altres ho van fer
D’ací em ve aquesta fadiga
De sentir que tot el que faig
No sóc jo sols qui ho fa.

Crisi Nacional, de Civilització (02 – El Desplegament de la Crisi)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi Nacional, de Civilització (02 – El Desplegament de la Crisi)

Crisi Nacional, de Civilització (02 - El Desplegament de la Crisi)

  • “Els pilars damunt els quals reposava la nostra civilització, s’esfondraven…Havent-nos set arrabassat el nom, esmunyida la identitat i robada la terra, ja no érem ningú. Simples espectres, que vivien amb una única esperança: recuperar-ho tot” (“Tot. El nom, la identitat i la terra”).
  • “Repte i resposta, la teoria d’en Toynbee és que totes les civilitzacions són enfrontades amb una crisi que és adés d’idees, adés de tecnologia. La manera de respondre-hi determina si sobreviuran. Un exemple n’és la caiguda de Roma. Molts culpen la Cristiandat per minar la fortalesa pagana de Roma i causar la seva caiguda. Toynbee apunta que l’Imperi Bizantí (l’Imperi Romà d’Orient) féu ús de la Cristiandat per a revitalitzar i reformar l’Imperi Romà per un mil·lenni més” (“Com fan la Història els historiadors?”).
  • “Cal seguir la lluita amb el que puguem fins que puguem” (Benito Juárez, 1806-1872, polític i patriota mexicà).

—— ENLLAÇOS RELACIONATS ——

Crisi Nacional, de Civilització (01 – L’Origen)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

Crisi Nacional, de Civilització (01 – L’Origen)

Crisi Nacional, de Civilització (01 - L'Origen)

“El model de matrimoni tradicional es basava en el patriarcat; l’actual es basa en una rutinària hiperprotecció en tots els sentits envers la dona (sexisme) fins al punt d’afeblir-lo totalment, desatendre els interessos dels fills, marginar profundament els marits i acabar destruint la vida familiar i, de retruc, l’equilibri psicològic i econòmic dels fills i dels marits. Tot plegat ve agreujat en un context on les televisions han fet dels fills uns consumidors voraços, la mare treballa fora i el pare ha perdut autoritat. El resultat és que els fills tenen un poder de consum desordenat i capriciós, l’estructura familiar és feble i caòtica, la crisi demogràfica profunda, i la societat –inevitablement basada en la família, va –totes dues de la maneta- cap a la decadència i una mena d’extinció. Qui s’organitza malament està condemnat a l’extinció a mitjà o llarg termini, si no es redreça, i això és el que està passant a Occident, on el poble, amb més diners que no criteri, viu en un hedonisme consumista i superficial més aviat típic de la plebs de la Roma imperial”.

  • “Les vostres iniquitats han trastornat aquest ordre i els vostres pecats us han privat del benestar” (Profeta Jeremies יִרְמְיָה , 5:25, el seu període vital relatat a l’Antic Testament va del 627 al 587 a.C.).
  • “La segona onada, com una reacció nuclear en cadena, separà violentament dos aspectes de nostres vides que sempre, fins aleshores, n’havien estat un de sol. En fer-ho, introduí una gegantina i invisible falta en la nostra economia, les nostres ments i fins i tot en la nostra personalitat sexual. En un nivell, la revolució industrial creà un sistema social meravellosament integrat (…) Però en un altre nivell féu malbé la unitat subjacent de la societat, creà una forma de vida plena de tensió econòmica, conflicte social i malestar psicològic. Només si comprenem com ha emmotllat nostres vides aquesta invisible falca la llarg de l’Era de la 2ª Ondada, podrem preuar tot l’impacte de la tercera, que just ara comença a tornar a afaiçonar-nos” (“La Tercera Onada”, 1980, per Alvin Toffler, *1928, assagista científic nordamericà de Prospectiva).
  • “Veig en un futur pròxim una crisi atansant-se que em neguiteja i em fa tremolar per la seguretat del meu país…Les empreses s’han entronitzat, una era de corrupció en les altes esferes hi seguirà, i els diners, el poder del país s’esforçarà per prolongar el seu regnat treballant sobre els prejudicis de la gent fins que la riquesa es concentri en unes poques mans i la República quedi destruïda” (Abraham Lincoln, 1809-1865, 16è president EUA, republicà i antiesclavista, citat a The Iron Heel / El taló de ferro, de Jack London).
  • “Malhaurada aquesta “anticivilització” que obliga l’home a engreixar, a amuntegar, a renunciar!” (1964, Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès cristià).
  • “La crisi d’energia ens adverteix d’un futur fins ara inimaginable, un sostre a la producció industrial. Aquesta possibilitat comporta la torbadora reflexió de com podríem dirigir el decurs dels esdeveniments si l’expansió econòmica -el pilar central que dóna suport a les confiades perspectives dels victorians, dels marxistes tradicionals i dels “manageristes” alhora-hagués d’acabar” (Robert L. Heilbroner, 1919–2005, economista i historiador del pensament econòmic d’USA).
  • “La crisi ambiental és un problema mundial, i només una acció global pot resoldre-la” (Barry Commoner, *1917, professor i biòleg nordamericà ecosocialista).

—— ENLLAÇOS RELACIONATS ——

Els perills del descontrol sexual

Els perills del descontrol sexual

  • “El desig o satisfacció sensual no és, doncs, quelcom que tenim…sinó quelcom que escapa a la nostra persona” (“Moral i nova Cultura”, Xavier Rubert de Ventós, el més interessant filòsof català contemporani, exeurodiputat i independentista)
  • “En aquest segle, el fal s’ha esdevingut doctrinari”. (Henri Michaux).
  • “És tot purament secundari i més decadent que el més solapat intel·lectualisme.
    Aquest amor teu per la passió i els instints animals, què és sinó la forma pitjor i última de l’intel·lectualisme?”
    (“Dones enamorades”, 1920, de David Herbert Lawrence, 1885-1930, poeta i novel·lista britànic).

El PORNO

La taxa de reproducció dels catalanoparlants és de les més baixes del mon: deu rondar un 0’5% quan el mínim per assegurar un futur és del 2’1%.
Ens volen extingits.
Un “Holacaust” que no es noti.

El pansexualisme duu a la decadència i la fracturació social de moltes maneres.
Es el que injecten en vena els enemics de Catalunya a la societat catalana.

ADDICCIÓ AL SEXE
“Els esperits desmembrats pel sexe no assoleixen la pau fins que la vellesa i la impotència els persuadeuixen  que el silenci i la tranquil·litat no tenen res d’hostils” (“Quartet d’Alexandria” 1957-60, Lawrence Durrell, 27.2.1912 a Jullundur- 7.11.1990, novel·lista britànic)

Hay personas que viven en una constante obsesión por la sexualidad, que acaba perjudicando su calidad de vida

JUGAR AMB FOC EN EL SEXE

Experts de la UOC analitzen aquestes pràctiques de risc sexual juntament amb l’escena de ‘sexe al metro’

…………………………………………………………

“Jo no prometo res.
Només camino
(mullant la ploma al cor,
que és on cal sucar l’eina…)”
(“Cançó per a en Joan Salvat-Papasseit”, de Joan Manuel Serrat).

“Plena de seny, donau-me una costra
del vostre pa, qui em lleve l’amargor:
de tot menjar m’ha pres gran dessabor
sinó d’aquell quim molta amor me costa”.
(Ausiàs March, 1397 ó 1400-1459, València, “el gran català d’amor mestre”).

“Els homes de natura demoníaca no saben allò que han de fer o evitar. No hi ha puresa ni veracitat ni honradesa en ells.
Neguen l’existència d’un ésser Suprem en l’univers, i creuen que tot naix de la unió dels sexes, sense cap altre mòbil que el desig…
Incansables en llurs desigs, arrogants i vans, llurs fites són fosques i impurs llurs actes.
Presos d’ansietat contínua, tenen com a única meta els goigs sensuals, car són incapaços d’albirar res més”.
(“Bhagavadgita”, llibre de saviesa hindú, 16; 7-8, 10-11).

Gebundene Hände (Música)

Avui us portem “Gebundene Hände” cançó alemanya de l’any 1936

Zarah Leander – Gebundene Hände (Benatzky), 1936

Gebundene Hände

Gebundene Hände, das ist das Ende,
jeder verliebten Passion.
Es spricht noch der Blick,
von Liebe und Glück,
und doch, weiß das Herz nichts mehr davon.
Man sagt gern: verzeih,
so geben wir uns frei,
du fühlst doch auch wie ich,
es ist vorbei.
Und doch, ohne Ende,
tragen die Hände,
Fesseln; der Liebe Sklaverei.
Jedes Mal, jedes Mal, schwört man sich zu,
das ist das letzte Rendezvous.
Doch man weiß, jedes Mal, dass man’s nicht tut,
hat man denn das Herz dazu?

TRADUCCIÓ

Amb les mans lligades

Les mans lligades, que són el fi
de tota passió desitjada.
Amb la mirada parlem
d’amor i felicitat
i no obstant això, el cor ja no en sap més

L’home diu amb molt de gust: ho sent
deixem de festejar-nos,
tu et sents igual que jo,
s’ha acabat.

I, tanmateix, sense fi,
les mans romanen
engrillonades; esclavitzat a l’amor.
Cada vegada, cada vegada, es jura
aquesta és la darrera cita.
Però sap en cada cas que no ho farà;
on té el cor l’enteniment?

No Resistir

UN TEMA TEOLÒGIC QUE TÉ MOLTES I MOLT GREUS CONSEQÜÈNCIES HISTÒRIQUES:
NO RESISTENCIA?

He traduït un text d’un llibre titolat “La noviolencia como alternativa” d’un vell conegut meu, un històric andalús de la noviolència, Gonzalo Arias.
Avall he posat diverses versions bíbliques del text esmentat per fer-ne la comprovació de com l’han traduït en distintes llengües i versions.
Vet ací a continuació el text de Gonzalo:

No Resistir 02

NO RESISTENCIA?

(…) Però sorgeix ací un problema: com fer compatible eix amor en marxa, creador, actiu, amb el manament de “no resistir el dolent” del Sermó de la Muntanya? És realment la “no resistència al mal”, és a dir, la pura passivitat sofrent, l’actitud a la qual ens convida Jesús?
La traducció de Mt. 5,39 ha creat sempre problemes per als moralistes. I és ací on Lapide (*) realitza una trobada exegètica de primera magnitud, en la qual cal detenir-se.
De fet, hi ha pràctica unanimitat a entendre que l’esperit del Sermó de la Muntanya no pot ser de “no resistència” sense més. Lapide, com tants altres, es revolta contra eixe suposat complexe de “passivitat silenciosa de manera que ens lliurem sense protecció al malvat i li donem via lliure” (WL, 58). “La renúncia a la violència no s’identifica de cap manera amb la renúncia a la resistència, perquè fos abandonar a la seva sort el proisme que pateix injustícia i contribuir així doblement a la injustícia, enzant també l’afligit a la contraviolència” (WL, 61). “No restis quiet davant la sang del teu proisme”, llegim a la Bíblia de Jesús (Lv. 19,16). A més d’aquests arguments psicològics i escripturístics en Lapide n’hi afig encara un de lingüístic: la inexistència en el vocabulari hebreu i en l’arameu del s. I d’un equivalent del grec “antistenai” (resistir), de manera que no és possible tornar a traduir la discutida sentència a la llengua materna de Jesús.
Així doncs, què pogué haver dit Jesús? Les traduccions com ara “no hagáis frente al que os agravia” (Nueva Biblia Española) no poden pas evitar l’ambigüitat i imprecisió de l’exhortació. Les explicacions a peu de pàgina dient que allò prohibit és “resistir per venjança, tornant mal per mal” (Bíblia de Jerusalem) apunten sens dubte en el bon sentit, però són glossa i no pas traducció. Unes altres traduccions proposades com ara “no contrataqueu el dolent”, “no us oposeu al mal amb quelcom dolent” poden respondre a l’esperit del Sermó de la Muntanya, però s’aparten arbitràriament del text grec. Més arbitrari encara fou Lleó Tolstoi –el qual influí poderosament sobre Gandhi en aquest tema- en traure de les paraules de Mateu un “manament de resistència no violenta al mal”, sense explicar per què prenia eixa llibertat de traducció.

“No rivalitzis a fer el mal”.
En Lapide explica així la solució d’aquest enigma:
“En la recerca dels mots originals de Jesus, crida l’atenció el verset 8 del Psalm 37, que conté no menys d’uns altres cinc versets amb ressonàncies de l’ensenyament de la muntanya (9, 11, 21, 22 i 29).
No rivalitzis a fer el mal, hom hi diu en el poètic llenguatge bíblic. El darrer verb (“fer-el-mal”, “mal-obrar”), en hebreu “leharea”, fou evidentment malentès pel torsimany grec com “el mal”; error sovintejat de l’evangelista, que cal atribuir a l’absència de vocals en l’ortografia hebraica.
El sentit originari era: trencant del cercle diabòlic del mal per mal, que sempre provoca un nou mal; superació de la desastrosa escalada de represàlies recíproques, que duen sempre pitjors conseqüències; fan saltar les suposades forces objectives que pretenen combatre amb la violència la por, la suspicàcia i la desconfiança. En concret: tenir ànim per tallar el mal i desarmar l’adversari amb la prudència i la bondat (WL, 65-66).

No Resistir 03

La reconstrucció de les paraules de Jesús proposada per Lapide es realment esclaridora, i se situa en la perspectiva de la Noviolència sense tòrcer-se cap a la passivitat.
Dec dir que la majoria de les traduccions que he consultat de la segona oració del verset 8 del psalm 37(36) s’aparten de la versió que en dóna Lapide: “Wetteifert nicht im Unrecht-Tun” (=no rivalitzis a fer el mal). En moltes d’aquestes es difumina fins a desparèixer pràcticament la noció d’escalada o rivalitat a obrar el mal. Des de Luter (“Erzürne dich nicht, dass du auch übel thust”), tot passant per les versions angleses i franceses corrents, fins a les més recents espanyoles (“No te acalores, que es peor” Bíblia de Jerusalm; “No te exasperes, y no obrarás mal”: Nueva Biblia Española), amb petits matisos, aquest verset s’ha esdevingut una exhortació molt irrellevant. Però no hi manquen versions que recullen la idea de l’emulació en el mal: “No quieras ser émulo en hacer mal” (Petisco y Torres Amat); “Strive not to outdo in evildoing” (New English Bible, 1970). Sense ser llatinista, em sembla que això s’avé a la versió de la Vulgata: “noli aemulari ut maligneris”. És probable que el relliscament de la idea d’ “emular” a la d’ “acalorar-se” s’hagi operat a través de la versió llatina traduïda directament de l’hebreu, “noli contendere ut malefacias”, que sense deixar de ser fidel al concepte original enclou certa ambigüitat.
Però tornant a Mateu, puc aportar un testimoni que dóna la raó indirectament a la hipòtesi de Lapide. A la Conferència General de la UNESCO celebrada a Sofia a l’octubre del 1985, on vaig ser com a traductor, coneixia una col·lega de la secció àrab, cristiana, la llengua maternal de la qual era el siríac, que no és altra cosa que l’arameu modern. Tenia un Nou Testament en el seu idioma (editat a Teheran el 1959 per l’ Assyrian Evangelical Church). El discutit verset de Mateu, en la transcripció improvisada pel meu col·lega, era: “dla quimitun dargul dbisha”, i el seu equivalent en anglès, segons ella, “Do not try to get even with the evil one”. El modisme anglès “to get even with” (literalment “igualar-se amb”), segons l’Oxford Dictionary vol dir “to have one’s revenge on”, és a dir “venjar-se” o “tornar-li-la”. “No feu per tornar-vos” està molt més aprop de “no rivalitzeu” que de “no resistiu”.
Oblidem, doncs, d’una vegada per asempre, eixa ètica pseudocristiana basada en la resignació i la passivitat davant el mal, ètica que tant deu a les desafortunades i incongruents paraules “no resistiu el mal” que Jesús no pogué pronunciar. Eixa no resistència, lamentablement, s’ha manifestat en la història amb massa freqüència com a passivitat davant el mal aliè, com a prèdica als oprimits (per part dels opressors o d’una església molt pròxima als opressors) per tal que acceptin llur desventura i no pretenguin pas alterar l’“ordre” establert.
Per suposat que pot haver-hi circumstàncies I situacions límits en què l’acceptació resignada del propi mal imposat per l’enemic sia l’única manera realista de mostrar que no li desitgem el mal, actuant així per parlar a la seva consciència. L’actitud de Jesús des del seu arrest a Getsemaní fins a la seva mort n’és el millor exemple. Però la norma “no rivalitzeu a fer el mal” no és cap exhortació a la passivitat, com no ho és la tònica general del Sermó de la Muntanya; és, al contrari, una exhortació a rivalitzar a fer el bé.

La combativitat de l’amor.
La mala traducció de Mt 5,39 durant segles ha contribuït també, en el nostre temps, a escampar una falsa imatge llanuda i apocada de la Noviolència quan aquesta ve proposada des del costat dels cristians. Però no és eixa la Noviolència que el Natzarè exemplifica. Nova citació d’en Lapide:
“(Jesús) era davant de tot un triple rebel de l’amor –molt més radical que tots els revolucionaris del nostre temps-, que gosà protestar sens armes contra la cruel dominació romana, que s’aixecà igualment contra l’alt clergat dels saduceus –els quals amb estretesa d’esperit creien haver acaparat l’amor de Déu- i que ensems enlairà una eloqüent protesta contra la falta de fe de molts dels seus compatriotes, que no volien creure capaç d’una política d’alliberament al Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. I tanmateix Jesús era contrari a la pura violència de les armes; no pas per fugir del món ni per covardia, sinó per clarividència bíblica i realisme experimentat. Entre l’immobilisme de la majoria silenciosa i el fanatisme de la minoria desesperada, trobà Jesús una tercera via –l’àurea via mitjana- que prometia que “els mansois posseiran la terra”, com diu tant el Psalteri com el Sermó de la Muntanya (Mt 5,5; Ps 37,11) (DB, 108-109).”
Aquesta àurea via mitjana no és altra que l’estratègia de combatre el mal amb el bé, de desitjar i practicar el bé inclús per als qui ens volen mal, de posar en obra l’”amor des-enemistador”, és a dir superador de l’enemistat. Moltes de les pàgines de Lapide tendeixen a il·lustrar aquesta norma d’eixir a l’encontre de l’enemic fent-li bé, intuïda ja pels millors d’Israel i explicitada al Sermó de la Muntanya.
“Per a Jesús no es tractava pas del lloable cas aïllat, sinó d’una nova norma de tracte social per ales masses dels sempre sotmesos, dels qui volia fer col·laboradors en l’alliberament d’Israel mitjançant un canvi en llur pròpia mentalitat. Dit altrament: ell invita als seus deixebles a un començ voluntari en forma d’un primer pas unilateral “a crèdit”, per dir-ho així, per a trencar així el sagnant cercle diabòlic de la malícia i contra-malícia, violència i contra-violència, que des de mil·lennis ha fet que tota la història mundial sia una interminable cadena de batalles i matances” (DB, 118).

No Resistir 01

Noviolència i defensa.
Hi ha, doncs, per part del jueu Lapide, una total comprensió intel·lectual i cordial del missatge de Noviolència del jueu Jesús. I tanmateix, com tantes voltes s’esdevé, hi trobem una certa resistència a aplicar-ho tot d’una, ací i ara. La qual cosa és explicable si hom té en compte el context en què discorregué la vida del teòleg hebreu abans de dedicar-se a la teologia. Igual que ha ocorregut en la història amb tantíssims teòlegs cristians, l’hebreu és incapaç de defugir la pressió del sentiment patriòtic i força la interpretació dels textos evangèlics per a donar cabuda a algun tipus de defensa armada aprovada per Jesús. Quedaran així lliures de retret les gestes bèl·liques del seu poble.
Observem una certa incongruència, per no dir contradicció, en els comentaris al text en què Jesús parla, sens dubte al·legòricament, de “comprar una espasa”. D’un costat, Lapide interpreta inequívocament com a desaprovació el “Prou!” que Lluc posa en llavis de Jesús tant abans (Lc 22, 38) com després (Lc 22, 51) que un dels seus deixebles se servís de l’espasa (DB 130). Vull dir: desaprovació, no “condemna” ni “prohibició”. La diferència rau en el respecte a la consciència del just, encara que sia una consciencia esgarriada. Lliçó que deurien tenir sempre present els cristians amb esperit o vel·leïtats inquisitorials (i no dic pas que no n’hi pugui haver entre els qui ens pretenem noviolents).
Per un altre costat, tanmateix, oblidant-se d’aquesta interpretació, Lapide pretèn deduir de Lc 22,35-38 que Jesús “era disposat a dar la primacia al manament de l’autodefensa raonable” (WL60), tot arribant fins i tot a suggerir que potser el grup dels dotze tingués 24 espases disponibles: dues per persona (un punyal curt i una espasa plana), ja que és un dels dotze qui diu: “ací hi ha dues espases”. Aquest miracle de la multiplicació de les espases ens sembla una broma de gust dubtós, que no s’avé en l’obra que comentem “com un Crist amb dos pistoles”, per emprar una eloqüent expressió popular que ve a tomb.
Que Jesús donava prioritat a l’autodefensa raonable? La prioritat no es veu per enlloc, perquè tota l’ensenyança i la vida de Jesús mostren que valorava l’amor a Déu i als homes molt per damunt de la conservació de la pròpia vida.
Si el que hom pretèn és fer compatible el Sermó de la Muntanya amb una autodefensa “raonable”, tot dependrà de l’abast que hom doni a l’adjectiu. Però qui llegesca de punta a punta les obres d’en Lapide no podrà deixar de concloure, trob jo, que allò que Jesús tractà de fer-nos veure fou tot just que no és assenyat defendre’s amenaçant de mort l’adversari. Allò assenyat, intel·ligent, és l’estratègia de convertir l’enemic en amic, tot aplicant la regla d’or que és el compendi de l’ensenyament de la muntanya: “Tot el que voldríeu que fessin els altres per vosaltres, feu-lo vosaltres per ells” (Mt 7, 12).

(*) un torsimany jueu actual que coneix llengües bíbliques.

Mt.5:39 (Veiem com la majoria de traduccions són inexactes, en fer ús del “no resistir”, fins i tot l’original grega: sols 3 versions de les consultades, la d’alemany de Luter, la de la CEV en anglès i la portuguesa, semblen separar-se de la tònica general d’utilitzar l’inexistent verb arameu de “resistir”).

Anglès: But I say unto you that ye resist not evil, but whosoever shall smite thee on thy right cheek, turn to him the other also. The 21st Century King James Version

but I say unto you, resist not him that is evil: but whosoever smiteth thee on thy right cheek, turn to him the other also. American Standard Version

But I say to you, Do not resist the evil man [who injures you]; but if anyone strikes you on the right jaw or cheek, turn to him the other one too. Amplified Bible

But I tell you not to try to get even with a person who has done something to you. When someone slaps your right cheek, [i] turn and let that person slap your other cheek. Contemporary English Version

But *I* say unto you, not to resist evil; but whoever shall strike thee on thy right cheek, turn to him also the other; Darby Translation

But I say to you not to resist evil: but if one strike thee on thy right cheek, turn to him also the other The Douay Version

Alemany: Ich aber sage euch, daß ihr nicht widerstreben sollt dem Übel; sondern, so dir jemand einen Streich gibt auf deinen rechten Backen, dem biete den andern auch dar. Luther Bibel 1545

Català: Però jo us dic: No resistiu al dolent. Sinó que al qui et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Trinitarian Bible Society.

Però jo us dic: No us oposeu al dolent. Al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra; IBEC

Castellà: Pero yo les digo: No resistas al que te haga algún mal; al contrario, si alguien te pega en la mejilla derecha, ofrécele también la otra. Dios Habla Hoy

Pero yo os digo: no resistáis al que es malo; antes, a cualquiera que te abofetee en la mejilla derecha, vuélvele también la otra. La Biblia de las Americas

Pero yo les digo: No resistan al que les haga mal. Si alguien te da una bofetada en la mejilla derecha, vuélvele también la otra. Nueva Versión Internacional

Pero yo os digo: No resistáis al que es malo; antes, a cualquiera que te hiera en la mejilla derecha, vuélvele también la otra. Reina-Valera 1960

Portuguès: Eu porém, digo: Não oponham violência à violência! Se te derem uma bofetada numa das faces, oferece também a outra. O livro

Francès : Eh bien, moi je vous dis: Ne résistez pas à celui qui vous veut du mal; au contraire, si quelqu’un te gifle sur la joue droite, tends-lui aussi l’autre. La Bible du Semeur

Italià: Io invece vi dico: non resistete al malvagio! Se vi schiaffeggiano sulla guancia destra, porgete anche l’altra! Parola è Vita

Llatí : ego autem dico vobis non resistere malo sed si quis te percusserit in dextera maxilla tua praebe illi et alteram. Vulgata

εγω δε λεγω υμιν μη αντιστηναι τω πονηρω αλλ οστις σε ραπισει επι την δεξιαν σου σιαγονα στρεψον αυτω και την αλλην Stephanus New Testament 1550

…………………………………………………..

Paraules del pastor luterà alemany Martin Niemöller:

“Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu,
Quan van venir a cercar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar”

I un fragment del seu sermó (amb comentaris) davant els representants de l’església confessant al gener de 1946:
Sí, Hitler va atacar als comunistes, però no eren ateus i revolucionaris?
I és clar, va anihilar als incapacitats i els malalts, però no eren una càrrega per a la societat?
I allò que va fer als jueus era deplorable, però els jueus no són cristians, v’ritat?
I el dels països ocupats va ser una pena, però almenys això no va passar a Alemanya no és cert?
Cap excusa justificava tot això – va reblar
Va dir: No podem negar [la necessitat d’expiació] amb l’excusa que “m’haurien matat si hagués fet res”.
Preferíem mantenir silenci. Està absolutament clar que no som innocents i em deman una vegadda i una altra: què hauria passat si l’any 1933 o 1934, 14.000 pastors protestants i totes les comunitats protestants d’Alemanya haguessin defensat la veritat fins a la mort? Si haguéssim dit: “No és correcte que Hermann Göring simplement meta 100.000 comunistes en camps de concentració perquè morin”. Puc imaginar que potser 30.000 o 40.000 cristians protestants haurien mort, però també puc imaginar que hauríem salvat a 30 o 40 milions de persones, perquè això és el que [el silenci] ens va costar.
Amb la saviesa que dóna l’experiència i davant la tasca d’aconseguir que els seus paisans se’n fessin responsables, Niemöller va parlar amb duresa.

Problemes i solucions Part 2.0 (12 – Conflicte, Discusions)

(Pot ser lliurement reproduït, si és en llengua GSGFGFSDG0002 catalana i sens afany de lucre).

CONFLICTE, DISCUSIONS

  • “La causa principal de problemes són les solucions” (Eric Sevares).
  • “Però el mite de les solucions violentes com la solució final es manté en gran part dels mitjans de comunicació populars” (Stanley Crouch, *1945, escriptor californià, crític de jazz i de temes culturals).
  • “La pau no és pas absència de conflictes, sinó resultat de saber-los resoldre” (Anònim).

Problemes i solucions Part 2.0 (12 - Conflicte, Discusions) 01

Scarlett i Mammy en una escena inicial de l’inobidable
“S’ho emportà el vent”, obra mestra del cinema de tots els temps.

  • “Scarlett: Atlanta.
  • Mammy (l’esclava negra): Savannah fóra millor. En Atlanta només us claveu en embolics.
  • Scarlett: De quins embolics m’estàs parlant?
  • Mammy: Sabeu de quins embolics ‘tic parlant-te. El Sr. Ashley vindrà a Atlanta quan li donaran el permís, i voleu ‘nar-hi per esperar-lo, a ell, igual que una aranya.
  • Scarlett: Amaneix-me les meves coses com Mare t’ha dit” (Del guió del film “Gone with the Wind / Endut amb el Vent”, 1939, basat en la novel·la del 1929-36 de Margareth Mitchell, 1900-1949, periodista de Georgia).
  • “En Robineau, cap dels mecànics dels avions trobava sempre solucions que Rivière -director general de la xarxa de Correus Aeris de la Patagònia- no escoltava mai: “Veieu Robineau?, a la vida no n´hi ha, de solucions. Hi ha forces en marxa: cal crear aquestes forces, i les solucions venen d’escreix. Per això Robineau limitava el seu paper a crear una força en marxa dins la corporació dels mecànics. Una modesta força en marxa, que preservava del rovell els coixinets d’hèlix….però els esdeveniments d’aquesta nit sorprengueren Robineau desarmat” (Antoine de Saint-Exupéry “Vol de nit” capítol XIX, El diàleg s’estableix en un moment d’un problema molt gros i greu que, malgrat la voluntat de molts, no tenia solució).

Problemes i solucions Part 2.0 (12 - Conflicte, Discusions) 02