Maria Magdalena

Maria Magdalena

Maria. Magdalena

Com fón inspirada la gloriosa santa

…A les orelles de la pomposa senyora pervenc la veritat d’aquesta mirable fama, e ordenà la divina clemència -que per diversos camins als miserables pecadors convidà que, oint la senyora Magdalena com aquest sant profeta així altament la vida esdevenidora pricant mostrava e, ab les sues obres i doctrina, menyspreant d’aquest món miserable les vanes pompes, denunciava del trist infern les eternes insoportables penes que als impenidents pecadors justament esperen. Aquesta sobrellevada fama tocà les orelles de les portes del cor de la senyora Magdalena e, inspirant de l’Esperit Sant ab dolça suavitat lo vivificant aire, apartà les cendres que estaven sobre la centilla de la sua natural consciència, i les entràmenes del seu cor se començaren a encendre e los ulls de l’entenebrat enteniment aprengueren mirar e veure, en los retrets de l’encesa consciència, les pompes miserables e pecats dels quals la sua anima estava deshonestament moblada. Recordant que, entre les altres excel·lències que del gran profeta Jesús ab veritat parlaven, era la profunda mansuetud e benignitat afable, ab la qual los penidents pecadors benignament rebia, e reconeixent de la sua nafrada consciència les sangonoses nafres, considerant la infinida ciència, omnipotent poder, misericorde liberalitat del clementíssim metge, delliberà als peus de la sua majestat, demanant misericòrdia, confessar de la sua contrita ànima les mortals ferides.
(…)
Entra la Magdalena en casa de Simon fariseu
(…)
Tremolaven los ossos humilats de la mansueta Maria, e les medul·les de la sua contrita ànima se fregien en foc de caritat temerosa, i en l’altar secret de la sua ja munda consciència, a Déu Jesús sacrifici de llaor e glòria oferint, sacrificava, e per continuats sospirs e plors la vocal llengua detenguda, dins lo silenci de la sua adolorada pensa, tals paraules ab los llavis del contrit cor parlava:
-O, fill de Déu, Déu infinit e home qui, davallant del cel en la terra, has pres carn de Maria verge, perquè a nosaltres pujasses de la terra en lo cel! No em llances de tu, fons de pietat e misericòrdia, que la lletgea de mes culpes la tua dignitat no pot ofendre, ni pot sinó per la tua puritat ésser munda! Comporta, alt Déu transcendent incomprensible, la mia boca abominable als teus sagrats peus s’acoste, e los sentiments de la tua justa ira no es moguen si ab les mies llàgremes immundes los llave, no ogen les mies orelles que de tu, llum e vida, jo m’aparte, perquè en cert la mia trista ànima, del miserable cos fugint s’aparataria. Mostra en mi, omnipotent poderós, la riquea infinita de la tua misericòrdia, i los altres pecadors acostar-se han a la tua clemència si a mi, sobre tots los del món, abominable, tu, infinit misericordiós, perdones. Perdona’m, doncs, pietat sens terme, no perquè jo ho mereixca, mas perquè la glòria del teu nom així en la terra com en lo cel eternalment sia exalçada.
(…)
Lo rei Jesús deixa los pecats a la gloriosa santa
A l’hora e temps que la gloriosa santa tals actes obrava, Simon fariseu, dins los estudis de la maliciosa pensa, seguint la condició dels hipòcrits, iniqua fabricant, deia: “Si aquest fos profeta e així singular com dien, sabera en cert qui és aquesta dona que el toca, la qual és gran pecadora”. E així, lo santificat hipòcrit, iniquament tirant de la ballesta de malícia, ab una enervada sageta assajà ferir dos nafres: l’una en Déu infinit Senyor nostre, argüint que no era profeta puix no sabia qui era la dona que la sua santa persona tocava, l’altra enculpant la convertida penident pecadora, com tenia tan gran presumpció d’acostar-se a un sant que ella estimava de tan gran reverència. Que tota la santedat dels miserables hipòcrits és agravar fort los pecats dels altres, perquè la sua ficta falsa bondat se mostre perfecta.
Però la veritat infinida, Déu Jesús, qui ficció no comporta, alçant los ulls de la humil serventa, endreçà al fariseu la sua deífica vista dient:
-Simó, un poc és mester que us parle.
-Digau, Senyor -respòs lo fariseu.-
-Dos deutors devien a un home la u cinc-cents florins, l’altre cinquanta, e no tenint d’on tornar los poguessen, feu-los abduis quitis. Qual d’aquests estimau és obligat a més amar el senyor qui els ha deixat lo deute?
-Jo estime -respòs lo fariseu-, que aquell, qui de major preu és estat absolt.
-Rectament heveu jutjat -respòs lo rei de glòria-, e per ço, ateneu: perquè jo he molt deixat a Magdalena, la condició de la qual no us pensau jo ignore, essent-me grata del gran benefici que de mi ateny, molt m’ama e mostra-ho en los seus actes; que jo só entrat en la casa vostra, e no m’haveu donat aigua per llavar-me los peus, i aquesta, ab les sues abundants llàgrimes, regant-los m’ha llavats, e ab los seus cabells torcant eixugats; vós no haveu donat pau d’alegre acolliment, aquesta no ha cessat, des que és entrada, besar-me los peus; vós, damunt lo meu cap no haveu llançat licor alguna; aquesta, ab aromàtiques licors en gran abundància ha untat los meus peus. Per les quals obres clarament se mostra que ella molt m’ama, perquè jo li he molt deixat.
E tornant los misericordes ulls a la humil Magdalena diu-li, ab gest e afabilitat benigne:
-Los teus pecats te són remesos.
E digueren entre si los qui seien en lo convit: “¿Qui és aquest ab tan gran poder que los pecats pot remetre?” I, ab cara de pietat inefable, dix a la penident aconsolada Maria:
-La ferma fe que en mi has tengut t’ha procurat salvació; ves-te’n ab la mia pau.
(…)

Fragments de la Història de Santa Magdalena, d’en Joan Roís de Corella

Anuncis

Un pensament sobre “Maria Magdalena

  1. Retroenllaç: Cristianisme (Recopilatori) | Braços Oberts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s